Com era la Font de la Baga de Sant Hilari de Sacalm, fa 100 i 30 anys en rere ?

Avui com cada divendres us passo dos articles

La Font de la Baga de Sant Hilari de Sacalm, estava a les afores del poble, era un lloc humit i ombrívol, es deia que l’aigua era molt bona, s’anava fent un passeig donat que esta propera al centre de Sant Hilari.

Font de la Baga – Any 2020

Us passo unes imatges de com era fa 100 i 30 anys en rere :

La Font de La Baga fa 100

Font de la Baga fa 30 anys – Arxiu Rasola

La de la Baga fa 30 anys – Arxiu Rasola

 

Text : Ramon Solé

Fotografia actual : Dora Salvador – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Frare del Temps

Avui us presento dos articles

El frare del Temps és un higròmetre construït amb un cabell d’una dona rossa i jove de raça eslava  dissenyat per l’inventor de Calella Agapit Borràs Pedemonte el 1894.

La figura representa un frare caputxí assegut amb una bola del món als seus peus i un llibre obert a la seva mà dreta.

A través del punter de la seva mà esquerra, el frare indica si el temps serà : sec, revolt, vent, bo, insegur, ventós, humit o pluja.

A mesura que es mou el punter degut a la dilatació del cabell, també es mou la seva caputxa.

L’empresa ha realitzat més de 40 versions diferents de l’instrument, en algunes de les quals el frare ha estat substituït per monges, guerrers, Cristòfol Colom o fins i tot pel monjo de la beguda infantil kina San Clemente.

Avui en dia, el producte es troba disponible en castellà, català, gallec, basc, portuguès, francès, italià, alemany i anglès.

En el refranyer hi trobem :

Quin temps farà demà?

El frare t’ho ben dirà.

La vareta amb atenció

cada dia observaràs.

Si cap amunt s’enlaira,

temps sec et trobaràs.

Si cap avall assenyala,

pluja segura tindràs.

I mira-li bé la caputxa si en

sortir no et vols mullar.

Cal dir, que s’han editat amb fons diferents com la Muntanya de Montserrat , la plaça del Obradoiro de Santiago de Compostela, entre altres.

Per comercialitzar-lo es fundà l’empresa Tot Ideas S.L., propietat de la família mataronina Borràs. L’any 2001, Juguetes Borràs es fusionà amb Educa.

Us passo un video que explica sobre la samarreta que preveu el temps :

https://www.ara.cat/videos/reportatges/samarreta-que-preveu-temps_3_1825647419.html

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Aiguabarreig riu Tort amb riu Ripoll a Sabadell

El riu Tort és un curs d’aigua del Vallès Occidental, afluent per l’esquerra del riu Ripoll.

riu Ripoll

Neix a Castellar del Vallès i durant els primers quilòmetres és anomenat també torrent del Cementiri.

riu Tort – Arxiu Rasola –

Passa per Puigverd, can Casamada, can Torrents, can Vilar i la Torre del Canonge.Te l’aiguabarreig amb  al riu Ripoll, passat el Turó d’Arraona, al peu de l’antic castell, entre el Raval d’Amàlia i el parc del Taulí al terme de Sabadell.Antigament, en passar per la fàbrica Ricard feia una gran volta coneguda pel meandre del Toixó.

Punt de l’Aiguabarreig

Les terres que quedaven entre el riu Tort i el riu Ripoll ja es regaven al segle XIV.

Punt de l’Aiguabarreig

riu Ripoll

La riba i boscos de les rodalies del riu Tort, és un dels espais més ben conservats del rodal de Sabadell, amb elements ecològics i de connectivitat importants.En la seva capçalera destaquen els boscos de ribera, la vegetació pròpia d’un medi més humit i el bosc d’alzinar.

Aiguabarreig del Riu Tort amb el riu Ripoll

El riu Tort és un curs superficial de poc cabal que es nodreix de l’aigua de petits manantials.

riu Tort

En el tram final del seu recorregut, el cabal desapareix degut a les captacions d’aigua que fan les empreses allà ubicades, a banda de les que es deriven de l’existència d’horts moltes vegades il·legals.

riu Ripoll

En quant a la fauna que hi trobem, destaquen els vertebrats com a senglars, toixons, fagines, guineus, ratolins, musaranyes entre d’altres, així com la important presència d’una gran varietat de classes d’ocells.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell , Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador

 

Les antigues creences sobre l’heura

L’heura és una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure mes de 500 anys.És originària d’Europa, creix i prolifera en llocs d’ambient humit.La podem veure en les parets de Castells, Ermites, Mansions, Xalets… en la decoració de jardins, trobem una important varietat d’heures domèstiques.En els boscos, també hi es present i son fatídiques pels arbres que no estiguin controlats i cuidats;podent arribar a enramar per tot el tronc de l’arbre, fins i tot, trencar branques o el mateix arbre.En l’antiguitat es va observar que tenia propietats beneficioses en la salut  en les aplicacions farmacològiques, esdevenia una planta per fer pomades curatives entre altres medicacions.L’heura, segles en rere, es va creure que era una planta misteriosa, màgica, amb diferents símbols i creences…Us passo uns exemples :

  • Ja qui creia que protegia contra els mals esperits i els encanteris de les Bruixes.
  • També, protegia contra la borratxera, mantenint-se una fulla al front s’anava passant poc a poc els efectes.
  • L’heure va ser dedicada al Deu Baco.
  • Antigament aquelles tavernes que tenien pintada una heura a la porta, era un avis pels parroquians, significava que allà es venia “vi dels bons”.
  • Segur que heu vist personatges amb les corones d’heura, axó volia representar el símbol de la fidelitat, com en les celebracions matrimonials en l’antiga Grècia.
  • També, donat a la seva longevitat, aquesta espècie va ser venerada com a símbol d’immortalitat.

En les parets que hi ha arrelades heures, es un verdader niu de insectes i animalons petits, com els coneguts dragons, abelles, formigues, escarabats, aranyes, nius d’ocells…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé