La Font de La Terreta – La Torre de Tamurcia (Lleida)

Dins del agrupament de cases que conformen La Terreta, a prop de La Torre de Tamurcia, hi ha al costat mateix de la pista de terra, la seva Font.Es una Font molt senzilla, que per estalviar aigua va amb una aixeta. L’aigua cau a una pica rectangular algú elevada del terra, que pot servir com a abeurador per el bestiar.Si voleu saber informació de La Terreta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Terreta

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Font de la Parroquia de Santa Teresa de l’Infant Jesús de Barcelona

Aquesta Església Parroquial de Santa Teresa de l’Infant Jesús, esta situada la seva entrada principal, en la Via Augusta, 68-72 de Barcelona.En el costat lateral hi ha el carrer de Sant Marc, en el numero 42, hi trobareu una de les entrades als annex de la parròquia, on fa com un pati, allí en un costat esta la font amb un bonic mosaic.En la paret d’en front de l’entrada, també hi ha un mosaic molt mes gran, amb la Verge i l’infant, rodejat de plantes.Veiem una vegada mes que la font i l’aigua son presents en llocs religiosos, com en el cas d’avui en ple centre de Barcelona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font de la plaça del Rei de Barcelona, obra de Faust Baratta i Rossi

Faust Baratta i Rossi (Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 1904) va ser un escultor italià establert a Barcelona.Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia. Va treballar en col·laboració amb el seu germà Àngel Baratta, que portava la part burocràtica del seu negoci i a la importació de marbre, mentre que Faust s’encarregava de la labor artística. Es va especialitzar principalment en escultura funerària.Una de les seves primeres obres a Barcelona va ser la Font de la plaça del Rei (1853), executada sobre un projecte de l’arquitecte Francisc Daniel Molina.La Font, era d’estil neogòtic, amb una planta octogonal rematada per una agulla de pedra, per la qual cosa semblava més aviat un panteó funerari.Havia d’estar decorada amb unes al·legories dels rius de les quatre províncies catalanes en quatre dels seus costats, i en els altres quatre unes figures de lleons que llançarien aigua per la boca; no obstant això, finalment només es va realitzar el costat dedicat a Barcelona, decorat amb l’escut comtal.La Font va desaparèixer en la reforma de la plaça efectuada entre 1931 i 1934. En un lateral en la paret de l’edifici del Palau del Lloctinent, hi ha una Font, ara en mal estat.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé i Postals antigues

La Font del Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona

La Font de Sant Josep, esta dins del recinte del Reial Santuari  de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona.El Santuari, està situat en l’ Avinguda del  Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1-25 , i carrer de  Sant Cugat del Vallès, 16-20 de Barcelona.Es una Font, poc coneguda, esta en uns jardins al costat de l’edifici principal,  sobre de la Font hi ha la figura de Sant Josep i el nen Jesús.Aquesta  Font de Sant Josep, es diu que era d’aigua natural i molt bona a principis del segle passat quan es va construir el Santuari.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : Font del Poble o “La Font” d’Olost

En general i d’antic cada poble de Catalunya tenien una Font de Poble o “La Font”, on la gent prioritàriament anava a recollir aigua per seu consum, i estaven molt a prop o dins del poble.Avui us presento una Font de Poble o “La Font” d’Olost, esta situada en el carrer de La Font, cal baixar unes escales que en pocs metres porta a La Font.Situada en una petita explanada i en un costat, disposa d’un mur de pedra que la protegeix, cal baixar cinc esglaons, l’aigua de la Font va a una pica.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : La Font – Abeurador del Puet d’Estana

Mina de la Font de Puet- any 2002

Estana és una entitat petita del municipi de Montellà i Martinet, annexionat  en aquest, des de l‘any 1970.

Dipòsit de la Font de Puet- Any 2002

Aquesta Font, la trobareu fàcilment, cal accedir a Estana per l’estreta carretera de Martinet, sobre mig kilòmetre abans d’arribar al poble, hi ha una forta corba, a l’esquerra i indicada per un cartell surt en camí de terra on a poca distancia en el marge dret trobareu La Font – Abeurador del Puet.Anys en rere l’aigua sortia d’unes teules, es va arranjar, actualment raja per un broc de ferro, l’aigua cau directament  a  l’abeurador  allargat d’obra, és una Font amb aigua abundant tot l’any.

Font de Puet – Any 2002

L’indret és tranquil amb bona panoràmica, donat que estem molt enlairats,  a poca distancia hi ha taules i bancs.

Font – Abeurador de la  Cerdanya – Lleida

Moltes fonts de la Cerdanya, estan a condicionades com a abeurador pels animals que estiguin lliures o controlats en una extensió de terreny o també, els podem trobar situats dins del mateix  poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé (arxiu Rasola)

L’Aqüeducte de Vilageriu, a un pas de Tona

L’Aqüeducte de Vilageriu o també, és conegut com a L’Aqüeducte de Barbat; és un monument que possiblement data de l’època medieval.  Així, l’Aqüeducte permetia traspassar d’una a l’altra banda del Torrent de Güells, on  marca els límits en aquest punt dels termes municipals de Balenyà amb Tona.A la banda de Balenyà, podeu trobar la casa pairal de Barbat, mentre que a l’altra banda es troba l’església romànica de Sant Miquel de Vilageriu.Consisteix en un pont d’un sol arc recolzat a la pedra dels costats del riu, per bé que fa uns anys es va haver de consolidar un dels cantons. En destaca la volada de l’arc i el fet de tenir relació amb la via romana que passava a prop.Per a mes ressenyes podeu consultar a :

https://indretsoblidats.wordpress.com/2013/12/01/laqueducte-de-vilageriu/

Es una excursió fàcil i recomanada per a tota la família, podreu veure l’Aqüeducte, La Font i Ermita de Sant Miquel de Vilageriu.

 

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Els fanals de Pere Falqués i la Font a l’Avinguda Gaudí de Barcelona

En cada extrem dels tres primers trams de l’avinguda Gaudí, s’hi ubiquen uns fanals modernistes, dissenyats per Pere Falqués, amb una base de pedra esculpida per Alfons Jujol i la part superior de ferro forjat per Manuel Ballarín.Aquests sis fanals, que daten de 1909, van ser situats originalment a la plaça del Cinc d’Oros, d’on van ser retirades el 1957 perquè es considerava que obstruïen el trànsit.Després de casi trenta anys guardades als magatzems municipals, el 1985 van ser recol·locades  a l’avinguda Gaudí.La Farola que toca als carrers Provença amb Avinguda Gaudi, te la particularitat de disposar en dues cares d’una Font amb pica i al centre la imatge lateral del cap de Gaudi.Algun de vosaltres a lo millor no us heu fitxat d’aquesta font al passar per aquest punt…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de Malla, sempre ha sigut igual ?

Malla és un municipi petit i amb masies disseminades de la comarca d’Osona. El punt més elevat és el cim del Clascar. També hi destaquen el Museu Municipal de Malla i el Serrat del Vilar (823,7 m.) i fa limitació amb Muntanyola. L’economia de Malla es basa eminentment en l’agricultura i la ramaderia tot i que diverses empreses han establert comerços al terme municipal, com ara els hipermercats Esclat o un concessionari de vehicles Citroën.

Per a mes informació, consulteu a:

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0039495.xml

img-20161208-wa0001b_01Hi ha una font d’aigua de xarxa al centre del petit poble, esta dins d’un encerclat quadrat fet d’obra, amb unes escales que baixant. Sempre ha sigut igual ?

Any 1989 - Arxiu Rasola

Any 1989 – Arxiu Rasola

De fet no !, estaven a prop, per ho, separats uns metres; si mireu amb deteniment , es pot veure que es un antic safareig, la font es la mateixa, una gran llossa amb una aixeta.

Any 1989 - Arxiu : Rasola

Any 1989 – Arxiu : Rasola

Fa anys es va remodelar i aquesta Font la varen posar dins de l’antic safareig. Ven curiós el canvi d’ubicació.img-20161208-wa0001_01

Text i Fotografies antigues (Arxiu Rasola) : Ramon Solé

Fotografies actuals : Ramon Badia

Poema – La Font ( sense acabar)

DSCN4845_01Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna s’afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capritxós i destre
plau-li besar l’amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
mis senyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
demà al matí puguin parlar d’amors
amb les farigoleres fins l’hora de la sesta,
que és quan reposa e! pou
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.IMG-20150617-WA0001_01

Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l’estrella primer alluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s’estrenyen,
de l’una a l’altra serra.

Quin doll d’aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.IMG-20150406-WA0004_01

Autor : Joan Salvat-Papasseit

Per conèixer la Biografia de l’autor, podeu consultar :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé