Durant l’estada a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa dels Srs. Artigas, propietaris d’una de les fàbriques més pròsperes de l’època. En agraïment a l’hospitalitat rebuda, Gaudí els va regalar el disseny d’un jardí en un terreny que la família tenia just davant la seva casa i fàbrica tèxtil. D’aquí van néixer els Jardins Artigas, obra on natura i arquitectura es fusionen en perfecta harmonia.
Avui us presento les fonts més destacades en els Jardins Artigas:
La Font del Lleó
La Font del Bou
La Cascada
Us recomano visitar tot el conjunt que forma els Jardins Artigas.
La Font d’en Cardona està en el carrer de Walt Disney 10 amb cantonada el carrer de Roma de Les Fonts a Terrassa.
La seva estructura es d’un roc planer, se ha col·locat en cada cara una aixeta de polsador, l’aigua de xarxa pública cau a una pica semi-circular, en la part baixa hi han incrustades pedres blanques i el seu nom és en un lateral fet de rajoles.
La Font dels Caçadors esta adossada la paret d’una casa particular, en el carrer de Paris cantonada amb el carrer de Sant Carles de Les Fonts de Terrassa.
Estructura d’obra feta de maons i pedres rodones de riera. Amb el seu nom a sobre a la part superior.
Disposa de dos aixetes de pressió, l’aigua que es de xarxa pública, cau a una allargada pica. Va ser inaugurada el 13 d’octubre de 2001.
El Santuari de Lourdes està a mig quilòmetre al sud del petit poble de La Nou de Berguedà.
A l’esquerra del Santuari, hi trobareu unes escales que us baixen directament a la cova on a dins esta la Font principal.
A un metres al costat esquerd hi han dos Fonts més.
En la cova s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, està sempre amb flors i algunes espelmes.
Com diem, la Font principal es troba dins la cova, amb tres brocs de ferro molt deteriorats, l’aigua cau a una pica rectangular d’obra.
Font principal, dins cova
A l’esquerra de la cova, hi han les dos fonts separades per una construcció en forma d “L” i adossades al marge de la muntanya.
El broc de cada Font dona l’aigua a dos piques rectangulars arran del terra.
Aquesta Font antigament es deia Font de Sant Isidre, en 1881 va passar a dir-se Font de la Mare de Deu, i es va construir la cova. Les seves aigües es diu que eren curatives…
Es un lloc molt humit i tranquil, per passar una bona estona.
Del centre d’Olot, podeu anar fent un passeig tot passant pel costat del riu Fluvià, us aproximareu a un Passeig de vells i centenaris plataners, entrareu al Parc de Les Fonts de Sant Roc, en trobareu 4 de fonts.
La principal i mes popular de les fonts de Sant Roc es la situada al final del passeig proper a la zona dels Tussols, al començament de la Ruta del Carrilet.
Des d’antic, molta gent hi ha recollir aigua i a passar el dia.
Forma un monument de 6 metres d’alçada i adossada a la paret, amb una teulada, a mitja altura hi ha una moderna imatge de Sant Roc feta de rajoles, al damunt l’escut d’Olot,
l’aigua surt de la paret on hi ha dibuixat com una estrella per dos tubs, cau a una gran pica rectangular, l’aigua sobrant per un caneló per sota terra desaigua al riu Fluvià.
Una segona Font de Sant Roc, aquesta seria la primera seguint el passeig, actualment és seca i cauria en una pica rodona de pedra.
Propera a l’anterior, hi ha una tercera Font de Sant Roc, de la paret surten dos tubs metàl·lics per on raja l’aigua i cau en una pica rectangular de pedra.
Per últim, la quarta Font de Sant Roc està al final del passeig, és la mes llunyana de totes, aquesta casi mai surt aigua, i cauria en una pica rectangular de pedra.
Lloc fresc a l’estiu gracies de l’ombra dels arbres allí situats, disposa de molts e seients per tot el passeig.
Mas Miquel és una antiga masia del municipi de Valls, situada al costat de la carretera N- 240 A, a tocar del Torrent de Catllar.
Fotografia : B M.E. Gimenez – 1983 / Generalitat de Catalunya
Us passo la seva historia :
El 1740, el Mas Miquel era propietat de la família Mora, que el va vendre a Rafel Miracle, curtidor de Valls, el 1741.
El 3 de setembre 1743 va ser cedit a Francesc Vives, i des d’aleshores ha passat en heretat.
Sembla que el nom li ve del primer resident, a qui deien “Miquelet del Tupiner”, però no hi ha la total certesa.
El fet cert és que en 1741 ja era conegut per aquest nom i també pel de “Hort de les Fonts”.
Tant propietaris com llogaters es dedicaren al conreu de la terra.
La fama li ve de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan passà a ser un lloc d’esbarjo familiar on els vallencs anaven a berenar, es feien concerts, entre d’altres.
Fou un lloc molt concorregut fins a la Guerra Civil Espanyola, però també després del conflicte conegué un període de gran popularitat: s’hi instal•là un bar, s’hi feien balls els diumenges,
El 1967 encara era un lloc de reunió i fins i tot es parlà de convertir el Mas Miquel en un parc públic.
L’espai està constituït per una àmplia zona de vegetació al voltant d’un edifici, el Mas Miquel.
Fins no fa gaires anys, el conjunt comptava amb una sèrie de fonts, fins a 26 canelles, que en completaven el caràcter d’indret d’esbarjo popular.
L’edifici del mas és d’estructura simple.
Disposava d’un notable safareig, on les dones del mas rentaven la roba.
Té coberta a dues vessants i obertures rectangulars, distribuïdes asimètricament.
Us passo un article de Tarragona.digital, de com estava aquesta zona del Parc de Mas Miquel :
Can Guitard de la Riera esta entre Les Fonts i Terrassa, a un costat del camí antic de Rubí a Terrassa i de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Te dues fonts, una en l’interior del recinte i just davant de l’entrada de la masia, adossada a la paret d’un gran bassa d’aigua.
La segona font, en el mur exterior, en la paret, hi ha el que queda de la Font dedicada a Sant Antoni, on podien beure aigua els qui passaven per davant la masia.
Actualment, tot esta descuidat i pràcticament abandonat…