Avui destaquem : La Font de Les Marrades de Els Hostalets d’en Bas

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Des de Sant Estevan d’en Bas o des de Els Hostalets d’en Bas, cal anar per la carretera C-153, una vegada passeu pel costat de l’ermita Sant Simplici, mireu de deixar el vostre vehicle aparcat , que no sigui una molèstia per altres.Seguiu les indicacions de varis cartells, que hi ha en aquest punt, una vegada creuat el torrent i de seguida trencareu a la dreta passant pel costat d’un camp, tot seguint les indicacions.Arribeu al Molí Vell on, trobeu un cartell que us indica per anar  el Camí Ral, important via de comunicació que d’antic es feia servir per anar entre dues poblacions, d’Olot a Vic.Al peu de la muntanya, gireu cap a la dreta, per un camí que guanya altura fins passar  pel Pixador dels Matxos, a partir d’aquí, començareu a veure les restes de l’empedrat, del Camí Ral.A la poca estona i a peu del Camí Ral, hi ha la tant bonica  Font de les Marrades, situada dins d’una fageda.Es una aigua que surt de les roques de la muntanya i recollida per un tub, que cau i a la vegada es deposita a una Bassa.A partir de la font, el camí supera la part més dreta del vessant mitjançant unes ziga-zagues monumentals, les marrades, que es recolzen en uns murs de pedra molt ben aparellades.Trobareu un indicador que us porta a la Mina dels Bandolers, en 10 minuts;  segons les llegendes era un amagatall preferit dels bandolers que assaltaven els usuaris del Camí Ral.Podeu fer moltes rutes per aquestes contrades, tot seguin les indicacions de nombrosos cartells.L’altre article d’avui que us he preparat és :  “Que es el Camí de Ronda ?”

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

La muntanya del Pedraforca

El Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic.A més de la seva silueta tan característica, la muntanya és un dels símbols de l’excursionisme de Catalunya.El Pedraforca, està situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L’Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda.La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català.Els pobles del voltant són Gósol (a l’oest) i Saldes (a l’est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.

El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional, i l’entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dolors Salvador i Ramon Solé

Poema : Cançó després de la Pluja

El vent juga amb el molí

i amb la rosa desclosa.

Matinet matí,

no ballis amb la calitja.

A l’escarabat bum bum

les ales li frisen.

Les flors de la perera

riuen i riuen.

Una mica de cel blau,

una mica mica.

El núvol empeny el núvol

i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya?

El caragol que treu banya.

El sol s’encén i s’apaga,

albó, romaní, argelaga.

El sol s’apaga i s’encén,

farigola, romeguer.

El sol és aquí,

entre la rosa i el molí.

Matinet matí,

les bruixes es pentinen.

El sol és aquí.

Ai! Que es menja la calitja!

 

Autor : Bartomeu Rosselló  Pòrcel

Si voleu saber mes sobre l’Autor, consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bartomeu_Rossell%C3%B3-P%C3%B2rcel

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Pirenenca

Dins la cambra xica, xica,

en la nit dormo tot sol;

part de fora negra, negra,

la muntanya em vetlla el son.DSCN2454_01La muntanya alta, alta,

que se’m menja tot el cel,

se m’arrima dreta, immòbil,

sentinella mut i ferm.

Els meus somnis volen, volen,

cap als plans i vora el mar,

on els meus amors m’esperen

sota el cel assolellat.CAM01010_01Jo somric an els meus somnis

adormit en la nit, sol…

Part de fora negra, negra,

la muntanya em vetlla el son.Paissatge 2_01

Autor : Joan Maragall

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé