Per a Vacances podem visitar : La Vall de les Tortugues a França

El parc zoològic de La Vall de les Tortugues (La Vallée des Tortues), està situat a SORÈDE, al sud de França i a prop de la frontera amb Catalunya.

Acull sobre unes 500 tortugues de més de trenta espècies diferents.

Algunes són endèmiques

i altres provenen de tots els continents.

En les quals es por conèixer  una de les tortugues terrestres més grans, la tortuga gegant de les Seychelles; la més bonica, la tortuga radiada, o fins i tot les més perilloses, com les tortugues furioses o les tortugues al·ligàtor .

Disposa d’una part zoològica i una part botànica, amb zones de joc, zones de descans i espais de pícnic per la vostre estada.

La Vall de les Tortugues presenta una gran varietat d’espècies de tortugues de diversos llocs del món

i és un centre de conservació i reproducció d’aquests animals.

Us aconsellem anar-hi amb tota la família, val molt la pena.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La Vall de Nuria, ideal a qualsevol època de l’any

Avui us presento tres articles

El Santuari de Nuria i en totes les Rutes,  es pot  gaudir d’una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme municipal de Queralbs.

Dominant un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, està envoltada per cims de gairebé 3.000 metres i d’on neixen multitud de deus d’aigua i torrents.

S’arriba amb El cremallera, que té un recorregut de 12,5 km i supera un desnivell de més de 1.000 metres.

En el paisatge de l’alta muntanya els arbres dominants sempre són els pins.

El pi roig no puja gaire més dels 1.500 m,

i ben aviat el pi negre és l’arbre dominant, en la zona entre els 1.700 m i els 2.400 m correspon al tipus de vegetació conegut com a estatge subalpí.

En les carenes i els collets orientats al nord s’ha estès un matollar dens i ras dominat per l’azalea procumbent.

El prat alpí està constituït per un bon nombre d’espècies d’herbes, sobretot de la família de les gramínies i les ciperàcies, de fulla estreta i lineal, acompanyades d’altres herbes que sovint prenen forma de masses compactes encoixinades.

En quan a animals salvatges, com mamífers grans son presents a Núria, però que resulten més difícils d’observar directament, són el senglar, la guilla, la marta, la fagina  i la llebre; de rèptils hi ha l’escurçó pirinenc,

i és fàcil veure ocells, com l’oreneta cuablanca, la merla d’aigua, el xoriguer, el trencalòs, els voltors, i la perdiu blanca.

Moltes i variades son les rutes a poder fer, des del Santuari, segons el nivell de preparació de cada persona,

per exemple :

  • Torreneules – Cim de la Coma del Clot – Puig de Font Negre – Pic de l’Àliga – NURIA – 100 cims n 105
  • L’Olla de Núria pujant els 17 cims de la carena
  • Núria-Noufonts-Núria
  • Núria – Llacs, Refugi, Gorges i Passarel·les de Carançà – Thuès-Entre-Valls
  • Olla de Núria Parcial: Núria – Pic d’Eina – Pic de Noufonts – Pic de Noucreus – Pic de la Fossa del Gegant – Núria
  • Núria – Puigmal

I moltes mes rutes…

Simplement,  cal deixar el cotxe a Ribes de Freser o Queralbs, agafar el tren-cremallera i passar un bon dia per Nuria i les seves muntanyes…

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé

Camí de l’hivern, en La Vall de Núria

Una vegada situats a Núria i visitat com és preceptiu el Santuari i el bar, on podreu prendrà un desdejuni matinal, cal pensar de fer alguna de les rutes que ens ofereix per les seves rodalies.Si és com ara que estem camí de l’hivern, tenim primer de tot saber el grau de dificultat que ens podem trobar,quin temps farà el dia a realitzar la ruta, també per exemple, com estan els camins, grau de neu si es el cas, etc…teniu d‘anar preparats amb l’equipament de vestuari i utensilis adients.Penseu que no es fa igual en el mateix temps i grau de dificultat un itinerari a la primavera, com a l’estiu o com ara, que estem camí de l’hivern, el temps poc canviar de sobta i tendre un ensurt.També, es important tenir un coneixement elemental d’orientació en muntanya i saber si hi ha algun refugi per la zona.Ara camí de l’hivern, no trobareu neu o serà poca, sempre val mes que us sobri un bon equipament, que us faci falta.Cal portar el mòbil ven carregat de bateria, però de prendrà de la ubicació que esteu, que us arribi o no la senyal.A la Vall de Nuria, hi ha moltes senyals que us indicant el camí per on anar i el mes curt de l’objectiu que tingueu a fer.En cas de pèrdua o accident, no dubteu ni perdeu temps, truqueu al 112 o autoritats locals dels pobles propers o inclòs demanar ajuda en aquest cas, a les autoritats franceses.Penseu que el camí pot semblar que es fàcil, que no entranya dificultats, però recordeu que esteu a l’alta muntanya al Pirineu,axo pot fer que les distancies us semblin curtes i realment no ho son.No sols cal vigilar si hi ha neu o fa una turmenta sobtada, un altra circumstància meteorològica pot ser la boira,gran perill en desorientar-nos i perdés i poder caure per un desnivell o barranc.Si no coneixeu les muntanyes de les rodalies de la Vall de Núria, millor sempre anar amb una persona que ho conegui o un guia.No obstant mai cal tindre por a les muntanyes si no cal tindre el respecta necessari i ser prudents, evitarem ensurts.

vaca morta

Si aneu per la Vall de Núria a fer una ruta,que us vagi molt be i gaudiu de la muntanya i de la natura en general.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font del Tir de Llanars

El poble de Llanars està situat a la comarca del Ripollès, a 983 m. d’altitud. Té una ubicació en la Vall de Camprodon, s’arriba per la carretera GIV-5264 que uneix la població de Camprodon i la de Setcases.La Font del Tir, s’anomena així per trobar-se a pocs metres del  camp,  on es practica el tir al plat,s’hi pot anar a fer un àpat i disposa de barbacoes en aquest paratge (cal demanar permís a l’ajuntament de Llanars i no sempre esta obert).A la font s’hi arriba agafant el camí en direcció a Feitús, que discorre tota l’estona a la vora de la riera de Feitús.L’aigua de la Font del Tir, és molt bona, sempre hi ha qui va amb garrafes per omplir-les, cal baixar unes escales fins la Font que esta a peu de la riera.Disposa d’un gran cabal d’aigua, que surt per un tub gros i cau a una pica rodona,

i ha un seient en cada costat.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Poema : Santa Fe, primaveral

ghk_01Enllà del prat, l’ermita

que presideix la vall,

tremola de petita.

Quan, del migrat batall,

en el cloquer mesquí

ressona el primer toc,

un núvol de setí

com un insecte groc,

peona, extasiat,

de la blavor del cel

per l’ònix laborat.ghg_01Pausat, respon un bel,

agulla en el vellut

d’aquella quietud.

 

Autor : Guerau de Liost  ( Jaume Bofill i Mates )

Per informació del Autor :

http://www.xtec.cat/~jducros/Guerau%20de%20Liost.html

dgh_01

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé