L’embassament de Sant Antoni va ser construït entre l’any 1913 i el 1916 per l’empresa coneguda com “La Canadiense” i és on desemboca el riu Noguera Pallaresa. En aquell moment fou la resclosa de retenció d’aigua més gran d’Europa i la quarta del món. A hores d’ara és la superfície d’aigua dolça en profunditat més gran de tot Catalunya i la tercera més extensa per darrere de l’embassament de Canelles i del de Riba-roja, amb una longitud aproximada d’11 km i una alçada màxima de 86 m.
La longitud de la presa a la seva coronació és de 180 m i té una capacitat de 205 hm³, on la superfície de la làmina d’aigua en la seva capacitat màxima és de 927 ha. L’embassament recull l’aigua d’una superfície de territori de 2.070 km², aproximadament. L’energia extreta del seu aprofitament arriba a una potència de 300.000 kW.
El nom li ve donat de l’ermita de Sant Antoni de Susterris, la qual quedà submergida sota les aigües i en l’actualitat, quan l’embassament està molt baix, encara se’n pot veure la punta del campanar.
Aquest pantà banya cinc municipis de la comarca del Pallars Jussà, que són Talarn, Salàs de Pallars, la Conca de Dalt, Isona i la Conca Dellà, i la Pobla de Segur, i rega bona part de la plana de la conca de Tremp.
Recopilació del Text i Fotografies Antigues : Ramon Solé
