Parc de les Aigües de Montcada i Reixac

Com cada diumenge us presento dos articles

El Parc de les Aigües, està en l’Avinguda de la Unitat a Montcada i Reixac,a recer per un costat, del turó de Montcada  i  al costat del marge dret del riu Besòs.El Parc neix en un indret on les aigües han estat històricament generoses.Aquest paratge, vinculat a la presència de dos elements emblemàtics per a l’aprofitament de l’aigua, el rec Comtal i el recinte dels pousi fragmentat pel pas del tren i el pont sobre la via, s’ha vist revalorat i dignificat amb la presència del Parc.Es un Parc que te una diversitat d’arbres, com destacats Plataners, Alzines joves, entre altres arbres,i està format per petits monticles amb vegetació variada,amb amplis camins i explanades,disposa de bancs, al sol i a l’ombra,jocs per infants i fonts d’aigua.Un Parc molt freqüentat donat que està molt proper al centre de Montcada.Aquest Parc està totalment adaptat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Historia de les Aigües, els Pous i la Mina de Montcada

Avui fem una ullada a L’Historia de les Aigües, que durant segles van portar aquest recurs bàsic a la ciutat de Barcelona.Ara polsem un boto, aixequem una aixeta, o simplement posem les mans a sota  d’una aixeta intel·ligent,  i ens surts l’aigua que necessitem…Segles en rere era una gran Canal  o Rec, que portava l’aigua a les hores ciutat de Barcelona.Part d’aquesta aigua venia pel Rec Comtal i va ser tot un bon negoci pel petit poble de Montcada, us passo la seva historia :

Actualment, l’aigua va al riu Besos…

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Museu Agbar de les Aigües, de la seu del Besos a Cornella de Llobregat

La Central Cornellà d’Aigües de Barcelona és un emplaçament ideal per acollir un museu dedicat a l’aigua. L’aqüífer del riu Llobregat és l’origen i la raó de ser d’aquesta estació d’extracció i bombament d’aigua, que es va inaugurar l’any 1909, i que des d’a les hores, no ha deixat de funcionar mai.Avui, l’aigua subterrània representa només una petita part del total que se subministra des de la Central, però continua sent un recurs imprescindible per a l’abastament de Barcelona i els municipis de la seva àrea metropolitana.El fet que la Central Cornellà sigui avui dia una indústria en funcionament fa del Museu un exemple de patrimoni històric ben conservat i alhora actiu, que s’ha sabut adaptar als nous temps.La maquinària original que avui forma part de l’exposició permanent del museu s’ha preservat pràcticament intacta gràcies al bon ofici i la perseverança dels professionals i els responsables d’Aigües de Barcelona al llarg d’un segle.El Museu Agbar de les Aigües va obrir les portes el 2004 com una iniciativa de la Fundació Agbar.El Museu Agbar de les Aigües és un espai viu, amb una oferta d’exposicions i d’activitats que reconeix la diversitat de públics. Des que es va obrir, la solidesa i la qualitat dels programes educatius del Museu han fidelitzat el públic escolar de totes les edats, així com el públic familiar i adults.L’exposició permanent traça un recorregut per la història de l’abastament a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana a través d’objectes i documents que dialoguen amb mòduls interactius que exemplifiquen invents ideats al llarg del temps per obtenir aigua. A més, s’acosta a les qualitats organolèptiques, a aspectes relacionats amb la higiene i la salut o a la física i la química de l’aigua.Les parts bàsiques del Museu Agbar de les Aigües :

  • Els edificis d’Amargós i Samaranch del 1905.
  • El pas de fums i xemeneia
  • Els pous. El més antic i emblemàtic és l’anomenat Fives Lille, que data del 1905 i encara actualment s’hi extreu aigua des de 34,35 metres de profunditat.
  • Els jardins es poden observar dos pous de la dècada de 1930 que es caracteritzen per la forma cilíndrica i per l’absència
  • Els dipòsits d’equilibri, enormes magatzems hídrics, l’aigua potabilitzada reposa breument fins que inicia el seu viatge per les canonades.
  • L’aqüífer com a fonament
  • Jardins

També disposa d’un Bar – Restaurant.Si no coneixeu aquest important Museu de l’Aigua, us recomano la seva visita.

Recull de dades : Museu AGBAR i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llegenda – Les aigües de Tarragona

Un pastor pirinenc visità un dia la ciutat de Tarragona i en beure aigua d’una font,  reconegué que tenia el mateix gust que la d’una altra font muntanyenca propera on ell guardava les ovelles. Sospità que pogués ésser la mateixa aigua.benasque-balneariDe retorn al seu país, desvià el corrent  de la font abundosa i ben aviat la ciutat de Tarragona es quedà sense aigua. Es produí un greu conflicte que no se sabia com solucionar-ho les autoritats de Tarragona.ft-placa-catedralEs presentà el pastor de nou a Tarragona i s’oferí a tornar l’aigua si li donaven una forta quantitat de diners i fou acceptada la seva proposició. Ell tornà al seu país, encarrilà novament l’aigua de la font de muntanya i la ciutat de Tarragona tingué aigua bona una altra vegada.angelica-f-los-ignacios-1

Joan Amades -Editorial Farell

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé