Arbres : La Surera de can Terrers de La Garriga

En cavat el Passeig de La Garriga ( al sud de la vila), arribem al Bosc jove d’Alzines de can Terrers.Allí, front les casses, hi ha petit parc natural, conegut com Plaça Narcisa Freixa, on trobarem la impressionant Alzina Surera.Tal com indica el cartell de l’Ajuntament, és una Surera de capçada de més de 20 metres de diàmetre.A l’ombra i per les rodalies de l’Alzina Surera hi ha un petit parc amb atraccions pel mes petits.En un extrem veurem un petit altar dedicat a la Mare de Deu del Camí, fet pel veïnat.És un lloc sempre tranquil, que podem gaudir tant grans com a petits, i molt ombrívol.Hi ha taules per fer un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Noticia : Els Bombers rescaten un ànec atrapat per una pota en una paret mitgera d’una casa de la Garriga

Ahir el 9nou.cat/valles-oriental, es feia rosó d’un  rescat per part dels Bombers de la Generalitat del Parc de El Figaro,  d’un ànec atrapat per una pota en una paret mitgera d’una casa de la Garriga.

Us passo l’enllaç de l’article de El 9nou, on també,  podreu veure varies fotografies :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/els-bombers-rescaten-un-anec-atrapat-per-una-pota-en-una-paret-mitgera-de-la-garriga/

Fotografia de El 9nou i Bombers.

Recull de la informació : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de l’Estació de tren de les Franqueses del Vallès

Aquesta antiga Torre d’Aigua de l’Estació de tren de la RENFE. de les Franqueses del Vallès, esta situada a l’acabar les andanes en direcció La Garriga.Es de construcció quadrada, poc usual en estacions de tren, que en general i d’amunt seu, hi ha visible el dipòsit metàl·lic.Podem observar que disposa d’una porta d’accés, ara barrada per una reixa, i una finestra rodona, on passa la llum i cablejat.En la part superior de la porta hi ha un indicador per saber des de l’exterior quanta aigua emmagatzemava.En un lateral disposa d’una caseta amb porta de fusta i finestra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Pi de can Son de Sant Pere de Vilamajor

Per conèixer el Pi de can Son de Sant Pere de Vilamajor, es molt senzill, si sortiu de Sant Antoni de Vilamajor direcció a La Garriga, per la carretera BP- 5107, a pocs metres de l’última casa i ha un trencall ven indicat on una pista a la esquerra va directa a la masia de can Son, estem dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor.Aquets Pi, es troba a  poca distancia del trencall indicat,  sense deixar la carretera a la seva ma dreta, trobareu aquest destacable Pi.És gran i tot recta, majestuós sobre els de mes pins i alzines que hi ha a la vorera de la carretera en aquest lloc.Podríem dir que molts pins son destacables per les rodalies i pel Municipi de Sant Pere de Vilamajor, i desitgem que així continuïn sent.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Alguns dels arbres mes notables de La Garriga

He seleccionat tres punts on hi trobareu uns exemplars d’Arbres Monumentals – Locals de La Garriga :

  • Les dues Nogueres Americanes de can Sala situades entre la plaça del silenci i can Sala.
  • El Roure de l’Hostal front mateix de l’entrada a la casa on el seu costat hi ha una petita plaça i la Plaça dels Til·lers, 24.
  • El Plàtan de can Caralt situat en la cruïlla dels carrers Moranta i Negociant.Podeu trobar mes arbres notables dins de La Garriga, com pins, alzines, entre molts altres…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Bassa del Rec de Rosanes de La Garriga

En les Planes de la Garriga i a prop del recorregut que fa el riu congost, és van assentar els conreus d’aquest municipi.La Bassa del Rec de Rosanes, va ser i és, un punt estratègic per poder fer la distribució a traves de petites sèquies o recs per proporcionar l’aigua necessària per regar el camps d’aquesta zona.La masia o posteriorment convertit en Castell de Rosanes, ara un important i selecta Restaurant, era el propietari de la majoria de terres properes i perquè no fora unes terres de seca, és va per medi d’una resclosa agafar i conduir l’aigua del riu Congost,  fins La Bassa del Rec de Rosanes, per ser unes terres fèrtils i riques.Durant la Guerra Civil Espanyola, aquest camps es van explanar fer una camp d’aviació entre can Fernàndez i Rosanes, les sèquies van ser tapades.Posteriorment acabada la guerra, a l’emprendrà les feines de nou en els camps, es van tornar a fer servir fins l’actualitat tota la xarxa de recs i així com La Bassa de Rec de Rosanes.Per anar-hi, podeu sortir des de La Garriga, en la seva part sud en la zona industrial, hi ha algun cartell que fa referència, cal que passeu pel pont del riu Congost,i agafar pel carrer del Bages, y seguir pel carrer Ramon Ciurans i desprès el carrer de Rosanes ( pista de terra)on al poc hi ha el Restaurant de Rosanes, seguiu pocs metres fins  La Bassa de Rec de Rosanes, situat a la vostra dreta. ( no confondre amb el vell Safareig situat a l’esquerra).

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La mina del Socau del Figaró

Des del Figaró teniu de seguir la carretera asfaltada que us portarà a la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, amb vehicle o a peu podreu anar-hi.A partir d’aquest punt, és millor continuar a peu l’ara pista ampla de terra, al poc trobareu una cruïlla de camins, el de l’esquerra va cap a l’ Escola de Natura; vosaltres agafeu la pista de la dreta i passareu per can Matamoros; arribats a la cruïlla de Can Dosrius , seguiu el camí de la dreta que aviat creua la riera de Vallcarquera  i tot seguit deixeu els senyals del PR C-33 que continuen per una bona pista muntanya  a munt cap a direcció a Sant Cristòfol de Monteugues i a La Garriga.Cal que agafeu el camí que va fet una certa pujada tot paral·lel a la riera. En uns quinze minuts i a la vostra dreta haureu arribat a la Mina de Socau, situada en un revol a la dreta i a peu de muntanya.No confondre en una cova aquesta mina, va tindre un període curt d’explotació, des dels anys 1880 fins al 1895, donat aquest període tant curs, la Mina de Socau, tampoc no és massa gran.Va ser una explotació de magnetita, òxids de ferro i granats.En l’actualitat, si mireu d’entrar aneu en molta cura, per possibles despreniments  interns i que hi ha un gran bassal d’aigua en el seu interior.Com a complement, i front mateix de la Mina, hi baixa un corriol uns metres a una explanada molt bonica i ombrívola on hi ha unes grans pedres que us podent fer de taula i seient.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui destaquem : La Font del Lleó de Cànoves i Samalús

Aquesta Font del Lleó és poc coneguda per la gent, per dues coses, una perquè esta al vell mig del bosc i l’altre que fa temps que no raja aigua.font-del-lleo-canmoves_01Us caldrà per visitar-la, anar per la carretera BP-5107, de La Garriga direcció a Llinars del Vallès, ja dins del municipi de Cànoves, aproximadament en el Kilòmetre 38,700 hi ha a l’esquerra un camí forestal amb una cadena.dscn8500_01Mireu de deixar el vostre vehicle al costat de la carretera i enfilar el camí a peu, aquest  fa una certa pujada.dscn8493_01Podem accedir a la Font del Lleó, per dos estrets camins, el primer just a l’arribar a la primera corba, i entremig de la vegetació inicia un corriol si no el deixem ens portarà a la font.dscn8498_01L’altra opció, és seguir el camí principal, i abans d’arribar a la segona corba, veureu dins del bosc una fita allargada blanca, cal agafar el corriol que des d’aquest punt i pel mig del bosc us portarà avén passat per dos fites mes a la Font del Lleó.dscn8497_01Es una font molt bonica, a pesar que no estigui conservada.dscn8495_01Cal destacar, que la figura d’un cap, que no sembla de lleó,dscn8494_01està dins d´una antiga construcció d’un finestral d’una casa molt antiga.dscn8491_01De la boca del cap surt un tub, ara sense aigua, aquesta queia a una pica molt desgastada.dscn8492_01En l’explanada de la font, hi ha tres seients de pedra molt rudimentaris, us podent ajudar a descansar una estona o fer un àpat.dscn8496_01Lloc molt tranquil i ombrívol, llàstima que no ragi aigua per poder sentir el seu soroll relaxant.dscn8490_01

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Una visita per a grans, joves i petits, El Refugi antiaeri de l’estació de La Garriga

dscn3114_01_01Està situat just al front de l’estació de tren de RENFE de La Garriga, és considera el refugi antiaeri de l’estació, el primer refugi museïtzat de Catalunya.dscn6973_01Es tracta d’un refugi excepcionalment ben conservat, excavat directament a la roca granítica, amb més de 110 metres de galeries, i amb dues entrades o sortides.660_01El refugi va ser construït pel veïnat de la Garriga, l’any 1938, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva Local i va servir per a protegir dels atacs aeris la població, especialment quan les bombes franquistes colpejaren mortíferament el municipi el dia 29 de gener de 1939, on una de les bombes va caure a la mateixa estació del tren.658_01El refugi forma part de l’itinerari “Patrimoni i Memòria”, 656_01i s’hi fan visites el segon dissabte de cada mes. Millor inscriure’s prèviament.662_01És una visita guiada, que a l’entrar ens faran posar un cas, un cop a dins, ens explicaran quan la gent és refugiava com és col·locava, el perquè del tipus d’entrada, veurem l’equipament interior, el fum a les parets de l’espalmes i  molt mes.659_01La visita s’acaba amb la projecció del Video del Centre de Documentació Històrica de la Garriga (CDH) :

Aviació i guerra a la Garriga; el camp d’aviació de Rosanes i el bombardeig657_01Per a mes informació sobre aquest refugi, podeu consultar a :

http://www.aviacioiguerra.cat/espais.php?id=17

dscn3112_01_01Us recomano aquesta visita, així com d’altres refugis visitables a Catalunya, com en el cas de la ciutat de Barcelona, que en algun Barri ja son visitables.dscn3111_01_01

Recull de Dades : Ajuntament de La Garriga

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte de Malhivern de La Garriga

aadscn6941_01Per accedir-hi,  podem des del centre de La Garriga, agafar el Passeig fins arribar al carrer del Bosc, on estan situades les Cases, el Molí i la Font de can Terrers.adscn6943_01Ens caldrà anar per un camí de terra en mig del bosc d’Alzines fins al mateix torrent de Malhivern, esta indicat per un cartell.dscn6942_01  Prenem a la nostra dreta un camí que remunta lleugerament, i que ens portarà fins l’Aqüeducte de Malhivern.dscn6944_01No és sap de quina època va ser construït, uns apuntant que fora per èpoques romanes, donat que a prop hi ha les restes d’una vil·la amb una casa de banys termals d’aquella època.dscn6948_01En diferents períodes s’ha fet reformes o reparacions en l’Aqüeducte, per aquest motiu queda molt disfressada l’època de construcció real.dscn6951_01Conduïa l’aigua per regar els camps de mes el sud.dscn6950_01 Tot el que queda de l’Aqüeducte, esta situat en el torrent de Malhivern, en el pas del temps alguna part s’ha destruït, com el tros de sobre l’arcada.dscn6953_01Si ens fitxem en el punt mig de l’arcada podem veure una important fissura, que pot afectar a curt termini la seva estructura.dscn6945_01Cal pensar que estava lluny del nucli de La Garriga per aquelles èpoques, tot eren camps i alguna masia dispersa, no com ara que hi trobem les torres modernistes i xalets per tot el Passeig fins a can Terrers.dscn6954_01En la part plana del Vallès,  el bosc de Malhivern, així com el bosc de Can Terrers, eren molt importants, al ser totalment d’Alzines i de gran extensió, en l’actualitat s’ha reduït a l’actual situat per les rodalies de l’Aqüeducte i torrent de Malhivern.dscn6964_01

Text i Fotografies : Ramon Solé