El passat d’una font : La Font de la Riera de Sant Feliu del Racó

A mitjans del segle passat va ser la Font de la Riera de Sant Feliu del Racó una de les més notables de les rodalies del riu Ripoll.

Qualsevol dia, sobre tot els festius i a l’estiu, era un bon lloc de reunió familiar i es considerava una aigua excel·lent,

sortia de vàries brocs uns abundants dolls d’aigua.

Font de la Riera, Sant Feliu del Racó, juliol de 1960 : Maria Soldevila

Un tub metàl·lic penjat  per sobre del riu Ripoll anava fins a l’altre cantó a peu de carretera,

Fotografia : Arxiu Rasola ( 1991)

era per carregar l’aigua que portaven a vendre a Sabadell amb furgonetes.

Fotografia : Arxiu Rasola ( 1991)

Per anar a aquesta font, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, 

al poc trobareu un banc per seure, a mà dreta, en una petita esplanada

i en uns metres trobareu un sender amb unes escales de pedra que baixa al fons del riu Ripoll, on trobareu la Font de la Riera.

Us passo l’enllaç de Trails Dant Llorens, on podeu veure com està actualment :

http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/12/font-de-la-riera-sant-feliu-del-raco.html#.YBlJ5jFKjIU

A principis del segle XX.

Cal dir que en moltes ocasions el camí de baixada el podeu trobar molt tapat per la vegetació fent difícil seu accés.

Fotografia : Arxiu Rasola ( 1991)

Nota : Des de finals de Març, es pot novament accedir a aquesta Font, que ha estat arranjada per l’ajuntament de Castellar del Vallès.

Recull de dades i adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Arxiu Rasola i Google

I Font de la Riera, Sant Feliu del Racó, juliol de 1960 : Maria Soldevila

Figaró i Montmany, un poble que comparteix la seva Natura

Figaró i Montmany, està situat al Vallès Oriental només Aiguafreda i Tagamanent són més al nord. Al sud-est limita també amb Cànoves i Samalús, al sud amb la Garriga, al sud-oest amb l’Ametlla del Vallès, a ponent, amb Bigues i Riells i al nord-oest, amb Sant Quirze Safaja.Formen part del municipi les valls de Sant Cristòfol de Monteugues on s’hi troba edificada l’ermita romànica d’aquest nom, i la vall de la riera de Vallcàrcara (Vallcarquera), on podem trobar l’antiga ermita ròmanica de Sant Pere de Vallcàrcara.Al poble encara podem trobar antics edificis com l’Hostalet de la Merceria (del segle XII), el modernista edifici de l’hotel Congost (segle XX), el castell del Rubinat (XIX) o l’esglèsia de Sant Rafael (segle XIX), entre molts altres.Hi ha tres itineraris clars, els de la riera, els arbres i les fonts i que ja us vaig fer diferents articles sobre ells.Figaró i Montmany, podreu gaudir de la natura i els llocs descrits,fent rutes i itineraris, molts d’ells aptes per a tothom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Figaró i Montmany i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Els Plataners de la riera de Vallromanes

Avui també us presento dos articles sobre : Arbres

Avui destacarem en línies generals la multitud de Plataners de la riera de Vallromanes.Aquests Plataners estan situats a banda i banda de la riera de Vallromanes, te uns 6 km. de longitud, i forma part d’un dels afluents del riu Mogent.Part de la riera es també coneguda com Rambla de Vallromanes, és on els arbres son mes grans i antics.A mesura que, ens allunyem del centre del poble, els plataners son mes joves.En algun tram, paral·lel seu, esta el carril bici i una zona peàtonal, la llàstima és que està permès que els vehicles aparquin en la riera.A l’estiu donant molta fresca, que anima a poder fer un bon passeig sota d’ells.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Font de Canet d’Adri

Moltes llegendes sobre les dones d’aigua, son en llocs com escenaris naturals d’arreu de Catalunya.Una d’aquestes és el cas de La Llegenda de la Font de Canet d’Adri, on es diu que allí vivien dones d’aigua, aquestes eren sempre joves i francament molt belles…, a les nits sortien de les coves on passa la riera i anaven a rentar la roba tot cantant.La font allí existent, és diu que si us renteu la cara o el propi cos amb la seva aigua mantindreu una pell jova que no semblareu la edat que teniu…Llàstima que sols es una llegenda…!  Podria ser que fora veritat …? Axó us deixo a vosaltres quan visiteu aquest lloc natural.

Recull de la llegenda, Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Avui destaquem : Font de Can Xervanda de Sant Joan Les Fonts

Al poble de Sant Joan les Fonts, arribeu per la carretera N-260 passant per la Canya en el cas de venir per Olot, o també,  per la GI-522 si veniu de Banyoles.La Font de can Xervanda es una de les moltes fonts que estan properes a Sant Joan les Fonts, per anar-hi us cal des del centre del poble anar al carrer el camí de Castellar de la Muntanya, en l’entrada al bosc  trobareu un cartell orientatiu; a prop del camí,  hi ha al Boscarró, que és una antiga pedrera de basal, el recorregut el farem paral·lels a la riera de Bianya.Tot seguin el camí, trobareu unes escales de pedra que us baixaran i portaran a La Font,  prop de Can Xervanda de qui rep el nom.Aquest any la Font brolla amb molt de cabal, que va a la pica i d’aquesta a una  basseta, segurament per que beguin els animals i desguassa a la riera.Te, banda a banda de la Font un seient de pedra, amb dues taules rodones en cada costat.La Font de can Xervanda, és un lloc fresc i tranquil per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

La Riera de Llinars del Vallès, és un exemple com deu de ser una riera al pas per una població

La Riera que passa per Llinars, te en el seu curs, varis noms :

En Sant Antoni de Vilamajor, es la riera de Brugueres i rep l’aigua del Sot del Malinfern,posteriorment passa a ser la riera de Giola fins arribar a Llinars del Vallès, on li diuen senzillament, La Riera.Perquè posem que és un exemple al pas d’un població ?Es una Riera totalment neta d’obstacles, s’ha eliminat dels marges de la riera, com arbres i arbusts, amb un manteniment constant de les seves lleres, que no tinguin cap obstacle, com  brancatxa mort, males herbes i tot tipus de deixalles que es puguin haver abocat.Des de que aquesta riera entre a les portes de la població hi ha una total netedat, axó si, disposa d’arbres a cada costat de la riba, que no afectant al curs de l’aigua de la riera, sigui minsa o amb gran cabal.Podem veure que quan la Riera fa una corba en el seu traçat, s’han col·locat rocs per enfortir el fort cop d’aigua en aquest espai i derivar i encausar al seu curs …aigües a vall.Per últim, hi ha nombrosos passos o ponts per a gent a peu i per a vehicles.Axó, també s’ha fet amb als petits torrents o sots d’aigua que donen a la Riera.La gent per tindre el seu vehicle a prop, de casa o del treball a Llinars del Vallès, te la costum de fiar-se i deixar-lo dins de la Riera…Quan hi ha perill d’important avinguda d’aigua en dies de turmenta, l’Ajuntament avisa per medi de cartells a la ciutadania.Us passo un vídeo de fa uns anys on podeu veure una important avinguda d’aigua i les conseqüències que va originar al seu pas per Llinars del Vallès:

https://www.youtube.com/watch?v=CGuBvzLjqzg

i també, podeu veure un altra video sobre aquesta baixada de l’aigua per la Riera de Llinars.

https://www.youtube.com/watch?v=-EeJx059pJo

La Riera de Llinars del Vallès, és un exemple com deu de ser al pas per una població.

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig per La Riera de Caldes al pas per Caldes de Montbui

La riera de Caldes és un curs d’aigua vallesà afluent per la dreta del Besòs.Neix vora Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després de travessar l’estret de les Elies entra a la plana del Vallès i passa per les poblacions de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs entre Mollet i la Llagosta.Ha estat subjecte de restauració ambiental durant els anys 2008-2018, sent actualment un espai natural d’interès ambiental i social en vies de recuperació.Cal destacar la participació ciutadana en iniciatives diverses com, per exemple, el Projecte Rius. L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans hi ha realitzat treballs d’eliminació de plantes invasores, com la canya americana i la cortadèria, mirant de facilitar a la vegada la proliferació del canyís i dels joncs autòctons.A la vegada és membre de la Xarxa de Custòdia del Territori i intenta establir acords de custòdia del territori per a poder garantir la participació de les iniciatives privades en aquest projecte de recuperació, anomenat Projecte Riera Viva.Pel que fa a l’avifauna, s’hi ha pogut veure l’ànec collverd, el bernat pescaire, el blauet, el martinet, la polla d’aigua i l’esplugabous.També va millorant lentament la vegetació de ribera formant petits hàbitats per als amfibis i refugi per a les aus.La recuperació del passeig de la Riera a Caldes de Montbui :

http://www.caldesdemontbui.cat/actualitat/noticies/acaba-la-tercera-i-ultima-fase-de-la-recuperacio-del-passeig-de-la-riera.html

Per tot axó que us he comentat, cal fer un passeig per La Riera de Caldes al pas per Caldes de Montbui.Podeu fer ho des del mateix pont direcció a Sentmenat o des del Pont Romànic.Passareu per diferents llocs a  poder visitar, com els safareigs, les terres de conreu de Caldes, el molí de l’Esclop, La Muralla i el Pont Romànic..Fer-ho en un dia clar i solejat, val molt la pena i recordeu de portar la càmera fotogràfica, ven segur que trobareu molts motius a fotografiar.Es un lloc tranquil en qualsevol època de l’any…i mireu si veieu ocells o aus que habitant a l’allarg de La Riera de Caldes al pas per Caldes de Montbui…!Podeu completar la jornada en visitar la població, que hi ha molts racons per fer-ho…!. I que ja us he anat  presentant en aquest Blog. ( Podeu consultar també al blog : Terra, Aigua i Racons, allí podreu veure mes detalladament  articles dedicats a Caldes de Montbui.)

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els Plàtans centenaris de La Riera al centre de Llinars del Vallès

Situeu-vos al costat de La Riera al centre de Llinars, on trobareu els plàtans centenaris de dimensions molt considerables.Estant en la vora dreta de la riera, un darrera del altre.Son de mides desiguals, per ho, tots ells espectaculars en el seu temany i alçada de les branques.En algun lloc, disposeu d’un banc per passar l’estona i a l’estiu gaudir d’una mica de frescor i de sol a l’hivern.Hi ha un d’aquest vells exemplars de Plàtans, que esta força malament i podria ser que no passi gaire temps que sigui tallat.La filera de plàtans va des de la carretera a Sant Celoni a Granollers, fins a tocar les vies del tren de RENFE.Esperem que aquests Plàtans perdurin molts anys mes i els nostres nets ho puguin veure…!

Un dels mes grossos

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Fem safareig…al rentador de Caldes d’Estrac

Aquest safareig va ser construït a mitjans del segle XIX, per atendre les necessitats de poder rentar la roba amb aigua corrent i que poguessin anar-hi les dones del poble.Esta situat en la Riera, al costat dels Banys Termals de Caldes d’Estrac.Es va aprofitar l’aigua calenta que disposava Caldes d’Estrac, que afavoria per tindre la roba mes blanca i no passar fred en les mans els dies del cru hivern a l’hora de fer la bugada.Com en tants llocs, va ser el Safareig, el punt de reunió i trobada de les dones del poble.
Va ser remodelat en la dècada del 90.En l’actualitat, no disposa d’aigua i no es pot accedir al seu interior, donat que s’està a l’espera d’una nova remodelació.

Text i Fotografies
Ramon Solé

La Bassa gran de la Fabrica de Rellinars

Aquesta es una bassa que servia per subministrar aigua bàsicament a la Fabrica.Recollia l’aigua de la Riera de Rellinars i per medi d’una canal i a traves del bosc anava pujant de nivell fins arribar per de munt de la pista forestal que va de Rellinars a les fonts.En aquest punt es on l’aigua s’emmagatzema en la bassa gran, i després segons les necessitats de La Fabrica i de forma regulada, es portava per un ampla tub fins la fabrica. En l’actualitat la Bassa no disposa d’aigua.En aquesta antiga fabrica podem destacar la roda de molí de fusta, que ben poques en quedant arreu de Catalunya.Text i Fotografies : Ramon Solé