Arbres – Els dos Xiprers de l’Església de Les Franqueses del Vallès

L’església de Santa Eulàlia de Corró d’Avall, municipi de Les Franqueses del Vallès, farà 78 anys el proper 13 de desembre l’inici de la seva construcció, per tant es una obre “recent”, va ser destruïda durant la guerra civil.Avui destaques els dos Xiprers que com a sentinelles estan en l’entrada del recinte. Son majestuosos, alts i grans, llàstima que un comença a estar malat, observem en les branques mes altes estan seques.Hi ha d’altres en les rodalies d’aquesta Església, per ho no son tant destacats.Aquest dos Xiprers, si poguessin parlar, quan i que …ens dirien ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres : L’avinguda de Plàtans de la finca El Palau de Corro d’Avall a Les Franqueses del Vallès

L’entrada a la finca El Palau, es des de la carretera de Corro d’Avall a Cànoves, poc avanç d’arribar a “la Urbanització Mil Pins”.Des del primer moment hi ha en cada costat del camí Plàtans, tot fent  una avinguda de Plàtans fins arribar a la casa de Palau, on es actualment una Llar de Gent Gran.És una camí particular, no obstant, com que el camí no acaba a la citada casa, i continua per camps i bosc ,tot passant diverses  masies, finalitzant a la carretera de Cardedeu a Granollers C-251, fa que hagi gent que passa caminant per aquest tros dels plàtans.Com que no es tallen les branques, s’ha aconseguit, que encara es vegin mes alts i majestuosos.Pràcticament tots estaran a la ratlla del cent anys.Lloc tranquil, amb camps cultivats pels costats, amb ombra a l’estiu i solejat a l’hivern.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de l’Estació de tren de les Franqueses del Vallès

Aquesta antiga Torre d’Aigua de l’Estació de tren de la RENFE. de les Franqueses del Vallès, esta situada a l’acabar les andanes en direcció La Garriga.Es de construcció quadrada, poc usual en estacions de tren, que en general i d’amunt seu, hi ha visible el dipòsit metàl·lic.Podem observar que disposa d’una porta d’accés, ara barrada per una reixa, i una finestra rodona, on passa la llum i cablejat.En la part superior de la porta hi ha un indicador per saber des de l’exterior quanta aigua emmagatzemava.En un lateral disposa d’una caseta amb porta de fusta i finestra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Castanyer destacable de la Font de Sant Mamet de Corró d’Amunt de les Franqueses del Vallès

Us caldrà que sortiu des de la plaça de l’església de Corró d’Amunt, dedicada a Sant Mamet, aquest nucli pertany a les Franqueses del Vallès.Des de la carretera BV – 5151, que va a Cànoves i Samalús, fareu uns metres tot passant pel costat d’un restaurant, i preneu la carretera a la vostra dreta que us pujaria fins a can Suquet i a la vegada a la seva urbanització.Vosaltres, un cop passeu pel torrent de Remogent i a pocs metres a l’esquerra trobareu una pista ampla de terra,  al seu inici hi ha una pilona que us indica que a 150 metres hi ha la Font de Sant Mamet.

Font de Sant Mamet

Seguiu fins la font, on fa ombra el Castanyer;  de fet es molt allargat, amb branques que s’enfilen cap el cel…Des de Corro d’Amunt, es de bon caminar, planer i a prop, per fer-hi un passeig.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Forn de Calç de la vil•la romana de La Garriga

dscn6958_01Per accedir  al Forn de Calç de la vil·la romana ,  podem des del centre de La Garriga, agafar el Passeig fins arribar al carrer del Bosc, on estan situades les Cases, la Font  i el Molí de can Terrers.dscn6955_01Una vegada passat el Molí de can Terrers, arribem a una rotonda, girarem a l’esquerra seguin la carretera direcció Les Franqueses del Vallès, al poc agafarem un camí de terra i en uns metres hi ha un cartell que ens indicarà que si seguim un caminoi que fa una certa pujada, trobarem la Vil·la Romana; dscn6961_01nosaltres seguirem pel camí mes ample que va paral·lel al torrent de Malhivern, al poc a peu del mateix camí i a la dreta, hi ha les restes del Forn de Calç.dscn6957_01Aquest consisteix amb una part de la paret en forma ovalada, no queda res mes.dscn6959_01No es coneix de quina època es va construir aquest Forn de Calç ni altres dades d’interès.dscn6956_01Des d’aquí, podem visitar l’Aqüeducte de Malhivern situat a uns metres de distancia a ma esquerra i que us faré un article properament.dscn6963_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

El riu Congost a la Llerona com Espai Natura 2000

DSCN2262_01El riu Congost , en el seu trajecte i tot deixant La Garriga, arriba al municipi de Les Franqueses del Vallès, concretament a Llerona, hi ha un dels espais protegits de Natura 2000 de la Unió Europea.DSCN2240_01DSCN2241_01No es un espai massa gran, per ho moltes aus de forma permanent, fan estada en aquest punt, per tant qualsevol època de l’any podem observar aus comunes i autòctones de Catalunya.DSCN2246_01 DSCN2249_01Així, com mamífers, peixos, rèptils que son autòctons de CatalunyaDSCN2242_01DSCN2255_01DSCN2244_01Com que hi ha un circuit de passejada que va per la riba del Congost, fa que molta gent caminant, corrent, o en bicicleta, vagin per aquesta zona, i facin una parada en l’espai de guaita que hi ha.DSCN2243_01A prop una petita resclosa que permet retindré l’aigua en aquest punt, i així les aus tenen un espai mes ampli i mes abundant en agua.DSCN2256_01DSCN2247_01La llàstima, es que en front mateix hi ha una zona industrial, que no afavoreix gents ni mica, aquest lloc.DSCN2261_01DSCN2263_01Per Informació :

http://www.el9nou.cat/noticies_v_0/39066/govern-declara-congost-zona-d%E2%80%99especial-conservacio
i mes informació a :
http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/viewFile/255817/342760

DSCN2254_01L’Associació Hàbitats, diu :

El projecte de custodia fluvial impulsat per Associació Hàbitats al riu Congost a les Franqueses del Vallès ha confirmat el pressupost necessari per iniciar les obres de restauració del tram durant el mes de febrer gràcies a una subvenció de Fundació Biodiversitat.
El tram que es rehabilitarà comprèn els marges fluvials del riu Congost des de que entra al municipi de Les Franqueses del Vallès després de passar pel terme de La Garriga, fins al pont de la carretera BV-1433, que uneix el nucli urbà de Llerona amb l’Ametlla del Vallès.
El projecte de restauració forma part de l’adopció del riu Congost que Associació Hàbitats desenvolupa amb l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs des de l’any 2013. L’objectiu fonamental del projecte és afavorir la participació social en la gestió de l’espai fluvial. Per aquest motiu durant l’any 2013 ja es van realitzar reunions amb els principals agents locals, visites naturalistes a l’espai en custòdia i formacions en inspecció de rius. Durant tot l’any 2014 les obres de restauració marcaran el calendari d’accions i es preveuen visites a les obres obertes al públic i accions desenvolupades amb la participació de voluntariat.DSCN2248_01DSCN2260_01Mes informació al respecta :

http://www.lesfranqueses.cat/actualitat/noticies/2014/10/16/ultima-jornada-de-restauracio-del-riu-congost

DSCN2259_01

Text, recopilació d’informació i Fotografies : Ramon Solé

L’Arranjament de la Font de Santa Digna de la Llerona –Les Franqueses del Vallès

Ja us vaig parlar de l’arranjament de dues fonts naturals, portada a terme a Llerona , una es La Font de Santa Margarida, que va sortir publicada en el Bloc, amb data, 6 de març de 2015,

https://fontsaigua.wordpress.com/2015/03/06/la-recuperacio-dunes-fonts-naturals-de-llerona-que-cal-visitar/?preview=true&preview_id=8266&preview_nonce=63620e8f23&post_format=standard

i avui visitem la segona, La Font de Santa Digna.DSCN2251_01esta ubicada en la riba esquerra del riu Congost, tant just el punt on es deixa el municipi de Granollers i passa al de les Franqueses,DSCN2250_01 i esta en un Espai Natural Protegit, forma part de Natura 2000, enregistrat per la Unió Europea.DSCN2240_01Es una font de molt poca aigua surant tot l’any i no es recomana beuran d’aquesta aigua.DSCN2252_01La seva característica principal, es el vers de Miquel Martí Pol, plasmat en unes rajoles de munt de la font.fghfg_01Fa uns anys estava molt plena de vegetació i casi oblidada per la gent, es quan es va decidir fer una actuació de neteja de la font i rodalies d’aquesta.8732-foto_neteja_font_santa_digna_1_01Mes informació :
lesfranqueses.cat/actualitat/noticies/2013/03/21/voluntaris-de-l-8217-adf-montseny-congost-netegen-dues-fonts-de-llerona

neteja-font-santa-digna-2[1]_01Creiem que amb accions com aquesta, son molt important perquè no es perdin lloc i fonts tant emblemàtiques com les dues que s’han arranjat a Llerona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llegenda del Torrent de la Fantasma, de Llerona i Marata

DSCN1492_01_01Llegenda extreta de : Llegendes Catalanes

Llerona i Marata són dues poblacions pertanyents al municipi de Les Franqueses del Vallès, situat a la riba esquerra del riu Congost. Ambdues poblacions són majoritàriament agrícoles, amb grans extensions de camps de conreu, encara que Llerona també té un polígon industrial, i ambdues compten amb esglésies romàniques: la de Santa Coloma a Marata, i la de Santa Maria a Llerona, que és fortificada. El torrent descrit en aquesta llegenda neix a Marata i va a morir al riu Congost travessant Llerona, i és possible, sempre i quan no porti gaire aigua i la vegetació ho permeti, recorre’l a peu fins a la seva desembocadura al Congost.
A Llerona, a més, a l’alçada de l’església hi ha un camí que permet baixar al torrent, a la font dedicada a Santa Margarida, indret que avui en dia es troba amenaçat per la construcció del quart cinturó.DSCN2164_01Recopilació d’aquesta bonica Llegenda :

Durant la Guerra del Francès, a començaments del segle XIX, amb el pretext de conquerir Portugal les tropes napoleòniques invadiren la península, i Catalunya no fou una excepció. Els soldats anaven al seu aire per les nostres contrades, tot i no conèixer ni el territori ni la nostra llengua.

Així, a un d’aquests soldats francesos li fou encomanada un dia una missió de missatger, havent de portar una carta a un general. En el camí de tornada es perdé, donat que no coneixia la zona, i tampoc podia preguntar a ningú com tornar perquè no parlava l’idioma.

Com era estiu i feia molta calor, quan es trobava a l’alçada de Marata el soldat decidí resseguir el torrent que neix a aquesta població per tal d’aprofitar-se de l’ombra i la frescor de la seva baga, pensant també que el portaria de ben segur a un riu i llavors seria capaç d’orientar-se per tal de tornar. A més, creia que no tindria problemes per recorre’l donat que es trobava pràcticament sec degut a l’època de l’any en que es trobaven.

Tot i així, el camí no era res senzill, doncs l’alta vegetació l’impedia caminar i moltes vegades havia d’obrir-se pas amb el sabre. Després d’unes hores caminant, cap al vespre, el soldat, una mica espantat perquè la nit se li faria a sobre abans del seu retorn però extenuat, s’aturà amb intenció de beure d’un raig d’aigua que brollava d’una de les parets del torrent i per seure’s a reposar una estoneta.dfhy_01Mentre bevia ajupit li semblà escoltar el plor d’un nadó, però no li prestà atenció pensant que el cansament el feia escoltar imaginacions. Però un cop estigué assegut a terra el tornà a escoltar més nítidament, darrere seu. Esporuguit i amb la mà al sabre es girà aixecant-se, però no veié res més que la copa dels alts arbres movent-se, de tal manera que tornà a seure.

Continuà escoltant el so del fullatge movent-se darrere seu i una altra vegada el plor d’una criatura i aquest cop, quan es girà, distingí una figura blanca, tan alta com els arbres del torrent, que es movia lentament i que sostenia un nadó als seus braços, el qual deixava anar un rastre de fum blanc i greix.

En veure aquesta fantasmal aparició el soldat caigué a terra, cridant de la por, i la figura, en escoltar-lo, s’adonà de la seva presència i es dirigí cap a ell.

Al trobar-se prop del soldat, la figura s’abraonà sobre ell i aquest, en un acte reflex, desembeinà el seu sabre i el clavà a la fantasma. De la ferida en sortí una columna de fum blanc i el sabre, en retirar-lo, quedà recobert de greix. El soldat, presa del pànic, arrencà a córrer i no s’aturà fins que retornà al seu allotjament, on explicà tothom el que havia vist.DSCN2145_01Quan els habitants de Llerona s’assabentaren del que havia succeït baixaren al raig d’aigua, que es troba a l’alçada de l’església de Santa Maria de Llerona, i hi construïren una font dedicada a Santa Margarida, patrona de les dones en part, per tal de protegir de la fantasma els assedegats que van a beure al torrent. Però només protegeix a aquests i no a tothom, de manera que encara avui dia es pot veure la fantasma amb el nadó als braços si es baixa al torrent al capvespre o a la nit, i des d’ençà el torrent rep el nom de Torrent de la Fantasma.DSCN2147_01Per accedir a Llegendes Catalanes :

http://llegendescatalanes.blogspot.com.es/2011/06/llegenda-del-torrent-de-la-fantasma.html
Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Mil Pins de les Franqueses del Vallès

DSCN1732_01La Font dels Mil Pins, esta a la dreta i a peu de la carretera de Les Franqueses del Vallès a Cànoves, en un petit torrent, en la corba tot just a poc abans d’arribar a l’entrada de la Urbanització de Mil Pins.DSCN1741_01DSCN1728_01Un caminet amb uns esglaons de fusta i barana ens permet accedir-hi.DSCN1729_01DSCN1737_01Fa pocs anys el seu estat era de total abandó, Ft. Mil Pins 1_01Ft. Mil Pins 2_01es va adessentar el lloc i la Font dels Mil Pins, que ara a pesar que la seva aigua, es consideri no apta pel consum humà, DSCN1730_01si que es un lloc bonic i tranquil per assentar-se una estona i prendré el sol.DSCN1731_01No es de gran quantitat d’aigua per ho si en te tot l’any.DSCN1736_01Te una obra allargada protegint la font , amb un terra enragat i metàl•lic per on l’aigua no queda aturada i va a traves d’un canaló al torrent.DSCN1735_01DSCN1733_01Uns plàtans pel costat de la font donen ombra a l’estiu.DSCN1727_01

Text i Fotografies : Ramon Solé