Per anar a la Font del Roure, cal anar per la carretera B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km. 8, seguiu a la dreta un ample camí, al poc cal desviar-vos per un camí que surt a la dreta, millor anar a peu, que us portarà a la Font del Roure.
Font situada a peu del camí vell de Can Marcet i sota del Roure centenari.
Està formada per un petit mur de pedra lligada amb morter, del qual en surt un tub metàl·lic que fa de brollador.
L’aigua cauria sobre una petita canalització que condueix a una bassa que hi ha davant plena actualment de vegetació.
A l’altre costat del camí hi ha un roure centenari i un forn de calç.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Per anar a la Font de can Marcet , cal anar per la carretera B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km.8 seguiu a la dreta un ample camí, al poc sense desviar-vos per un que surt a la dreta, que us portaria a la Font del Roure que properament us la presentaré.
A poca distancia arribareu a un vell i estret pont sobre les vies del tren, passeu amb precaució i agafeu la pista de la dreta que fa una certa baixada, a uns 200 metres i abans d’arribar a la masia de can Marcet, trobareu a l’esquerra un sender que us portarà directament a la Font.
De fet, és una antiga mina, actualment sense portella que la tanqui, podeu veure l’estructura interior.
Al no ploure des de fa molt de temps, esta totalment seca.
A l esquera de l’explanada hi ha un llarg seien adossat a la paret.
Cal destacar que fa anys deuria estar tapada aquesta explanada, on encara quedant les arcades de ferro que deuria sostenir algun tipus sostre.
A l’any 2018 va ser recuperada, us passo l’enllaç :
La Font del Camp Miracle esta situada en una explanada en el costat de l’ermita de Sant Medir, dins del Parc Natural de Collserola en el municipi de Sant Cugat del Vallès.
Aquest espai es denomina com el Camp del Miracle.
La Font es molt necessària per la gent de pas per aquest lloc, senderistes, ciclistes, per qui va a passar el dia per les rodalies…
Sobre tot que es fa l’Aplec de Sant Medir, on s’omple de gent, es feia imprescindible disposar d’una font en aquest lloc.
La Font es d’obra amb un mur fet de rocs, en un dels laterals es més elevat on hi ha la imatge en rajoles de Sant Medir.
Disposa de 4 aixetes de polsador on l’aigua cau a una gran pica semi circular. No es d’aigua natural, es de xarxa.
Es un espai molt ampli, ideal per fer un descans, fer un àpat… i perquè no, prendre el Sol…
De llibres dedicats exclusivament a una font, no n’hi ha gaires. Han de ser fonts realment importants i comptar amb molta documentació relacionada per tenir el mèrit d’omplir les pàgines d’un volum sencer.
Aquest és el cas del llibre que ressenyem en aquesta ocasió, dedicat a la Fonts de la Mare de Déu, a Manlleu (Osona), a cura de Joan Arimany.
Aquesta font, en el seu emplaçament actual al centre de la ciutat, a pocs metres de la parròquia de Santa Maria, fou inaugurada el 1722. Així doncs, el 2022 es van celebrar 300 anys de la seva construcció. Per a Manlleu representa un punt molt important, jaque al llarg de la història ha estat el principal recurs per obtenir aigua potable.
El llibre comença amb una secció dedicada a la importància de l’aigua per a la vida, i una breu història de l’abastament d’aigua a Manlleu (p. 13-39). Es dona notícia d’altres fonts i pous. El capítol central (p. 41-91) està consagrat a la font mateixa, amb la descripció detallada de la construcció on es troba, la imatge de la Mare de Déu que li dona nom i els diferents episodis pels quals ha passat fins al dia d’avui. El darrer capítol (p. 93-137) tracta de la devoció a la Mare de Déu i els costums i tradicions que s’han donat al voltant de la font. En destaquen els goigs, dels quals se n’han conservat nombroses edicions. Es descriu també la festa que anualment s’hi celebra per Corpus.
En annex es transcriuen vint notícies de premsa sobre la font. Tot el llibre està farcit de notes documentals que són testimoni de les moltes hores de recerca que l’autor ha esmerçat consultant la premsa local i monografies prèvies.
A més, el llibre inclou nombroses fotografies i dibuixos a tot color que en faciliten la lectura i que complementen molt bé aquesta magnífica monografia.
El fet que el llibre es trobi disponible en línia gratuïtament a partir del lloc web del Museu del Ter, en facilita molt la difusió i la consulta. L’autor, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural, treballa a la biblioteca pública de Manlleu, i és un especialista en religiositat popular.
Des del seu lloc web (http://joanarimanyjuventeny.cat/) es té accés gratuït a la revista especialitzada en relíquies de la qual ell és l’ànima (Reliquiae sanctorum in Catalonia).
En conclusió: un llibre que no pot faltar en cap biblioteca especialitzada en fonts.
Enhorabona a Joan Arimany per la minuciosa i rigorosa feina feta, i al Museu del Ter i l’Ajuntament de Manlleu per haver-la posat a disposició de tothom via Internet.
Tant de bo que en altres poblacions on una font té una presència més que notable segueixin aquest model.
Autor del text i recull de dades : Amadeu Pons i Serra
La Font que ens referim esta situada en el carrer del Dr. Molins de Olesa de Bonesvalls.
L’estructura de la font esta adossada al mur d’una finca privada. Esta feta de totxanes, te una aixeta polsador i una pica. La paret es de trencadís de color gris.
Per anar a La Font de can Font de Gaià, cal anar per la carretera B-122 que de Terrassa va a Rellinars i deixar-la per una pista en el quilometre 2,500. Cal seguir fins a Can Font de Gaià. A partir d’aquí cal anar a peu, el camí fa una certa pujada, sempre per camí principal , al poc hi ha una tanca de la finca. Aquí tombem a la dreta per un ample camí que ens fa descriure un revolt de 180º i en baixada.
Encara no hem fet 60 metres quan ens desviem a l’esquerra per un sender , l’anem seguint a prop del torrent de Can Font i uns 200 metres més avall ens duu a la font de Can Font de Gaià.
La font esta en una paret d’obra, l’aigua surt per un tub de ferro on cau a una pica quadrada,
d’aquí passa posteriorment a un llarg abeurador situat a l’esquerra,
Un cartell sobre la font, ens indica que també te el nom de la Font de Llaure…
Sués un poble del municipi de Riner (Solsonès). L’any 2020 tenia 34 habitants. Està situat a l’extrem meridional d’aquest terme, sobre uns plans a la capçalera de la riera de Matamargó, a una altitud de 726 metres sobre el nivell de la mar. El lloc consta d’un nucli de cases d’estil romànic i gòtic agrupades al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.
Aquest indret ja és citat l’any 1055 (originalment com a Suu) moment en el qual formaven part del domini del vescomtat de Cardona. Antigament, formava un comú independent de Riner, tot i que a mitjans del segle XIX ja formava part del terme municipal de Riner. Al nord-est del poble hi ha l’antiga casa i capella de Sant Diumenge.
KODAK Digital Still Camera
La Font de Su, esta situada en una plaça dins del nucli antic de Su.
Es molt senzilla, adossada a un mur, l’aigua surt d’una aixeta polsador i cau a una vella pica.
En cada costat hi ha un seient de la mateixa obra fet tot de pedra.
La Font de cal Ferrer està situada en el carrer del Puig, en el seu encreuament amb el carrer de Baix.
Historia :
Les fonts han estat sempre un punt de reunió entre els veïns i les veïnes del poble i punt principal d’abastiment d’aigua, en municipis on no hi va arribar l’aigua corrents fins al segle XX.
Aquest és el cas de Santa Eulàlia, on les fonts portaven l’aigua al entre del nucli urbà del municipi i van proliferà per gran part de l’urbanisme.
Actualment, molts d’aquests elements han desaparegut i d’altres o s’han mantingut o s’han recuperat desprès del temps.
Aquest últim cas és de la Font de Cal Ferrer, recuperada per l’ajuntament el 2013.
La Font del carrer del Puig és una font municipal que es va crear amb l’objectiu de recuperar una deu anterior que es trobava en aquest indret.
La font està formada per una pica de gres calcari, de 1,69m d’amplada, 56cm de fons i 40cm d’alt, la qual queda sobre un banc metàl·lic i rep l’aigua d’una altra estructura metàl·lica, en forma de L. La pica és un element original de la font anterior i que quan es va desmuntar, el veí del carrer, el senyor Josep Parramon, va manifestar la intenció de conservar-la.
Gracies a aquest interès la seva vídua, la senyora Loreto Mateu, la va cedir a l’ajuntament i com a reconeixement a aquesta cessió es va col·locar una placa al terra, on es pot llegir “Agraïm a la família Parramon Mateu (Can Vall) la donació d’aquest abeurador. Testimoni de la memòria de temps llunyans. Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer”.
Per accedir –hi, cal arribar-vos per la BV2127 si veniu de Vilafranca entre el km 1 i km 2 d’aquesta carretera, trobareu a mà esquerra una pista de terra amb un indicador cap a la muntanya de sant Jaume, a un 600 metros trobareu l’accés a l’àrea de pícnic i l’aparcament. (Ja vaig fer fa unes setmanes un article sobre aquest lloc)
Des d’aquí he de seguir la pista uns 350 metres fins arribar un encreuament de camins, agafeu el segon sender a l’esquerra que s’endinsa al bosc i puja cap a l’ermita de Sant Pau, hi ha un indicador.
Seguiu a peu fins l’ermita de Sant Pau, ubicada a un petit turó, des d’on tenim una panoràmica molt bonica en diez clars sobre el pla de Vilafranca.
L’ermita esta dins d’una cova.
Així mateix, la seva Font en una altra de les coves.
Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica semi circular.
En cada costat un seient adosat en la mateixa estructura de la cova.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 