Avui destaquem : La Font de l’Arbre de la Bisbal d’Empordà

Cada diumenge hi ha dos articles !

Segons la història, un Reial Decret del 5 de gener de 1915, sota el regnat borbònic d’Alfons XIII, obligava a tots els ajuntaments d’Espanya a celebrar cada any la Festa de l’Arbre. L’ajuntament de la Bisbal d’aquella època no va tenir més remei que celebrar la festa, això va ser per primera vegada l’any 1916, la qual va congregar una gran multitud.

Col-lecció Jordi Frigola – Fotografia d’Emili Casas – Any 1915 – Festa de l’Arbre

Durant la celebració es varen plantar nous arbres en aquell indret on hi havia el pou d’abastasament d’aigua municipal, i que avui dia és la Font de l’Arbre. Segons consta en el llibre d’actes de l’ajuntament d’aquell any, es van plantar til-lers, però van morir corcats al cap d’uns anys. Us adjunto l’enllaç on podreu saber mes sobre la Festa de l’Arbre :

http://www.labisbal.cat/ca/festa-de-l-arbre-1916-2016.html

Però, el nom de la font és en honor a un gran plàtan que hi ha…?La Font de l’Arbre, és d’aigua de xarxa pública, situada en un parc al costat de la piscina municipal i a prop del riu Daró.Durant l’any 2013 es va restaurar la font i les seves rodalies, col-locan bancs i taules.

 

Text : Joaquima Pellicer i Sola i Ramon Solé

Fotografies : Joaquima Pellicer i Solà

Poema : L’Aplec del Remei

Aquesta poesia esta dedicada i inspirada en l’Aplec que cada any es celebra a l’ermita del Remei de La Bisbal d’Empordà.

Ermita del Remei – La Bisbal d’Empordà

Avui, s’escau l’Aplec del Remei.

Avui és un dia molt festiu,

molt festiu i tradicional

per a tots nosaltres.

Tot passant, anem cantant,

pel camí que va a l’ermita,

tot cantant hi anem anant,

amb entusiasme i alegria.Tot baixant pel corriol,

sentim un clam, algú ens crida,

és la seva font que, com cada any,

ens hi espera amb frisança.

És el seu rajolí que

ens saluda i ens convida.

La mainada salta i corre,

els seus jocs són d’harmonia,

els més grans, acudits i cantarelles.El bon temps ens hi acompanya,

el bon temps i l’alegria.

El cel és d’un blavós enlluernant,

és d’un blau que ens enamora.

Entorn de la capella,

en un indret ple d’oliveres,

les cassoles totes xiulen,

elles els arrossos van coent,

i, la carn, a les graelles.Mentrestant guarnim la taula,

unes notes musicals impregnen l’aire.

Tot és alegria i amistat entre nosaltres.

Mentrestant, la nostra cobla toca una sardana.

Un any més, sense faltar,

a l’Aplec ens hem trobat.

Com cada any tots hem gaudit

de la festa del Remei,

una festa amigable,

entranyable i molt bonica.

 

Autora de la Poesia i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

Les fotografies antigues, és d’un recull gràfic que forma part de la publicació L’Abans.

Dono les gràcies a l’aportació de la Joaquima,  que avui hem fet aquest article, de la seva estimada terra i que a tots ens fascina La Bisbal d’Empordà i … com així,  arreu de Catalunya … !

Ramon Solé

Poema : Riu Daró

Riu Daró, riu de casa nostra,

riu d’aigües baixes i tranquil·les.

Avui, adormit i estancat reposes

a l’ombra dels teus ponts,

els bells ponts de la ciutat;

restes immers en un somni

ple de tempestes i riuades,

un somni de grans cortines d’aigua.

Ben aviat, el teu somni es complirà;

les grans llevantades

les riuades portarà,

elles no tardaran a arribar.

Elles el teu son desvetllaran

i correran les teves aigües.

Mentrestant, sigues pacient,

sigues pacient com tots nosaltres,

mentrestant, gaudeix del teu descans.

Mentrestant, tot t’envolta i t’acompanya.

És el nostre entorn, és la nostra ciutat,

som la seva gent que,

en la teva espera, et fem costat.

Junt amb tu, som un conjunt de meravelles.

 

Autora Poema i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

Poema : A la Font de l’Arbre (La Bisbal d’Empordà)

Font de l’Arbre, font acollidora,

impregnada de records,

de records de la nostra infantesa,

de la nostra adolescència i joventut,

envoltada de silencis,

de xerrameques i de jocs.

Font de l’Arbre, amiga i companya,

testimoni i guardiana,

de belles històries d’amor.Punt de trobada d’excursionistes,

de ciclistes, de festes i de diversions,

punt de sortida de la marxa de l’Arboç.

Punt d’arribada de passejades,

de llargues caminades,

punt de repòs.

Punt de trobada, generós.

Font de l’Arbre, bella font,

avui, aferrada tu segueixes

a la vora del Daró.

Com has fet sempre,

tu segueixes acollint-nos a tots.

Autora del Poema : Joaquima Pellicer Solà

L’Autora de la poesia ens explica per aquest Blog, la motivació de fer una poesia a la Font de l’Arbre de la Bisbal d’Empordà :

Els records d’infantesa em transporten a aquest indret de la font de l’Arbre, una emblemàtica font que es troba a la Bisbal d’Empordà, una petita ciutat gentil i acollidora, capital de la comarca del Baix Empordà, on vaig néixer fa uns quants anys.  

Llavors, en aquell temps, quan la mainada amb els nostres jocs i corredisses omplíem d’alegria els carrers i les places, la font de l’Arbre, ubicada als afores del nucli urbà de la població i molt a prop del riu Daró que la travessa, era un espai d’esbarjo de molta concurrència, sobretot els diumenges a la tarda, quan, a l’ombra dels grans arbres que l’envoltaven, els seus bancs de pedra blanca s’omplien de famílies que hi anàvem a fer la berenada.

Recordo que l’areny del riu sovint es convertia en un camp de batalla; només eren els nostres jocs, els jocs de la canalla.

Amb el pas del temps aquesta font es va deteriorar, i l’any 2013 va ser rehabilitada, però, a pesar de tot, encara conserva el seu encant, i és guardiana de records entranyables.

Avui dia és un punt de trobada de moltes activitats culturals del municipi.

Escrit per Joaquima Pellicer Solà

Joaquima, des d’aquí et dono les gràcies per la teva col·laboració i amb l’espera que ho tornis a fer properament.

 

Recull del Poema : Ramon Solé