S’hi accedeix des d’un camí que surt a l’alçada de l’església parroquial de Rellinars. Es tracta del camí de les Cases. Ressegueix en bona part el torrent del Vetllador, que no s’ha de deixar fins que arribem a la balma de l’Andaló, amb senyalització de la Diputació de Barcelona.
Cal agafar el trencall a mà dreta, sempre de terra que passa per sobre mateix de la balma i no deixar-lo fins que arribem a les fonts.
Surgències naturals d’aigua que s’han habilitat per reconduir-la i s’ha adequat l’entorn com a zona de pícnic.
L’espai està habilitat amb varies taules de fusta i arbres per fer ombra durant els mesos de calor.
Es tracta de surgències naturals que ragen de les escletxes de la roca.
Algunes d’elles ho fan a través de brolladors arranjats antròpicament.
Quan plou l’aigua baixa generosa i malgrat la temperatura exterior, té una temperatura molt agradable.
S’han pogut comptabilitzar una vintena de brolladors.
Com podem veure en l’actualitat no raja cap…
L’aigua que cau es perd canalitzada a través d’una sèquia que ressegueix el torrent en direcció a la Fàbrica.
A l’entorn de les fonts, la tosca calcària ha donat pas a un hàbitat on predominen algunes algues del tipus hepàtiques, les falgueres i molses característiques d’indrets humits.
A veure si les pluges de l’hivern i primavera tornen a fer-les rajar un altre cop…
Amb la seva abundància d’aigua habitual.
Diputació de Barcelona
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Dels Autors de la fitxa:Jordi Montlló i Laura Bosch
Ens plau fer-vos saber que avui dimarts 24 de gener a les 18 hores a l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca, carrer de Santa Llúcia 1, davant la Catedral) tindrà lloc la presentació pública del llibre El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, coordinat per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza i Xavier Cazeneuve; coedició de l’Editorial Afers i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona.
El Llibre de les fonts és un volum manuscrit de 1650 escrit pel mestre de les fonts Francesc Socies per encàrrec del Consell de Cent. En ell es descriu i s’explica tot el sistema d’abastiment d’aigua de boca a la Barcelona de l’època.
Francesc Socies, amb el seu manuscrit, ens dóna a conèixer les mines situades a Collserola des de les que Barcelona es proveïa d’aigua, i també totes i cadascuna de les fonts a les que, ja dins la ciutat, arribava aquesta aigua. No només explica quines són, sinó, fins i tot, els mecanismes interiors que les feien funcionar. Llegint les seves pàgines podem recórrer els camins que feia l’aigua pels carrers i places de Barcelona, i dins dels seus principals edificis públics i privats, en el que és, segurament, el primer gran itinerari escrit de la ciutat.
No només això, durant aquesta descripció del circuït de l’aigua per la Barcelona de mitjan segle XVII, Francesc Socies explica fets de la vida quotidiana relacionats amb l’aigua –com el cas de la font que s’assecava tres mesos l’any de manera inexplicable o els abusos i fraus sobre l’aigua comesos per alguns convents– i com eren els interiors d’alguns edificis avui desapareguts o molt transformats a la ciutat.
I sempre, amb un discurs on és constant la preocupació per l’aigua com a bé comú dels barcelonins i barcelonines, amb una gestió d’aquest recurs amb uns criteris que avui en diríem de sostenibilitat i consum responsable.
El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, ofereix la transcripció completa del manuscrit del Llibre de les fonts del mestre Francesc Socies, fins ara inèdit, junt amb set estudis sobre el context de l’època i l’obra, l’autor i diversos aspectes del que s’hi explica, des de la mirada de la història urbana, la història ambiental, cultural i tecnològica. Articles escrits per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza, Xavier Cazeneuve, Manel Guàrdia i Oriol Hostench, Mariano Barriendos i Albert Cubeles. La publicació és una coedició de l’Editorial Afers i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona,
La Font del senyor Mariano està situada en el carrer de l’església número 12, on hi ha una petita plaça de Les Fonts de Terrassa.
Es una font molt senzilla, de forma triangular feta de pedres grans arrodonides, al seu centre hi ha l’aixeta de polsador on l’aigua de xarxa pública cau a una reixa a nivell del terra.
Va ser inaugurada el dia 6 d’octubre de 2018, en motiu de la Festa Major de les Fonts.
La Font de la Verge de la Mercè esta entre el carrer del Camí de Can Corbera amb el carrer Verge de la Mercè de les Fonts de Terrassa, al límit del terme municipal de Rubí.
Està feta amb pedres grosses i totxanes planes, disposa en cada costat d’un seien,
abans tenia dos aixetes polsador, sols esta operativa actualment una d’elles, l’aigua cau a una pica estreta i amb una reixa.
La Font del Fornot està situada en el passeig de la Muntanya front el número 17 a, amb cantonada al carrer de l’Esperanto de Les Fonts de Terrassa.
Es una de les fonts construïdes mes recentment, va ser inaugurada el dia 7 d’Octubre de 2017, durant la Festa Major de Les Fonts.
Es una construcció amb forma de capelleta, disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell de terra. Al seu costat disposa d’un seients de fusta.
La Font de la Mare de Déu de Montserrat, esta en un racó de la unió del carrer del Camí de Can Corbera i carrer Verge de Montserrat.
Bàsicament la seva estructura està feta de pedres i de maons.
Disposa d’una aixeta polsador per regular l’aigua i cau en una allargada pica.
Hi ha una ceràmica amb una imatge de la Moreneta, i un cartell metal-lic on figura la data del 13 d’octubre de 2001, en que va ser inaugurada pels alçades de Terrassa i Sant Quirze del Vallès.
La Font de la Bòbila està situada prop de Can Ribas, en un revolt del carrer de La Bòbila amb carrer Rossinyol, on uns grans rocs impedeixen que caigui el terreny.
Per reconstruir-la es van utilitzar maons i pedres rodones de riu, va ser inaugurada el 13 d’octubre de 2001, pels alcaldes de Terrassa i Sant Quirze del Vallès.
Disposa d’una aixeta de polsador on surt l’aigua de xarxa; a sobre imprès en unes rajoles hi ha el seu nom.