Llegenda de la Font de les Monges de la Conreria

Diu la llegenda de la Font de les Monges que dues monges que eren molt amigues i vivien al convent de Montalegre van fer un pacte abans de morir.

Varen quedar que la primera a morir donaria un senyal de l’existència després de la mort. Al cap d’uns anys, va haver-hi un fatal incendi en el convent i el resultat va ser que una d’aquestes monges va quedar greument ferida, sobretot a la cara, que li va quedar totalment desfigurada.

Al cap de poc d’aquest incident, unes quantes monges, sempre que anaven soles de camí a la font, morien apunyalades brutalment, trobant-se sempre el seu cos en mig del claustre del convent.

Anys després, la monja malferida va morir, alguns deien que va ser un suïcidi, d’altres un assassinat. Arrel d’aquella mort, els assassinats varen acabar, però són freqüents les persones que expliquen les aparicions d’un esser estrany, amb la cara blanca i sense rostre, als voltants del convent….

Recull de la Llegenda : Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé

Record d’una Font : La Font de les Monges de La Conreria a Sant Fost de Campsentelles

El nom de la Font de les Monges popularment s’interpreta que seria perquè les monges del convent de Montalegre, a Tiana, vindrien a aquesta font tot fent un passeig.

El cert és que al 1250 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, consagra l’altar de Santa Maria de Montalegre, deixant a les germanes encarregades de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, al terme de Sant Fost de Campsentelles.

Per anar a les restes d’aquesta font cal situar-se al coll de Montalegre, en el quilòmetre 6 de la carretera B-500 de Mollet del Vallès amb Badalona, us cal allí  el camí dels Castanyers, teniu que passar la Casa de Colònies o alberg de la Conreria,

cal seguir per el camí asfaltat uns 300 metres, on veureu a la vostra dreta un edifici en runes, baixeu unes escales i estareu en una explanada i a la dreta sota del camí, hi ha el que queda de la Font de les Monges.

L’estructura es feta de pedra amb una arcada de carpanell que es sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells.

Cal baixar dos esglaons fins la font, però des de fa molts anys no raja aigua; front la font encara conserva una taula rodona.

L’edifici del costat era un Restaurant, molt concorregut per la gent de principis del segle XX;

va ser un lloc de trobada sardanística fen-hi anualment aplecs.

Durant la guerra va patir alguna destrossa l’edifici així com la font, que posteriorment van ser arreglats, però amb el pas dels anys va baixar la afluència de la gent i es va tancar el restaurant i tot va anar deteriorant-se pel abandó fins com es pot veure actualment.

Recull de dades : encos

Adaptació del Text, Fotografies i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La Llegenda de la Monja i el nas, en La Conreria a Tiana

A prop de la Font de les Monges hi havia un convent de monges, a prop d’on els cartoixos de Montalegre hi tenien els magatzem . Un cavaller –trobador es va enamorar d’una monja en veure-la tan formosa quan passejava anant a beure a la Font de les Monges.tiana-font-de-les-monges_01El cavaller l’esperava i li deia paraules amoroses , li declarava el seu amor amb unes boniques cançons . La monja es posava molt neguitosa en pic el veia ja que ella s’havia compromès a Déu i no volia l’amor dels homes.

Un dia ja farta de tan sentir l’amor del cavaller es va dirigí a ell i li va dir: Sé que m’estimes molt i que per tu sóc la joia més preuada i jo et vull complaure perquè puguis tenir pau. Diguem què és el que més t’agrada de mi ? Quina és la causa que et fa venir a pertorbar les meves oracions?

El cavaller commogut li respongué : Oh!!! Bella entre les belles. Amor de tots els amors . El que més m’agrada de tu, amor meu, és el teu nas.

Ella en sentir-ho li digué: Vine demà ací a la mateixa hora que avui i els teus desitjos seran correspostos.img484_01El trobador s’anà tot cofoi i feliç esperant el dia següent que per fi la monja més bonica de totes les contrades seria seva. Quin gran tresor! Quina il•lusió! Quina felicitat!.

La monja aquella mateixa nit demanà al jardiner les tisores d’esporgar i se les guardà a l’habitació. Resà les seves oracions i esperà el dia següent .

Quan ja era hora d’arribar el cavaller la monja agafà un mocador de seda , dels més bonics que tenia, i en presència del cavaller es tallà els nas amb les tisores, l’embolicà amb el mocador i li donà la cavaller dient-li. : Ací tens el que tu més vols. Ara deixem que segueixi estant consagrada a Déu.

El cavaller tot compungit agafà els nas i anà al començament del camí de la Conreria i allà mateix enterrà el nas , plorant desconsoladament, va ser el fi d’un amor…

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé