Com cada dissabte un presento dos articles sobre arbres
Hi ha un vell i gruixut Plataner front la casa i la Font de can Matons de Santa Maria de Martorelles.
Amb una gran multitud de branques que en la primavera i a l’estiu ens ofereix una densitat de fulles i una agradable ombra.
El lloc on esta situat aquest plataner, és entre una zona urbana
i una de rural amb horts i vinya.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
En moltes ocasions he pogut fer la comparació d’una font graciés a les imatges que disposo de l’Arxiu Rasola, que vaig iniciar en l’any 1984, gràcies en bona part al meu pare. Per veure i trobar una font en algunes ocasions vàrem utilitzar algun llibre, com el cas del llibre “Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, aquest mestre va fer la recerca de totes les fonts i mines de Sabadell i altres municipis propers.
He volgut fer-li aquest homenatge dedicat en Ricard ( fa anys ens va deixar), i veure el canvi que ha sofert la Font de la Torre del Canonge de Sabadell al transcurs dels 30 últims anys.
Mirem primer com la va descriure en el llibre editat en l’any 1984 :
En Ricard, els dibuixos de les fonts eren fets seu, aquí tenim la imatge de la Font.
Durant l’any 1988, vàrem fer camí i a fotografiar-la, era una font d’abundant raig que donava les aigües directament a la Bassa – Safareig, 
en aquells temps hi anava molta gent a refrescar-se, a beure i recollir aigua i sobre tot la gent dels horts que havien per les rodalies i a la llera del riu Tort.
La segona vegada que vaig estar va ser en l’any 2005, continuava amb aigua, però, amb un cabal mes minso i algo descuidat el seu entorn,
ja no havien tants horts i no hi anava a penes la gent.
L’any passat vaig voler veure com estava, donat que tenia referencies que s’havia perdut…
No obstant l’estructura de la Bassa – Safareig continua estant, tot ple de bardisses i no raja pas, esta seca.
Es una altre de les fonts que no crec que tornem a veure com era en al principi i quedarà amb el record de la gent
i poc a poc s’anirà degradant i tapada de la vegetació.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Amb el record de Ricard Molins i Domènec Solé, dos mestres coneixedors de les Fonts Naturals
La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu el Bus L-3 que us porta, allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,
des d’aquest punt, us cal prendrà un camí que esta cimentat que fa una certa baixada i passareu per una gran explanada amb arbres al seu lateral i seients a l’ombra d’aquests, al mig veureu una singular figuera.
Ara, a l’esquerra, unes escales us portaran a peu mateix de la Font de la Grípia.
Es una font a un costat de tota una estructura,
nur i seient
l’aigua surt per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica d’obra que queda per sota del nivell del sòl
i segueix per una canal oberta que la canalitza fins els horts que hi ha més avall, aprofitant-la per regar.
Actualment , casi no hi ha horts, perquè l’ajuntament els a limitat per ser horts il·legals, en terrenys lliures i forestals i que forment un parc perifèric de Terrassa dins de la seva Anella Verda.
Era una font molt freqüentada per la gent que amb garrafes recollia l’aigua,
ara ja no és així… un cartell posa que l’aigua no es apte pel seu consum.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Són molt notables els petits horts que hi ha a les lleres del riu Ripoll, 
al seu pas per Cerdanyola del Vallès i sobre tot al cantó de Ripollet.
A mitjans del segle X, es van construir sèquies que encara avui contribueixen al reg de diversos horts per el terme de Ripollet a la vora del riu.
Aquests horts estan en general conreats per gent gran, jubilats i que tenen solucionat el tema de les verdures, hortalisses, i algo de fruita bona part de l’any.
Podem veure que tot l’any alguna verdura hi ha plantada, a la primavera i estiu com es natural, hi ha mes varietat de tot, inundant les terres d’una diversitats de colors gràcies al plantat i ben cultivat que està.
No obstant, hi ha perills com el risc d’on estan es fàcil la seva inundació si el riu Ripoll fa crescuda rapida.
L’aigua del riu es contamina en productes que utilitzant els hortolans.
Però a lo millor aquests horts… tenen els mesos contats, l’Ajuntament de Ripollet vol recuperar la llera del riu i portar a terme diferents projectes, us passo informació :
Ja en algun tram a Ripollet i també, en el cas de Montcada i Reixac, durant l’any 2019, va començar la tasca de neteja dels horts a la riba del riu Ripoll.
Segons estudi que va fer l’Ajuntament de Ripollet, es va xifrar en l’any 2017, amb uns 600 els horts de diferents dimensions que ocupen la llera del riu Ripoll.
També, que més de la meitat d’aquests hortolans que els conreant, no són veïns del municipi de Ripollet.
Per tant, l’ajuntament, dona molta importància a l’ampliació any darrera any, de les zones i espais destinats als horts municipals,
atorgant petites parcel·les a la gent que està en llista d’espera.
Bona part de la zona d’hortes i la vora del riu Ripoll, hi ha camins per fer un bon passeig que es pot practicar tot l’any,
on s’ha plantat algun arbre jove i disposa de seients.
Recull de dades : Ajuntament de Ripollet, Diputació de Barcelona i Altres
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui com cada diumenge, us presento dos articles
Fora del nucli de Cànoves des de sempre, la gent de les masies es dedicava bàsicament a l’agricultura,
amb camps situats al costat de petits boscos,
en algun cas, com passa a arreu, els camps deixen de ser conreats i cultivats, omplint-se de vegetació i malesa …
En l’actualitat s’han buscat noves alternatives de vida,
no deixant de costat que les noves feines tinguin relació amb la natura,
tant present que el municipi, que forma part una gran extensió dins del Parc Natural del Montseny.
Avui us presento algunes d’aquestes alternatives en el municipi de Cànoves :
Destacat les masies que des de fa anys son restaurants destacables del municipi,
repartits tant per la zona baixa com en muntanya.
Les hípiques també, formen un important medi per el desenvolupament de les masies i de Cànoves,
son nombroses les Hipiques que trobarem per diferents punts del seu terme.
Rutes a Cavall 
La cria de cargol en plena natura, fa que siguin molt sans.
Hortus, és una Granja Escola i Horts de lloguer a Samalús, amb visites per famílies amb reserva prèvia, o alguna Agrobotiga.
Aula d’entorn rural
Jardineria : plantes i objectes 
Totes aquestes alternatives emprenedores i moltes més, son una aposta de futur a Cànoves i Samalús.
Des d’aquesta : Finestra oberta a Cànoves i Samalús, el que ha sigut un municipi que durant mes de 3 anys he viscut allí, amb el record a tota la gent d’un petit poble però molt gran amb emocions i humanitat, i que dedico el present article , dono avui un “fins aviat”… amigues i amics !!!
Text i Fotografies : Ramon Solé
Can Batlló és un recinte industrial de 9 hectàrees de superfície ubicat al barri de La Bordeta, al costat de la Gran Via i front l’edifici de La Campana.
Us passo la historia de Can Batlló de Barcelona :
Es va construir als terrenys de Can Mangala el 1878, i va entrar en funcionament com a fàbrica tèxtil el 1880 sota la raó social Sobrinos de Juan Batlló. Juntament amb el Vapor Vell i el Vapor Nou -l’Espanya Industrial- constituïen els motors econòmics que van dinamitzar la transformació urbana de Sants a finals del segle XIX i es va mantenir en plena activitat fins a finals del segle XX.
Per saber mes de la situació actual de can Batlló, us passo un enllaç :
https://www.canbatllo.org/reivindicacions/
Els Horts i jardins comunitaris de can Batlló, està situat entre el mig de les naus existents i els grans edificis que s’han construït en els últims anys,
és un espai que joves i jubilats comparteixen per tindre unes verdures i hortalisses que realment fan de bon veure.
En els costats del perímetre, hi ha el jardí, amb diferents plantes que a la primavera i part de l’estiu omple de flors, que la gent del barri i de l’hort han aportat ells mateixos.
Llegim en la seva Web :
“Treballem per mantenir uns horts i jardins comunitaris oberts al barri dins de Can Batlló.
No només per la necessitat de tenir més espais verds a la ciutat, sinó per recuperar el contacte amb la terra.
Estem fent d’aquest un espai d’intercanvi de coneixements teòrics i pràctics per què tothom pugui aprendre i experimentar. 
A més, és un espai inclusiu i accessible per a la realització personal i col·lectiva, on els veïns i veïnes col·laborem, ens relacionem, compartim inquietuds per l’agricultura ecològica i la salut de manera assembleària, horitzontal, lúdica i creativa.”
Està obert normalment els dies i horaris que indiquem :
Dimarts i divendres 10h-13h – Dijous 17h fins el capvespre.
Si aneu a fer un passeig, veureu els canvis que en poc temps ha sofert can Batlló.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui com cada diumenge us presento dos articles
Aquesta Font esta situada en un costat de la cruïlla del carrer de Vinyetes, amb el carrer de can Bosch, carrer era nova i carrer Salvador Seguí de Sant Feliu de Codines.
La Font, es a l’ombra d’un grup d’arbres, i acompanyada per dos bancs de fusta i paperera.
La Font te una paret feta de rocs i una pica semi circular.
L’aigua surt d’un aixeta regulada i cau a la pica.
El carrer de Vinyetes, esta limitat pels vehicles i es un lloc de caminada
i passejada per a gossos.
A les rodalies d’aquest carrer, hi ha diversos horts.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Es una bassa, sigui rodona o rectangular, que la seva finalitat es filtrar l’aigua de les impureses que porta en suspensió,
quan mes nivells de filtres portar, mes podrem dir que la qualitat de l’aigua que surt es mes purificada.
Les que avui ens referim, son les que de forma natural filtren l’aigua,
aquesta arriba per medi d’una canal o tubària, fins la bassa del Filtratge,
allí, hi ha plantes aquàtiques i diferents nivells de sorra, terra, pedres… que retenen les partícules en suspensió.
L’aigua torna a sortir pel desguàs, que pot derivar ,
a uns horts, com el cas de Caldes de Montbui,
per regar la vegetació d’un Parc, com passa en el Parc del Lledoner de Granollers, que la setmana passada ja us vaig fer varis articles,
o simplement tornar l’aigua a una riera o riu,
preservant la vida animal i vegetal que habita en l’indret.
També, hi ha Basses de Filtratge, que amb mes tecnologia poden controlar bactèries i alguns elements químics.
Us passo un ampli treball o estudi molt interessant, sobre el filtratge de l’aigua i altres temes relacionats :
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/7176/Mem%C3%B2ria.pdf?sequence=2&isAllowed=y
Felicitem l’autor d’aquest treball.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Els Horts Comunitaris de la Vall de can Masdeu de Barcelona estan situats sota de l’antic Hospital de Sant Llàtzer, propietat de l’hospital de Sant Pau.
Per arribar-hi us cal que agafeu el camí que esta indicat, que surt de la carretera alta de Les Roquetes; es un camí ample i que us recomanem que es faci a peu o amb bicicleta, direcció a l’antic Hospital de Sant Llàtzer.
En deu minuts ja veureu els horts i la gran masia de can Masdeu.
De la web de canmadeu, us he escollit la part de la seva historia, que va començar amb un moviment Okupa, que va tindre a la ciutat de Barcelona molt de ressò mediàtic :
https://www.canmasdeu.net/la-nostra-historia/
Son uns horts que acullen unes 35 parcel·les , per tant axó vol dir que poden en dies sobre tot festius, estar treballant els horts i gaudins d’ells, més d’un centenar de persones de totes les edats.
La tardor del 2002 va formar-se L’Assemblea d’Horts Comunitaris, es un moviment de re apropiació veïnal de la terra sota l’impuls de joves, jubilats i famílies.
Un objectiu bàsic i primordial, és sens dubte, el promoure un estil de vida saludable, una experiència d’autoaprenentatge productiu que complementa la dieta diària de les famílies amb aliments frescos, locals i ecològics.
Cal destacar que tenen dos principis bàsics de funcionament :
1- Practicar l’agricultura ecològica aprofitant els propis recursos (compost, adob, restes vegetals…) i sense utilitzar productes químics.
2- Construir la comunitat entre totes, assistint a les assemblees mensuals i assumint tasques i responsabilitats.
Per a més general informació, us passo l’enllaç adjunt :
Punt informatiu
Des del blog, felicitem aquesta gran iniciativa, que dona bon exemple a altres projectes similars !
Recull de dades : Web Horts Comunitaris de la Vall de can Masdeu
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
El Molí d’en Santo és un molí paperer del municipi de Barberà del Vallès. Es troba molt a prop del riu Ripoll. Es te d’anar pel carrer Montoriol i passar pel costat del tanatori i baixar fins el fons on estant els horts municipals i allí, seguir el curs del riu i passar a l’altra llera pel pont
i girar a l’esquerra on trobareu un pou rodo,
a poca distancia estareu en el Molí d’en Santo.
Us passo la seva historia :
Consta d’una nau longitudinal i una de transversal, ambdós cobertes a doble vessant, conformant una forma d’ela.
Té dues plantes, la superior amb més obertures que la inferior. Les obertures són petites.
La planta superior tenia la funció de ventilació del cartró i del paper que allà s’hi posava a assecar.
Construït amb pedra o còdols i totxo tot recobert amb un arrebossat. Al llarg del temps s’hi ha afegit altres cossos. Segurament és el molí paperer més antic del municipi.
El Molí d’en Santo, està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barbera del Vallès i Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
