Parc de la Molinada de Pallejà

El Parc de la Molinada esta en l’ Avinguda Prat de la Riba, 27. Pallejà.

Història del parc :

  • Abans que, a finals del segle XIX, el doctor Josep Tarruella fes construir el casal i els jardins que formen el parc de la Molinada, l’indret formava part d’un sector de Pallejà conegut amb el nom de “els Horts de Baix”. Eren unes petites extensions d’horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d’hort al pati de casa seva. Aquells horts es regaven amb l’aigua de la Molinada, un antic sistema de reg de Pallejà.
  • A finals del segle XVI, ja es tenen referències documentals sobre l’existència d’un molí a Pallejà. La seva situació no era l’habitual, prop del riu o d’un canal, sinó que es trobava a la part alta del poble. Darrera hi havia una bassa, que s’omplia amb l’aigua del brollador de la font de la Presa, situada a la muntanya. El molí molia “a bassades”: la força de l’aigua, en caure de la bassa, provocava el moviment de la maquinària.
  • Després de donar al molí l’energia necessària, l’aigua seguia muntanya avall, canalitzada per una regadora de maons, encara visible en alguns trams. Quan entrava al poble, s’aprofitava per regar els horts, amb un horari assignat per a cada casa.
  • Aquell sistema de reg es coneixia amb el nom de “la molinada”. El seu camí anava pels actuals carrers de Roger de Llúria, de Sant Francesc, de Martí i Julià, de Miquel Ricart i, per la carretera, fins arribar als Horts de Baix.
  • Des dels Horts de Baix i la Molinada fins al magnífic casal i els jardins dels Tarruella, el parc de la Molinada ha recuperat i ha posat a l’abast dels ciutadans de Pallejà, un petit bocí de la seva història comuna.

La Molinada és un parc petit, que ocupa l’espai de la casa del segle XIX i, amb els jardins i els antics horts dels Tarruella.

La casa i el que resta dels jardins que l’envoltaven són a la part alta on, expressament,

s’ha obert el tancament de la finca per facilitar el contacte amb l’àmbit del castell de Pallejà, situat just al davant,

per la banda de baix, el Parc també és obert, amb accés des de qualsevol punt per una vorera-passeig, que el connecta amb l’entorn urbà.

Indret d’interès historicoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, fonts d’aigua potable, jocs infantils, taula de ping-pong, Centre Cívic.

És un parc petit, que ocupa l’espai de la casa, els jardins i els antics horts dels Tarruella,

on es conserva l’antiga bassa.

Amb un total de Superficie de 7.410,07 m2.

Recull de dades: L’àrea metropolitana i Ajuntament de Pallejà

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc – Plaça de les Bruixes de Sant Esteve de Sesrovires

El Parc – Plaça de les Bruixes està comunicat amb l’Avinguda de Catalunya a través d’una escalinata central  de Sant Esteve Sesrovires.

El parc conegut com a Parc de les Bruixes és un antic parc públic -també construït en un terreny de la família Canals-, situat actualment dins els terrenys del Parc Canals i Nubiola.

El Parc de les Bruixes està situat a la riba esquerra del torrent de Canals sota el barri de la Coma.

L’antic parc està envoltat per uns murs de contenció que el separen dels jardins veïns situats a una cota superior .

La plaça o antic parc disposa d’un arbrat i bancs de pedra i també conserva el basament d’una antiga font, la qual va ser enretirada.

Actualment hi ha una Font d’aigua de xarxa pública amb aixeta polsador, al centre de dels dos grups d’escales que baixant al parc.

L’any 2006, aquest antic parc va ser integrat al parc Canals i Nubiola i actualment s’hi pot accedir directament des dels seus terrenys.

Aquest indret però, conserva un ambient i identitat que li confereix un caràcter singular dins la resta de terrenys que configuren la totalitat del parc Canals i Nubiola.

Lloc molt ombrívol tot l’any, sobre tot a l’estiu que fa de bon estar.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Creixell

En Creixell, entre el carrer major i l’avinguda del Mar, hi han uns jardins, on trobem una font.

Aquesta font va ser remodelada i inaugurada el 22 d’Abril de 2018.

La seva característica es el trencadís, que hi ha tant en la paret de la font, com en seients, jardineres d’obra i en altres espais del jardí.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Fonts de Els Jardins Artigas de La Poble de Lillet

Durant l’estada a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa dels Srs. Artigas, propietaris d’una de les fàbriques més pròsperes de l’època. En agraïment a l’hospitalitat rebuda, Gaudí els va regalar el disseny d’un jardí en un terreny que la família tenia just davant la seva casa i fàbrica tèxtil. D’aquí van néixer els Jardins Artigas, obra on natura i arquitectura es fusionen en perfecta harmonia.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1-11.jpg

Avui us presento les fonts més destacades en els Jardins Artigas:

La Font del Lleó

La Font del Bou

La Cascada

Us recomano visitar tot el conjunt que forma els Jardins Artigas.

Recull de dades: Ajuntament de La Poble de Lillet

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Canvi climàtic : Formiguers i Formigues

Un formiguer és el cau on habiten les formigues en societat i també al mateix conjunt de formigues que habiten en el cau. La seva estructura està formada per un laberint de túnels, entrades i, sovint, monticles de terra. Dins el formiguer hi ha diferents sales, unes per a la cria i la reproducció, i altres per a emmagatzemar aliment. ( Viquipèdia)

Normalment quan arriba la primavera és l’època on surten del seus caus i fins desprès de l’estiu;

les podem veure per els camp, muntanya, jardins i parcs  i en algunes cases.

No obstant, des de fa uns anys, com aquest, ens fa poc fred, un temps sec i amb un bon sol, que fa que les formigues i altres insectes pels podem veure ara en Desembre o Gener.

Fa un dies vaig visitar uns boscos a prop de Terrassa, en vaig fitxar en el terra on les formigues tenien un frenètic treball anant i tornant els formiguers amb menjars…

Veiem que el Canvi climàtic es a casa nostra…!

Text i Fotografies: Ramon Solé

Jardins a prop de la Font del Sant de Ripoll

La Font del Sant, està situada a la sortida de Ripoll, direcció Campdevànol. S’hi pot anar des de la plaça de l’Ajuntament és a 11 minuts, pel Camí Ral, o per la carretera de Ribes.

Poc abans d’arribar a la Font,  hi ha una zona enjardinada,

amb una bassa rodona al centre amb arbres i vegetació per les rodalies.

Disposa de seients de pedra en bona part del jardí.

Es un bon lloc per fer una parada per descansar.

Per la part alta passa una antiga canal d’aigua.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Jardins de Lluís Companys de Granollers

Els Jardins de Lluís Companys estan situats en el carrer d’Enric Prat de la Riba  i carrer de Lluís Companys de Granollers, i a prop del riu Congost,

a tocar del Pavelló Municipal d’Esports i la Pista d’Atletisme de Granollers.

Cal destacar que en no massa espai hi ha una diversitat d’arbres important i una bassa, que destaca per la seva naturalització.

A principis de l’any 2019, Granollers  va iniciar la naturalització de la bassa dels jardins de Lluís Companys va ser una activitat familiar amb una plantada de jardineres que, després, es van instal·lar  a l’interior de la bassa.

També, es va fer un taller de caixes niu i s’alliberaren petits animals com cargols, puces d’aigua i libèl·lules.

Us passo un article de el9nou.cat, sobre la naturalització de la bassa dels jardins de Lluís Companys :

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/granollers-inicia-la-naturalitzacio-de-la-bassa-dels-jardins-de-lluis-companys/

A Granollers, després d’aquesta activitat, s’hi hauran instal·lat en els últims mesos 75 caixes niu, 62 per a ocells i 13 per a ratpenats, en diferents espais verds de la ciutat.

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins de ca n’Arús de l’Hospitalet de Llobregat

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es n.jpg

Els Jardins de ca n’Arús  estan en la Rambla de la Marina, 415 -427 de l’Hospitalet de Llobregat.

Els jardins de ca n’Arús tenen un marcat estil romàntic, propi de la segona meitat del segle XIX. Estan situats en la confluència de la Rambla de la Marina i l’Avinguda del Carrilet.

El parc està configurat en un pla dividit en sis espais enjardinats relacionats entre ells per avingudes que conflueixen en un espai central arrodonit amb una font d’aigua al mig feta de maó emmarcada per un parterre de llamborda moderna i envoltada quatre arcades al peu de les quals hi creix un xiprer.

L’accés original al parc es fa per una avinguda més ample on hi ha el barri original de la casa senyorial.

Fineix davant de la façana principal de la casa per una balustrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es tilc2b7ler-20201111_121549.jpg

Les espècies representades són del tipus mediterrani, amb presència destacada de til·lers que aporten ombra i un agradable perfum durant l’època de floració, xipressos, varies espècies de pícees i magnòlies i alguna olivera i palmeres del tipus canariensis, datilera i algun margall.

Els parterres, es conserven verds, amb gespa i planta verda del tipus com les cintes verdes (Clorophytum comosum) que a més a més de ser considerades plantes purificadores de l’aire, aporten frescor a l’estiu.

Alguns dels seus racons s’han arranjat per fomentar la lectura, el recolliment i el descans o simplement com a un lloc de trobada.

El parc de Ca n’Arus obre del primer de maig al 31 d’octubre de les 9 del matí fins les 8 del vespre, i des de Tots Sants fins al 30 d’abril de 9 del matí a 6 de la tarda, amb els caps de setmana, de dos quarts de deu del matí a les dues de la tarda.

Recull del text : Diputació de Barcelona – Mapes de Patrimoni Cultural

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Jardins de casa Alegre de Sagrera de Terrassa

Els Jardins de casa Alegre de Sagrera de Terrassa, estan situats a la part posterior de la finca,una gran reixa de ferro forjat que casi sempre està tancada, separa la casa dels jardins, l’accés els jardins és pel carrer Cardaire.Els Jardins havien estat dins els terrenys anomenats “les hortes de Sant Fruitós”, pertanyents a la família Sagrera.L’any 1911 va canviar la seva fesomia, resultat d’una reforma duta a terme per l’arquitecte municipal Melcior Viñals, durant  els anys 1911 i 1912, en temps dels successors del propietari originari, Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera,va ser quan les hortes van donar pas a aquests jardins tal i com els trobem en l’actualitat.El jardí correspon a un d’estil romàntic francès, presenta un estany central,una gruta adossada al mur nord sempre verd,una font artística d’època,l’estàtua d’un nen amb una ocai  bancs per seure.També ens crida l’atenció, un antic corral d’animals de granja.En quan a la vegetació es molt variada, de  fet hi ha de tot tipus d’arbres i plantes.Amb diferents caminois que circules per la major part del jardí apte per cadires de rodes.L’Ajuntament de Terrassa va comprar  la casa i jardins l’any 1973.El Jardins estan oberts de dimecres a divendres de 10 a 12hores, dissabtes de 10 a 20hores i diumenges d’11 a 14 hores. La resta de dies i festius esta tancat.Fa bo d’entrar a fer un passeig, esta al centre de Terrassa i el silenci ambiental , és casi total, prendre el sol o llegir un llibre, hi ha molts ocells que fan vida en el Jardí.

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins de la plaça de Joan Miró o del Cementeri Vell de Terrassa

Avui com cada divendres us passo dos articles

Els Jardins de la plaça de Joan Miró,

tenen la particularitat que ocupant part de l’antic Cementeri Vell de Terrassa.

Estan situats entre el carrer de Wagner,  Passeig de Joan Miró, carrer de la Igualtat, i Rambla de Sant Nebridi,

a prop del Parc de Vallparadis, com diem de Terrassa.

Comte amb xiprers, pins i alguna olivera, entre altre tipus d’arbres variats.

Disposa d’una zona amplia de jocs d’infants, bancs de fusta, taules de pin pon, i papereres.

Del Cementeri  Vell sols en queda la Capella

i un monument funerari dedicat a Jaume Jover i Valentí Alagorda, obra de Melcior Viñals.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé