Aiguamoll de la Bòbila de Santpedor- 2ª Part #

Avui us passo dos articles

L’Aiguamoll de la Bòbila es localitza als afores de Santpedor  a 500 metres al sud del poble, entre la via dels Ferrocarrils de la Generalitat i el camí del Coll de l’Om.

L’Aiguamoll habita una fauna i vegetació pròpies de les zones humides.

L’Aiguamoll ocupa una extensió de 3 ha. de zona inundable i de 5 ha. de zona per reforestar.

L’existència del aiguamoll té el seu origen en l’extracció d’argiles que realitzava una antiga bòbila instal·lada en l’indret.

En rebaixar-se els terrenys  en la dècada de 1920, les aigües del subsòl van aflorar a la superfície, i que va propiciar un rebaixament del sòl fins a arribar al nivell d’aigües freàtiques.

Als anys 80 la indústria va fer fallida i la zona es va convertir en un abocador.

L’any 1992 la Junta de Residus va clausurar l’abocador i va retirar-ne les deixalles i un any més tard l’organització ecologista local Gestió i Estudi del medi procedí a reconvertir l’antiga argilera en aiguamoll, gràcies a una subvenció del Departament de Medi Ambient.

Els treballs de restauració executats l’any 1994, van incloure la creació de microhàbitats, aconseguint convertir la zona en un espai natural amb una gran diversitat d’espècies animals i vegetals.

S’hi ha detectat més de 130 espècies, algunes d’elles molt rares o fins i tot mai observades a la conca mitjana del Llobregat.

Destaquen, per exemple, i com a nidificants, el martinet menut  o el rascló, espècies com el flamenc , el capó reial o el morell xocolater hi han estat observades durant l’hivern o en migració.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santpedor i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Que son les Escletxes de Papiol ?

“ Les Escletxes de Papiol són unes esquerdes naturals en una unitat de roca calcària d’edat miocena, han sigut ocasionades per l’assentament damunt un terreny argilós i estovat per filtracions naturals.”Per anar a visitar a Les Escletxes,  cal creuar tot el poble, perquè estan situades a les afores de Papiol, en el carrer Carme, 43, on comença la pista forestal que va a l’ermita de la Salut i a Valldoreix, direcció al Puig Madrona.Foren gairebé destruïdes els anys cinquanta, en fer ciment de la seva pedra, malgrat l’oposició de l’ajuntament; També, van tindre altres agressions, com la bòbila  i  l’ampliació de la urbanització en aquesta zona de Papiol.Algunes d’elles són actualment visitables pel seu interior, podem caminar entre els passadissos que formen aquestes fissures a la roca, algunes d’elles molt estretes.En aquest paratge de Les escletxes, s’hi poden trobar múltiples fòssils a les roques de tota la zona. L’Escletxa més visita i representativa per la seva amplada, és la que es diu “Rambla”. Altres són : La Figuera, La Mariana, La Zig Zag, segons el C.E. Terrassa de l’any 1987.També, trobarem vies d’escalada de divers nivells i  dificultats.La llàstima és que en l’entorn i dins de l’espai, és força degradat, amb deixalles i brutícia per arreu.  L’espai és poc senyalitzat i amb un mínim d’explicacions.Està inclòs en l’Inventari Geològic de Catalunya i amb un valor patrimonial internacional.Si continuem pel camí de la Salut uns metres fins a una cruïlla i a la nostra dreta, trobareu la Font de les Escletxes, l’aigua és de xarxa pública.

 

 Recull de dades, Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez