La Font de la Salut d’Olot, com era fa 100 anys en rere

La Font de la Salut d’Olot, us la vaig presentar el dia 21 d’Octubre d’aquest any, tal es actualment i com arribar-hi.Situada al costat del torrent i per sota de nivell de l’ermita de la Salut, tant apreciada per la gent d’Olot.Avui farem una ullada de com era aquesta Font ara fa 100 anys en rere :

La passió per la gent en aquella època d’anar a la font era vent clara, gràcies a les fotografies i postals antigues ens fem una bona idea,podem veure que la gent anava a fer una fontada, o a recollir aigua principalment.Es deia que l’aigua de la Font de la Salut era molt bona, pura i algú fins i tot, manifestava que era medicinal.

 

Text i recull de Fotografies –  Postals antigues : Ramon Solé

 

Santuari, gruta i font de Lourdes de França

El Santuari, la gruta i la font de Lourdes de França, val la pena fer el viatge.

Lourdes a primers de segle XX

L’advocació catòlica de la Nostra Senyora de Lorda , a vegades dita de Lourdes per influència del francès, fa referència a les divuit aparicions de la Mare de Déu que Bernadette Soubirous (Bernadeta Sobirós, 1844-1879) va afirmar haver presenciat en la gruta de Massabielle, a la vora del riu Gave de Pau, als afores de la població de Lorda, França, en els contraforts dels Pirineus, el 1858.

segell

Ja en vida de Bernadette, multitud de catòlics van creure en les aparicions de la Mare de Déu com a vehicle de la gràcia de Déu, i el papa Pius IX va autoritzar al bisbe local perquè permetés la veneració de la Mare de Déu a Lorda en 1862, uns disset anys abans de la mort de Bernadette.Bernadette Soubirous va ser proclamada santa per Pius XI el 8 de desembre de 1933. Des de llavors, l’advocació de la Mare de Déu com a Nostra Senyora de Lorda ha estat motiu de gran veneració,i el seu santuari és un dels més visitats del món: uns 8 000 000 de persones peregrinen allí cada any.L’Església catòlica invoca a la Mare de Déu de Lorda com a patrona dels malalts.Podeu consultar per a mes informació a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Nostra_Senyora_de_Lorda

L’aigua de Lorda prové d’una font descoberta per Bernadette Soubirous a l’interior de la gruta de Massabielle, com a part de les aparicions de Lorda.Bernadette Soubirous va expressar que la Verge li va dir :

«Vine a beure a la font i a rentar-te».

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_de_Lorda

La gent fa tres cues clares, per entrar i veure per dins al Santuari,per agafar aigua a la filera de fonts,i per entrar a la Gruta on hi ha la imatge de la verge i la deu d’aigua.És molt interessant visitar aquest Santuari de la veïna França.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals antigues de França

La Font de la Plaça d’Isona, com era fa cent anys en rere

Vista d’Isona a principis del segle XX

És coneix a Isona, com la ciutat de l’aigua, donat els rics aqüífers que te, com La Font de la Plaça d’Isona (Isona i Conca Dellà).Com diem, un exemple, es la Font de la Plaça, amb una deu d’aigua molt important i de bona qualitat,

Podem veure els diferents brocs on surt l’aigua

que subministrava aigua potable a la gent del poble,també els safarejos i a un abeurador.La gent feia cues per recollir l’aigua per us propi, quan no arribava l’aigua corrent als habitatges, una o varies vegades al dia es tenia que anar a recollir aigua a la font.A pesar que veiem la data de 1920, es molt mes antiga.La Font de la Plaça, està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya.

 

Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Santa Rita d’Olot

Per poder anar a la Font de Santa Rita d’Olot, podeu anar al Parc de les Fonts de Sant Roc, des de aquest punt, us cal agafa el carrer de Sant Narcís, direcció el Pavelló dels Tossols, una vegada passada la Àrea de Lleure, seguiu paral·lels al riu Fluvià.Seguiu per la pista cimentada que al poc deixarem quan hi ha una corba, per agafar un camí de terra que  va a tocar del filat de les pistes d’atletisme, entre un alzinar.Ara a uns 300 metres, veureu un camí que fa baixada cap el riu, i poc abans d’arribar-hi, veureu entre la vegetació la Font de Santa Rita.Per arribar fins la font, us caldrà baixar uns esglaons. Esta protegida per un mur. Disposa d’un tub i l’aigua cau a una estreta pica.Es un lloc molt ombrívol i humit.

 

Text : Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

La Font, Pou i cisterna d’aigua de l’Ermita de Sant Hilari de Cardedeu

Qui conegui l’Ermita de Sant Hilari de Cardedeu, sap que esta a un nivell baix i planer, rodejada de bosc, principalment alzines i pins, i de camps conreats.Per tant en línies generals es sec el terreny, no obstant antigament disposava d’un pou, que encara esta ben conservat, el qual no disposa d’aigua.Per poder disposar d’aigua, es va fer portar fins la casa de Sant Hilari una conducció des de la captació de Vallforners, sols es una font per necessitats que no siguin per ingerir-la.Per últim, disposa en un lateral de la casa d’una cisterna, que pot ser empleada per els Bombers o alguna necessitat d’emergència.Aquesta zona es molt tranquil·la i neta, si aneu respecteu tot el seu entorn natural.

 

Text i Fotografies ; Ramon Solé

 

 

 

Font de la Plaça de Joan Amat de Cardedeu

La Plaça de Joan Amat, amb la font i banc de granit fou donada a la vila per Joan Amat, l’any 1916.La Font és atribuïda a l’arquitecte Puig Gairalt. Va ser cedida i costejada al municipi per Joan Amat i Sormaní, qui va contribuir econòmicament a la urbanització de la plaça que porta el seu nom i a on hi ha instal•lada la Font.La Font està situada al centre de la Plaça de Joan Amat, en un sector urbanitzat al pas del segle XIX al XX.La plaça està rodejada per edificis de gran qualitat artística com són l’Alqueria Cloelia, la Torre Amat i la Torre Forcada, totes elles de principi del segle XX.La Font està composta per dos brocs i una gran columna de secció rectangular, amb base, fust cornisa i gerro de coronament. Al centre de la cara sud hi ha una placa gravada amb la inscripció: Año 1916, i a la nord, una placa amb la inscripció: A Cardedeu. La Corona la font un gerro amb nanses, ornamentat amb garlandes florals.Quatre plàtans flanquegen els costats del rectangle que forma la base de paviment.La Font de la Plaça de Joan Amat és una construcció a la vila de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de La Terreta – La Torre de Tamurcia (Lleida)

Dins del agrupament de cases que conformen La Terreta, a prop de La Torre de Tamurcia, hi ha al costat mateix de la pista de terra, la seva Font.Es una Font molt senzilla, que per estalviar aigua va amb una aixeta. L’aigua cau a una pica rectangular algú elevada del terra, que pot servir com a abeurador per el bestiar.Si voleu saber informació de La Terreta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Terreta

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Font de la Parroquia de Santa Teresa de l’Infant Jesús de Barcelona

Aquesta Església Parroquial de Santa Teresa de l’Infant Jesús, esta situada la seva entrada principal, en la Via Augusta, 68-72 de Barcelona.En el costat lateral hi ha el carrer de Sant Marc, en el numero 42, hi trobareu una de les entrades als annex de la parròquia, on fa com un pati, allí en un costat esta la font amb un bonic mosaic.En la paret d’en front de l’entrada, també hi ha un mosaic molt mes gran, amb la Verge i l’infant, rodejat de plantes.Veiem una vegada mes que la font i l’aigua son presents en llocs religiosos, com en el cas d’avui en ple centre de Barcelona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font de la plaça del Rei de Barcelona, obra de Faust Baratta i Rossi

Faust Baratta i Rossi (Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 1904) va ser un escultor italià establert a Barcelona.Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia. Va treballar en col·laboració amb el seu germà Àngel Baratta, que portava la part burocràtica del seu negoci i a la importació de marbre, mentre que Faust s’encarregava de la labor artística. Es va especialitzar principalment en escultura funerària.Una de les seves primeres obres a Barcelona va ser la Font de la plaça del Rei (1853), executada sobre un projecte de l’arquitecte Francisc Daniel Molina.La Font, era d’estil neogòtic, amb una planta octogonal rematada per una agulla de pedra, per la qual cosa semblava més aviat un panteó funerari.Havia d’estar decorada amb unes al·legories dels rius de les quatre províncies catalanes en quatre dels seus costats, i en els altres quatre unes figures de lleons que llançarien aigua per la boca; no obstant això, finalment només es va realitzar el costat dedicat a Barcelona, decorat amb l’escut comtal.La Font va desaparèixer en la reforma de la plaça efectuada entre 1931 i 1934. En un lateral en la paret de l’edifici del Palau del Lloctinent, hi ha una Font, ara en mal estat.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé i Postals antigues

La Font del Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona

La Font de Sant Josep, esta dins del recinte del Reial Santuari  de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona.El Santuari, està situat en l’ Avinguda del  Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1-25 , i carrer de  Sant Cugat del Vallès, 16-20 de Barcelona.Es una Font, poc coneguda, esta en uns jardins al costat de l’edifici principal,  sobre de la Font hi ha la figura de Sant Josep i el nen Jesús.Aquesta  Font de Sant Josep, es diu que era d’aigua natural i molt bona a principis del segle passat quan es va construir el Santuari.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé