Avui destaquem : La Font de Sant Patllari de Camprodon

Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts

A la Font de Sant Patllari, és molt fàcil d’anar-hi, cal sortit  de Camprodon per la carretera que va a Font Rubí, coneguda pel carrer dels Llandrius, al poc a la vostra dreta, surt un camí que per un pont creua el riu el Ritortell,cal seguir el camí i al poc veureu l’explanada i la Font, hi ha cartells orientatius.Cal pujar un parell d’esglaons i entrareu a la plaça que forma aquesta Font, que esta en un costat,tota es d’obra i surt l’aigua per tres brocs, el del mig sempre en surt amb molta força, que cau a una pica arran del terra.En cada costat seu, hi ha un seient molt allargat de pedra en forma de semi circumferència;és un lloc molt ombrejat, donat que hi ha molts arbres.Segons la llegenda:  un monjo benedictí s’endugué   de   la   catedral   d’Embrun, als Alps francesos, les relíquies de Sant  Patllari,  ocultes  en  una  bóta  que  carregava  un ase. Prop de Camprodon, l’ase  decidí  aturar-se  i,  amb  les  potes,  colpejà tres cops el terra, d’on brollaren tres dolls d’aigua.Al costat de la Font, i en una pedra de forma de llosa dreta hi llegim la Poesia immortal d’en Joan Maragall, Les Muntanyes, i que diu així :

A l’hora que el sol se pon,

bevent al raig de la font,

he assaborit els secrets

de la terra misteriosa.

Part de dins de la canal

he vist l’aigua virginal

venir del fosc naixement

a regalar-me la boca,

 i m’entrava pit endins…

I amb els seus clars regalims

penetrava-m’hi ensems

una saviesa dolça.

Joan Maragall, Les muntanyes, Camprodon 1901Durant la Festa Major de Sant Patllari, el 21 de juny, els veïns de Camprodon celebren un dinar popular en aquesta font que acaba amb una remullada al riu Ter.Us recomano que feu el camí a peu, està ven indicat i apte per a tothom.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador ( Col·laboradora del Blog)

Poema – Les Muntanyes

DSCN5468_01A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.

Part de dins de la canal
he vist l’aigua virginal
venir del fosc naixement
a regalar-me la boca,

i m’entrava pit endins…
I amb els seus clars regalims
penetrava-m ’hi ensems
una saviesa dolça.

Quan m’he adreçat i he mirat,
la muntanya, el bosc i el prat
me semblaven altrament:
tot semblava una altra cosa.CAM00939_01

Al damunt del bell morir
començava a resplendir
pels celatges carminencs
el blanc quart de lluna nova.

Tot semblava un món en flor
i l’ànima n’era jo.

Jo l’ànima flairosa de la prada
que es delia en florir i ser dallada.

Jo l’ànima pacífica del ramat,
esquellejant pel bac mig amagat.

Jo l’ànima del bosc que fa remor
com el mar, que és tan lluny en l’horitzó.

I l’ànima del saule jo era encara
que dóna a tota font son ombra clara.IMG-20160213-WA0003_01

Jo de la timba l’ànima profunda
on la boira s’aixeca i es deixonda.

I l’ànima inquieta del torrent
que crida en la cascada resplendent.

Jo era l’ànima blava de l’estany
que guaita al viatger amb ull estrany.CAM01018_01Jo l’ànima del vent que tot ho mou
i la humil de la flor quan se desclou.

Jo era l’altitud de la carena…

Els núvols m’estimava en llargament,
i al llarg amor de l’ennuvolament
congriaves mon ànima serena.

Sentia la delícia de les fonts
naixé en mon si, regal de les congestes;
i en l’ampla quietud dels horitzons
hi sentia el repòs de les tempestes.DSCN2445_01I quan el cel s’obria al meu entorn
i reia el sol en ma verdosa plana,
les gents, al lluny, restaven tot el jorn
contemplant ma bellesa sobirana.

Però jo, tota plena de l’anhel
agitador del mar i les muntanyes,
fortament m’adreçava per du al cel
tot lo de mos costats i mes entranyes.

·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·

A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.DSCN5793_01Camprodon, 1901
Autor : Joan Maragall

Voleu saber mes de l’Autor, consulteu a :

http://www.xtec.cat/~jducros/Joan%20Maragall.html

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé