En la Via verda de Terrassa , hi ha un tram que el camí és molt pla i obert que us portarà a prop de Can Carbonell, masia que encara conrea el camp.
Una de les Àrees d’estada que us trobareu al llarg de tot l’itinerari es la de Can Carbonell.
Com totes les àrees d’estada disposa de bancs de pedra i un mapa explicatiu de la zona i dels itineraris que podeu fer.
Passareu a tocar de la masia i continuareu el camí, on al poc temps deixareu els camps per entrar a la zona de bosc a tocar de l’antic Hospital del Tórax.
A partir d’aquí podeu fer diferents itineraris, com visitar el Llac petit i diverses fonts, ja fora de la Via verda.
Us recomano sortir des de l’estació de trens de Renfe Est, pel carrer d’Àlaba, al poc trencar pel carrer Ciudad Real i dirigir-vos a peu al final del carrer, on comença una camí de terra, es el camí vell de Terrassa a Sabadell,
Passareu a prop de les vies de tren, una cadena, ens recorda de no accedir-hi, ni a peu ni amb bicicleta.
Continueu el camí que fa una lleugera baixada,
abans de creuar el pont sobre el torrent de la Grípia, deixareu a la vostra dreta, l’Alzina de Torrebonica,
el camí segueix entre bosc i un camp,
fins una cruïlla de camins,
agafarem per uns minuts el camí que porta fins l’antic baixador de Torre Bonica i l’Alzina destacable allí existent.
NOTA :Estem en un dels camins de l’Anella Verda de Terrassa, aquest punt serà el lloc de partida del proper itinerari
Retrocedim fins de nou a l’anterior cruïlla de camins,
que continuarem tot passant pel costat d’una cadena que barra el pas a vehicles a motor, no autoritzats.
Podrem veure arbres molts alts, sobre tot pins.
Així com varies caixes niu de ratpenats dins del bosc.
Al poc, estarem darrera de l’edifici de l’Hospital de Terrassa, i a l’esquerra veurem els camps i l’edifici de Torrebonica.
Cal dir que estem en el camí vell de Sant Quirze del Vallès a Matadepera, on ens retrobem amb l’Anella Verda.
A partir d’aquí podreu decidir varies opcions,
Si seguiu, trobareu que la pista es troba asfaltada, i dóna a la carretera de Sabadell a Terrassa i a la dreta a l’Hospital de Terrassa.
Si no voleu allargar més l’itinerari, a l’Hospital hi ha la parada de diversos autobusos que us podent retornar a Terrassa a buscar el vostre vehicle o medi de transport, si no viviu a Terrassa, també hi ha bus a diversos municipis propers del Vallès.
És us recorregut fàcil i relativament curt per poder fer amb nens, família, amics, fent un passeig amb el gos, amb bicicleta, …
Com cada diumenge us presento dos articles Aquesta Font de can Viloca era molt freqüentada i apreciada, sobre tot per la gent dels horts que havien en aquell indret i que avui ja no hi són.
En el llibre de “ Fonts i Mines del Rodal de Sabadell “autor Ricard Molins i Romeu, podem llegir de la Font – Mina de can Viloca:
Il·lustrat per un dibuix a llapis del mateix autor.
Com diem, aquesta zona i rodalies del Torrent de La Betzuca, estant pràcticament lliures dels antics horts il·legals que hi havia.
Per accedir a la Font – Mina de can Viloca, podeu anar-hi per la carretera d’accés a l’Hospital de Terrassa, seguir com si anéssiu a Torrebonica, i el primer trencall a la dreta que fa baixada, us cal seguir-lo que porta a un antic camp no conreat, i cal traspassar el Torrent de la Betzuca, que casi mai baixa aigua,veureu al fons i a peu d’una paret ,
un gran plataner i una bassa, allí esta situada la Font – Mina de can Viloca.Esta molt abandonat tot el seu conjunt,l’entrada de la Mina pot estar tapiada o tapada per la vegetació,raja poc, fa molts anys en rere l’aigua a traves d’un tub anava a omplir un dipòsit que es troba a dins de la Bassa.Curiosament en el mig de la paret de la Bassa, hi ha un petit cap de nen de ceràmica on podia haver sortit aigua i cauria a una pica, seria com un desguàs?…
Us ensenyo uns arbres bàsicament oliveres joves i plantes situades en els jardins de l’exterior de l’Hospital de Terrassa.Cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell i entrar per la carretera que porta a l’Hospital de Terrassa.
Al Parc Nou d’Olot, que s’obrí al públic el 30 de maig de 1943 com a parc municipal.Disposa de dues entrades el Parc Nou, una per la plaça Amèrica i l’altra per l’Av. Santa Coloma.
Aparcament
Us passo la seva historia :
Antic molí de la torre Castanys del segle xix.
Procedeix d’una deixa disposada a favor de l’hospital de Sant Jaume per la senyora Sabina Sureda l’any 1932.
L’any 1940, l’hospital vengué la finca a l’ajuntament d’Olot, qui tenia pensat destinar-la a parc públic.
A tal efecte, el 1942 es redactà un avantprojecte.
Que es transformà definitivament en parc municipal el 1943.
Hi ha una petita roureda natural de roure pènol, de gran interès botànic i ornamental, amb alguns exemplars força vells.També hi ha boix (Buxus sempervirens) i grèvol (Ilex aquifolium) de grans dimensions, un d’ells de 0,91 m de volt de canó.
La gran diversitat d’espècies vegetals existents al parc i la necessitat de preservar la roureda de roure pènol van portar a la creació del Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina l’any 1986.Dins del recinte del Parc Nou existeixen avui una vintena d’espècies arbustivesi un jardí de plantes medicinals.Moltes son les ausi altres petits animals que habitant dins del parc.Tambe, de molts insectes Al Parc Nou, hi ha la Torre Castanys amb el Museu dels Volcans,
cartell museu dels volcans
i la secció de ciències naturals del Museu de la Garrotxa, inaugurat l’any 1991.El Parc Nou és una obra d’Olot protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.Es pot gaudir en aquest Parc de quatre hectàrees, d’una passejada en un paratge d’alt interès botànic i una gran bellesa paisatgística.
Aquest Pou està dins del gran patí de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Concretament situat en un dels costat del patí.Deu de ser molt antic pel aspecte que te, no disposem de dades.El mur no és circular com seria habitual en un pou, està format per sis cares.
Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 5 objectius Curiosos :
Cal no trepitjar les flors i la gespa en un parc i/o jardíper ho mireu aquest cas en Lliça d’Avall, i ens preguntem on està la gesta i les flors
En el Geriàtric de l’Hospital de Granollers, hi ha una bicicleta preparada pel proper hivern.
També en Granollers, darrera de les cases conegudes per can Monich, hi ha unes escales que de fet no serveixen per gaire.
A les afores de Sant Pol de Mar, un cartell en els anys ha sigut literalment en part tragat per uns plàtan.
Aquests nous símbols a terra senyalitzaran el pas de vianants als carres a partir d’ara a Cardedeu ?
fonts naturals, aigua, muntanya i més 