Poema : Dins un Jardí Senyorial

DSCN4035_01Plau-me avançar per un jardí desert

quan creix l’ombra dels arbres gegantina,

vegem sota el ramatge que s’inclina

com lluny blaveja l’horitzó entre obert,

veient muntanyes de contorn incert,

i en la pols d’or amb que la llum declina

daurada vagament qualque ruïna

dins la planura que en la mar es perd …

DSCN4023_01Plau-me veure de marbres rodejat

l’estany, on neden sobre l’aigua pura

bells cignes de plomatge immaculat.

I plau-me omplir la quietud obscura

de mon cor, amb la triple majestat

de la història, de l’art i la natura.DSCN4043_01

Autor : MIQUEL COSTA I LLOBERA (1854-1922)

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé