Avui destaquem : La Font dels Barbers de Riudaura

Riudaura és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Es troba a l’extrem occidental de la Garrotxa, al límit amb les comarques d’Osona i el Ripollès.

El terme municipal té una extensió de 23,6 km² i queda aïllat d’Olot pel Coll dels Morts i de Vallfogona per la serra de Puig Estela. La vila és al centre de la vall i està situada a 572 metres d’altitud.

Una vegada estigueu a Riudaura, per visitar la Font dels Barbers, cal sortir a peu per un camí que trobareu al costat del centre cívic, a sota de l’església,

en la zona de jocs infantils gireu a la dreta direcció cap el riu.

El camí fa una davallada, deixareu el poble a l’esquena,

passareu el riu Riudaura per el pont, tot seguin senyals grogues

desprès d’una  pujada les senyals grogues derivant a l’esquerra, vosaltres cal que seguiu recte.

Al poc trobareu una cruïlla on per la dreta us portaria a can Pujol , seguiu per l’esquerra direcció cap el torrent,

així baixareu a la riera tot creuant per sota un filat, doncs no hi ha porta, una vegada al torrent veureu la Font dels Barbers.

Aquesta senzilla font, es una surgència que surt de dins de la muntanya,

no és d’un gran volum d’aigua.

Unes teules fan com de teulada del canaló d’aigua,

l’aigua cau al terra i es perd ajuntant-se amb la que passa pel torrent.

Es un lloc tranquil, humit, silenciós, que fa de bon estar sobre tot a l’estiu.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Volcà del Croscat – Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d’Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d’alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots.Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa,

a la seva base és una zona de conreu de fesols de Santa Pau.

La seva erupció consta de tres fases:

Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l’activitat era molt poc explosiva i estromboliana.

Fase 2: hi predomina el lapil•li; aquest fet ens indica que l’activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.

Fase 3: consisteix en l’emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l’actual fageda d’en Jordà.

Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l’altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.

Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d’aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l’explotació de greda.

mas casa de colònies la Canòva.

Per a més dades us passo aquest enllaç de Turisme a la Garrotxa :

http://ca.turismegarrotxa.com/la-garrotxa/27-indrets-d-interes-de-la-garrotxa/reserva-natural-del-volca-del-croscat/

Aquest cim està inclòs al Repte dels 100 cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es w45.jpg

Recull de dades :  Wiquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Recuperació de la Font de Roca Negre i el seu entorn a Santa Pau – 2ª Part #

La Font de Roca Negre està  en el municipi de Santa Pau en la Garrotxa, a prop del Volcà de Roca negre.

Per arribar des del poble de Santa Pau a la Font, podeu deixar el vostre vehicle en l’aparcament, passareu a l’altre costat  de la carretera GI-524 i seguiu el camí cimentat  direcció Olot, conegut com  Camí de les Fages,

trobareu algun cartell en aquest camí, passareu per un mas a la dreta, al fons i a l’esquerra els Volcans de Santa Margarida i de Rocanegre.

Als pocs minuts hi ha la gredera del Volca de Rocanegre,  ja vàrem donar dades en el mes de novembre passat.

Seguiu tot creuant la riera i el camí fa un xic de pujada,

Cal seguir el camí i al poc ja estareu a la Font de Roca Negre, que també, és diu Font del Clavell, és degut a la proximitat amb Can Clavell, esta de Santa Pau a algú menys d’un kilòmetre i mig.

Aquesta font estava malmesa anys enrere,  

Fotografia any 2017
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-11-03_15-49-16.jpg

es va portar a terme una recuperació fa poc temps,

en el seu entorn hi ha una taula i un banc de fusta per poder fer un àpat.

Podeu gaudir d’un entorn natural de gran bellesa.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les Basses d’en Broc i Aiguamolls de la Déu Vella d’Olot

Com cada divendres us presento dos articles !

Les basses d’en Broc i els aiguamoixos de la Déu Vella a Olot, són, respectivament, unes basses naturals i uns herbassars humits situats un al costat de l’altre, als afores de la població d’Olot, a prop del paratge de La Moixina.

Es coneixen referències que aquest espai, a començaments del segle XX, ocupava més de 20 hectàrees de superfície.

Us passo dades destacades :

  • L’any 1986 es restauraren els prats i aiguamoixos de la Déu Vella com a zona humida.
  • L’any 1991 es referen les basses d’en Broc.
  • Actualment formen part del Catàleg d’Espais d’Interès Preferent del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Cal destacar, que el règim d’inundació és natural, tot i que se’n pot regular el cabal artificialment. La inundació és permanent i amb escasses oscil·lacions de nivell. Aquest fet possibilita la presència de diverses comunitats vegetals i animals associades a les zones humides, molt completes i ben conservades.

La vegetació hidròfita la constitueixen herbassars de Potamogeton, així com poblacions de llenties d’aigua (Lemna) sobre la superfície de l’aigua. De la vegetació de les riberes cal destacar els bogars, els prats de lliris grocs, canyissars, jonqueres, creixenars, etc.

La vegetació forestal de ribera està constituïda per àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba), tells de fulla petita (Tilia cordata), vimeteres (Salix fragilis.), etc. Igualment, cal fer especial esment de la roureda de roure pènol , que envolta l’espai i que constitueix una de les escasses localitats catalanes on aquesta comunitat apareix.

El mateix Parc natural ha realitzat tasques de reforestació d’aquesta espècie als voltants de les basses d’en Broc i en els herbassars de la Déu Vella.

Els impactes sobre aquest espai són la manca de cabal circulant als recs que alimenten la zona humida, l’eutrofització d’origen agroramader, la presència d’espècies de peixos exòtics com la carpa (Cyprinus carpio), que afavoreixen la resuspensió dels sediments i poden fer perillar la vegetació de macròfits, o l’elevada presència humana. Malgrat aquests impactes, no es considera que perilli la conservació d’aquest espai degut a l’interès del Parc Natural en la recuperació de les zones humides del domini de la roureda de roure pènol.

L’Espai es troba inclòs al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, forma part de l’espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 ES5120004 “Zona Volcànica de la Garrotxa”.

 

Recull de dades : Fitxa – Inventari de Zones Humides de Catalunya.  Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Moixina d’Olot

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

La Font de la Moixina esta situada molt a prop del Parc Nou d’Olot.Es tracta d’un indret de gran interès geobotànic, amb una diversitat biològica remarcable i que té com a protagonista l’aigua.Es tracta d’una font molt característica i popular a Olot, que dóna nom al paratge.La Font disposa de 6 brocs, un sobreeixidor mes a dalt i un a baix en un lateral,l’aigua va a parar a un rec que s’anirà unint a altres recs de la zona,Per les rodalies de la Font disposa de bancs de pedra.També, hi ha sobre  els brocs una placa de marbre amb la data de 1890.Des de fa uns anys La Font de la Moixina i altres de La Garrotxa, pateixen manca d’aigua, us passo un article de la garrotxadigital.cat, que parla d’aquest problema :

https://www.garrotxadigital.cat/2015/09/25/la-font-de-la-moixina-dolot-raja-amb-molt-poca-aigua/

La Font Moixina és protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 Text i recull postals antigues : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Cinglera Basàltica de Castellfollit de la Roca

Com cada divendres us presento dos articles !

Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un dels municipis més petits de Catalunya, amb menys d’un quilòmetre quadrat.Castellfollit de la Roca està situat damunt una Cinglera Basàltica, formada per dues colades de lava superposades.L’espadat de basalt on s’assenta el poble té més de 50 m d’alçària i gairebé un quilòmetre de longitud,i és la conseqüència directa de l’acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes dels corrents de lava procedents de les erupcions volcàniques que van tenir lloc fa milers d’anys.La lava, en solidificar-se, dóna lloc al basalt, roca de gran duresa, que pren diferents formes depenent del procés de refredament, contracció i esquerdament de la lava.Concretament, el cingle és fruit de la superposició de dues colades de lava; la primera, amb 217.000 anys d’antiguitat, prové de la zona de Batet i està formada per lloses;la segona, més jove, és originària dels volcans de Begudà, té uns 192.000 anys i adopta formes prismàtiques.Us passo una fixa descriptiva  de la Generalitat de Catalunya- Departament de Medi Ambient i Habitatge- Direcció General del Medi Natural :

http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/208_descrip.pdf

Per la Garrotxa podeu visitar diferents Cingleres Basàltiques, com a Sant Joan les Fonts, a traves d’un recorregut indicat per cartells.Us invito a fer un cop d’ull a una comarca que en cada racó teniu algo que us sorprendrà.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castellfollit de la Roca, Generalitat de Catalunya i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Llibre recomanat : Estimats volcans – El vulcanisme del Pacífic a la Garrotxa

Com cada divendres us presento dos articles

Fitxa Técnica :

Autors : Arnau Folch, Joan Martí, Llorenç Planagumà

ISBN: 978-84-9133-143-8

Matèria: ciències, geografia

Idioma: català

Any ed.: 2018

Enquadernació: rústica

Format: 16 x 21 cm.

