El Pantà de l’Estany de Vila-sana

Avui us presento dos articles

El més conegut de tots els estanys és el d’Estany d’Ivars i Vila-sana, que té una superfície d’aigua de 126 ha, es tracta de l’estany interior de Catalunya més gran quant a dimensions.

Però a la zona hi ha molts estanys, basses i petits pantans, que bàsicament la seva aigua és per regar els conreus i  camps,

aquesta Comarca disposa d’una gran xarxa de recs i canals.

El Pantà de l’Estany, esta situat al Pla del Mestre, a mitat de la carretera L-334 i a l’esquerra, que porta des del nucli de Vila-sana a ca l’Aragonés, finca important de la zona.

La seva estructura es relativament estreta i allargada.

Podem veure que sobre volent algunes aus i petits animals, també una gran varietat a la primavera – estiu de insectes.

També, a l’estiu pot quedar a molt baix nivell d’aigua, fins la temporada següent.

Text i Fotografies : Ramon Solé  – Vistes aèries : Google Maps

El Remolar-Filipines, zones humides del Delta del Llobregat

Avui us presento dos articles

Xatrac Gros a Remolar-Filipines

L’estany del Remolar i les maresmes de les Filipines constitueixen una de les principals zones humides del Delta del Llobregat, situades en el municipi de Viladecans.

El Remolar-Filipines  te una superfície de 123,85 hectàrees.

Anteriorment formava part d’aquesta zona humida el sector conegut com a Pas de les Vaques, destruït a conseqüència de les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat.

L’estany del Remolar data del segle XI i era una antiga desembocadura o gola del riu Llobregat.

El Braç de la Vidala, també situat dins d’aquest espai, és un braç de l’estany del Remolar, que ja apareix en alguns mapes del segle XIX i que va ser ampliat, entre els anys 50 i 60, mitjançant el buidatge del terreny.

Avui dia aquest nou braç es troba del tot naturalitzat, però el seu estat de conservació es ressent de l’entrada d’aigua eutrofitzada, provinent dels regadius.La vegetació de l’espai és formada sobretot per jonqueres, prats humits i salicornars arbustius i herbacis, així com per fragments de tamarigars i pinedes litorals.

Als marges del Remolar i la Vidala apareixen també canyissars i canyars.

Pel que fa a la flora, s’hi ha citat espècies com el jonc bord , la gencianàcia, la ranunculàcia, la gramínia, la poligonàcia, algunes orquídees, i Serapias parviflora, i algunes caròfites, com Chara aspera, Tolypella glomerata i Tolypella hispanica. També destaquen espècies com el narcís serotí i el lliri groc.

Pel que fa als ocells, destaca la presència d’importants poblacions d’anàtides i limícoles a l’hivern, així com d’espècies com la boscarla mostaxuda  i el cabusset .

Un fumarel cariblanco en Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)

Destaquen les colònies reproductores de bec d’alena, d’importància internacional.

També s’hi ha vist criant, per exemple, el rascló el rascletó, l’arpella i l’agró roig.

Es pot accedir tot seguin a peu, pel braç de la Vidala al llarg de poc més d’un quilòmetre, fins arribar al pont per on es pot creuar i arribar a l’interior de l’espai fins a l’aguait de la Maresma o fins a l’aguait de la Bassa dels Pollancres, des d’aquests espais us serà molt fàcil observar ocells aquàtics.

A l’entrada hi ha una caseta que esta Informació i que podeu fer les vostres preguntes o consultes.

Us passo la Web de la Diputació de Barcelona on obtindreu mes dades sobre aquest espai natural del Remolar-Filipines :

https://www.diba.cat/web/mediambient/espai-natural-remolar-filipines

 

Recull de Dades : Viquipèdia, Espai Natural Remolar –Filipines , Diputació de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé

L’Espai Natural del Remolar- Filipines, a l’entrada de la tardor de 2019

El passat diumenge dia 22 de setembre, en nostre col·laborador, Tito Garcia, va agafar la càmera fotogràfica de gran precisió, i es va anar a visitar L’Espai Natural del Remolar- Filipines, aquest paratge es pot gaudir de nombroses especies d’ocells, uns permanents i altres de temporada.L’Espai Natural del Remolar-Filipines està constituït, principalment, per l’estany del Remolar i la maresma de les Filipines.Es molt fàcil observar ocells aquàtics com ara bernats pescaires, corbs marins, ànecs, fredelugues o martinets, entre altres.Ja situat en llocs per la visualització i adequats per poder agafat fotogràficament, bones imatges, com la Vidala, la Maresma o la Bassa dels Pollancres, en Tito Garcia, va poder fer una bona mostra dels ocells que ara a l’entrar a la tardor,  es poden veure en aquest espai natural i que us passo imatges :

Crob Marí gros

Bernat percaire

Fotja vulgar

Fredaluga

Polla d’aigua

Blauet

Arpella

L’horari de visita L’Espai Natural del Remolar- Filipines :

De l’1 de setembre al 31 de març:

De dimarts a diumenge i dilluns festius, de 9 a 17 h

Recordeu si visiteu L’Espai Natural del Remolar- Filipines, de respectar el medi, caminar sense fer sorolls, ni parlar en veu forta, els ocells son sensibles en el seu habitat.

Caixes niu per a Ratpenats

 

 

Recull de dades : L’Espai Natural del Remolar- Filipines i Tito Garcia

Fotografies : Tito Garcia ( Col·laborador del Blog) i Ramon Solé

Adaptació al Text : Ramon Solé

Llibre recomanat : Les fonts del Pla de l’Estany. Volum II

Recopila 400 espais de Camós, Crespià, Sant Miquel i VilademulsRigau Editors, amb la col·laboració de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Banyoles, ha publicat el segon volum del llibre ‘Les fonts del Pla de l’Estany’ escrit per Joan Pontacq i Ramón Casadevall.

Es tracta de la continuació del primer volum que es va publicar l’any 2014. Aquell va anar a càrrec d’Enric i Gabriel Estragués, i s’hi recullen més de 400 fonts dels municipis de Banyoles, Porqueres, Cornellà del Terri, Fontcoberta, Serinyà, Palol de Revardit i Esponellà. Un exhaustiu treball de recerca i documentació per localitzar, fotografiar i mesurar el cabal i la temperatura de cadascuna de les fonts.

Tot plegat arrenca d’un treball iniciat l’any 1998 per Joan Pontaq per conèixer i catalogar tots els punts d’aigua de la comarca. En una entrevista a aquesta emissora, Ramon Casadevall ha detallat que els darrers dos anys s’ha complementat la recerca i catalogació de les fonts de Camós, Crespià, Sant Miquel i Vilademuls que es recullen en el llibre.

En només quatre municipis, amb molta extensió de bosc, s’hi concentren més de 400 fonts, moltes en zones gairebé inaccessibles o terrenys privats. Totes estan localitzades per GPS, i amb descripcions detallades. Molta informació ha nascut d’entrevistes a veïns i veïnes dels municipis de la comarca, la majoria gent gran, que coneixia l’existència d’aquestes fonts. Casadevall ha destacat la riquesa natural de la comarca, tot i que ha lamentat que ara mateix gairebé totes estan sense aigua per la sequera dels últims mesos.

 

 

Recull de dades : Ramon Solé

 

 

 

Manteniment dels espais de les rodalies de l’Estany de Banyoles

La visita de l’Estany de Banyoles es constant, cada dia i més en festius, hi  passejant, caminant, corren, s’hi va amb bicicleta, s’hi pren el sol, s’hi llegeix un llibre, s’hi fa un àpat…Axó comporta tindre un espai, net i amb un manteniment diari – setmanal, que porta la gestió l’Ajuntament del municipi de Banyoles és important i destacable.Antigament, les fonts de les rodalies de l’estany, no es podien visitar, estaven inundades, amb fangs i vegetació que naixia lliurement i sense ordre.

Font del Ferro – Arxiu Rasola

Font de la Filadora – Arxiu Rasola

Ara es tot el contrari, i volem que veieu, com a quedat aquest espai que ordenat i urbanitzat , no deixa de ser un espai natural.Fonts netes i de bon accedir, amb rampes i seients de fusta, fan uns llocs agradables per estar-hi.Us adjunto un enllaç ampli i molt ben elaborat sobre un projecta dels desmais de l’entorn de Banyoles i l’Estany :

https://seu.banyoles.cat/Portals/0/Urbanisme/MILLORA%20SERVEIS/2018/DESMAIS/PROJECTE%20COMPLERT.pdf

Ara per primavera, seria una bona ocasió per a gaudir del paisatge i espais naturals que en les rodalies de l’Estany de Banyoles ens ofereix.

 

 

Text i Fotografies antigues – Fons Rasola : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador

Un passeig per l’estany, veure i escoltar els ocells de Puigcerdà

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

L’estany de Puigcerdà, pren l’aigua del riu Querol, que per medi d’unes canals es condueix fins l’estany.Està documentat des del 1260, quan el paborde de Sant Miquel de Cuixà cedia un terreny que es trobava al seu costat, i sembla que és en aquella època quan va ser construït.Avui és un gran espai de lleure però durant segles ha servit de reserva d’aigua per al poble i també per a la producció de gel gracies a les baixes temperatures de l’hivern.A partir de les darreries del segle XIX va començar a tenir un ús lúdic i recreatiu, i al 1956 hi tingué lloc el primer partit d’hoquei sobre gel de Puigcerdà.El parc del seu costat va ser creat a finals del segle XIX per iniciativa del cònsol de Dinamarca, German Schierbeck.Es va inaugurar el 1925 i va ser remodelat el 1992, quan l’estany passà de la forma hexagonal que tenia a les formes més arrodonides d’avui en dia.Us passo mes dades sobre l’Estany de Puigcerdà :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estany_de_Puigcerd%C3%A0

Pel que fa a l’avifauna que viu a l’Estany, d’aus n’hi ha moltes i de moltes varietats: algunes són migratòries i ocasionals com les cigonyes; d’altres, hi viuen tot l’any ,com els corbs, els esparvers, els picots verds,hi tenim l’ànec collverd (blanc o morisc) i el cigne mut, a més del colom blanc.També solen freqüentar-lo, en època de migració, l’ànec xiulaire, la polla d’aigua, la gavina vulgar i el gavià argentat.Es un gran Parc que es pot gaudir en qualsevol època de l’any i contemplar els ocells on habitant…

 

Recull de dades : Ajuntament de Puigcerdà, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

Avui destaquem : La Font dels Capellans de Sant Joan Les Fonts

Des d’Olot us cal que aneu amb el vostre vehicle per la carretera N- 260z, fins revessar l’empresa Alzamora, a la dreta surt una carretera direcció a zona rural que teniu de seguir.Mireu de deixar el vostre vehicle a partit d’aquest punt i continuar a peu, us recordo que passareu per finques particulars i cal tindre el màxim respectes.Al poc hi ha una bifurcació de camins, cal que agafeu el camí de l’esquerra on passareu , per la masia de can Font, una casa nova i poc desprès la masia el Vilar.Continueu pel camí,  pel costat de la finca, on  fa dues lleugeres corbes, a l’arribar a la segona de l’esquerra i havent passat un pont ,a ma esquerra veureu uns arbres, un cartell us orientarài allí trobareu aquesta antiga Font dels Capellans.La Font sempre ha estat com protegida per un gruixut mur irregular en la part mes alta.Es d’un cabal notable tot l’any, cal dir que fa cent anys en rere, la podem observar en la fotografia de l’època, que el tub estava a un nivell mes alt que no pas ara.Disposa en un dels laterals de la Font, d‘un banc de pedra.Des de La Font podem contemplar tota la plana de Sant Cosme i els volcans de l’Estany i de Bellaire.Des d’aquest punt, podeu allargar vosaltres mateixos la sortida, trobareu cartells per on podeu anar, axó si, tot caminant.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Estany del Barri de St. Salvador o Simon en Puigcerdà

L’Estany del Barri St. Salvador o Simon, esta situat en el carrer Pol. Ind. Sector Estació, amb el carrer Colònia Simon i en una cantonada delimita per un camp a les afores de Puigcerdà.Aquest Estany, passa desapercebut per la gent, per varis factors :Està situat en una extrem de Puigcerdà,esta inferior al nivell del terra del carrer,no disposa de cap senyalització,i, te molta vegetació per els seu perímetre, que fa difícil que es pugui observar.Cal dir que es un Estany en forma triangular, com dèiem rodejat per arbres i vegetació diversa,on viuen molts ocells.Per seguretat, esta protegit per un mur i balla, segon el tros.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Avui destaquem : La Font de Montserrat i la Font d’Isabel de Moià

Fa unes setmanes us vaig donar a conèixer l’antiga Font de Montvi de Baix.Per anar a La Font de Montserrat i la Font d’Isabel de Moià, cal situar-se a l’entrada de la Urbanització un podeu deixar el vostre vehicle, i seguir amb precaució per la carretera  C-59 direcció a l’Estany.Poc mes d’uns 300 metres, deixeu la carretera i passeu a caminar per una pista de terra, que va pel mig d’uns conreus fent una certa baixada i us ficareu dins d’un petit bosc.Allí estan les dues fonts una al costat de l’altre.A la Font de Montserrat, hi ha una taula de pedra feta d’una roda de moldre,  i una aixeta per assegurar que tingui aigua… unes pedres fan de seien.La Font d’Isabel, disposa d’un banc de pedra a un lateral.En èpoques de forta sequera no trobareu que ragin l’aigua, estan en un lloc molt tranquil,  donat que la freqüent falta d’aigua, no fa que a gent que les coneix, hi vagin.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : L’antiga Font de Montvi de Baix a Moià

Us dic que es “L’antiga “ Font de Montvi de Baix a Moià, donat l’edat que te, efectivament, sobre la font hi trobareu dues dates, una de 1770 i una segona a sobre d’aquesta de 1886.Per anar-hi, situeu-vos a Moià, agafeu la carretera C-59 direcció l’Estany, deixareu a la vostra dreta la masia de Montvi de dalt, i poc mes estareu a la petita urbanització de Montvi de Baix, amb la masia del mateix nom, situada a l’esquerra de la carretera.Allí agafeu l’avinguda de Santa Elena,  en la rotonda desvieu-vos pel carrer de la Font,  trobareu un bosc a la dreta on al fons hi ha L’antiga Font de Montvi de Baix.L’aigua de la font surt d’una mina, aquesta està tancada per una portella de ferro, el seu cabal depèn molt de la pluja. Cal baixar uns esglaons per arribar a la font.Per les rodalies trobareu diferents punts amb taules i seients de pedra, per fer un àpat.De fet es un espai natural en el centre de la Urbanització, que s’ha volgut conservar tal com era.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé