Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

  • és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
  • A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font dels Jardins de Can Miralletes

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Es una modesta font urbana, situada a tocar d’una de les entrades  els Jardins de Can Miralletes en el carrer de la Indústria de Barcelona.Us passo l’enllaç on podeu saber sobre la antiga masia de Can Miralletes :

https://estimadaterra.wordpress.com/2017/07/23/can-miralletes-una-masia-situada-en-un-lloc-casi-desapercebut-de-barcelona/

Es una aixeta polsador encaixada en un mur del costat dret d’una pèrgola i l’aigua cau a una reixa situada arran del terra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eritrina de Montjuic de Barcelona

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

L’Eritrina esta situada en un lateral dels Jardins del Teatre Grec de Barcelona.Està considerat per l’Ajuntament de Barcelona, com a Arbre d’interès local.Dades d’aquest Arbre :

Alçària: 15 m

Volta de canó a 1,3 m.: 2,6 m.

Capçada (diàmetre): 20 m.

Any de catalogació: 1993

Data aproximada de naixement: 1923

Aquesta Eritrina és un dels pocs exemplars de l’espècie, d’origen sudamericà,  que existeix als jardins de la ciutat. Plantat en un lloc idoni, ben protegit per l’ordenació jardinera, ha adquirit un gran desenvolupament. Port majestuós que esdevé fastuós en el moment de la florida.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent – Els Horts i Jardins comunitaris de can Batlló de Barcelona

Can Batlló és un recinte industrial de 9 hectàrees de superfície ubicat al barri de La Bordeta, al costat de la Gran Via i front l’edifici de La Campana.Us passo la historia de Can Batlló de Barcelona :

Es va construir als terrenys de Can Mangala el 1878, i va entrar en funcionament com a fàbrica tèxtil el 1880 sota la raó social Sobrinos de Juan Batlló. Juntament amb el Vapor Vell i el Vapor Nou -l’Espanya Industrial- constituïen els motors econòmics que van dinamitzar la transformació urbana de Sants a finals del segle XIX i es va mantenir en plena activitat fins a finals del segle XX.Per saber mes de la situació actual de can Batlló, us passo un enllaç :

https://www.canbatllo.org/reivindicacions/

Els Horts i jardins comunitaris de can Batlló, està situat entre el mig de les naus existents i els grans edificis que s’han construït en els últims anys,és un espai que joves i jubilats comparteixen per tindre unes verdures i hortalisses que realment fan de bon veure.En els costats del perímetre, hi ha el jardí, amb diferents plantes que a la primavera i part de l’estiu omple de flors, que la gent del barri i de l’hort han aportat ells mateixos.Llegim en la seva Web :

“Treballem per mantenir uns horts i jardins comunitaris oberts al barri dins de Can Batlló.

No només per la necessitat de tenir més espais verds a la ciutat, sinó per recuperar el contacte amb la terra.Estem fent d’aquest un espai d’intercanvi de coneixements teòrics i pràctics per què tothom pugui aprendre i experimentar. A més, és un espai inclusiu i accessible per a la realització personal i col·lectiva, on els veïns i veïnes col·laborem, ens relacionem, compartim inquietuds per l’agricultura ecològica i la salut de manera assembleària, horitzontal, lúdica i creativa.”

Està obert normalment els dies i horaris que indiquem :

Dimarts i divendres 10h-13h – Dijous 17h fins el capvespre.Si aneu a fer un passeig, veureu els canvis que en poc temps ha sofert can Batlló.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Finestra oberta a Cànoves i Samalús : Els Parcs i Jardins del nucli de Cànoves

Avui en Finestra oberta a Cànoves, us donaré a conèixer els Parcs i Jardins mes destacats del nucli de Cànoves :

Parc de la Verge de Montserrat : Jardí del carrer de la Riera :

Parc del Skate Park :

Jardí del Cap – Consultori Sanitari :

Jardí i Àrea de descans del Castellar  (Font del Frare):

Parc i Plaça de Sant Muç :

Estan repartits estratègicament dins de nucli urbà de Cànoves, alguns amb jocs per els infants i altres amb bancs, vegetació i amb una font d’aigua de xarxa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que sabem de la Palmera ?

Quan pensem amb una palmera, ens fem a la idea que es un arbre del desert, en els països europeus s’ha anat implantant en parcs, jardins i zones d’estiueig, per ser un dels arbres forts, que necessita poca aigua i resisteix la calor i sol.A l’antiguitat, La  palmera  és presenta com a símbol d’acollida  i  hospitalitat, així mateix com a triomf o victòria, alegria…també simbolitza el naixement del sol.

La palmera era un atribut dels màrtirs, per tant, també es presenta com a símbol d’immortalitat.

Us passo aquest enllaç on podreu conèixer, el nombre de diferents especies i generes de Palmeres en tot el mon :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arec%C3%A0cies

Des de temps remots i en l’actualitat el seu fruit al ser comestible, te una gran importància en la comercialització dels dàtils a tot el mon.

Es pot comprar les Palmeres en vivers, en diferents temanys.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Protecció a arbres urbans en parcs o jardins i carrers

Objectiu dels municipis es resguardar i protegir alguns arbres urbans, algunes vegades estan exposats a les agressions com brutícies, líquids nocius, gravats a l’escorça noms o dibuixos, cops dels vehicles, … podríem enumerar una llarga llista.Avui us presento com s’ha portat a terme la protecció dels arbres en quatre municipis :

  • Cardedeu

Veiem que s’ha reguardat aquest arbust amb una protecció metàl·lica.

  • Sant Cugat del Vallès

Aquest destacable Xiprer, amb una base i armadura metàl·lica decorativa, situat front el Monestir.

  • Granollers

En un dels estrets carrers del centre d’aquesta vila, i per protegir els joves arbres, dels cop que podrien rebre per part de vehicles, un protector metàl·lics, pintats de verd.

  • Ripollet

En un jardí del  centre d’aquesta població, han protegit els arbres, amb un ballat de fusta i a colors, que agafa casi tot el tronc.Pot ser que no caldria fer tots aquests sistemes, si la gent es comportes cívicament.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Camuflatge de contenidors diversos i papereres

Un dels objectius de molts ajuntament, és que els contenidors de materials que estan ubicats en els carrers, siguin visibles però a la vegada no ofereixin una visió desagradable.Alguns han optat per que el contenidor sigui curiós, alegres i cridaner, sigui pels colors i /o dibuixos.També, ubicant els contenidors “estandars”, dins  d’apartats en la via publica, us ofereixo uns exemples :

  • Terrassa

Els contenidors de brossa i deixalles, estan oberts en la part que dona a l’acera i encerclats per la resta, per medi d’una tanca metàl·lica de gris fosc.

  • Sant Martí de Centelles

Estan totalment  rodejats per una tanca de fusta, amb una porta sempre oberta i amb un cartell indicatiu de quines matèries va en cada contenidor.

  • Santa Maria de Palautordera

Es del mateix sistema, per ho amb imitació de totxos, tal com és l’edifici del costat.També, un exemple el tenim en cas d’urbanitzacions o barriades a tocar del bosc, que l’impacta visual és redueix si el ballat es de fusta.En el cas de Parcs i Jardins, s’ha procedit de la mateixa forma, camuflant les papereres,i petits contenidors.És d’agrair, els esforços dels ajuntaments per millorar el nostre medi ambient pròxim en les grans ciutat i pobles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que sabem del llorer ?

El llorer, també conegut com a llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies. És un arbre perennifoli que pot arribar fins als 10 m d’alçària; les fulles, amb una mida aproximada de 10 x 4 cm, són de color verd foscEl llorer, te molta simbologia i molt utilitzada en la mitologia, per exemple : és símbol de victòria, de virtut i d’immortalitat. La corona de llorer és el triomf sobre la mort. Dins  la  cultura  grecollatina  el  llorer  era  un  arbre  sagrat  i  simbolitzava  la  glòria  i  la  saviesa.Té l’origen en els triomfs romans, en què es coronava els generals victoriosos; també,  l’edat mitjana,  es feia servir aquesta planta per coronar els poetes, els artistes i els savis.Avui en dia, és tradició portar-ne branques de llorer a beneir el Diumenge de Rams per commemorar l’entrada de Jesús a Jerusalem. També s’ha utilitzat, en l’ornamentació de pedra decorativa de cases o edificis, en monedes, etc.El podem trobar tant en jardins i parcs públics, com de forma natural, en el bosc i en jardins de cases i xalets particulars.Les fulles de llorer, es fan servir per condimentar el menjar que dona un bon sabor i és una planta molt utilitzada en medicina.Ja sabeu algo mes del Llorer…!

 

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins de la Masia de Can Cortès de Palau-solità i Plegamans

La masia de Can Cortès, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-Solità i Plegamans.La masia de Can Cortès és un edifici del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada. Destaquen les golfes sota teulat, amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit. La coberta és de teules àrabs.Actualment, es la seu de la Casa de Cultura.L’edifici està rodejat per un senzill però ben cuidat jardí, on es realitzant diversos actes durant l’any.Trobem dins d’aquest jardí, un llac i un desmai al seu costat, com una diversitat d’arbres, com alzines, oliveres, roure, lledoner…i es complementa amb altres arbres, arbusts i plantes amb flors.Disposa d’un espai per a nens amb jocs.També, distribuït pel jardí, nombrós bancs per prendre el sol o llegir un bon llibre.És un lloc molt tranquil que hi va a passar l’estona la gent de la població

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé