La Font de la Nostra Senyora de Núria d’Alella

Es una senzilla font urbana, arranjada fa pocs anys i fa cantonada i adossada al mur d’una casa particular.Està ubicada en el xamfrà entre el carrer Torrent Vallbona i del carrer del Mig d’Alella.Font d’aigua de xarxa pública, amb la imatge en rajoles de la Nostra Senyora de Núria. L’aigua cau a una pica a certa altura, en forma de semi circumferència.Antigament era un pou, tal com podem apreciar en la fotografia del Arxiu Rasola.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia  antiga : Arxiu Rasola

 

Avui destaquem : La Font de la Gruta d’Olot

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Per anar a la Font de la Gruta d’Olot, podeu anar al Parc de les Fonts de Sant Roc, des d’aquest punt, us cal agafa el carrer de Sant Narcís, direcció el Pavelló dels Tossols, una vegada passada la Àrea de Lleure, baixeu al riu Fluvià per un camí de terra.Arribareu a un gual o pont,  a un costat i a peu de paret de la muntanya, trobareu la Font de la Gruta.Font molt coneguda i visitada per la gent tot fent un passeig des d’Olot.El petit tub d’aquesta font, esta com be diu el seu nom, dins d’una no massa gran gruta,de fet es deuria perforar en aquest indret fins trobar la deu d’aigua, fent una cavitat en forma de petita cova o gruta.Actualment raja poc, dins esta molt mullat i enfangat de terra…En cada costat de la Gruta i ha un llarg bancal de pedra.Com veiem en la postal antiga, de fa cent anys en rere, era una font ven urbanitzada.En l’actualitat , caldria millorar els seients de pedra, treien la terra depositada i les herbes.A l’estar a la riba del riu Fluvià, i amb un entorn natural, fa de la  Font de la Gruta d’agradable estada.

 

Text : Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

La Font, l’Ermita i l’Aplec del Remei, municipi de la Bisbal d’Empordà

Resseguint la plana agrícola del nord de la Bisbal d’Empordà, hi podem trobar la font del Remei, antany, una font molt popular i concorreguda per petits i grans;avui dia està una mica descuidada, però… van arranjar-la no fa massa temps.Seguint el mateix camí, situada a l’extrem d’un turó, dins del recinte denominat Castell d’Empordà, hi ha la capella de la Mare de Déu del Remei. Aquesta capella, d’una sola nau, fou construïda l’any 1600 i ampliada el 1750.A principis del segle XX, el santuari del Remei era un dels més importants de la comarca.Moltes famílies, provinents de diferents indrets de la comarca, pujaven a peu pel camí de carro fins a arribar al santuari per anar-hi a passar la diada de l’Aplec.L’Aplec, era una trobada multitudinària, fins i tot es feien trens especials provinents de Palamós i Flaçà. El primer acte del dia era una missa solemne en honor a la Verge, i els assistents omplien la capella de ciris i espelmes. Tot seguit, es feia un bon dinar entorn de la capella i una gran ballada de sardanes.Encara avui, la gent d’aquí, tradicionalment hi celebra any rere any el seu Aplec, amb un programa d’activitats molt atractiu i divers,que es celebra per les rodalies de l’ermita.En una gran esplanada d’oliveres que envolta el santuari del Remei, cada segon diumenge d’octubre s’hi celebrava l’Aplec, amb un gran nombre de visitants.

 

 

Text i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

 

 

La Font del Portal a Montserrat, com era fa 100 anys en rere

La Font del Portal, coneguda com a Font del Miracle, esta situada front a l’antiga portalada d’entrada al Monestir de Montserrat.Segons consta en escrits, es va construir en l’any 1777 i era en forma d’una gran cisterna.A finals del segle XIX, disposava de dues sortides d’aigua, la font de la Verge i la font del Miracle. ( Segons consta en el llibre Ermites i Fonts Montserratines de la Editorial Montblanc de 1967).Aquesta Font, ara fa mes de 100 en rere, era totalment diferent a la que coneixem avui.

Font del Portal o Miracle actualment.

Era una gran Font Monumental, tal com podem observar en les fotografies o postals de l’època.Una gran construcció en forma de casa, en la part central i dins d’una gran arcada, hi havia la fonts i per sobre una estàtua de la verge.Al principi sols era la construcció de la font i un petit lloc de venda d’objectes i ciris. Mes tard es va anar engrandint l’estructura, amb altres petites edificacions i wc.El peregrins o romeus, pujaven caminant, hores de trajecte, i arribaven cansats i necessitats de beure aigua, aliments i  trobar uns serveis.

Vista des del Portal d’entrada

Aquesta Font del Portal, els oferia aigua abundant pels peregrins assedegats i un jardí amb seients per descansar i els arbres proporcionaven frescor, sobre tot en èpoques de calor.Front la Font hi passava el camí del Viacrucis des del Monestir i que anava per  la muntanya .Veiem en aquesta imatge la Font i el seu jardí tot nevat.El nom de la Font del Miracle, es deu a la seva llegenda, que ja us vaig explicar en el seu dia i que trobareu en l’apartat de “Llegendes” en aquest mateix bloc.Va ser tota una gran llàstima en perdre aquella antiga construcció de la Font del Portal o Miracle a Montserrat.

 

Text i recull de Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

 

La Font de la Salut d’Olot, com era fa 100 anys en rere

La Font de la Salut d’Olot, us la vaig presentar el dia 21 d’Octubre d’aquest any, tal es actualment i com arribar-hi.Situada al costat del torrent i per sota de nivell de l’ermita de la Salut, tant apreciada per la gent d’Olot.Avui farem una ullada de com era aquesta Font ara fa 100 anys en rere :

La passió per la gent en aquella època d’anar a la font era vent clara, gràcies a les fotografies i postals antigues ens fem una bona idea,podem veure que la gent anava a fer una fontada, o a recollir aigua principalment.Es deia que l’aigua de la Font de la Salut era molt bona, pura i algú fins i tot, manifestava que era medicinal.

 

Text i recull de Fotografies –  Postals antigues : Ramon Solé

 

Santuari, gruta i font de Lourdes de França

El Santuari, la gruta i la font de Lourdes de França, val la pena fer el viatge.

Lourdes a primers de segle XX

L’advocació catòlica de la Nostra Senyora de Lorda , a vegades dita de Lourdes per influència del francès, fa referència a les divuit aparicions de la Mare de Déu que Bernadette Soubirous (Bernadeta Sobirós, 1844-1879) va afirmar haver presenciat en la gruta de Massabielle, a la vora del riu Gave de Pau, als afores de la població de Lorda, França, en els contraforts dels Pirineus, el 1858.

segell

Ja en vida de Bernadette, multitud de catòlics van creure en les aparicions de la Mare de Déu com a vehicle de la gràcia de Déu, i el papa Pius IX va autoritzar al bisbe local perquè permetés la veneració de la Mare de Déu a Lorda en 1862, uns disset anys abans de la mort de Bernadette.Bernadette Soubirous va ser proclamada santa per Pius XI el 8 de desembre de 1933. Des de llavors, l’advocació de la Mare de Déu com a Nostra Senyora de Lorda ha estat motiu de gran veneració,i el seu santuari és un dels més visitats del món: uns 8 000 000 de persones peregrinen allí cada any.L’Església catòlica invoca a la Mare de Déu de Lorda com a patrona dels malalts.Podeu consultar per a mes informació a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Nostra_Senyora_de_Lorda

L’aigua de Lorda prové d’una font descoberta per Bernadette Soubirous a l’interior de la gruta de Massabielle, com a part de les aparicions de Lorda.Bernadette Soubirous va expressar que la Verge li va dir :

«Vine a beure a la font i a rentar-te».

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_de_Lorda

La gent fa tres cues clares, per entrar i veure per dins al Santuari,per agafar aigua a la filera de fonts,i per entrar a la Gruta on hi ha la imatge de la verge i la deu d’aigua.És molt interessant visitar aquest Santuari de la veïna França.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals antigues de França

La Font de la Plaça d’Isona, com era fa cent anys en rere

Vista d’Isona a principis del segle XX

És coneix a Isona, com la ciutat de l’aigua, donat els rics aqüífers que te, com La Font de la Plaça d’Isona (Isona i Conca Dellà).Com diem, un exemple, es la Font de la Plaça, amb una deu d’aigua molt important i de bona qualitat,

Podem veure els diferents brocs on surt l’aigua

que subministrava aigua potable a la gent del poble,també els safarejos i a un abeurador.La gent feia cues per recollir l’aigua per us propi, quan no arribava l’aigua corrent als habitatges, una o varies vegades al dia es tenia que anar a recollir aigua a la font.A pesar que veiem la data de 1920, es molt mes antiga.La Font de la Plaça, està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya.

 

Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Santa Rita d’Olot

Per poder anar a la Font de Santa Rita d’Olot, podeu anar al Parc de les Fonts de Sant Roc, des de aquest punt, us cal agafa el carrer de Sant Narcís, direcció el Pavelló dels Tossols, una vegada passada la Àrea de Lleure, seguiu paral·lels al riu Fluvià.Seguiu per la pista cimentada que al poc deixarem quan hi ha una corba, per agafar un camí de terra que  va a tocar del filat de les pistes d’atletisme, entre un alzinar.Ara a uns 300 metres, veureu un camí que fa baixada cap el riu, i poc abans d’arribar-hi, veureu entre la vegetació la Font de Santa Rita.Per arribar fins la font, us caldrà baixar uns esglaons. Esta protegida per un mur. Disposa d’un tub i l’aigua cau a una estreta pica.Es un lloc molt ombrívol i humit.

 

Text : Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

La Font, Pou i cisterna d’aigua de l’Ermita de Sant Hilari de Cardedeu

Qui conegui l’Ermita de Sant Hilari de Cardedeu, sap que esta a un nivell baix i planer, rodejada de bosc, principalment alzines i pins, i de camps conreats.Per tant en línies generals es sec el terreny, no obstant antigament disposava d’un pou, que encara esta ben conservat, el qual no disposa d’aigua.Per poder disposar d’aigua, es va fer portar fins la casa de Sant Hilari una conducció des de la captació de Vallforners, sols es una font per necessitats que no siguin per ingerir-la.Per últim, disposa en un lateral de la casa d’una cisterna, que pot ser empleada per els Bombers o alguna necessitat d’emergència.Aquesta zona es molt tranquil·la i neta, si aneu respecteu tot el seu entorn natural.

 

Text i Fotografies ; Ramon Solé

 

 

 

Font de la Plaça de Joan Amat de Cardedeu

La Plaça de Joan Amat, amb la font i banc de granit fou donada a la vila per Joan Amat, l’any 1916.La Font és atribuïda a l’arquitecte Puig Gairalt. Va ser cedida i costejada al municipi per Joan Amat i Sormaní, qui va contribuir econòmicament a la urbanització de la plaça que porta el seu nom i a on hi ha instal•lada la Font.La Font està situada al centre de la Plaça de Joan Amat, en un sector urbanitzat al pas del segle XIX al XX.La plaça està rodejada per edificis de gran qualitat artística com són l’Alqueria Cloelia, la Torre Amat i la Torre Forcada, totes elles de principi del segle XX.La Font està composta per dos brocs i una gran columna de secció rectangular, amb base, fust cornisa i gerro de coronament. Al centre de la cara sud hi ha una placa gravada amb la inscripció: Año 1916, i a la nord, una placa amb la inscripció: A Cardedeu. La Corona la font un gerro amb nanses, ornamentat amb garlandes florals.Quatre plàtans flanquegen els costats del rectangle que forma la base de paviment.La Font de la Plaça de Joan Amat és una construcció a la vila de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé