Avui destaquem : La Font de la Tosca de Ripoll

Durant el mes d’agost cada dia una font

Per anar-hi podem sortir de Ripoll pel raval de Sant Pere on hi ha el camí Ral, passareu pel costat d’uns jardins, al poc arribareu al paratge de la Font del Sant, on la Font de la Tosca es situa front seu.

L’aigua surt per un tub de ferro situada en paret d’obra amb una pica rectangular.

A cada costat de la Font hi han uns allargats bancs per seure, més un tercer col·locat en angle a la dreta.

La font resta en un espai disposa de barbacoes,  taules i seients de fusta i barbacoa tot compartit amb la Font del Sant, descrita ahir.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Fem una ullada fora de Catalunya : Nacimiento del río Cuervo

El río Cuervo nace junto a la localidad de Vega del Codorno (Cuenca, España), concretamente en la falda occidental de la Muela de San Felipe, a unos 1469 metros de altitud, dentro del término municipal de la ciudad de Cuenca. Desemboca en el Guadiela, afluente del Tajo, junto a la localidad de Puente de Vadillos, tras recorrer parte de la serranía conquense y pasar por el conocido balneario y planta embotelladora de agua mineral de Solán de Cabras.

El Cuervo pertenece, por tanto, a la cuenca hidrográfica del Tajo.

En su curso existe un único embalse llamado La Tosca, en la localidad de Santa María del Val, de apenas 3 hectómetros cúbicos de capacidad.

El nacimiento del río Cuervo fue declarado monumento natural en 19991​ y ocupa una superficie de 1709 hectáreas.

En este lugar, el agua (cuando lleva) brota de un manantial travertínico y escurre por enormes estalactitas de roca calcárea (toba) recubierta de musgo, formando unas largas chorreras que se congelan en invierno, ofreciendo una bella estampa fotografiada miles de veces cada año.

En el nacimiento se pueden observar grutas tras las cascadas y simas en sus alrededores y es relativamente frecuente que se produzcan, de manera natural, derrumbamientos de sus barreras tobáceas.

Su particular localización hace que en este lugar exista un microclima continental húmedo, albergando una flora única, siendo buen ejemplo de ello las diversas especies de orquídeas presentes en la zona.

El resto de especies destacables constituyen una variada vegetación ripícola arbustiva y arbórea como lo son los tilos, avellanos, arces negros, tejos y acebos que acompañan a los ejemplares de pino laricio y albar típicos de la serranía conquense.

El nacimiento del río Cuervo forma parte del Parque natural Serranía de Cuenca, creado mediante la Ley 5/2007 de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha.

A este lugar se accede desde la localidad de Tragacete, de la que dista unos 12 kilómetros por carretera.

El Nacimiento del Río Cuervo, impresionante tras el paso de Filomena :

https://www.lasnoticiasdecuenca.es/provincia/impresionante-estampa-del-nacimiento-del-rio-cuervo-tras-paso-filomena-52678

Existen sendas señalizadas para facilitar la visita, además de servicios hosteleros y un punto de información e interpretación en sus inmediaciones.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Dolores Parragá

La Resclosa, La Tosca i l’Aqüeducte del Torrent de Colobrers de Sabadell

El Torrent de Colobrers, també conegut amb el nom de torrent de la Tosca o torrent de Can Pagès, passa per dos municipis Castellar del Vallès i Sabadell, on dona les seves aigües riu Ripoll.El Torrent de Colobrers, S’ha caracteritzar sobre tot en el tram final, per la seva bellesa natural, arbres com els pollancres, els saücs i els plàtans, la vegetació com els joncs, el càrex, els créixens, la sarriassa, les falgueres, les heures i la cua de cavall,i un element essencial és l’aigua.En el seu dia us vaig presentar un article sobre aquest espai.L’aigua que aporta el torrent procedeix majoritàriament de la Font de Can Moragues i també dels diferents i rics aqüífers de la zona,com diferents punts molt bonics amb degotalls permanents i sortides d’aigua.i també, gracies a La Font de La Tosca, que es molt abundant.Part d’aquesta aigua es capta en una resclosa situada a llit del Torrent a pop de La Tosca, que contribueix per un rec amb la seva aigua a augmentar el cabal,es condueix per galeries per dins de la paret de la muntanya, i va a un petit aqüeducte, situat per sobre del camí i del mateix torrent.No fa masses anys aquest petit aqüeducte de pedra, corria el perill d’enfonsament i es va substituir per una conducció metàl·lica,encara podem veure  la paret de la part antiga que encara s’utilitza.Els destinataris són els quatre propietaris de l’entorn que se la repartiren l’any 1856,els Pagès, els Garriga, els Moragues i els Barata, per regar les terres i horts propers a les finques.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La vella i… bella, Tosca de Castellcir

Situada en la Vall del Marfà, front on esta l’ermita de Santa Maria de Marfà, a l’altra riba de la riera.Per anar hi, cal arribar des de la carretera de Castellterçol a Moià, abans de creuar el pont de La Fàbrega, on una pista forestal us portarà fins la important masia de Marfà.Allà cal baixar per un camí direcció a la riera i on trobareu un roure centenari abans de creuar la citada riera, agafareu un altra camí a la dreta, que passa just per les Fonts de Marfà, conjunt de 6 brocs d’aigua,  en ocasions  amagats per la vegetació.A partir d’aquí, a uns 20 metres mes a munt, hi trobareu un senderó a l’esquerra que baixa fins a tocar de la Riera, cal anar en compte de no caure.Aquest senderó ens portarà directament  a la Balma de La Tosca, on sota està aquesta abundant font, molt bonica per la petita vegetació que la rodeja.Cal destacar, que el conjunt esta format per La Balma amb la Font  i per la gran pedra Tosca.La Tosca,  des de fa molts anys ja no raja aigua.Per ho cal anar-hi a veure-la, per que en el seu interior i en la part del sostre d’aquesta gran roca tosca , s’ha format una immensitat de petites d’estalactites molt boniques.En els anys 50 del segle passat, es va dir que la Font de la Toca l’havien fet desaparèixer, en realitat era per que la gent no hi anés i el camí d’accés en el pas del temps es va tapar per dècades.Per ho, en l’actualitat una vegada recuperat el camí d’accés s’ha pogut constatar que encara esta present en aquets lloc la seva Font en un espai bonic i feréstec a la vegada !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé