Les Fonts de la Cova o de la Mare de Déu de Lourdes de La Nou de Berguedà

El Santuari de Lourdes està a mig quilòmetre al sud del petit poble de La Nou de Berguedà.

A l’esquerra del Santuari, hi trobareu unes escales que us baixen directament a la cova on a dins esta la Font principal.

A un metres al costat esquerd hi han dos Fonts més.

En la cova s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, està sempre amb flors i algunes espelmes.

Com diem, la Font principal es troba dins la cova, amb tres brocs de ferro molt deteriorats, l’aigua cau a una pica rectangular d’obra.

Font principal, dins cova

A l’esquerra de la cova, hi han les dos fonts separades per una construcció en forma d “L” i adossades al marge de la muntanya.

El broc de cada Font dona l’aigua a dos piques rectangulars arran del terra.

Aquesta Font antigament es deia Font de Sant Isidre, en 1881 va passar a dir-se Font de la Mare de Deu, i es va construir la cova. Les seves aigües es diu que eren curatives…

Es un lloc molt humit i tranquil, per passar una bona estona.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de les Feixes d’Olot

Avui teniu dos articles que us he preparat

Aquesta antiga Font de les Feixes, esta a prop de la masia Les Feixes d’Olot, una mica mes amunt de la Ribera de Ridaura.Per accedir, podeu anar per l’avinguda de Les Feixes, situada entre el Pla de Baix i el seu Polígon Industrial i front al Volcà de la Garrinada,un camí us portarà a peu de la font, que està tocant la paret en una zona bruta de vegetació.Antigament  era una font que és destacava per els arbres de gran bellesa de les rodalies.Ara en la tardor- hivern, podem admirar el canvi de fulles d’aquests  arbres.Molta gent anava a principis del segle passat a recollir la seva aigua o fer una fontada, l’aigua sobrant donava a directament a una pica allargada.En l’actualitat, esta molt tapada per la vegetació, i es fa difícil de localitzar-la.En èpoques de grans pluges disposa de gran quantitat d’aigua, que surt per un gruixut tub, però, també pot en sequera baixar molt el seu cabal de sortida.També val molt la pena arribar-vos a la Cova de Les Feixes, que esta molt a prop.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Finca de SanSalvador del Coll a Barcelona, amb un pou d’aigua Mineral

La Finca Sansalvador , és situada a tocar de l’entrada del parc de la Creueta del Coll, entre el carrer de Pineda i el passeig de la Mare de Déu del Coll, 79.El metge Salvador Sansalvador i Castells va adquirir el 1909 una finca situada en una vessant del turó de la Creueta del Coll. En aquella època aquesta era una zona gairebé despoblada, de difícil accés, ja que encara no s’havia construït el pont de Vallcarca, que posteriorment va donar accés a la zona des de l’avinguda de la República Argentina.Va ser un encàrrec que el doctor Sansalvador va fer a l’arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí. En un principi, la idea del propietari era fer una casa d’estiueig a la façana del passeig de la Mare de Déu del Coll i aixecar una altra torre a la banda superior del terreny per llogar-la.Durant les obres de construució, s’hi va trobar una mina d’aigua amb suposades propietats radiològiques i medicinals que el doctor va decidir comercialitzar amb la marca Agua Radial.

Cova  – Fotografia  : Ajuntament de Barcelona

Motiu pel qual Sansalvador , va decidir canviar el seu pla inicial i va ordenar construir-hi unes grutes d’accés al pou que portessin l’aigua a la planta d’embotellament i un jardí romàntic que les integrés en l’entorn natural.Avui dia, del projecte truncat, en resten l’habitatge del porter, una petita casa decorada amb un arrimador de ceràmica de colors que ha estat reformada no fa gaire —seguint fidelment el seu disseny original— i, sobretot, el jardí, amb unes galeries subterrànies a les quals s’accedeix a través d’uns arcs parabòlics magnífics que condueixen al pou d’aigua.Durant la Guerra Civil, la cova va servir de refugi antiaeri per als veïns de la zona.En l’actualitat, la Finca Sansalvador acull la seu del Taller d’Història de Gràcia, que tot sovint organitza jornades de portes obertes i visites concertades a la cova i altres llocs del Barri.Aquest immoble està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural català.

Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

(Article dedicat a Kike Gonzalez company de feina i amic)

La Llegenda de La Font dels Capellans de Manresa

Antigament, al matí, els capellans sempre estaven ocupats dient Missa, però a les tardes els agradava canviar d’aires anant a passejar. Mossèn Camilo era un d’ells. Era un jove sacerdot que no passava un dia sense anar a estirar les cames. Feia les passes llargues i era molt decidit. Solia seguir la ruta de les fonts de Manresa i portava sempre una bosseta d’anissos a la butxaca. Moltes vegades anava a una font que hi havia al marge d’un camí de carro amb molta herba i arbres, per les rodalies de Manresa.Allà es reunia amb una colla de tercerols de la Cova i d’altres capellans de la ciutat. En aquell temps, com que a les cases no hi havia aigua corrent, la gent havia d’anar a buscar l’aigua a les fonts i era freqüent que mentre els capellans feien petar la xerrada, s’hi acostés alguna noieta a buscar aigua.

Les noietes, per no mullar-se les llargues faldilles, se les aixecaven una mica i se les sostenien amb la mà. D’aquesta manera, els sacerdots i aprenents de sacerdots, podien contemplar els bonics i delicats turmells de les noietes.

“Era el nostre pecat “…deia mossèn Camilo somrient !Mentre les noietes s’allunyaven amb el càntir ple d’aigua, els capellanets continuaven xerrant de les seves coses i d’aquelles noietes tan boniques en aquella petits però agradable fonteta, que era coneguda per la gent de l’indret com la Font dels Capellans.

Avui la Font dels Capellans és un barri de Manresa. Entre el Pont de ferro i la Sagrada Família. El barri té 900 habitatges construïts fa una vintena d’anys per l’Obra Sindical del Hogar i avui gestionats per Adigsa. A més, hi ha diverses cases que recorden l’antic veïnat de pagès. A prop de la via del tren, una font recorda l’indret on hi havia el brollador que visitaven els capellans d’anys enrere.

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

(Nota : Les fotografies no corresponent a la font dels Capellans)

De Vacances fora de Catalunya : Naixement del riu Mundo a Riopar (Albacete)

És un lloc per conèixer en època de vacances. El riu Mundo, neix fent tot un verdader Salt. De dintre  de la terra sorgeix l’aigua a traves d’una gran cova i és precipita a l’exterior formant un gran Salt espectacular.Per arribar-hi, ens cal anar a Albacete, i dirigir-nos  al poble de Riopar , on agafarem la carretera direcció a Silesi, quan portem uns 6 kilòmetres recorreguts, trobarem una desviació indicada que en poc mes de 2 kilòmetres ens portarà a un ampli aparcament.Des d’aquest lloc anirem caminant al punt mes pròxim per veure on neix el riu Mundo. En tot aquest tros veurem un bosc verd i frondós, amb molta aigua que baixa pel riu, on hi ha banyeres naturals que ens inviten a fer un bany.Si sou amants de fer fotografies, ja us dic, que no parareu, trobareu mil i un motiu per fer-ne.Caldria dir que es possible visitar la cova on neix el riu Mundo, per ho, cal anar amb monitors autoritzats i seguir escrupolosament les seves indicacions, la pujada fins la cova és dura i és tarda 1 h i 30 minuts. Entrar a ella, te un cert perill, a pesar que sols hi ha un caminoi , és el mateix per entrar-hi com per sortir-hi. Podem aprofundir uns 150 metres i tornar a l’exterior.Aquesta Cova, en el seu dia va ser explorada i és va poder entrar sobre uns 30 kilòmetres en el seu interior.L’aigua que surt en el naixement del riu, prové de la filtració de la generosa pluja i la neu que precipita durant l’any. Si teniu la sort d’anar en un any que la climatologia ha sigut generosa, podrem gaudir de no sols d’un gran Salt , també d’un nombre important de salts i gros mes petits.Durant l’hivern, pot produir-se, l’anomenat “Reventon”, amb fortes glopades d’aigua que surten de la cova de forma intermitent, donant una bellesa afegida, cal anar molt mes en cura donat amb la força en que cau i quantitat de cop de l’aigua podria ser molt perillós, fins i tot l’explanada inferior pot quedar afectada.Tenim tota una vegetació per les rodalies molt viva per la frescor i humitat de l’ambient en general, son molt els nombrosos arbres de diferents especies, així com aus, podem veure volar rapinyaires que tenen un espai i habitat molt sa i natural.Per tant , cal ser respectuosos en tot l’entorn en general, a pesar que van a visitar-ho moltíssima gent, en moltes ocasions, es té de restringir  l’afluència d’entrada, a 100 vehicles i màxim 6 autobusos, per tant hi ha un control d’accés a l’entrada abans de la zona d’aparcament.Hi ha pícnic per  menjar  en la zona habilitada que es troba fora de Los Chorros, a uns 3 Km, per evitar aglomeracions.A finals del 2005 l’entorn es va declarar com a  Parc Natural , junt amb altres zones.Com us deia al inici, si no el coneixeu, cal anar-hi, us agradarà de ven segur !.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé