Arbres paravents

El xiprer és un arbre típic de la Mediterrània,  (Cupressus sempervirens) és un arbre originari d’Orient, molt segurament de l’illa de Xipre, d’aquí la correspondència de noms.Els  xiprers tenen una llarga durada i gairebé no exigeixen manteniment, amb la pluja periòdica en tenen prou donat que son arbres que resisteixen la sequera, de manera que la seva conservació i manteniment son mínims.Son els Xiprers els millors arbres com a paravents i pantalles visuals.Veurem en molts llocs que es fan tanques, filera d’arbres, que resguarda del vent, sobre tot per defensar-se dels vents forts com  de la tramuntana i el mestral segons la zona.Resguarden els marges de conreus, principalment de fruiterars, on els arbres actuen de paravent; també en prats, vores de camins i cementiris.Aquest arbrat que fa de paravent, evita l’erosió del camp un cop es consoliden les arrels al terra i, a més, atrau els insectes, que són necessaris per a la pol·linització.Hi ha altres arbres que també s’utilitzen pel mateix fi, però no son tant empleats, com a Eucaliptus, Robínia, entre altres.També es poden col·locar per fileres, unes a prop de les altres per assegurar encara mes que el vent entre en força en aquell terreny.

 

Recull de dades ,Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Ruta del riu Ter, des del seu naixement fins on desemboca a la mediterrània

Avui us invito a fer un recorregut a traves de fotografies per conèixer una mica mes una ruta que en molts trams, podeu fer ho a peu, en BTT, o qualsevol vehicle que disposeu, La Ruta del Ter des del naixement fins on desemboca a la mediterràniaEl riu Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d’altitud, al peu d’un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània a l’Estartit, amb un total d’un recorregut de 208 quilòmetres.

Aigabarreig del Riu Freser i Ter

Durant el seu recorregut  passa per 44 poblacions, que us detallo :

Setcases – Vilallonga de Ter – Llanars – Camprodon – La Ral – Sant Pau de Segúries – Sant Joan de les Abadesses – Ripoll – Montesquiu – Sant Quirze de Besora – Orís – Borgonya – Torelló – Masies de Voltregà- La Gleva – Manlleu – Masies de Roda-  Roda de Ter – Vilanova de Sau – Susqueda – Osor – La Cellera de Ter – Anglès – Sant Julià del Llor i Bonmatí – Bescanó – Sant Gregori – Salt – Girona – Sarrià de Ter – Sant Julià de Ramis – Medinyà – Celrà – Bordils – Cervià de Ter – Sant Joan de Mollet – Flaçà – Sant Jordi Desvalls – Colomers – Jafre – Verges – Ultramort – Ullà – Torroella de Montgrí i L’Estartit.

Des del seu jove inici s’ha construït, petites o important centrals elèctriques per afavorir als pobles i poblacions de la zona, algunes ja no estant en funcionament.Moltes fabriques o colònies van edificar-se gràcies a l’aprofitament del riu Ter, especialment dedicades al paper i sobre tot al teixit, les primeres van ser abans del segle XX, i moltes van tancar cap el 80 i 90 del segle passat, algunes s’han reconvertit a altres tipus d’indústria.Per axó, és un riu amb moltes rescloses i saltants, mes que per regatge dels camps, es van construir per derivar l’aigua d’aquet riu, a les fabriques i colònies, a traves de les canals d’entrada a la factoria i les de la sortida que tornen l’aigua al riu.Hi ha molt llocs que us encantarà el paisatge i la natura en general visitant-la a qualsevol època de l’any, passareu per fonts, pous, cal destacar les de Torelló i Manlleu.

Font Enamorats – Manlleu

zones amb meandres que fa el riu i coneixereu una varietat d’arbres i vegetació que component el Bosc de ribera.En cara podeu trobar antics safareixos que utilitzaven l’aigua del riu Ter per rentar-hi la roba, com els de Ripoll i Manlleu.El riu Ter, també, unes de les construccions importants son els Pantans, com els mes important com tots sabeu son el de Sau i el de Susqueda, que donen energia elèctrica i aigua de boca, una vegada tractada.Quan passa per Girona i poble propers l’aigua del riu Ter es utilitza molt per els camps de conreu fins la seva desembocadura a traves de canals i recs.Acaba el seu recorregut en la desembocadura a la mediterrània, en el lloc conegut com Gola del Ter, a prop de l’Estartit.Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter

I a :

http://xarxanet.org/ambiental/noticies/descobreix-la-ruta-del-ter-0

Sigueu respectuosos per on passeu i seguiu les indicacions que trobeu a la llarg del La Ruta del riu Ter.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia, Dolors Salvador  i Ramon Solé

Que és una Rambla ?

Una Rambla, “de l’àrab : rámla, «areny, sorral»” és un corrent d’aigua intermitent que depèn  totalment del règim de pluges locals.El seu ús es documenta per primera vegada en català, va ser en l’any 1249.És una denominació usada en als Països Catalans, sobre tot, és d’ús habitual al País Valencià,  al Matarranya i Balears, mentre que a la resta del domini lingüístic Català, se’n diu normalment : Riera o Torrent. Una Rambla, és per tant, un curs fluvial normalment sec per on només en determinats moments de l’any hi transcorren aigües.És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l’inici de la tardor. Per extensió, una Rambla és el passeig fet al llit d’una riera.El llit és sorrenc de les Rambles o Rieres, per frenar l’avinguda sobtada de l’aigua, en alguns trams propers o previs a un poble o ciutat, s’ha posat adossats al terra unes grans roques i saltants.  En ocasions va a donar lloc a carrers amples, generalment arbrats i amb una voravia central, destinats a passejar-hi, per axó el nom de “Les Rambles de…”

Una característica de les Rambles o Torrents és el seu fort pendent i escassa longitud, el que les diferencia dels rius, encara que gairebé sempre, que els rius solen recollir, en el curs alt, les aigües de varies Rambles, per tant,  la seva confluència forma el riu pròpiament dit.Per axó, hi ha cartells avisant en llocs estratègics de possible avingudes d’aigua. Molts casos alguns tràgics, ha succeït en les Rambles o Rieres de les poblacions del Maresme, moltes vegades en la tardo o l’hivern.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aiguabarreig del riu Anoia amb el riu Llobregat

Podríem dir que el lloc on es fa l’aiguabarreig del riu Anoia amb el riu Llobregat, a la vista no es gaire agradable, m’explico, el riu Anoia des de fa mes d’un segle havia sigut un dels rius mes contaminats de la província de Barcelona, moltes industries i colònies, abocaven les aigües brutes i contaminades a aquest riu. Baixava de color marronós, feia llàstima de no veure l’aigua transparent i clara… sense gaire vida animal…En l’actualitat a millorat molt l’aspecte de l’aigua i podem veure algun peix i altres animalons.Per ho el punt de la unió o aiguabarreig es pràcticament, un espai sense vegetació, un espai que havia agut abocadors de runa i deixalles, un lloc que podem contemplar un pont d’obra freda, que el tren de la RENFE hi passa cada poc temps.Pel camí per arribar a aquest Aiguabarreig, podem veure, passeres per cotxes, passeres per la gent, per creuar el riu anoia; així mateix, pel camí trobarem algun seien de pedra molt deteriorat i horts al seu costat dret.En fixarem que en aquest curt espai que va des de el poble fins desembocar el riu Anoia al Llobregat, varis saltants d’aigua, que fan retenir l’aigua, i que baixi mes lentament.Un altre aspecte, que tenim molt a prop, es l’Industria Química de Martorell, cal confiar amb les mesures de control i seguretat que és disposen.Sigui com sigui, esta ben clar, L’aiguabarreig d’aquest dos rius, son un lloc que comença a tenir de nou vida… i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Llobregat, fins al seu destí final… la seva desembocadura… a la Mediterrània !Text i Fotografies : Ramon Solé

La desembocadura del riu Tordera entre Blanes i Malgrat de Mar

El riu Tordera forma a la seva desembocadura a la mediterrània, una llacuna aquesta esta aïllada del mar per una barra important de sorra i còdols, ubicada entre els límits de Blanes i Malgrat de Mar.Te una extensió estimativa d’una superfície de 12 ha.Constitueix un espai d’elevat interès ecològic, per que acull ocells migratoris que utilitzen la zona com a punt de repòs i refugi en èpoques migratòries,un punt estratègic com a lloc d’hivernada i repòs durant els passos migratoris de multitud d’aus. Aquests valors naturals, afegits als paisatgístics, funcionals i d’identitat de la regió, fan de la desembocadura del riu Tordera l’espai natural amb major biodiversitat i poder d’atracció de tots els municipis que l’envolten.

Moltes aus que van o venen d’altres zones, com els aiguamolls de l’Empordà i del Delta de l’Ebre, aquí troben un punt de parada i repòs.

S’hi observen espècies com,

El bernat pescaire (Ardeacinerea)
El martinet de nit (Nycticoraxnycticorax),
El blauet (Alcedo athis),
La xivitona (Actitishypoleucos),
El martinet ros (Ardeolaralloides)
El corriol petit (Charadriusdubius),
Entre fauna petita, hi ha, per exemple ,

La reineta (Hylameridionalis),
La tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
La serp d’aigua (Natrixnatrix).

La vegetació de ribera la constitueixen primordialment
bosquetons d’oms, àlbers i freixes.Tot i això, l’ autorealització de la zona facilita l’expansió de la canya (Arundo donax), en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar.Actualment, a la llera s’hi fan gespes vivaces decumbents.També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudo acacia)En línies generals aquest és un espai molt degradat en què s’acumulen els problemes comuns de tot el litoral català:contaminació de les aigües -en aquest cas d’origen industrial, pels polígons de Sant Celoni, ocupació dels marges inundables amb construccions i usos diversos, creixement urbanístic, sobre freqüentació humana, deixalles, trepig, si tots els Ajuntament de la riba del riu Tordera, fessin un esforç comú , podría millorar molt la desembocadura i l’aigua del riu Tordera.Així i tot, aquesta zona humida està situada dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5110007 “Riu i Estanys de Tordera”
Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé