Arbres – El Roure Gros de la Sèquia de Sallent

El Roure Gros esta en l’encreuament de la Sèquia amb el camí del Mas Martorell, i a prop de l’església de Santa Magdalena de (Nova) de Sallent.

Actualment és mort, s’ha volgut conservar com a record d’aquest gran roure.

Roure(Quercus Pubescens) amb una soca de més de 3 metres de diàmetre i 16 metres d’alçada. Tenia 3 grans branques, dues d’elles mortes per un llamp, i que posteriorment va acabar morin el roure.

Es calcula que aquest arbre tenia més de 300 anys.

A prop seu, hi ha un altra roure de destacades mides. Així com 2 plataners destacables.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

La Sèquia dels Manresans (Bages)

La Sèquia dels Manresans és un canal d’aigua construït al segle XIV que porta aigua del Llobregat des d’aquesta resclosa situada sota el castell de Balsareny, fins a la ciutat de Manresa (actualment fins al Parc de l’Agulla, on hi ha un estany artificial).

Es tracta d’una infraestructura de 27 km de longitud, que encara subministra aigua a Manresa i a altres poblacions veïnes.

Us passo la seva historia:

L’any 1336 Manresa patí una gran sequera que deixà els manresans a la misèria, fins i tot alguns van haver d’emigrar a altres contrades.

El mes d’abril de l’any 1339 els consellers de la ciutat Jaume d’Artés, Beltran de Castellbell, Bernat de Sallent, Pere Vilella, Jaume Amergós i Berenguer Canet, decidiren construir la gran obra de la séquia. El rei Pere III de Catalunya, atenent les justes i fonamentades súpliques dels síndics de Manresa, concedí el 23 d’agost del mateix any el privilegi de construir la séquia. El 9 d’octubre de 1339 es va fer la subhasta o preu fet de l’obra.

Immediatament es començaren les obres de construcció del canal sota la direcció del mestre major o arquitecte Guillem Catà de Barcelona. La presa d’aigües del riu Llobregat es va fer per sota del castell de Balsareny i s’inicià amb la construcció de la resclosa davant el molí anomenat de Mateu de Vilallonga. Més tard, el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, molest per les obres, prohibeix que la sèquia passi pels terrenys propietat del bisbat.

Però els manresans estaven decidits a continuar l’obra i els consellers i jurats van manifestar que estaven disposats a indemnitzar tots els danys i perjudicis que ocasionés. Davant d’això, el bisbe executà sentència d’excomunió contra la Universitat de Manresa, contra els consellers i jurats i contra els mestres de pedra.

L’any 1348 la cruel epidèmia de pesta negra va paralitzar altra vegada l’obra de la séquia durant deu anys. Finalment l’any 1375 el canal arribava a l’agulla, terme municipal de Manresa. Des d’aquest punt es van construir els ramals que portaven les aigües a les partides de Santa Clara i Piugterrà fins a les muralles de la ciutat. L’obra de la sèquia fou acabada l’any 1383 amb l’arribada de les aigües del riu Llobregat a dins de la ciutat de Manresa.

L’any 1815 el rei Ferran VII d’Espanya aprovà per decret el nou pla d’administració del canal que instituïa una Junta composta per un president, que havia de ser l’alcalde, i uns vocals que serien persones de diferents classes socials.

Per poder fer ús domèstic de les aigües, l’any 1862 es van construir uns dipòsits en la partida de la Creu Guixera, obra que es va acabar l’any 1865. Amb l’augment de la població, aquests dipòsits d’aigua potable, resultaren insuficients i la Junta va decidir l’any 1888 de construir dos dipòsits més a la partida de Can Font.

Han sovintejat els conflictes entre la Junta de la sèquia de Manresa i els propietaris dels horts de les seves vores; la pràctica de foradar la canalització per regar a través d’unes obertures que després es tornaven a tapar acuradament va ser prohibida per la Junta l’any 1787. Tot i així els conflictes han continuat. L’any 1583 una forta crescuda del riu va destruir la resclosa. Inicialment aquesta era de fusta i pedra fins que a mitjans del segle XX es va construir l’actual, de formigó.

La transèquia :

La transèquia és una caminada popular no competitiva, més aviat de caràcter familiar, festiu i ecològic que ressegueix el camí de la Sèquia de Manresa des de Balsareny a Manresa i que té lloc un cop a l’any.

Es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta. El 2008 va celebrar la seva 25a edició. El 2014 la Transèquia viu novetats tant pel que fa als organitzadors com a les rutes corrent i en bicicleta dissenyades per Leksport i per Som365, respectivament.

Muntanya de Sal – Sallent

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

La sèquia dels manresans

Balsareny i el seu castell, sota el que s’inicia la sèquia dels manresans. AGC, 2022

La «sèquia dels manresans» és una construcció que es va construir entre 1339 i 1383 per dur les aigües del Llobregat a Manresa. Neix sota el castell de Balsareny a la denominada “resclosa dels manresans”[1] i travessa els pobles de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós fins arribar a Manresa, al parc de l’Agulla.[2]

Rescola dels manresans i caseta des d’on es regula la entrada de les aigües a l’inici de la sèquia a Balsareny. Foto: Ramon Solé [1]
https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

És una infraestructura d’uns 26 Km. Travessa paisatges diferents, com boscos de ribera, rouredes, horts o muntanyes de sal pròpies de la zona.[3] Al seu inici és conduïda, durant uns 600 m., per una mina artificial.

La sèquia al seu pas per Sallent, prop de la muntanya de sal d’aquesta localitat.
Foto: Ramon Solé [3]
https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

Tot i que de vegades passa per conduccions subterrànies, és visible en molts trams. A vegades passa sota ponts o per sobre d’aqüeductes que permeten salvar el desnivell provocat per rieres o torrenteres. Es pot veure en molts trams del que es coneix com el “Parc de la Sèquia”, sempre prop del Llobregat.

La sèquia a Balsareny. AGC, gener de 2022

L’aqüeducte de Santa Maria, a Balsareny, salva la riera del Mujal a la seva trobada amb el Llobregat.

Aqüeducte de Santa Maria de Balsareny. AGC, 2022

En aquest tram, trobem la font i la capella de Sant Roc. Ja sabem que aquest sant era molt apreciat en temps de pandèmies. En tot cas, l’arribada de les aigües en aquests temps de moltes calamitats segur que va ser un bé molt preuat pels manresans. Un bé que mai pot mancar als éssers vius. Un bé comú que ara, com abans, hem de preservar.

Capella i Font de Sant Roc, sobre la carretera d’Avinyò. AGC, 2022

El llac artificial del parc de l’Agulla de Manresa emmagatzema l’aigua recollida. És una reserva d’uns 200 milions de litres d’aigua.[4]

Parc de l’Agulla a Manresa. Foto: Ramon Solé
https://fontsaigua.wordpress.com/2014/08/13/el-llac-del-parc-de-lagulla-de-manresa/

Aquesta obra d’enginyeria industrial que es va fer a l’Edat Mitjana és, avui en dia, gestionada per la fundació Aigües de Manresa. La tradició es manté viva gràcies als sequiaires, encarregats del seu manteniment. En homenatge a totes les persones que han cuidat i cuiden de la sèquia es fa, des de 1985, la “Transèquia”, un recorregut a peu o en bicicleta d’aquest itinerari.

Sèquia, horts i aqüeducte a Balsareny. AGC, 2022

Segons explica una llegenda, els manresans havien demanat al rei que es portés l’aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa i el rei havia accedit, però el bisbe de Vic es va oposar a que la obra passés per Sallent, d’on era senyor…, però una Misteriosa Llum… en fi, podeu llegir la llegenda seguint aquest enllaç. [5] Tot i que les llegendes no són història documentada, sinó que expressen literàriament el desig més que els fets reals, trobo que aquesta relació d’una llum que commou un cor dur permetent el fluir d’un bé tan necessari és tot un símbol vàlid també pels nostres dies.

A la gent de Balsareny, d’on va venir la llum aigües avall.

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 8-1-2022

A les persones que cuiden del bé comú i a les que no es cansen de demanar.

——————————————————————————————————————

[1] https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

[2] https://fontsaigua.wordpress.com/2019/04/07/itinerari-per-la-sequia-a-prop-de-manresa/

[3] https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

[4] https://www.diba.cat/es/web/mediambient/parc-sequia-manresa

[5] https://www.descobrir.cat/ca/agenda/festa-de-la-llum-de-manresa-2017-164938.php

Itinerari per la sèquia a prop de Manresa

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Us presento un itinerari que podeu fer mes o menys llarg, segons criteri de cada un de vosaltres.

Ermita de Sant Valentí

L’itinerari per la Sèquia que passa per Manresa, es apte per grans i petits i podeu anar amb la vostra mascota, sols tenir cura de no caure a la sèquia.Tot l’itinerari, va el camí paral·lel a la sèquia, us recomano iniciar el recorregut en el Parc de l’Agulla de Manresa,és un espai de lleure i oci on podeu passejar amb tranquil·litat, o circular en bicicleta pel camí que voreja el llac, hi ha bar i el servei de informació que us poden orientar sobre altres itineraris a fer.Situats en el Parc de l’Agulla,  podeu fer un tram o tot el camí de la Sèquia, teniu en compte que son uns 26 quilòmetres.La Resclosa dels manresans, és l’inici de la Sèquia, situada sota el Castell de Balsareny.La Sèquia va des de Balsareny, passant per les poblacions de Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa.Si no sou massa caminadors, valoreu des d’aquest punt del Parc, podeu adreçar –vos a la dreta o cap a l’esquerra tot seguin el rec, es realment molt planer per casi tot el itinerari, amb un desnivell molt baix.Podreu gaudir de La Sèquia que va ser construïda durant l’Edat Mitjana, se n’inicià la construcció l’any 1339, i és va donar per acabada aquesta obre, durant l’any 1383.Durant el camí trobareu molts petit ponts que creuant La Sèquia, alguns d’ells son originals, que servien per creuar a la gent que treballava al camp o al bosc poder passar al costat contrari.Passar per la vora de Mas de Sant Iscle on podreu visitar l’església i descansar.Veure un petit safareig a prop d’aquesta finca, que es deuria fer servir per rentar la roba d’aquest Mas, ara farà cent anys en rere…Us facilito aquest enllaç, on podreu conèixer La Sèquia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa

L’itinerari es pot fer en qualsevol època de l’any, i veure els canvis que la natura ens presenta, els colors del arbres i vegetació, les olors, calor, fred, boira, pluja…insectes, aus…I l’avantatge es que podeu finalitzar el seu recorregut de la manera mes apropiada a les necessitats de cada un, podeu tornar a Manresa per el mateix camí que heu fet,o agafar el autobús de línia en qualsevol de les poblacions que us he indicat.És un Itinerari que molta gent el fa diàriament i cal dir, que és porta a terme la caminada popular coneguda com la Transèquia un cop a l’any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Molí de La Roca del Vallès

El Molí de La Roca, està situat carrer d’ Anselm Clavé, 9 de La Roca del Vallès.Us passo detall d’aquest Molí, segons dades de la Diputació de Barcelona :

“ El Molí de la Roca : Edifici urbà de planta irregular format per quatre cossos adossats, fonamentats a diferent nivell. El volum principal està situat a la banda de llevant de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. S’hi accedeix mitjançant unes escales que comuniquen el nivell actual del carrer amb el de la planta baixa del molí. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i algunes d’elles estan emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els escopidors motllurats. Cal exceptuar la finestra del pis superior, donat que està bastida amb maons. Damunt del portal destaquen dues espitlleres emmarcades amb carreus de pedra desbastats. A l’extrem de llevant del parament destaca el rellotge de sol, esgrafiat i datat l’any 1661. La resta de paraments de la construcció no presenten obertures.

L’interior presenta estances cobertes amb voltes apuntades de pedra i morter de calç, amb arcades i obertures d’arc apuntat o bé rebaixat adovellades. Adossat a la façana de ponent del molí hi ha un volum de grans dimensions amb teulada de dos aiguavessos, distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de l’edifici són rectangulars i majoritàriament presenten els emmarcaments arrebossats. Les finestres dels pisos superiors de la façana principal tenen els escopidors motllurats. Destaca la finestra central, donat que presenta una llinda monolítica de pedra decorada amb una creu i gravada amb l’any 1669. També compta amb un rellotge de sol, pintat damunt del parament i força degradat. Tant la façana de tramuntana com la de ponent conserven una única finestra cada una emmarcada amb carreus de pedra desbastats. Adossats tant a la façana de tramuntana com a la de migdia de l’edifici hi ha dos petits volums auxiliars. El molí està bastit en pedra sense treballar, carreuons i maons, lligat amb morter de calç. El cos adossat a ponent presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.

Observacions: El volum original manté, a la planta baixa, l’estructura medieval i bona part del mecanisme del molí, les moles i la càbria per alçar-les. L’antiga bassa, ubicada a la part posterior de la construcció, ha estat arranjada i transformada en l’actual Parc de la Bassa del Molí, inaugurat l’any 2010. Fins l’any 2007, la sèquia o rec encara estava en ús.”“El Rellotge de sol : És de forma rectangular situat a la façana de migdia de l’antic molí de la Roca, en el volum de construcció medieval del conjunt. El rellotge està format per un revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l’esgrafiat. El rellotge en sí és ovalat, està decorat amb motius vegetals i florals i presenta una cartel·la central amb la següent llegenda: “QUI TÉ SOL QUÈ MÉS VOL?”. A la part superior hi ha el sol, amb cara somrient, està emmarcat per l’any de construcció 1661. A la part inferior del rellotge hi ha una petita inscripció que resa: “CASTELLS 1981”. Probablement, aquesta darrera inscripció faci referència a la rehabilitació de l’element per part dels germans Castells, artistes destacats del municipi.”

Va ser restaurat  fa pocs anys per ser un destacat restaurant  i es feien audicions musicals.Actualment  està a la venda, us passo la informació :

http://www.propermar.com/f-F-163-2165374

Recull de Dades : Diputació de Barcelona i Propermar.

Fotografies : Ramon Solé

Que son els Sequiers ?

Informació sobre l'Aigua 3_01Des del segle XIV i fins l’actualitat els Sequiers, també nombrats com a Sequiaires, son les persones que s’ocupen de vigilar el funcionament i manteniment de les sèquies.Aparells reguladors - Balsareny_01El consum d’aigua a les ciutats ha estat molt important a la llarg de la història. Desguas - Balsareny_01En aquesta activitat, la feina dels sequiaires des del seu inici i fins a l’actualitat ha sigut molt important, com es, el control de l’aigua que arribava a alguns pobles o ciutats, sigues el mes potable possible, com tenim un exemple molt conegut per la gent del Bages, la Sèquia dels Manresans que porta l’aigua a Manresa o el rec Comtal que portava a l’antiga ciutat de Barcelona.Informació sobre les Sequies 2 - copia (2)_01També, trobem moltes Sèquies, principalment arreu de les terres de Lleida, que son un verdader entreteixit de canals i canalons, amb mes o menys abundància d’aigua, segons l’època de l’any en que es porti a terme el cultiu en la zona.Toma_Acequia_Mestalla_01 Axó també era feina dels Sequiers, el control de la quantitat i distribució de l’aigua a tots el camps de conreu.DSCN3836_01En el cas que es produïssin anomalies o abusos per part d’algun regant o pagès, el podien denunciar i la justícia intervenia. Per tant els Sequiers, son com els guardes de la vigilància de l’aigua i fan complir els torns de regatge.Sud - Canal petita 2_01El manteniment, en molts de casos també el portava el Sequier, comprovar que no haguessin fugues d’aigua als recs o canals, que les portelles de sortida de l’aigua a subcanals, funcionessin correctament, o sigui, tanquessin be.Sortida d'aigua_01 Posaven grasses a les juntures de les portelles, per que pugessin sense dificultat pujar o baixar. O be, feien petites reparacions a la llarg de les xarxa de sèquies o canals.Rec_01Avui en dia, des de les Juntes, ja s’envia empreses especialitzades en aquests menesters.Informació sobre les Sequies 2 - copia_01En llocs concrets, trobem encara unes casetes a prop de la sèquia o canal principal, és on vivien els sequiers, axó era per que com la Sèquia necessita un manteniment constant i diari, els Sequiaires la ressegueixen de cap a cap i era mes fàcil i rapit al viure a prop.Casetes Resclosa_01Una altra de les seves feines era el vetllar perquè els ponts que serveixen per creuar la Sèquia, estiguin en bon estat fer el manteniment i reparar els murs que s’ensorren en ocasions.Sequia Balsareny 2_01Dues vegades a l’any es neteja el fang del fons. Per realitzar aquesta operació cal buidar la Sèquia per trams.DSCN3984_01De fet, en el Catalunya, existeixen els recs o canals d’aigua des de la presencia dels Romans a les nostres terres.Rec 3_01Posteriorment vàrem agafar aquesta tècnica per portar aigua a conreus, pobles, molins de gra o molins drapers i molins paperers; mes tard, a fabriques o industries que necessitaven abundant aigua propers als rius.

Per a mes informació podeu consultar a :
http://www.sequiatgelleida.com/web/ca/node/9

i a :
http://www.lollaut.com/cdetnologia/comunicacions/sequier.htm

i també :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tribunal_de_les_Aig%C3%BCes_de_Val%C3%A8ncia

DSCN3840_01Per tant, la feina de Sequier a traves dels segles ha sigut molt important per a la societat.Sud - Camps_01Text, Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé