Avui coneixerem : La Font del Santuari del far de Susqueda

El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d’una colossal i impressionant cinglera, silueta inconfusible, a 1.123 metres d’altitud dins del municipi de Susqueda.

Front de la gran explanada del santuari, hi ha una zona de lleure, que s’accedeix per unes escales,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es b.jpg

la seva font esta en la vorera de pedra que separa les dues explanades,

la font esta dins d’una estructura de pedra, en forma d’oratori, a sobre  hi ha una capelleta amb la estatueta de la verge,

a sota, trobareu la cara d’un lleó on hi ha un polsador, per que surti l’aigua, caient a una petita pica, tot de pedra. En cada costat hi han uns llargs seients.

Esta situada en un lloc amb arbres que donant una bona ombra a l’estiu, amb varies taules i bancs de pedra, lloc ideal per fer un àpat o descansar.

A peu del camí que va al santuari, podeu veure una petita llacuna.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la plaça de la Constitució de l’Hospitalet de Llobregat

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

Aquesta Font està situada en la Plaça de la Constitució de l’Hospitalet de Llobregat.

Font de ferro de fundició industrial de 1,5 metres d’alçada, amb dues aixetes de llautó de la marca ZAS.

Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya

Al peu de la font hi ha repujada, una marca el·líptica, que correspon a la fossa al que hi ha sis lletres majúscules esborrades.

Té formes simples i simètriques, i a la part superior imita cornises clàssiques.

Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya

Dos caps de peixos fan la funció de brolladors amb aixeta polsador.

La Font de la plaça de la Constitució és una obra de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Avui coneixerem : La Font del carrer de Sant Sebastià i La Font de Molló

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

Aquesta Font està situada en una illeta enjardinada, front el número 24 del carrer de Sant Sebastià de Molló.

L’aigua és de xarxa municipal, surt d’una aixeta polsador, està emmarcada dins d’una estructura que ens recorda a un campanar, l’aigua cau a una pica de pedra.

Us passo també, la Font d’aquest petit municipi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Avui coneixerem : La Font del poble de Castellcir

Avui us presento dos articles

A la Font del Poble si accedeix per la cruïlla d’Esteve Torrentó amb Sot de les Moles a Castellcir. ( 41º45’2″N, 2º08’1″E)

Un cartell ens indica la ubicació de la Font.

Aquesta disposa d’un tub gruixut on raja una bona quantitat d’aigua, cau a una pica rectangular a un nivell molt baix del terra.

Per les rodalies hi ha un banc i seients, per fer algun àpat.

Text : Ramon Solé

Autora de la Fotografies : Mercè Manzano

Com era el berenador de La Font de Les Planes de Barcelona

Avui us presento dos articles

La Font de Les Planes, es podria dir que és el Berenador que a conservat mes tradició i permanència de tots els que estaven construïts al costat d’una font i que li donaven el nom.

A l’estar l’estació de Ferrocarrils de La Generalitat tant propera, la gent de benestar anava al Restaurant de “Moda” L’Electric, i la gent obrera, decidia anar a fer una costellada o botifarrada al berenador de Les Planes, que estava i segueix estan a prop.

Durant la seva primera etapa, era molt senzill, una caseta on es preparava menjar i es venia begudes, i taules amb bancs de fusta a l’exterior, disposava d’un espai força gran.

Disposava de dues fonts, una al costat de l’edifici principal que a mitjans del segle passat a fer remodelacions per engrandir-ho i passar a ser mes un Restaurant, va quedar dins de l’edifici en la part de darrera, i es va assecar la font.

L’altre font, estava al costat d’una caseta a una certa distancia de l’edifici principal, i s’ocupava a una ampliació de taules,

Font secundaria de Les Planes 3 – 1985

Mes tard, es va modificar i van fer una sèrie d’aixetes amb una pica allargada.

Actualment, manté l’aire de Berenador i de Restaurant amb una bona cuina !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui coneixerem : La Font i la canal del Molí de Collell d’Olot

Per anar aquesta antic Pont del Moli de Collell i poc conegut, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts… arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

seguiu l’ample camí, ara travesseu  el riu Fluvià per una passera, gireu a la dreta i arribareu en una estona al Molí de Collell.

Tot mirant la casa podreu veure a la dreta una obra de color blanc,

si us apropeu, veureu que es una font, amb tub de ferro i una pica quadrada.

Vigileu que el terreny esta inestable i ple de vegetació i podríeu caure.

Mes al costat esquerd hi ha la canal de sortida del Molí de Collell i el seu rec a cell obert, que anava a desembocar les aigües al riu Fluvià.

Cal dir que tot actualment esta sec, font i canal. I recordeu que us vaig fer un article d’una segona Font del Collell, que esta situada un cop passat l’edifici del Molí, a la dreta.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font – abeurador de La Roca de Vilallonga de Ter

El petit poble de La Roca de Palancà és depenent del municipi de Vilallonga de Ter.

Aquesta Font i abeurador  se la coneix com la Font de Baix, esta situada en el carrer el Collet.

La Font i abeurador, està adossada a la paret d’una casa, l’aigua surt de dos tubs que estan curiosament molt junts entre si, cauen directament  a l’abeurador.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de l’ànec d’Olot

Avui diumenge us presento dos articles

En el Barri de Sant Roc, hi ha la plaça de l’ànec, on disposa de la seva particular font.

Aquesta plaça, no és massa gran i està enjardinada, situada entre els carrers de Rocamora, Sant Feliu i Málaga.

La Font, es quadrada, amb una aixeta de polsador en cada banda, on l’aigua de xarxa pública cau a la respectiva pica, de munt  seu hi ha una figura d’un nen jugant amb un ànec.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Una Font històrica, La Font de Can Grau i Can Falguera de Les Fonts de Terrassa

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

La Font de Can Grau i Can Falguera  tenia cinc brocs dels que sortia aigua natural.

antiga font de Can Grau i Can Falguera

L’antiga font es trobava a sota de la masia de Can Falguera, molt a prop del Quiosc d’En Grau, que anys més tard es va convertir en el Berenador de Can Grau; la família Grau va ser una de les primeres a instal·lar-se a les Fonts i va ajudar a la urbanització i més tard es va convertir en el restaurant Ca L’Eduard.

Antic Berenador de Can Grau

Estem parlant de fa mes de cent anys en rere i que en les fonts era tot masies, camps i bosc, amb moltes fonts per les rodalies.

Camps on ara es Les Fonts

La Font actual de Can Grau i Can Falguera està reconstruïda amb pedra de riera, actualment té cinc aixetes polsador.La  restauració va ser inaugurada pels alcaldes de Sant Quirze i Terrassa el dia 9 d’octubre de 1999, en el mateix lloc on havia estat la font primitiva.A principis del segle passat, era visitada per molta gent per recollir aigua, i també, fer les tradicionals costellades en el Berenador de Can Grau.

  Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Santa Anna d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Santa Anna, esta situada molt a prop de la Font Moixina i del seu restaurant, dins el mateix paratge natural de la Moixina.La Font de Santa Anna, que des de fa anys no raja, es troba el que ens pot recordar a una cova – capelleta construïda amb pedra volcànica sustentada per quatre columnes, dues en cada costat de l’estructura.Hi ha el seu nom escrit en una rajola, a sobre d’aquesta, la imatge de Santa Anna situada dins una vitrina de vidre.Si comparem amb la postal antiga, que us adjunto de fa cent anys en rere, podem veure que disposava de dos tubs, amb abundant aigua i estaven a un nivell inferior a l’estructura actual, es recollia en una pica; tampoc hi són els arbres front la Font.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador