Arbres – Roureda del Parc Nou d’Olot

Com cada dissabte us presento tres articles

Entrada Parc Nou d’Olot

La Roureda natural de roure pènol  esta situada dins al Parc Nou d’Olot,  en l’antiga finca, actualment parc municipal, on es troba la Torre Castanys,

que ja us he fet articles de la font i del Museu Volcànic de la Garrotxa.

Al Parc Nou d’Olot, que s’obrí al públic el 30 de maig de 1943 com a parc municipal, hi ha una petita Roureda Natural de Roure pènol, de gran interès botànic i ornamental,

un dels arbres més esvelts i longeus d’Europa.

I algun sols queda el tronc sec, com a record.

Els roures més grans tenen més de 250 anys de vida, una altura de fins a 30 metres i un perímetre de tronc que sobrepassa als quatre metres.

També, podem veure boix i grèvol de grans dimensions, un d’ells de 0,91 m de volt de canó.En el Parc Nou s’hi troben una vintena d’espècies arbòries i més d’un centenar d’espècies arbustives i herbàcies.

La gran diversitat d’espècies vegetals existents al parc i la necessitat de preservar la roureda de roure pènol van portar a la creació del Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina l’any 1986.

Dins del recinte del Parc Nou existeixen avui una vintena d’espècies arbustives i herbàcies.

La Roureda de roure pènol (Quercus robus), està catalogada com a arbreda monumental, i jardí de plantes medicinals de la Garrotxa.

També es l’habitat de nombroses especies d’ocells i altres petits animals, que gràcies al seu clima humit fan un lloc idoni per viure.

Us recomano si no coneixeu aquest Parc, fer-hi una visita tranquil·la, la podeu fer qualsevol època de l’any,

i trobareu sempre motius per veure la natura d’aquest espai i fotografiar-la.

 

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Parc Nou d’Olot, Ajuntament d’Olot i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

El Jardí Botànic de Barcelona

Vista 15L’any 1999, es va inaugurar el Jardí Botànic de Barcelona en la muntanya de Montjuic entre l’Estadi de Montjuïc, el Castell de Montjuïc i el Cementiri de Montjuïc. Amb un terreny de desnivells entre les cotes 100 i 140 metres a nivell del mar i una superfície de 14 hectàrees

Vista 16Estan distribuïdes les plantes i arbres, per especialitats i dels llocs d’on provenen, en plantes i comunitats d’àrees amb clima mediterrani i dividit en sectors que representen les àrees principals. Aquestes són Austràlia, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica, l’àrea mediterrània de l’oest i l’àrea mediterrània de l’est. Una secció específica està dedicada a la flora de les Illes Canàries.

Vista 13Vista 12Vista 9De fet el primer Jardí Botànic de Barcelona, datat a finals del segle XVI, estava situat a l’Estudi General dels caputxins a la plaça Reial. El primer amb vocació científica fou el jardí botànic de Sant Joan Despí, creat a finals del segle XVII per Jaume Salvador i Pedrol. La família Salvador fou una coneguda nissaga de botànics catalans (del segle XVII al XIX). Les seves col•leccions estan exposades a l’Institut Botànic de Barcelona.

Vista 10Vista 11Vista 7Mes tard, en l’any 1930, Pius Font i Quer va crear el Jardí Botànic Històric a la pedrera de la Foixarda de Montjuïc. Aquest jardí va ser inaugurat el 17 de juliol de 1941. Va quedar afectat per la construcció d’accessos per als nous equipaments olímpics i l’any 1986 fou tancat degut als problemes d’estabilitat de les parets. Va ser reobert al públic l’octubre de 2003, per ho ja com un jardí mes recuperat per la ciutadania de Barcelona.

Vista 6El tancament del Jardí Botànic Històric, esdevingut l’any 1986, va afavorir la proposta de construir un nou jardí botànic a Barcelona que a més va acollir el edifici per a l’Institut Botànic i les seves col•leccions, i que s’ha convertit en un centre referent en la conservació de la flora mediterrània.

Vista 1Vista 2El nou Jardí Botànic de Barcelona molt mes gran i per tant, amb mes capacitat en plantes i arbres, ha suposat una important millora en una zona de la muntanya de Montjuïc que havia estat oblidada durant força temps. En els terrenys que ocupa hi havia una barriada de barraques anomenada Can Valero i posteriorment un abocador de residus.
Les col•leccions estan dedicades a plantes i arbres de les regions mediterrànies de tot el món, de clima mediterrani caracteritzat per un llarg estiu sec, hiverns suaus i pluges en la primavera i tardor.

Vista 4
Vista 3 Hi ha en la part mes baixa un gran llac on podem veure plantes aquàtiques.

Recopilació de la Informació i Fotografies : Ramon Solé