Caminar es fer Salut, i de franc

Avui us presento dos articlesCaminar es fer Salut, no es una dita, és una realitat, cal caminar per mantindré una bona salut cardiovascular, moltes enfermetats cròniques es podent rebaixar els nivells, si cada dia es fa una estona de caminar, entre mitja hora a una hora mínim.L’Organització Mundial de la Salut (OMS), indica i subratlla que la manca d’activitat física és un dels factors de risc principals per a la salut, n’hi ha prou amb dedicar-li 30 minuts al dia- és l’esport més practicat i recomanat,i a més, no et costarà ni un euro.Casi tots els Ajuntament de Catalunya, a la llarg de l’any porten a terme campanyes per sensibilitzar a la gent per que porti a terme una caminata diària, sigui per la ciutat o poble, o per fora, com zona de muntanya o platja.Es important que cada persona sigui jove, gran o de la tercera edat, segueixi les indicacions del seu metge i/o infermera abans de començar a fer caminades diàries o periòdiques.Caminar i una dieta adequada a cada persona, pot ser una teràpia bona per allargar la vida o evitar enfermetats i rebaixar de nivell les cròniques.Dins de ciutats o en pobles, s’ha creat circuits, no massa llargs especialment o prioritàriament perquè la gent camini i en seguretat,alguns d’ells ja us els he fet algun article, son circuits conjuntament amb bicicletes,generalment planers i aptes per a tothom, inclòs usuaris amb cadires de rodes.Podeu participar, en caminades populars,passejar i caminar per un parc,fer un petit circuit cada dia per la muntanya,a tocar de la sorra de la platja, simplement, pels carrers en zona urbana.El mes important que la gent es mentalitzi de fer-ho i no deixar-ho per mes endavant, cada un amb les seves possibilitats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’imatges de cartells : Ajuntaments i Entitats Oficials

La Muntanya de Montserrat, una postal des de sempre…

La Muntanya de Montserrat , segons cada persona la veu d’una manera diferent, uns com a lloc de culta i respecta, altres per recorre els seus camins com senderisme, els mes preparats per pujar pels pic, hi ha qui va per buscar una estona de silenci,o per pintar i fotografiar, i inclús per buscar una porta que porti al desconegut…, o esperar a veure algun ovni alguna nit,en definitiva, cada persona la veu a la seva manera, però el mes important és que hi es des de sempre i és més que una postal…Vista des de lluny pels seu diferent costats, molta gent diu: és com una postal, que bonica muntanya…Des de que iniciem la pujada, avui des de l’Aeri, i si tenim un dia sense boira, podem des del primer moment gaudir d’aquesta bellesa que ens ofereix la Muntanya de Montserrat,el mes important, que no hi ha ninguna mes en tot el mon.Lliscant pel rocam, veurem que per una banda el terra el deixem cada vegada mes lluny i a la vegada, estem mes amunt , mes a prop de la Muntanya i el seu Monestir.Ja hi som, estem a la terra un altre cop,una terra de histories i llegendes, que a la llarg del segles han motivat a la gent de les contrades.De Misteris al voltant de monestir, de la muntanya … n’és ple.Un d’ells, seria com es va crear, sols fa uns 50.000 milions d’anys que es creu que es va formar, gràcies a un cataclisme que va crear a favorit per cursos d’aigua, tempestes d’una forma que no podem descriure, es va anar formant aquesta Serra,que és diria Montserrat.Molts dels Pics tenen el seu nom propi, es clar els humans es van ocupar de fer-ho relativament en èpoques recens, com el Cavall Bernat, Sant Jeroni, amb una alçada de1.236 metres, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, i molts mes.Montserrat , miris com es miri agrada a tothom, afalaga els ulls, i sempre hi ha un altra cop per ser visitada, perquè es de tots els Catalans i de la gent del Mon.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font de Les Marrades de Els Hostalets d’en Bas

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Des de Sant Estevan d’en Bas o des de Els Hostalets d’en Bas, cal anar per la carretera C-153, una vegada passeu pel costat de l’ermita Sant Simplici, mireu de deixar el vostre vehicle aparcat , que no sigui una molèstia per altres.Seguiu les indicacions de varis cartells, que hi ha en aquest punt, una vegada creuat el torrent i de seguida trencareu a la dreta passant pel costat d’un camp, tot seguint les indicacions.Arribeu al Molí Vell on, trobeu un cartell que us indica per anar  el Camí Ral, important via de comunicació que d’antic es feia servir per anar entre dues poblacions, d’Olot a Vic.Al peu de la muntanya, gireu cap a la dreta, per un camí que guanya altura fins passar  pel Pixador dels Matxos, a partir d’aquí, començareu a veure les restes de l’empedrat, del Camí Ral.A la poca estona i a peu del Camí Ral, hi ha la tant bonica  Font de les Marrades, situada dins d’una fageda.Es una aigua que surt de les roques de la muntanya i recollida per un tub, que cau i a la vegada es deposita a una Bassa.A partir de la font, el camí supera la part més dreta del vessant mitjançant unes ziga-zagues monumentals, les marrades, que es recolzen en uns murs de pedra molt ben aparellades.Trobareu un indicador que us porta a la Mina dels Bandolers, en 10 minuts;  segons les llegendes era un amagatall preferit dels bandolers que assaltaven els usuaris del Camí Ral.Podeu fer moltes rutes per aquestes contrades, tot seguin les indicacions de nombrosos cartells.L’altre article d’avui que us he preparat és :  “Que es el Camí de Ronda ?”

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

La muntanya del Pedraforca

El Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic.A més de la seva silueta tan característica, la muntanya és un dels símbols de l’excursionisme de Catalunya.El Pedraforca, està situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L’Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda.La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català.Els pobles del voltant són Gósol (a l’oest) i Saldes (a l’est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.

El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional, i l’entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dolors Salvador i Ramon Solé

Poema : Cançó després de la Pluja

El vent juga amb el molí

i amb la rosa desclosa.

Matinet matí,

no ballis amb la calitja.

A l’escarabat bum bum

les ales li frisen.

Les flors de la perera

riuen i riuen.

Una mica de cel blau,

una mica mica.

El núvol empeny el núvol

i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya?

El caragol que treu banya.

El sol s’encén i s’apaga,

albó, romaní, argelaga.

El sol s’apaga i s’encén,

farigola, romeguer.

El sol és aquí,

entre la rosa i el molí.

Matinet matí,

les bruixes es pentinen.

El sol és aquí.

Ai! Que es menja la calitja!

 

Autor : Bartomeu Rosselló  Pòrcel

Si voleu saber mes sobre l’Autor, consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bartomeu_Rossell%C3%B3-P%C3%B2rcel

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Pirenenca

Dins la cambra xica, xica,

en la nit dormo tot sol;

part de fora negra, negra,

la muntanya em vetlla el son.DSCN2454_01La muntanya alta, alta,

que se’m menja tot el cel,

se m’arrima dreta, immòbil,

sentinella mut i ferm.

Els meus somnis volen, volen,

cap als plans i vora el mar,

on els meus amors m’esperen

sota el cel assolellat.CAM01010_01Jo somric an els meus somnis

adormit en la nit, sol…

Part de fora negra, negra,

la muntanya em vetlla el son.Paissatge 2_01

Autor : Joan Maragall

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé