L’Estanyol de la Cendra de Banyoles

A - Mapa situació_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes”.Camí  1_01

Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí anirem trobant varis dels estanyols, el primer que trobarem a la nostra esquerra es l’Estanyol de Cendra.Cartell_01L’Estanyol de la Cendra és un clar exemple d’estanyol format per enfonsament càrstic. Rep el seu nom per què l’aigua té un aspecte cendrós degut al xalió (pissarrí) que hi ha al fons i que queden en suspensió a causa de l’entrada subterrània d’aigua.Vista 1_01Té 35 m2 de superfície i 20 metres de fondària aproximadament.Entrada al estanyol_01Disposa en el camí d’accés d’una passera de fusta per evitat que el visitant es mulli el calçat.Camí i Mirador_01 A l’arribar a l’Estanyol, i al costat mateix del camí hi ha un petit mirador elevat de fusta, que cal pujar unes escales.Vista 3_01Tot i que el seu origen ha recollit un munt de creences populars, avui dia s’ha comprovat científicament que no són certes i a hores d’ara ja només queden com a petites rondalles: hi ha qui diu que aquest estanyol adopta aquest color cendrós cada vegada que hi ha un terratrèmol a qualsevol indret del món.Vista 4_01 També hi havia qui creia que era d’origen volcànic.Vista 5_01La vegetació és la pròpia d’àmbits humits – joncs, balca, canyís, etc.Vista 6_01 Pel que fa a fauna, s’hi pot observar la típica d’espais aquàtics tranquils: el blauet, el bernat pescaire o l’ànec collverd.Vista 7_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari passareu per els altres tres Estanyols i arribareu a Les Estunes, que ja vàrem descriure en aquest Bloc.Vista 8_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Estanyol Petit de Montalt de Banyoles

A - Mapa situació_01Avui us presento l’Estanyol Petit de Montalt, situat a uns 350 metres al Sud de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany)PladelEstany_Banyoles_0675_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes” Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí moltes vegades per sobre d’una passera, anirem trobant varis dels estanyols, un d’ells es l’Estanyol Petit d’en Montalt, a l’esquerra del camí, moltes vegades mig tapat per la vegetació.Cami i Pasera_01Com podem veure, és d’aspecte circular d’uns 13 metres de diàmetre aproximadament.Mirador i Vista general _01Una petita passera de fusta ens permet veure l’Estanyol sense enfangar-nos, que manté tot l’any un nivell d’inundació estable. Aquest presenta l’aigua de color gris-verdós i en moltes ocasions el gris és molt fosc.Mirador_01Cada estany del recorregut hi ha un cartell que ens indica el seu nom, per evitat dubtes.Cartell_01La vegetació és la pròpia d’àmbits humits , com a joncs, balca, canyís, entre altres. Pel que fa a fauna, s’hi pot observar en certes ocasions la típica d’espais aquàtics tranquils: el Tòtil blauet, el bernat pescaire o l’ànec collverd i d’amfibis destacar : La Reineta, el Gripau d´Esperons i el Puntejat, el Tòtil.Vista general_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit.Camí i tanca_01 Si seguiu l’Itinerari arribareu a Les Estunes, i que ja vàrem descriure en aquest Bloc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Entre Llegenda i Poema – Les Estunes de Banyoles

Segons la tradició, les Tunes són el cau de les goges o aloges. Formen part del conjunt mitològic català de les dones d’aigua, uns éssers eteris i invisibles, d’una extraordinària bellesa i finor, que viuen ocultes durant el dia a l’interior, en aquest cas, de les esquerdes i balmes de les Tunes, en palaus fets amb pedra de travertí on celebren grans festes i convits. Hi ha moltes versions de la llegenda, gairebé totes en prosa, per això em sembla interessant reproduir els versos de l’escriptor banyolí Joaquim Hostench, qui acompanyà Mossèn Cinto durant la seva estada a BanyolesngcJoaquim Hostench i Torrent
Va néixer a Banyolesl’any 1861 i hi va morir el 1943. Intel•lectual, folklorista i poeta.

Publicacions que podeu consultar a la biblioteca de Banyoles:
• Centenari de la guerra de la Independencia :homenatje al doctor Rovira y demésfills de Banyoles (co-autor) Banyolas : [s.n.], 1909.
• Esbarjos :recull de poesiesescritesaprofitantestonesperdudesdurant la meva vida …
Banyoles : [s.n.], 1933.???????????????????????????????Llegenda :

Diuen que les entranyes de les Tunes eren plenes d’or i plata, perles i diamants i tota mena de joiells; que una malla fina, una xarxa de fil imperceptible, que les mateixes aloges es filaven, interceptava el pas als curiosos i, si mai algun agosarat arribava fins allí, immediatament desapareixia tot camí i l’intrús restava desorientat; que durant les grans festes, que se celebraven dintre aquells bellíssims palaus, sortien pels esvorancs de la roca raigs lluminosos, que enlluernaven, i que les nits estenien al defora una roba blanquíssima com les neus del Canigó.gfjPoema :

Van deixar son palau les encantades,
de marbres y alabastres rich tresor,
y alegres entonant tendres cantúries,
de goig esbategant-ne lo seu cor.
Surten fora festives com aucelles
que salten y refilen sens parar;
hermoses y gentils flors boscanes
que’l bes de la rosada fa badar.
Los fan de llànties mils y mils d’estrelles
que com perles tapissen lo cel blau
y’l ventijol que va esbullant ses trenes,
los hi presta sa música suau.
De catifa’ns hi dóna la raureda
escampant cada jorn lo seu fullam,
d’adornos exquisits y cortinatjes
les aures que s’enfilen pel rocam.
¡Ay del mortal qu’atret per la gatzara
intenta aquell retiro profanar!
Res no veu; sols sent cops y bofetades
que l’obliguen ben promte a recular.
Y segueixen de nou les bojes danses
y redoblen los volts y giravolts
y responen ab crits y riallades
als xiscles de xibeques y mussols.
De sobte’s paren, fugen y s’amaguen
dins sos palaus: la dansa ha terminat;
és que han sentit la nota sostinguda
que’l gall d’una masia n’ha llensat.
Es qu’han vist colorar-se ab roges tintes
los núvols per la banda d’orient.
Ja de nou la campana de Porqueres
branda abrepós; saluda al jorn naixent.

 

Recull de tota la informació i Fotografies : Ramon Solé