Arbres – Els 3 Plataners del jardí del teatre Grec de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Aquests 3 gran Plataners estan situats en un costat del camí d’unió del Jardí del Teatre Grec i el Jardí de Laribal, on esta la Font del Gat.Aquest lloc marcat per aquests tres grans, plataners amb branques allargades cap el cel, forma una plaça acollidora, amb bancs,Que els plataners donant, hi ha ombra i frescor a l’estiu, i al no tenir fulles a l’hivern, deixa entrar els rajos del sol, lloc ideal per llegir un llibre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un record per la Font de la Guatlla de Montjuic a Barcelona

Era una de les fonts mes antigues que tenia Barcelona, situada a peu de la muntanya de Montjuic, on ara esta el petit barri que li va donar nom, Font de la Guatlla.Montjuic tenia nombroses fonts naturals, amb un ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola.

Font Trobada

Per tant les fonts d’aigua naturals situades a Montjuic, eren un be i una necessitat per la gent d’aquelles èpoques, com la Font dels Tres Pins, la Font Trobada, la Font del Gat…

Fonts i berenadors a Montjuic

Concretament es te constància de l’existència de la Font de la Guatlla des del segle XVIII, i donava l’aigua a les gent humil que habitava en aquest sector de Barcelona.En el segle passat, l’Ajuntament va decidir conduir l’aigua al clavegueram i posterior enderrocament de l’estructura on estava la Font, i portar aigua pública en aquest barri.En 1997, es va fer un monument amb un cap, on per la boca deuria de sortir l’aigua, per així, recordar que havia existit la Font de la Guatlla en el seu Barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

Lletra de la sardana : La Font del Gat

Ballant una Sardana

• Introducció parlada:

Al cor de Montjuïc
on el jovent alegrement hi riu…
i fins el músic n’ha fet una sardana
cantant: La marieta de l’ull viu.
La Font del Gat, de molts és estimada
i les noies hi van amb l’aimador
i s’hi trobem a grat, tot fent brenades
recordant els amors de la cançó.

• Sardana:

Paisatge bonic, és el Parc de Montjuic,
una fontana bella es veu al mig,
que amb molta gran il·lusió
va inspirar una cançó molt feliç…

De bon matinet al sortir el sol
la Marieta, amb el cantiret
se’n va a la font tota soleta, un cop és allà
un soldadet li fa l’aleta,

i baixen tots dos contents bo i fent-se l’amor.
De paraules gentils ells, se’n diuen a mils
com si fossin ocells van piulant com ells,
i la Marieta no, es deixa fer un petó.

A pas de dansa i amb emoció
sent el ressò d’una cançó
que diu:
La Marieta encisera és una flor
que al venir la primavera dóna olor,
és tan riallera i té un mirar tan clar
que en les estrelles em fa pensar feliç.

Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu:
Marieta,Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l’ull viu.

La Marieta encisera és un tresor
que molts comprarien a preu d’or
i a ulls clucs.

Té sentiment i agraïment de cor,
amb el donzell, que li fa l’amor de temps.
I la festa acabarà amb tota certesa
quan sigui portada a l’altar.

Recopilació de la Lletra de la Sardana i Fotografies

Ramon Solé