Avui destaquem : La Font d’en Teix de Sant Esteve d’en Bas

Cal que aneu a Sant Esteve d’en Bas, és el poble capital de la Vall d’en Bas, a La Garrotxa.

Pugeu per el carrer Verge de Montserrat, és un carrer sense sortida, a dalt del tot veureu un corriol el teniu de seguir, trobareu un filat i un cartell de propietat privada,  passeu tot donant la volta a la casa i us trobareu  la carretera de accés que per aquí baixareu per arribar  a la carretera abans d’un pont amb doble corba on hi ha un cartell que ens indica direcció a Murria

comença una pujar fins el collet de tres creus

arribareu al costat de una caseta o repetidor es el punt de unes vistes d’ Hostalets d’en Bas

i Serra Llancers.

Cal seguir unes fites de pedra en un filat, aquestes al poc van per la dreta, cal seguir direcció a l’esquerra,

Es un camí bastant tancat en vegetació.

Després d’ una pujada el  deixem per anar per un corriol a l’esquerra,  

on veureu un rètol en un arbre que ens avisa que està a prop la Font d’en Teix.

Aquesta, és una cisterna no massa gran

i que en temps de pluges retè al seu interior l’aigua.

Es un lloc tranquil i humit, però agradable per fer-hi un mos.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’aigua sempre ha sigut important per la vall d’en Bas

Com cada divendres us presento dos articles

La Vall d’en Bas és un terme municipal de la comarca de la Garrotxa.

És a la capçalera del riu Fluvià  i una munió de rieres i rierols, voltat per les serres del Corb, de Sant Miquel, de Llancers i pel Puigsacalm.

El municipi de La Vall d’en Bas, és el resultat de la unió dels antics de Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes i la Pinya al 1968,

conservant el caire rural però afavorit per la proximitat de la ciutat d’Olot.

Actualment, més enllà de Sant Esteve d’en Bas, el principal nucli per extensió i demografia del municipi, hi trobem també els antics pobles i veïnats dels Hostalets i Falgars d’en Bas, Can Trona, Joanetes, Sant Privat d’en Bas, Pocafarina, Puigpardines, el Mallol, veïnat Cirera i la Pinya,

a més d’una gran multitud de masies disseminades que n’esquitxen tot el terme, agrupant entre tots uns pocs més de 3.000 habitants.

Destaca per tindre castanyers, roures, alzines i fagedes són els principals arbres que es troben en el seu territori, així com llargues franges de bosc de ribera al costat del riu Fluvià.

L’economia de la Vall d’en Bas és l’agricultura majorment de secà i especialment de blat de moro, el regadiu consta de fruites i hortalisses, amb ramaderia bovina, ovina i porcina amb indústria relacionada d’embotits.

El riu Fluvià es l’eix vertebral d’aigua de la Vall d’en Bas

Per tant l’aigua és una pesa fonamental i bàsica des de fa segles en el sostén de l’economia rural d’abans i d’ara.

Abans, molts eren el molins on l’aigua era el seu recurs necessari de subsistència, sigui que era per draper, fariner…

Actualment  encara avui en dia l’aigua és important, per regar  els terrenys agrícoles per medi de canals i recs.

Les masies disposen de remenen d’aigua en basses per tal de les seves necessitats i com a reserva d’aigua.

En molts dels terrenys on el ramat esta lliure, podem veure nombrosos abeuradors,

on el bestia poc acudir a beure aigua neta i fresca.Molts son els conreus de cereals, blat de moro i farratges.

Us passo un interessant article sobre la ramaderia a la Vall d’en Bas  de l’any 2018  que va publicar garrotxadigital.cat :

https://www.garrotxadigital.cat/2018/01/19/pagesos-consideren-que-vall-den-bas-agricultura-totalment-ecologica-no-viable/

Cal destacar el nucli d’Hostalets d’en Bas, que conserva bells exemplars d’arquitectura rural popular.

 

 

Text : Viquipèdia, altres i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies ; Dolors Salvador i Ramon Solé