La Torre d’Aigua (finca privada) de Teia

Des de diferents punts de Teia podem distingir aquesta Torre d’Aigua, relativament moderna. Situada dins d’una important finca de la població, concretament darrera de les cases de la propietat.La finca dona els carrers de Folch i Torres, carrer Torrent del Dr. Barrera i als camps i bosc. L’entrada a la finca es fa pel Passatge Bellavista, cal tenir en conta que no es pot visitar sense autorització expressa dels propietaris de la finca.Curiosament, a dalt del dipòsit en forma cilíndrica,  hi ha un indicador de vent, un del pol nord i sud  i un parallamps.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Torre d’Aigua de l’Estació de tren de les Franqueses del Vallès

Aquesta antiga Torre d’Aigua de l’Estació de tren de la RENFE. de les Franqueses del Vallès, esta situada a l’acabar les andanes en direcció La Garriga.Es de construcció quadrada, poc usual en estacions de tren, que en general i d’amunt seu, hi ha visible el dipòsit metàl·lic.Podem observar que disposa d’una porta d’accés, ara barrada per una reixa, i una finestra rodona, on passa la llum i cablejat.En la part superior de la porta hi ha un indicador per saber des de l’exterior quanta aigua emmagatzemava.En un lateral disposa d’una caseta amb porta de fusta i finestra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de la Granja de les Alzines de Santa Maria de Palautordera

Al sortir de l’estació de tren Renfe. de Palautordera, i a l’arribar a la carretera BV- 5301, i just al costat del pont de la carretera sobre les vies, veureu en front mateix i en l’altre costat la Torre d’Aigua de la Granja de les Alzines, situada en el terme de Santa Maria de Palautordera.Està situada entre les cases que formen La Granja de les Alzines i les vies del tren, que aquestes estan a un nivell inferior.La Torre es rodona o cilíndrica, era per abastir d’aigua als menester de la finca.Com podeu veure, disposa d’una estreta escala sense protecció, per pujar fins a dalt on està el dipòsit.En la part inferior hi ha una porta d’entrada a l’interior de la Torre.També, ens cal dir que al seu costat hi havia un antic Molí – Pou de vent, la seva estructura metàl·lica ara és troba a baix i en un costat de les vies de tren ( costat direcció a Barcelona).

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de l’Antic Escorxador de Mataró

L’Antic escorxador municipal de Mataró és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Mataró (Maresme). Fou projectat l’any 1909 per l’enginyer mataroní Melcior de Palau i Simon i s’acabà de construir el 1915.El 1908 va comprar uns terrenys als afores de la ciutat, a prop de la Riera de Sant Simó, al carrer de Puerto Rico (actualment carrer Prat de la Riba). La comissió va encarregar el projecte 1909 a Melcior de Palau i Simón. L’escorxador va prestar servei a la ciutat fins a l’any 1986 per no reunir les condicions sanitàries mínimes.Consta de diversos edificis, la casa del guarda, les naus i La Torre amb el dipòsit d’aigua. És una mostra molt interessant de modernisme industrial, particularment visible en els acabats de maó vist i de ceràmica vidriada. Actualment s’utilitza com a dipòsit municipal.El dipòsit d’aigua elevat  o Torre d’Aigua, es de planta octogonal, està decorat amb dibuixos de ceràmica amb series de tres finestres construïdes en maó a cada un dels vuit costats, en total vint-i-quatre finestres, estant el conjunt cobert amb teules àrabs. Se situa a l’esquerra de la porta d’accés al recinte, al costat mateix de l’edifici de la Consergeria de l’Escorxador.La Torre d’Aigua, projectada l’any 1912 i que no estava prevista al projecte inicial, és de planta octogonal decorada amb motius ceràmics. Conté sèries de tres finestres a cada un dels costats amb un total de vint-i-quatre obertures. La coberta és de teules àrabs.L’interior de La Torre, allotja un pou de 3 metres de diàmetre i 35 metres de fondària, la bomba impulsora i el dipòsit elevat d’aigua que cobria les necessitats de l’Escorxador.L’any 1997 l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament de Mataró va arranjar la coberta, façana i sostres interiors de la Torre. Entre el 2010 i el 2013 es va dur a terme la rehabilitació del conjunt principal format per les tres naus de l’antic escorxador per donar-li un nou ús com a biblioteca pública. El projecte va ser executat per l’arquitecta municipal Dolors Periel.Tot el conjunt val molt la pena anar-hi  a visitar-ho, on veurem una obre perfecte de restauració i conservació. Molta gent que passa pel seu costat d’aquest antic escorxador, no sap que La Torre tingues un dipòsit d’aigua ni la seva finalitat.

Dades tècniques : Ajuntament de Mataró

Recopilació de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre d’Aigua del carrer Bilbao del Masnou

Ens situarem en la part mes residencial del Masnou, on està una zona bàsicament de xalets, concretament anirem al carrer Bilbao, entre els números 4 i 6, on està situada la Torre d’Aigua.Tant la base com la cisterna o dipòsit,  tenen dos punts en comú, son cilíndrics i tota l’estructura externa  feta de maons.No te finestres, per tant, deu tindre il·luminació interior, i disposa d’una porta a peu de carrer per accedir-hi. Podem veure, com te uns reforços entre la base i la cisterna, que alguns ha caigut.Impacta bastant veure en un carrer tota una estructura envaint l’acera i a la vegada, una part interior a les dues finques.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de l’antiga fàbrica BOSTIK de Barcelona

Aquesta Torre d’aigua, va ser construïda per les necessitats pròpies de l’antiga Fabrica Bostik en Barcelona . Esta situada en una de les cantonades i al costat del mur de la Fabrica, on dona al carrer de Ferran Turné en el barri de la Sagrera a Barcelona.La gran cisterna quadrada esta sobre pilars, una escala exterior, dona l’accés al dipòsit.Fara algo mes de deu anys l’empresa va canviar d’ubicació de la fabrica, i va tancar; ara es fan actes públics per els ciutadans de Barcelona, com musica, art, entre altres, s’està remodelant el seu interior, amb el suport de l’Ajuntament. Per tant, ara la Torre d’Aigua sols es un simbolisme exterior d’aquesta antiga fabrica.Us passo un enllaç, on podeu veure una complerta informació sobre la Fabrica i el seu futur immediat amb unes bones imatges fotogràfiques :

http://marcelalbet.blogspot.com.es/2016/03/nau-bostik.html

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre de l’Aigua i la Font del carrer de Campoamor de Barcelona

En el Bloc “Memòries dels Barris “ La Carme Martín, ens explica molt  detalladament d’on venia l’aigua de la Torre i Font que en cara podem veure en el carrer Campoamor número , 35 :

Can Cortada

“La mina de Can Cortada subministrava aigua a gairebé tot el carrer Campoamor, algunes cases del carrer Capí i de Sant Gaudenci. La canalització baixava pel torrent de la Font del Gos (del Notari) passava l’antiga carretera per on, abans, hi havia un camp de tir en uns terrenys de Can Cortada – avui camp d’espots dels Salesians – passava per la banda esquerra de la masia fins a trobar el Passeig de l’Ensenyança i allí, entrava al convent de les Dominiques  on hi havia el primer el primer pilar d’aigua, des d’on anava al segon al carrer de Campoamor, davant del carrer de Sant Gaudenci, a la vora d’una font avui sense ús. La mina donava aigua a 24 usuaris en un total de 12 plomes diàries.

convent de les Dominiques

Avui la mina ja no s’utilitza, però encara hi ha veïns que n’havien estat usuaris: les famílies Matas, Pal i Pastó. Va ser una de les últimes torres que petites i antigues companyies d’aigua als usuaris.”

(Carlota Giménez i Compte – Rieres, torrents i fonts.)

Efectivament, si ens posem en el numero 35 del carrer Campoamor, veiem el que havia sigut la font, de fet era construcció monumental, dintre d’una copula que l’aigua donava a una pica.

Jo sempre l’he vist com a lloc per poder assentar-se.Darrera majestuosa la Torre d’Aigua, la segona del Convent, hi  que s’ha conservat fins els nostres dies.Te una forma diferent a les antres Torres d’Aigua existents a Horta, no es ni rodona, ni ovalada, ni quadrada, tot el contrari, és irregular en la seva estructura general, sembla rodona i amb reforços en cada costat. Amb tres finestres a diferent altura i centrades a la cara de la paret i ovalades amb una reixa.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé