Diré del vell foc i de l’aigua.
Si crema molt la neu,
glaçava més la flama.
Diré de l’espasa i de l’aigua.
Si m’ha ferit la font,
em guarirà l’espasa.
Diré de l’ocell i de l’aigua.
Si llum de cims al riu,
fosca de terra l’ala.
Diré de la rosa i de l’aigua:
la mort de la mar fa
la flor més perdurable.
Diré dels meus ulls i de l’aigua.
Si tot ho mira el llac,
jo tinc les nines blanques.
Dic la pluja, la pluja, la pluja clara
i el plor de l’endinsat
sense retorn per l’aigua.
Dic el nom del no-res
enllà dels fons de l’aigua.
Autor ; Salvador Espriu – Poesia cantada
Voleu conèixer a l’autor, consulteu aquí :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3
Musica : Raimon
Recopilació del Poema – Cançó i Fotografies : Ramon Solé
