Durant el mes d’agost cada dia una font i el setembre més…
Font situada en el mur per sota de l’església que dona al carrer.
Esta dins de una cavitat d’obra, disposa d’una aixeta polsador l’aigua de xarxa pública cau directa a un desguàs. Disposa en cada costat d’un seients de pedra.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Durant el mes d’agost cada dia una font
De Font de Canaletes sols hi ha una, la de Les Rambles de Barcelona, coneguda internacionalment i punt de reunió i celebracions. Però de models iguals en podeu trobar a diferents punts de Barcelona i a diverses poblacions Catalanes.
Un exemple es la font situada darrera de l’església de Sentmenat.
Es una replica casi igual a la de Barcelona, amb 4 aixetes polsadors moderns.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Mari Àngels Garcia Carpintero
Riudaura és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Es troba a l’extrem occidental de la Garrotxa, al límit amb les comarques d’Osona i el Ripollès.
El terme municipal té una extensió de 23,6 km² i queda aïllat d’Olot pel Coll dels Morts i de Vallfogona per la serra de Puig Estela. La vila és al centre de la vall i està situada a 572 metres d’altitud.
Una vegada estigueu a Riudaura, per visitar la Font dels Barbers, cal sortir a peu per un camí que trobareu al costat del centre cívic, a sota de l’església,
en la zona de jocs infantils gireu a la dreta direcció cap el riu.
El camí fa una davallada, deixareu el poble a l’esquena,
passareu el riu Riudaura per el pont, tot seguin senyals grogues
desprès d’una pujada les senyals grogues derivant a l’esquerra, vosaltres cal que seguiu recte.
Al poc trobareu una cruïlla on per la dreta us portaria a can Pujol , seguiu per l’esquerra direcció cap el torrent,
així baixareu a la riera tot creuant per sota un filat, doncs no hi ha porta, una vegada al torrent veureu la Font dels Barbers.
Aquesta senzilla font, es una surgència que surt de dins de la muntanya,
no és d’un gran volum d’aigua.
Unes teules fan com de teulada del canaló d’aigua,
l’aigua cau al terra i es perd ajuntant-se amb la que passa pel torrent.
Es un lloc tranquil, humit, silenciós, que fa de bon estar sobre tot a l’estiu.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
La Plaça de l’església de Puerto de la Cruz de Tenerife, abans es deia Plaça de la Pila.
Llegim a puertodelacruz.mobi :
“…Tradicionalmente puede presumir de lucir los jardines más cuidados de la ciudad, que en Navidad se llenan de miles de flores de pascua rojas.
Destacan varios dragos canarios, araucarias, palmeras canarias, laureles de indias y otros árboles de gran porte…”
Al centre d’aquesta plaça, hi ha una Font – sortidor construïda en l’any 1900, adornada amb un cigne de pedra, on surt l’aigua
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres
L’Alzina de l’Església, esta darrera de l’edifici on fa un petit jardí i a tocar del carrer Àngel Guimerà de Vilassar de Dalt.
No podem dir que sigui ni gran, ni molt gran, la destaco per la seva forma del tronc, per la volta que fa a si mateixa i s’alça perfectament tot recta amb varies branques, cap a munt.
Tot un repta de superació que va patir aquesta Alzina de petita…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Front mateix de l’entrada principal a l’església de Sant Julià de Lliça d’Amunt,
hi trobareu un antic jardí, molt freqüentat per la gent Lliça.
A pesar que és un reduït espai, te una diversitat d’arbres.
Cal baixar unes escales, i és pot entrar a traves d’una antiga portalada.
Hi ha diversos seients de pedra,
i una no massa gran glorieta metàl·lica.
És un lloc molt tranquil per passar-hi una estona i lloc idíl·lic per fer fotografies una vegada casats els nuvis…!
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de la plaça de l’Església , esta ubicada front de l’entrada de l’Església de Sant Feliu de Codines, adossada a la paret d’una casa particular, al barri de la Sagrera d’aquesta població.
Segons consta en una inscripció incrustada en la part superior de la font, va ser inaugurada el 23 de juny de 1906.
Està ornamentada bàsicament amb rajoles amb flors de colors, actualment, estan algunes algo deteriorades amb altres elements.
L’aigua esta regulada amb una aixeta amb un polsador antiga.
Text i Fotografies : Ramon Solé
S’arriba a Sant Martí de Sobremunt per la carretera BV – 4607, és un poble amb cases disseminades.
La Font de La Roca, està dins del poble i es molt fàcil d’arribar.
Calendari de les Fonts del Lluçanes
Quan s’acaba la carretera, cal deixar el cotxe i agafar el primer carrer a l’esquerra que us portaria a l’Ajuntament i a l’Església, en la primera casa que trobareu i a ma dreta unes escales d’obra baixen un desnivell i allí trobareu La Font de la Roca.
Arxiu Rasola – Fotografia de la Font de La Roca -Any 1998
Aquesta deu d’aigua esta adossada a la roca, de fet es una font de cisterna.
Esta regulada l’extracció d’aigua per una aixeta que recentment s’ha renovat, l’aigua cau a una pica. Com la Font del poble de la Granera, disposa d’una porta metàl·lica per la seva conservació.
En un extrem hi ha una bassa. Per sota de la Font, es trobem uns horts.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Araceli Peix, Ramon Badia
Fotografies Antigues : Arxiu Rasola (Ramon Solé)
El Parc dels Torrents d’Esplugues de Llobregat, esta situat en el barri Centre o barri Antic i la Plana.
Els seus accessos immediats són pel carrer de l’Església i pel bucle de l’Avinguda de Cornellà, de fet la nacional N- 340 separaria el parc en dos.
Avui us presento la part mes arbrada i antiga la que esta tocant el carrer de l’Església, podem dir que per visitar aquest parc esta adaptat per cadires de rodes.
Es tracta d’una zona que era un torrent natural on hi havia molta vegetació autòctona, conreus i arbres fruiters, així mateix, hi ha nombrosos ocells que hi viuen.
Aquest Parc en el seu reordenament, es va incloure els Jardins de Can Tinturé i els Jardins de ca n’Hospital, un en cada extrem del gran parc.
Entre la vegetació predominen les espècies autòctones, amb una gran presència del pi blanc (pinus halapensis) alguns centenaris. Les seves capçades formen una gran massa verda a l’altiplà d’aquest torrent, visible des de diferents punts.
També hi trobem xops de diferents varietats, eucaliptus, moreres, xiprers, pruneres, tarongers, una figuera molt vella, i alguna alzina.
Aquest vegetació conjuntament amb la que trobem a les finques veïnes i al bucle de la carretera de Cornellà formen una massa verda i un pulmó molt important per a la ciutat.
Repartit pel Parc, hi ha, fonts d’aigua potable, llac, zona de jocs infantils, zona de pistes polivalents, tennis taula, zona de pícnic i zones d’estar amb bancs de fusta.
Cal destacar, que en el carrer de l’Església, esta situada la part mes antiga de la Població, amb nombroses masies, l’església i un convent.
Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat
Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé
La plaça de Sant Felip Neri, està a prop de la Catedral de Barcelona, és un lloc molt tranquil donat que esta en zona peàtonal i sols dos estrets carrers accedeixen, el de Sant Sever per un costat i pel l’altre, el de Sant Felip Neri.
Al centre de la plaça hi trobem la Font, forma una petita bassa octogonal, en el seu interior hi ha rajoles de color verd i blanc i en la seva part central, està ubicat un pedestal, on en el seu de munt surten quatre tubs d’aigua, que cauen a una pica rodona.
De fet la Font és mes aviat decorativa, donat que no és pot beure l’aigua.
A sobre seu, van posar una estàtua de bronze no massa gran d’un noi estudiant, obra del escultor Josep Miret. És diu que al poc temps durant una nit va ser robada l’estàtua.
Podem veure en la paret que dona a l’entrada de l’església les senyals que presenta i que s’ha volgut deixar com a record de les víctimes mortes el dia 30 de gener de 1938 duran la Guerra Civil i que van ser un total de quaranta i dos, algunes d’elles nens /es.
Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé
