Estanyol de les Tres Creus de Sant Miquel de Campmajor

L’Estanyol de les Tres Creus, és en el Terme de Sant Miquel de Campmajor, poc abans d’arribar al Santuari de Collell, al costat dret mateix de la carretera GIP – 5244, en el lloc conegut per La Vall de Campmajor, on hi ha un grup d’arbres.No es massa gran, bastant arrodonit, a l’estiu o en èpoques de sequera no hi ha aigua.Us passo la seva pròpia Llegenda de l’Estanyol de les Tres Creus :

http://www.angelrodriguez.info/EstanyTresCreus.pdf

També, un estudi sobre els diversos estanys o estanyols del Municipi de Sant Miquel  de Campmajor, fer per el Museu Darder de Banyoles :

http://www.museusdebanyoles.cat/darder/Descobreix-el-Patrimoni/La-conca-lacustre-de-lEstany/Estanyols-de-Sant-Miquel-de-Campmajor

Les tres creus estan situades en un marge mes elevat que l’estany a poca distancia i també a prop de la carretera.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Les tres Creus i l’ona d’Aigua de Banyoles

L’Hostalot, un establiment derruït el 1924 que hi havia a prop del santuari del Collell, era ple de gom a gom. Enmig de la gent hi havia tres personatges de molt mal aspecte que no paraven de beure i xerrar i, quan sonaren les campanes anunciant l’hora del rosari, mentre tothom entrava al santuari per l’oració, ells continuaren amb la seva sòrdida actitud, mofant-se i blasfemant com uns condemnats.
En marxar s’encaminaren cap a Sant Miquel de Campmajor continuant la seva burlesca gresca sota un sol asfixiant.v vv_01De cop i volta els va semblar escoltar un soroll estrany i mentre esbrinaven d’on provenia el camí va començar a bellugar-se. Els arbres es van moure i les pedres van començar tremolar sota els seus peus. Varen voler córrer però la terra que trepitjaven cedí de cop i volta i a l’instant va aparèixer una gran onada d’aigua que els va sacsejar violentament i que els engolí.
No es va saber mai més res d’aquells tres irreverents, només varen quedar les jaquetes que, a causa de la calor, portaven sota el braç. Algú va posar les tres creus per recordar aquells infortunats amb la intenció, diuen, que els vianants els dediquin una oració per a les seves ànimes.

Una altre versió de la Llegenda es :

Aquesta història em fou contada pel tartaner del Collell, el qual a més em digué que això deu fer molts anys, els vells no se’n recorden i per l’arxiu parroquial no se’n troba esment.
Es conta que en una bassa que es troba al peu de la carretera que va al santuari del Collell, un dia tres estudiants anaren a banyar-s’hi, mes per haver-hi un xuclador en ella s’ofegaren. Llac Cendra_01De llavors ençà, s’ha posat unes tres creus sobre el marge que hi ha a prop de la carretera i de la bassa.

Recopilació de la Llegenda i fotografies : Ramon Solé