La Font del Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona

La Font de Sant Josep, esta dins del recinte del Reial Santuari  de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona.El Santuari, està situat en l’ Avinguda del  Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1-25 , i carrer de  Sant Cugat del Vallès, 16-20 de Barcelona.Es una Font, poc coneguda, esta en uns jardins al costat de l’edifici principal,  sobre de la Font hi ha la figura de Sant Josep i el nen Jesús.Aquesta  Font de Sant Josep, es diu que era d’aigua natural i molt bona a principis del segle passat quan es va construir el Santuari.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : Font del Poble o “La Font” d’Olost

En general i d’antic cada poble de Catalunya tenien una Font de Poble o “La Font”, on la gent prioritàriament anava a recollir aigua per seu consum, i estaven molt a prop o dins del poble.Avui us presento una Font de Poble o “La Font” d’Olost, esta situada en el carrer de La Font, cal baixar unes escales que en pocs metres porta a La Font.Situada en una petita explanada i en un costat, disposa d’un mur de pedra que la protegeix, cal baixar cinc esglaons, l’aigua de la Font va a una pica.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : La Font – Abeurador del Puet d’Estana

Mina de la Font de Puet- any 2002

Estana és una entitat petita del municipi de Montellà i Martinet, annexionat  en aquest, des de l‘any 1970.

Dipòsit de la Font de Puet- Any 2002

Aquesta Font, la trobareu fàcilment, cal accedir a Estana per l’estreta carretera de Martinet, sobre mig kilòmetre abans d’arribar al poble, hi ha una forta corba, a l’esquerra i indicada per un cartell surt en camí de terra on a poca distancia en el marge dret trobareu La Font – Abeurador del Puet.Anys en rere l’aigua sortia d’unes teules, es va arranjar, actualment raja per un broc de ferro, l’aigua cau directament  a  l’abeurador  allargat d’obra, és una Font amb aigua abundant tot l’any.

Font de Puet – Any 2002

L’indret és tranquil amb bona panoràmica, donat que estem molt enlairats,  a poca distancia hi ha taules i bancs.

Font – Abeurador de la  Cerdanya – Lleida

Moltes fonts de la Cerdanya, estan a condicionades com a abeurador pels animals que estiguin lliures o controlats en una extensió de terreny o també, els podem trobar situats dins del mateix  poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé (arxiu Rasola)

L’Aqüeducte de Vilageriu, a un pas de Tona

L’Aqüeducte de Vilageriu o també, és conegut com a L’Aqüeducte de Barbat; és un monument que possiblement data de l’època medieval.  Així, l’Aqüeducte permetia traspassar d’una a l’altra banda del Torrent de Güells, on  marca els límits en aquest punt dels termes municipals de Balenyà amb Tona.A la banda de Balenyà, podeu trobar la casa pairal de Barbat, mentre que a l’altra banda es troba l’església romànica de Sant Miquel de Vilageriu.Consisteix en un pont d’un sol arc recolzat a la pedra dels costats del riu, per bé que fa uns anys es va haver de consolidar un dels cantons. En destaca la volada de l’arc i el fet de tenir relació amb la via romana que passava a prop.Per a mes ressenyes podeu consultar a :

https://indretsoblidats.wordpress.com/2013/12/01/laqueducte-de-vilageriu/

Es una excursió fàcil i recomanada per a tota la família, podreu veure l’Aqüeducte, La Font i Ermita de Sant Miquel de Vilageriu.

 

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Els fanals de Pere Falqués i la Font a l’Avinguda Gaudí de Barcelona

En cada extrem dels tres primers trams de l’avinguda Gaudí, s’hi ubiquen uns fanals modernistes, dissenyats per Pere Falqués, amb una base de pedra esculpida per Alfons Jujol i la part superior de ferro forjat per Manuel Ballarín.Aquests sis fanals, que daten de 1909, van ser situats originalment a la plaça del Cinc d’Oros, d’on van ser retirades el 1957 perquè es considerava que obstruïen el trànsit.Després de casi trenta anys guardades als magatzems municipals, el 1985 van ser recol·locades  a l’avinguda Gaudí.La Farola que toca als carrers Provença amb Avinguda Gaudi, te la particularitat de disposar en dues cares d’una Font amb pica i al centre la imatge lateral del cap de Gaudi.Algun de vosaltres a lo millor no us heu fitxat d’aquesta font al passar per aquest punt…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de Malla, sempre ha sigut igual ?

Malla és un municipi petit i amb masies disseminades de la comarca d’Osona. El punt més elevat és el cim del Clascar. També hi destaquen el Museu Municipal de Malla i el Serrat del Vilar (823,7 m.) i fa limitació amb Muntanyola. L’economia de Malla es basa eminentment en l’agricultura i la ramaderia tot i que diverses empreses han establert comerços al terme municipal, com ara els hipermercats Esclat o un concessionari de vehicles Citroën.

Per a mes informació, consulteu a:

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0039495.xml

img-20161208-wa0001b_01Hi ha una font d’aigua de xarxa al centre del petit poble, esta dins d’un encerclat quadrat fet d’obra, amb unes escales que baixant. Sempre ha sigut igual ?

Any 1989 - Arxiu Rasola

Any 1989 – Arxiu Rasola

De fet no !, estaven a prop, per ho, separats uns metres; si mireu amb deteniment , es pot veure que es un antic safareig, la font es la mateixa, una gran llossa amb una aixeta.

Any 1989 - Arxiu : Rasola

Any 1989 – Arxiu : Rasola

Fa anys es va remodelar i aquesta Font la varen posar dins de l’antic safareig. Ven curiós el canvi d’ubicació.img-20161208-wa0001_01

Text i Fotografies antigues (Arxiu Rasola) : Ramon Solé

Fotografies actuals : Ramon Badia

Poema – La Font ( sense acabar)

DSCN4845_01Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna s’afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capritxós i destre
plau-li besar l’amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
mis senyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
demà al matí puguin parlar d’amors
amb les farigoleres fins l’hora de la sesta,
que és quan reposa e! pou
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.IMG-20150617-WA0001_01

Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l’estrella primer alluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s’estrenyen,
de l’una a l’altra serra.

Quin doll d’aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.IMG-20150406-WA0004_01

Autor : Joan Salvat-Papasseit

Per conèixer la Biografia de l’autor, podeu consultar :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

El temps també va passant per les fonts i les va envellint… com La Font de la plaça del Monestir de Vallbona de les Monges

Situada a la plaça del Monestir, es una Font octogonal, i té vuit raigs,un per cada cara de la font.jhvbgL’abundant aigua que brolla, ve procedent i conduïda per una canalització des d’una mina, i l’aigua sobrant nodreix l’abeurador i el rentador del poble.jjFou construïda per Ramon Jover i Josep Jover al segle XIX i és d’estil neoclàssic.
Aquesta font té una alçada de 6,50 m i 2,80 m de diàmetre.ssCom moltes fonts monumentals i a la vegada úniques que disposaven en els pobles, servia per abastir les necessitats de la població de Vallbona de les Monges, tant per l’ús domèstic, com per els ramats al disposar d’un abeurador pròxim a la font, com per rentar-hi la roba en el Safareig públic.hghCom diem, el temps passa també per les fonts i les va envellint, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font de la plaça del Monestir del Vallbona de les Monges, perduri per molts segles mes…

Text i recopilació de Fotografies : Ramon Solé

Llegenda o conte de l’aiguader

Hi havia una vegada un aiguader que cada dia anava a buscar l’aigua a la font amb el seus dos càntirs a les espatlles.L'Aiguade- Ft. VellaEl que duia a l’espatlla dreta estava perfecte, però el que duia a l’espatlla esquerra tenia una petita esquerda per on s’escapava l’aigua, i mai arribava ple a casa.

El càntir de l’espatlla esquerra estava molt preocupat perquè sempre perdia aigua i un dia li va dir a l’aiguader :

“Perquè no em canvies per un càntir nou? jo estic esquerdat i et dono més feina que l’altre.”

L’aiguader li va respondre:

“Tu no t’has adonat que jo he tirat al llarg del camí llavors de flors i que gràcies a l’aigua que tu perds les has anat regant i ara tenim aquest camí tant florit i tant bonic que em fa la tornada a casa molt més agradable i més lleugera tot i anar carregat”

“Potser si que he de fer més viatges a la font, però són molt més bonics i planers gràcies a tu.”imatge398[1]Recopilació del conte i fotografies antigues : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Torrefeta

Torrefeta és un poble de la província de Lleida i Comarca de La Segarra, capital del municipi de Torrefeta i Florejacs situat a la comarca de la Segarra a 4 km de Guissona i 11 de Cervera. Accedim per la carretera L- 313.

Cartell

No cal entrar al petit poble, seguirem per una pista ben indicada  uns 300 metres, i que ens portarà directament al Parc de la Font.

Ft Poble 4

El part es molt planer i de bosc de Pollancres majoritàriament, es in indret  bonic i acollidor, Per la festa Major es punt de reunió de totes les famílies del poble.

Ft. Poble 1Ft. Poble 3

La Font, es de tres brocs, en general tot l’any hi ha aigua. Podem fer Pinc Nic i gaudir de tranquil·litat i de la naturalesa.

Ft. Poble 2

Text i Fotografies

Ramon Solé