Parc dels Corbera de Llinars del Vallès

El Parc dels Corbera està situat entre la carretera C-251 amb el Passeig de Lluis Companys i les rodalies del mateix Castell dels Corbera de Llinars del Vallès.Es pot accedir pels diferents carrers indicats, però també, per un pont de fusta que passa per sobre de la riera de Giola i dona el Passeig de Lluis Companys.El Castell està situat en un petit turó, els jardins i arbres de les rodalies, ja us els hem comentat en varis articles.Però veiem que primer es va cedir a l‘Ajuntament  de Llinars del Vallès, la part mes baixa del terreny,per remolar-lo com a Parc municipal i un Espai destinat per gossos mes tard.Els arbres, son relativament joves, hi ha de varies especies, destacant els plataners, lledoners, desmais i alzines en la part mes alta que domina tot el Parc.Ben repartits, trobareu bancs de fusta o de pedra, alguna font d’aigua de xarxa,jocs per infants i adults,i cal destacar la font- sortidor que des d’arran de terra surt en forma de varis raigs intermitents, que fa a l’estiu la delícia de mullar-se als mes petits.Trobareu en un punt del Parc, un petit monument- recordatori de la X Fira del Món de Geganter , que es va portar a terme a Llinars del Vallès.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aigua de Rec pels Jardins i Parcs Públics

En molts municipis de Catalunya, s’utilitzen aigües no tractades pel rec dels jardins, parcs públics i arbrat de carrers, provinents de pous, aqüífers i aigües regenerades.Axó fa que el consum d’aquesta part important  de despesa del municipi, sigui mitigada d’aquesta forma i baratin el seu cost en el rec i s’aprofitin les aigües que a lo millor no tindrien cap us.Per aquest motiu, cal especificar, amb cartells d’on venen i com s’usen aquestes aigües,I que no son aptes pel consum humà, per evitar algun tipus de infecció a nens o persones que en beguessin.Molta d’aquesta aigua arriba a les plantes i arbrat, amb un tub de poca amplada i cau de forma de gota a gota o en esparsos regulats amb un horari i diari o amb obertura manual.També, basses amb plantes aquàtiques podent estar omplertes amb aquet tipus d’aigües.Pues ja sabeu que no totes les aigües estan cloradesi tenen un benefici directa en els parc, jardins i arbrat dels municipis que han implantat aquest sistema pel rec.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

  • és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
  • A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font dels Jardins de Can Miralletes

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Es una modesta font urbana, situada a tocar d’una de les entrades  els Jardins de Can Miralletes en el carrer de la Indústria de Barcelona.Us passo l’enllaç on podeu saber sobre la antiga masia de Can Miralletes :

https://estimadaterra.wordpress.com/2017/07/23/can-miralletes-una-masia-situada-en-un-lloc-casi-desapercebut-de-barcelona/

Es una aixeta polsador encaixada en un mur del costat dret d’una pèrgola i l’aigua cau a una reixa situada arran del terra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eritrina de Montjuic de Barcelona

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

L’Eritrina esta situada en un lateral dels Jardins del Teatre Grec de Barcelona.Està considerat per l’Ajuntament de Barcelona, com a Arbre d’interès local.Dades d’aquest Arbre :

Alçària: 15 m

Volta de canó a 1,3 m.: 2,6 m.

Capçada (diàmetre): 20 m.

Any de catalogació: 1993

Data aproximada de naixement: 1923

Aquesta Eritrina és un dels pocs exemplars de l’espècie, d’origen sudamericà,  que existeix als jardins de la ciutat. Plantat en un lloc idoni, ben protegit per l’ordenació jardinera, ha adquirit un gran desenvolupament. Port majestuós que esdevé fastuós en el moment de la florida.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent – Els Horts i Jardins comunitaris de can Batlló de Barcelona

Can Batlló és un recinte industrial de 9 hectàrees de superfície ubicat al barri de La Bordeta, al costat de la Gran Via i front l’edifici de La Campana.Us passo la historia de Can Batlló de Barcelona :

Es va construir als terrenys de Can Mangala el 1878, i va entrar en funcionament com a fàbrica tèxtil el 1880 sota la raó social Sobrinos de Juan Batlló. Juntament amb el Vapor Vell i el Vapor Nou -l’Espanya Industrial- constituïen els motors econòmics que van dinamitzar la transformació urbana de Sants a finals del segle XIX i es va mantenir en plena activitat fins a finals del segle XX.Per saber mes de la situació actual de can Batlló, us passo un enllaç :

https://www.canbatllo.org/reivindicacions/

Els Horts i jardins comunitaris de can Batlló, està situat entre el mig de les naus existents i els grans edificis que s’han construït en els últims anys,és un espai que joves i jubilats comparteixen per tindre unes verdures i hortalisses que realment fan de bon veure.En els costats del perímetre, hi ha el jardí, amb diferents plantes que a la primavera i part de l’estiu omple de flors, que la gent del barri i de l’hort han aportat ells mateixos.Llegim en la seva Web :

“Treballem per mantenir uns horts i jardins comunitaris oberts al barri dins de Can Batlló.

No només per la necessitat de tenir més espais verds a la ciutat, sinó per recuperar el contacte amb la terra.Estem fent d’aquest un espai d’intercanvi de coneixements teòrics i pràctics per què tothom pugui aprendre i experimentar. A més, és un espai inclusiu i accessible per a la realització personal i col·lectiva, on els veïns i veïnes col·laborem, ens relacionem, compartim inquietuds per l’agricultura ecològica i la salut de manera assembleària, horitzontal, lúdica i creativa.”

Està obert normalment els dies i horaris que indiquem :

Dimarts i divendres 10h-13h – Dijous 17h fins el capvespre.Si aneu a fer un passeig, veureu els canvis que en poc temps ha sofert can Batlló.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Finestra oberta a Cànoves i Samalús : Els Parcs i Jardins del nucli de Cànoves

Avui en Finestra oberta a Cànoves, us donaré a conèixer els Parcs i Jardins mes destacats del nucli de Cànoves :

Parc de la Verge de Montserrat : Jardí del carrer de la Riera :

Parc del Skate Park :

Jardí del Cap – Consultori Sanitari :

Jardí i Àrea de descans del Castellar  (Font del Frare):

Parc i Plaça de Sant Muç :

Estan repartits estratègicament dins de nucli urbà de Cànoves, alguns amb jocs per els infants i altres amb bancs, vegetació i amb una font d’aigua de xarxa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que sabem de la Palmera ?

Quan pensem amb una palmera, ens fem a la idea que es un arbre del desert, en els països europeus s’ha anat implantant en parcs, jardins i zones d’estiueig, per ser un dels arbres forts, que necessita poca aigua i resisteix la calor i sol.A l’antiguitat, La  palmera  és presenta com a símbol d’acollida  i  hospitalitat, així mateix com a triomf o victòria, alegria…també simbolitza el naixement del sol.

La palmera era un atribut dels màrtirs, per tant, també es presenta com a símbol d’immortalitat.

Us passo aquest enllaç on podreu conèixer, el nombre de diferents especies i generes de Palmeres en tot el mon :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arec%C3%A0cies

Des de temps remots i en l’actualitat el seu fruit al ser comestible, te una gran importància en la comercialització dels dàtils a tot el mon.

Es pot comprar les Palmeres en vivers, en diferents temanys.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Protecció a arbres urbans en parcs o jardins i carrers

Objectiu dels municipis es resguardar i protegir alguns arbres urbans, algunes vegades estan exposats a les agressions com brutícies, líquids nocius, gravats a l’escorça noms o dibuixos, cops dels vehicles, … podríem enumerar una llarga llista.Avui us presento com s’ha portat a terme la protecció dels arbres en quatre municipis :

  • Cardedeu

Veiem que s’ha reguardat aquest arbust amb una protecció metàl·lica.

  • Sant Cugat del Vallès

Aquest destacable Xiprer, amb una base i armadura metàl·lica decorativa, situat front el Monestir.

  • Granollers

En un dels estrets carrers del centre d’aquesta vila, i per protegir els joves arbres, dels cop que podrien rebre per part de vehicles, un protector metàl·lics, pintats de verd.

  • Ripollet

En un jardí del  centre d’aquesta població, han protegit els arbres, amb un ballat de fusta i a colors, que agafa casi tot el tronc.Pot ser que no caldria fer tots aquests sistemes, si la gent es comportes cívicament.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Camuflatge de contenidors diversos i papereres

Un dels objectius de molts ajuntament, és que els contenidors de materials que estan ubicats en els carrers, siguin visibles però a la vegada no ofereixin una visió desagradable.Alguns han optat per que el contenidor sigui curiós, alegres i cridaner, sigui pels colors i /o dibuixos.També, ubicant els contenidors “estandars”, dins  d’apartats en la via publica, us ofereixo uns exemples :

  • Terrassa

Els contenidors de brossa i deixalles, estan oberts en la part que dona a l’acera i encerclats per la resta, per medi d’una tanca metàl·lica de gris fosc.

  • Sant Martí de Centelles

Estan totalment  rodejats per una tanca de fusta, amb una porta sempre oberta i amb un cartell indicatiu de quines matèries va en cada contenidor.

  • Santa Maria de Palautordera

Es del mateix sistema, per ho amb imitació de totxos, tal com és l’edifici del costat.També, un exemple el tenim en cas d’urbanitzacions o barriades a tocar del bosc, que l’impacta visual és redueix si el ballat es de fusta.En el cas de Parcs i Jardins, s’ha procedit de la mateixa forma, camuflant les papereres,i petits contenidors.És d’agrair, els esforços dels ajuntaments per millorar el nostre medi ambient pròxim en les grans ciutat i pobles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé