A la cova de Sant Segimon féu penitència un rei anglès que havia assassinat sa mare, i que arribà a ésser Sant Segimon.
La gent de la rodalia acudia a ell en demanda d’ajut. Per treure de la misèria una pobra família lliurà un saquet de sorra a una minyona que acudí a la seva cova. Li encarregà que no mirés que contenia; vora la font la jove ho mirà i en veure que era sorra i la va llençà.
Quan fou a casa, uns granets que havien restat al saquet se li tornaren or.
Pels voltants de la font encara es veuen lluents espurnetes daurades que se suposa que són restes de la sorra meravellosa, per axó, a partir de les hores, és va dir La Font d’Or.
Font d’Or
Llegenda : Joan Amades
Editorial Farell
Recopilació de la llegenda i fotografies : Ramon Solé
