Ruta de Sant Martí de Centelles a l’Església de Sant Pere de Valldeneu

Avui us presento dos articles com cada diumenge

La Ruta que us presento avui, és molt fàcil de realitzar i apte per a tothom i la podeu fer caminant , sense cap presa, es una ruta de poc mes de mitja hora d’anar i una altra de tornar al mateix punt de sortida, amb l’alternativa de poder seguir per altres itineraris que trobareu pel camí.Des de l’Estació de tren de Renfe en Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins deixar a la dreta la gran masia de Can Oller.Rodejareu la casa i el camí d’asfalt, acaba una vegada arribareu al bosc, en aquest punt fa una certa pujada.Trobareu varis cartells que us indicant el camí a seguir per anar a Sant Pere de Valldeneu. Aneu sempre seguin les indicacions i el camí ample i principal.Ara entre un bonic bosc, passareu per un pont sobre el Torrent de la Rectoria.Torna a fer una lleugera pujada fins un petit coll, on trobareu alternatives a la ruta que un presento.Des de lluny veureu la gran vall, es la Valldeneu al fons.Al poc ja estareu front de l’Església de Sant Pere de Valldeneu,En el seu costat, un cartell us informarà d’aquesta bellesa arquitectònica.També podeu consultar a blog Rasola de “ Terra, Aigua i Racons”, on podreu veure mes fotografies i dades de l’Església de Sant Pere de Valldeneu.Una vegada visitada aquest monument, podeu seguir l’itinerari continuant el camí que us pot portar al Tagamanent, al Figaro o La Garriga. Sense oblidar pujar per les cingleres i gaudir d’un vista impressionant del Montseny i part d’Osona.Si torneu pel mateix camí, a l’estació de Renfe de Sant Martí de Centelles, podeu desviar-vos, tot seguin les marques del GR ( blanques i vermelles) que passant de tornada per el gran forn de calç de cal Oller, de fet eren tres forns que estaven produint en el seu moment.Seguin el camí us passareu novament per can Oller i seguireu fins l’estació de tren, donant fi a la Ruta.

L’altre article d’avui està dedicat a la Font de Valldeneu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Torre d’Aigua en la Garriga

Aquesta antiga Torre d’aigua, esta situada dins d’una propietat particular, en la carretera de La Garriga a Samalús BP- 5107, en el numero 6, poc després d’haver passat el pas a nivell de les vies del tren venint de l’estació de RENFE de la Garriga.Pertanyia a una gran finca que va vendre el seu terreny per fer xalets  i en un d’ells va quedar la Torre d’Aigua, situada al costat del mur que dona a la citada carretera.Es pot veure des de la mateixa carretera, es de gran capacitat el seu dipòsit, passa inadvertit  per l’heure que ha crescut i a tapat, ara com ara, la Torre i el Dipòsit amb les seves verdes fulles.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Suggeriment per fer un Itinerari : Visitar el poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús

És un Itinerari que cal fer a peu, teniu de deixar el vehicle en l’aparcament que hi ha per tal fet, a la carretera de La Garriga a Cànoves, BP- 51,07, punt Quilomètric 37,5, darrera del centre Cívic de Samalús.Des d’aquest punt cal seguir totes les indicacions per medi de cartells, fins pujar el poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús, uns 45 minuts ( de pujada)Us passo informació i dades estreta  de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús :Us invito a fer aquesta descoberta del poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús. !

 

Dades especifiques : Ajuntament de Cànoves i Samalús

Text : Ramon Solé

Fotografies :  Ajuntament de Cànoves i Samalús i Ramon Solé

Arbres : La Surera de can Terrers de La Garriga

En cavat el Passeig de La Garriga ( al sud de la vila), arribem al Bosc jove d’Alzines de can Terrers.Allí, front les casses, hi ha petit parc natural, conegut com Plaça Narcisa Freixa, on trobarem la impressionant Alzina Surera.Tal com indica el cartell de l’Ajuntament, és una Surera de capçada de més de 20 metres de diàmetre.A l’ombra i per les rodalies de l’Alzina Surera hi ha un petit parc amb atraccions pel mes petits.En un extrem veurem un petit altar dedicat a la Mare de Deu del Camí, fet pel veïnat.És un lloc sempre tranquil, que podem gaudir tant grans com a petits, i molt ombrívol.Hi ha taules per fer un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Noticia : Els Bombers rescaten un ànec atrapat per una pota en una paret mitgera d’una casa de la Garriga

Ahir el 9nou.cat/valles-oriental, es feia rosó d’un  rescat per part dels Bombers de la Generalitat del Parc de El Figaro,  d’un ànec atrapat per una pota en una paret mitgera d’una casa de la Garriga.

Us passo l’enllaç de l’article de El 9nou, on també,  podreu veure varies fotografies :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/els-bombers-rescaten-un-anec-atrapat-per-una-pota-en-una-paret-mitgera-de-la-garriga/

Fotografia de El 9nou i Bombers.

Recull de la informació : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de l’Estació de tren de les Franqueses del Vallès

Aquesta antiga Torre d’Aigua de l’Estació de tren de la RENFE. de les Franqueses del Vallès, esta situada a l’acabar les andanes en direcció La Garriga.Es de construcció quadrada, poc usual en estacions de tren, que en general i d’amunt seu, hi ha visible el dipòsit metàl·lic.Podem observar que disposa d’una porta d’accés, ara barrada per una reixa, i una finestra rodona, on passa la llum i cablejat.En la part superior de la porta hi ha un indicador per saber des de l’exterior quanta aigua emmagatzemava.En un lateral disposa d’una caseta amb porta de fusta i finestra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Pi de can Son de Sant Pere de Vilamajor

Per conèixer el Pi de can Son de Sant Pere de Vilamajor, es molt senzill, si sortiu de Sant Antoni de Vilamajor direcció a La Garriga, per la carretera BP- 5107, a pocs metres de l’última casa i ha un trencall ven indicat on una pista a la esquerra va directa a la masia de can Son, estem dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor.Aquets Pi, es troba a  poca distancia del trencall indicat,  sense deixar la carretera a la seva ma dreta, trobareu aquest destacable Pi.És gran i tot recta, majestuós sobre els de mes pins i alzines que hi ha a la vorera de la carretera en aquest lloc.Podríem dir que molts pins son destacables per les rodalies i pel Municipi de Sant Pere de Vilamajor, i desitgem que així continuïn sent.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Alguns dels arbres mes notables de La Garriga

He seleccionat tres punts on hi trobareu uns exemplars d’Arbres Monumentals – Locals de La Garriga :

  • Les dues Nogueres Americanes de can Sala situades entre la plaça del silenci i can Sala.
  • El Roure de l’Hostal front mateix de l’entrada a la casa on el seu costat hi ha una petita plaça i la Plaça dels Til·lers, 24.
  • El Plàtan de can Caralt situat en la cruïlla dels carrers Moranta i Negociant.Podeu trobar mes arbres notables dins de La Garriga, com pins, alzines, entre molts altres…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Bassa del Rec de Rosanes de La Garriga

En les Planes de la Garriga i a prop del recorregut que fa el riu congost, és van assentar els conreus d’aquest municipi.La Bassa del Rec de Rosanes, va ser i és, un punt estratègic per poder fer la distribució a traves de petites sèquies o recs per proporcionar l’aigua necessària per regar el camps d’aquesta zona.La masia o posteriorment convertit en Castell de Rosanes, ara un important i selecta Restaurant, era el propietari de la majoria de terres properes i perquè no fora unes terres de seca, és va per medi d’una resclosa agafar i conduir l’aigua del riu Congost,  fins La Bassa del Rec de Rosanes, per ser unes terres fèrtils i riques.Durant la Guerra Civil Espanyola, aquest camps es van explanar fer una camp d’aviació entre can Fernàndez i Rosanes, les sèquies van ser tapades.Posteriorment acabada la guerra, a l’emprendrà les feines de nou en els camps, es van tornar a fer servir fins l’actualitat tota la xarxa de recs i així com La Bassa de Rec de Rosanes.Per anar-hi, podeu sortir des de La Garriga, en la seva part sud en la zona industrial, hi ha algun cartell que fa referència, cal que passeu pel pont del riu Congost,i agafar pel carrer del Bages, y seguir pel carrer Ramon Ciurans i desprès el carrer de Rosanes ( pista de terra)on al poc hi ha el Restaurant de Rosanes, seguiu pocs metres fins  La Bassa de Rec de Rosanes, situat a la vostra dreta. ( no confondre amb el vell Safareig situat a l’esquerra).

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La mina del Socau del Figaró

Des del Figaró teniu de seguir la carretera asfaltada que us portarà a la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, amb vehicle o a peu podreu anar-hi.A partir d’aquest punt, és millor continuar a peu l’ara pista ampla de terra, al poc trobareu una cruïlla de camins, el de l’esquerra va cap a l’ Escola de Natura; vosaltres agafeu la pista de la dreta i passareu per can Matamoros; arribats a la cruïlla de Can Dosrius , seguiu el camí de la dreta que aviat creua la riera de Vallcarquera  i tot seguit deixeu els senyals del PR C-33 que continuen per una bona pista muntanya  a munt cap a direcció a Sant Cristòfol de Monteugues i a La Garriga.Cal que agafeu el camí que va fet una certa pujada tot paral·lel a la riera. En uns quinze minuts i a la vostra dreta haureu arribat a la Mina de Socau, situada en un revol a la dreta i a peu de muntanya.No confondre en una cova aquesta mina, va tindre un període curt d’explotació, des dels anys 1880 fins al 1895, donat aquest període tant curs, la Mina de Socau, tampoc no és massa gran.Va ser una explotació de magnetita, òxids de ferro i granats.En l’actualitat, si mireu d’entrar aneu en molta cura, per possibles despreniments  interns i que hi ha un gran bassal d’aigua en el seu interior.Com a complement, i front mateix de la Mina, hi baixa un corriol uns metres a una explanada molt bonica i ombrívola on hi ha unes grans pedres que us podent fer de taula i seient.

Text i Fotografies : Ramon Solé