Pàgines: 196

Preu : 15,00 €

Comentari

L’objectiu d’Estimats volcans és explicar d’una manera precisa i entenedora com s’originen i com funcionen els volcans, a més d’analitzar els principals efectes associats a la seua presència per a ecosistemes i poblacions. També ens acosta a la comarca catalana de la Garrotxa, una àrea de valor ecològic incalculable que encara avui segueix despertant l’interès d’aquells fascinats pel fenomen volcànic.

Sinopsi

Obra indispensable per a conèixer amb el màxim rigor els mecanismes que regeixen l’energia interna de la Terra. El vulcanisme és un dels fenòmens amb més repercussió sobre la Terra: al llarg de la història del nostre planeta, els processos lligats a la formació de magmes i la seua sortida a la superfície han contribuït a configurar la composició de l’aire, el sòl i la vida terrestre.

Tot i això, pot afirmar-se que bona part de la població és desconeixedora d’allò que suposa conviure amb volcans. L’objectiu d’Estimats volcans és explicar d’una manera precisa i entenedora com s’originen i com funcionen els volcans, a més d’analitzar els principals efectes associats a la seua presència per a ecosistemes i poblacions. Els volcans poden desencadenar una àmplia varietat de perills: des de colades de lava que arrasen tot allò que troben al seu pas fins a terratrèmols o esllavissades.

No obstant això, les terres volcàniques també solen ser més fèrtils i, des de ja fa anys, han esdevingut un reclam per als aficionats al turisme de natura. Aquesta monografia també ens acosta a la comarca catalana de la Garrotxa, una àrea de valor ecològic incalculable que encara avui segueix despertant l’interès d’aquells fascinats pel fenomen volcànic.

Presentació del Llibre per part de NacióGarrotxa  del 30 de maig de 2018 :

https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/18711/estimats/volcans/nou/llibre/metode/fa/especial/atencio/garrotxa

 

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Guia, fotògrafa, ornitòloga i amant de la natura de la Garrotxa

Durant mes de dos anys Dora Salvador, ens ha ajudat a nivell fotogràfic i amb moltes hores empleades a la recerca de temes que us he fet articles; però qui és Dora…? Ella mateixa ens ho explica,

Per situar-nos explica’ns qui ets ?

Visc a la ciutat d’Olot, sóc col•laboradora d’aquest bloc aportant fotografies, principalment de fonts naturals, així com altres temes relacionats amb l’aigua dolça, el medi natural, i que trobo fen camí coneixent racons de la Comarca de la Garrotxa.

També, pertanyo al grup Tècnic de Urianguies de Muntanya (wwwurianguies.com) i tinc coneixements com Guia titulat de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Que t’agrada fotografiar ?

La meva passió però són els ocells, mirar-los, fent-los fotos, sàpiguen de la seva vida sense molestar-los.

De vegades passo hores perquè aquell dia en falta veurà algun de habitual. També, em poso hores buscant aquell ocell que sols ens visita  en una època de l’any concret, com l’Abellerol a l’estiu, l’Estornell a l’hivern.

Las vides dels ocells son apassionants, de vegades casi humanes, com serien, naixements i cria dels polls, infidelitats, baralles per territori o per una femella….

Tenim els sedentaris (Pit-roig, Merles) o els grans nòmades (Cigonyes, Graules).

Podeu seguir la seva afició al seu blog :

https://dorapajareranovel.wordpress.com/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Que es pot fer o visitar per Olot i la Garrotxa en general?

Des de la Garrotxa us invito que vingueu a veure no sols aquestes meravelles en plomes, sino també :

  • Geografia volcànica des d’un volcà amb ermita a dins el cràter (Santa Margarida), el volcà trencat (Croscat) , el volcà amb grans vistes i un Pi gros a tocar (Aiguanegra) entre molts altres .
  • Pedra Tosca, una zona ideal per nens o per qui no vulgui caminar gaire. Sabeu que són las Artigas? . I un Bufador?.
  • Fagedes, no sols la famosa amb tast de iogurts sostenibles i solidaris, és un indret espectacular tot l’any.
  • Parc Nou de Olot. Historia, arbres bicentenaris, Jardí Botànic, Museu dels Volcans.
  • Fonts naturals de tot tipus, a destacar Deus, Recs, Pous, de la zona de la Moixina, totes en no més de 3 km. Sabeu la història de las Indianes? Os l’explicaré amb molt de gust i perquè té molt a veure en La Moixina.

Si us interessa gaudir d’una jornada plena d’aspectes directes amb la natura d’aquesta Comarca, us podeu posar en contacta amb Dora Salvador, que us indicarà el preu per persona i adaptarà el tipus d’activitat que esteu interessats a realitzar, a continuació us passo el telèfon de contacte.

Gràcies, Dora per col·laborar durant aquest temps amb els dos Blocs Rasola.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les fonts naturals d’Olot noten la sequera i a algunes hi ha deixat de rajar aigua

Ara cada divendres dos articles !

NOTA : Aquest article va ser escrit havans dels aiguats de la gran Turmenta Gloria, actualment en moltes fonts i deus, tornen a rajar considerablement !

Font de Santa Anna – Olot

D’Olot Televisió,  el Dimarts, 02 Gener 2018 feien aquesta noticia :

“…Olot ha recollit durant el 2017 780 litres per metre quadrat d’aigua procedent de la pluja, dels 980 de mitjana que normalment hi cauen. Es tracta d’un dels pitjors registres de les darreres dècades, només comparable als períodes del 2007 i 2008. Això es comença a notar en algunes fonts naturals de la ciutat, que deixen de rajar aigua…”

Us passo l’enllaç de seu reportatge filmat :

http://olottv.alacarta.cat/les-noticies/capitol/les-fonts-naturals-dolot-noten-la-sequera-i-a-algunes-hi-ha-deixat-de-rajar-aigua

Font del Cuni – Olot

——————————————-                         ——————————————

Font de la Cova – Olot

A la llarg dels dos últims anys, us estic posant moltes fonts d’Olot i la Garrotxa, gràcies a la col·laboradora Dolors Salvador d’aquest blog, hem pogut donar constància de que moltes Fonts naturals de la Comarca de la Garrotxa, que eren conegudes com de molta aigua, estant eixutes o amb un raig minso.

Bassa

Efectivament, plou poc i en espais molt prolongats que no plou pràcticament res.

Font de Castanys – Olot

Font de Castanys – Imatge dies desprès dels aiguats de la gran Turmenta Gloria

Esperem que el temps es reguli i que no sigui un altre efecte del canvi climàtic, i que tornem a veure treure aigua les fonts de la Garrotxa.

Bassa de la Font de la Deu – Olot

Que no sols les tinguem present amb el record de les fotografies de temps passat , com és ara en molts dels casos…!

 

 Font de la informació: Olot TV

Fotografies : Dora Salvador

L’home sobre la natura ? Una baixada al Salt de Sallent de Rupit…

El Salt de Sallent  de Rupit, és el salt d’aigua amb major caiguda vertical de Catalunya, amb una caiguda lliure d’uns 115 metres.Sant Privat d’en Bas, a la GarrotxaEn època de fortes pluges causa una gran impressió, pel gran cabal d’aigua que cau a la gorga creada a la seva base per l’erosió de l’aigua sobre la pedra durant milers d’anys.L’aigua prové de la riera de Rupit, que és un afluent del riu Ter pel seu costat esquerre, que neix d’un conjunt de fonts i torrents originats a les rodalies de la serra de Collsacabra.El passat dilluns de Pasqua en el Salt de Sallent és va viure una baixada a traves de Ràpel de 30+30+50, realitzada per part del Director de URIANGUIES, Oriol-Ramon Solé, on ell sol va demostrar que l’home és a vegades… sobre la natura… sense menysprear  a el Salt de Sallent.Amb tot moment  va tindre el recolzament de l’equip que forma part de URIANGUIES, i que ens ha facilitat les fotografies que us presento.Oriol-Ramon Solé, una vegada realitzat el Rapel, va manifestar que es deu de tindre un gran respecta,  com en el cas del Salt de Sallent i amb altres llocs similars, cal tenir experiència i assegurar-se en tot moment de cada pas que es fa, per no patir una equivocació que podria causar una situació fatal.Us passo informació de URIANGUIES :

  • L’objectiu de URIANGUIES, és aconseguir que els nostres clients gaudeixin de la muntanya i de totes les seves activitats, d’una manera segura i professional de muntanya i barrancs a Barcelona i Vallès Occidental), organitzarem tot tipus d’activitats d’aventura; barranquisme, senderisme, travesses, raquetes de neu, cursos i formacions, i molt més.
  • També, és aconseguir que els nostres abonats gaudeixin de la muntanya i de totes les seves activitats de forma segura i professional.

Us passo l’enllaç a Instagram de URIANGUIES

https://www.instagram.com/urianguies/

Podeu consultar dades per participar en les activitats a :

https://www.urianguies.com/newpage

Nota : Al municipi de Sant Privat d’en Bas, a la Garrotxa, hi ha el Sallent de Gurn, també anomenat  Salt  de  Sallent  d’Olot, que no hi ha que confondre amb el Salt de Sallent de Rupit.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador