Un Hort diferent : Els Horts “Industrials”

Tots a l’anar per arreu de Catalunya o per fora, ens em fitxat en grans terrenys o extensions, de cultiu d’horta del mateix producte de verdura ven alineats.Hectàrees plenes de cols, carbassons, pebrots del mateix color, el mateix tipus d’enciam, tomàquets de totes les varietats… i que semblen tots d’igual en temany…Són verdures que es cultiven a gran escala, per axó podem dir que son els “Horts industrials”.Normalment son d’un o varis socis o propietaris, que regentant i exploten els horts,  son els que  subministrant a gran escala a centres comercials i mercats.Per portar-ho a terme, deuen de disposar de recs,amb abundant aigua de pou, d’un riu o riera propers,i emmagatzemar aigua en grans basses o embassaments situats en llocs estratègics del terreny.Poden fer una explotació mes productiva i competitiva.Ens podem preguntar per la qualitat , el sabor i si son ecològics, evidentment, ja sabeu la resposta quina és.En moltes d’aquestes explotacions, disposen de grans coberts i així, durant qualsevol època de l’any podent mantenir unes temperatures similar i regulables, amb certes verdures.També podríem posar la similitud en el cas de la Fruita, com son en el camps de Lleida.Els “Horts industrials”, no ens podem enganyar, son mes rentables pel propietari i al consumidor, algo mes barats que els horts de proximitat i/o ecològics.Aquí queda, cadascú pugui escollir, jo em quedo amb les verdures de proximitat.Nota : Les fotografies corresponen als municipis de Mataró, Vilanova del Vallès, Santa Maria de Palautordera, i altres.

 

 

Test i Fotografies : Ramon Solé

La Font de can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà és un espai públic d’esbarjo construït dins de la urbanització de la zona a l’entorn de l’avinguda de Canovelles, el camí del Molí de la Sal, i cantonada on està situat, al començament de la serra de Can Carrencà.De fet, Can Carrencà, era una gran casa amb una extensió important de terres de conreu i horts, actualment esta urbanitzada amb cases baixes, sols queda al costat de la casa una extensió totalment erm.En un costat del parc esta situada  la Font de Can Carrencà, que raja per a tres aixetes metàl·lics i dona l’aigua a una llarga pica d’obra.Hi ha un mur  allargat que és de pedra, situat  en cada costat de la font, que es pot fer servir com a banc i esta coronat amb totxo.L’aigua d’aquesta font, a principi del segle XX, es considerava molt bona, per aquest motiu, era embotellada i es venia principalment a Barcelona.Front la Font de Can Carrencà,  hi ha un sortidor, amb una bassa rodonai un petit brollador central, que dona un ambient de frescor a l’estiu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un Hort diferent : Els Horts urbans, “Conreant Terrassa”

Com a altres grans municipis l’Ajuntament de Terrassa ha impulsat el projecte d’horts urbans.Es tracta de la iniciativa “Conreant Terrassa”, que es va portar aquest projecte des d’ ara fa mes d’una dècada.S’han posat a disposició de diverses entitats sense ànim de lucre, mes de 7.500 metres quadrats de terrenys destinats a l’horticultura.D’aquesta forma es vol recuperar aquests espais i donar suport a projectes amb finalitats socials.Son espais dins del casc urbà de Terrassa, en diversos barris del municipi  i que no s’han edificat.Món Terrassa,  feia ressò d’aquest horts urbans a la ciutat de Terrassa al 04/04/2017, us passo l’enllaç :

https://elmon.cat/monterrassa/societat/mes-horts-urbans-al-barri-del-segle-xx-de-terrassa

Un exemple el tenim amb l’hort urbà situat a prop de la Plaça del vapor Montset, entre els carrers Dt. de Déu dels Àngels, Montserrat i Sant Valentí.Us passo el seu Blog per poder coneixeu-ho  :

https://plantemnos.wordpress.com/

Iniciatives així, fan d’una ciutat mes humana i mes ecològica !

 

Recull de dades : Web de l’Ajuntament de Terrassa i Altres

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un hort diferent : Els Horts en llocs curiosos

La imaginació de les persones, en on posar un petit hort per les necessitats pròpies, a vegades no en un lloc legal per ho permissiu per l’autoritat local, es molt variada…

En el pati o jardí d’una casa es molt freqüent que es posi un hort a vegades no massa gran, el suficient per passar cultivant –ho una estona al dia i treure un profit.

Moltes vegades i per tindre aigua corrent, es podem veure molts horts a la vora de la riba d’un torrent, riera o riu, en el conseqüent perill, que l’aigua no sigui prou lliure de bacteris o altres elements nocius, que en el regatge puguin contaminar les verdures i a les persones q s’alimenten d’aquestes.

Molts cops, estan mig o molt amagats, gràcies a la vegetació exuberant que reina en las ribes dels torrents, rieres o rius.

O be, en llocs amb manca d’aigua directa i tenen de fer us de garrafes, bidons i altres medis per emmagatzemar l’aigua de pluja o portar-la d’altres llocs, tampoc reuneixen unes garanties sanitàries les verdures conreades.

En algun cas hem vist a peu de les vies de tren, molts d’aquest petits horts, que a vegades al passar per les vies han comportat accidents mortals, com el cas de fa uns anys en les Franqueses del Vallès.

Llocs i espais, que ens criden l’atenció i per evitar que s’entri a aquest horts, se utilitzant medis ven curiosos que formen barreres, com somiers, filferros de pues prohibits, planxes de tots tipus, fusta, plàstic com teulades i molts mes…

En un espai, entre edificis que, es terra de ningú o esta a la llarga espera de ser edificat, mentrestant es fa un hortet.

Com el cas de la fotografia, en mig de grans edificacions, contrasta en el lloc que es troba.

També, trobarem llocs que fan la separació d’un Polígon industrial i un hort o varis horts.

Per últim, en terrenys dins de les grans ciutat o poblacions, encara podem trobar-ne, per ho, cada vegada menys.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de La Roca de Sant Martí de Sobremunt

S’arriba a Sant Martí de Sobremunt per la carretera BV – 4607, és un poble amb cases disseminades.La Font de La Roca, està dins del poble i es molt fàcil d’arribar.

Calendari de les Fonts del Lluçanes

Quan s’acaba la carretera, cal deixar el cotxe i agafar el primer carrer a l’esquerra que us portaria a l’Ajuntament i a l’Església, en la primera casa que trobareu i a ma dreta unes escales d’obra  baixen un desnivell i allí trobareu La Font de la Roca.

Arxiu Rasola – Fotografia de la Font de La Roca -Any 1998

Aquesta deu d’aigua esta adossada a la roca, de fet es una font de cisterna.Esta regulada l’extracció d’aigua per una aixeta que recentment s’ha renovat, l’aigua cau a una pica. Com la Font del poble de la Granera, disposa d’una porta metàl·lica per la seva conservació.En un extrem hi ha una bassa. Per sota de la Font, es trobem uns horts.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix, Ramon Badia

Fotografies Antigues : Arxiu Rasola (Ramon Solé)

 

 

 

Un hort diferent : L’Hort Ecològic – 2ª Part

Avui us presento una manera diferent de gestionar un hort, als Horts Ecològics de l’Ajuntament de Vallromanes.El dissabte 23 d’abril de 2016, es va celebrar l’acte de lliurament dels horts ecològics urbans municipals en el marc de l’Ecofira a Vallromanes.Les parcel·les, una vintena de 50 m2 cadascuna, se situen en la part alta de la Riera de Vallromanes, en un recinte tancat de 2.500 m2.Als horts es poden conrear,  plantes alimentàries, culinàries o medicinals i els productes obtinguts no es poden posar a la venda, però sí que es poden intercanviar en un banc del temps. El sistema de reg és per goteix per minimitzar la despesa d’aigua.L’Ajuntament i l’associació Arrel Verda, van  organitzar un curset gratuït per a ensenyar a conrear un petit hort ecològic a les parcel·les municipals o a casa. La formació es  va realitzar el dissabte 7 de maig  de 2016.Les pràctiques es van portar a terme en als Horts Ecològics de Vallromanes i a càrrec de  l’agricultor ecològic Àlex Hervàs.Les dues temporades llargues, han sigut tot un èxit de resultats i participació.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vallromanes i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un hort diferent : L’Hort en una empresa

Avui us presento una manera diferent de gestionar un hort, L’ Hort en l’Empresa. Si, ho dic be, en una empresa privada.De fet un hort en qualsevol lloc pot produir, si esta ben cuida, casi podrien dir mimat, en general es verdura el que hi ha en aquest tipus d’hort, no obstant podria tindre algun arbre fruites i en un costat plantes aromàtiques i/o amb flors..Si hi ha bona relació entre l’Empresa i Treballadors, es por destinar un lloc no massa gran, per ser cultivat.Sempre que es facin les feies laborals i, en l’estona d’oci com en l’esmorzar o dinar, es dediqui a fer les feines en l’Hort.Pot caure alguna verdura d’agraïment al director o encarregat de l’Empresa…

 

Nota : Les fotografies son d’empreses situades en el Vallès Oriental.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un espai singular, el passeig dels Pins de Vilassar de Mar

El passeig del Pins, està situat entre l’Avinguda de l’Escultor Monjo i el carrer del Carme, i va paral·lel a la Riera de Cabrils.El passeig dels Pins, va ser creat el 1924 arran de la urbanització de la carretera de Cabrils, els veïns van haver de cedir part de l’espai que ocupaven els seus horts del carrer del Carme.Com esta clar, els arbres principals son els Pins, que donant una bona obre a l’estiu, lloc on es reuneixen a passar una estona tant avis com nens, disposa d’una petita zona de jocs infantils, que va cedir el propietari del terreny per a tal fi.Disposa d’accessos des dels diversos carrers, així com a ponts i passeres per sobre la riera. També escales que baixen a la riera per anar d’un cantó a l’altre.L’Ajuntament de Vilassar de Mar, durant els anys 2009 i 10, va fer una millora tant a la il·luminació i així mateix com en reorganitzar tot l’enjardinament .Es van instal·lar unes travesses de fusta que fan de jardineres serveixen per reorganitzar totes les plantes . En total de 21 jardineres, cadascuna d’elles amb rec automàtic, que donen una visió més ordenada d’aquest indret emblemàtic, que té molta afluència de pas.La millora i reordenament de l’enjardinament es va completar  amb la instal·lació de nou mobiliari urbà, com seients.Es un passeig que dona molt deguts en donar un tomb.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Els Horts

… I la pagesa va i les cull,

provant-les amb la mà,

primer, fluixet, no fos que es malmetessin,

les albergínies que més tard, en el casull,

enfarinades, fregirà a foc lent.

Oh fosca

dels horts a l’hora en què s’acosta

la nit humida, xafogosa,

d’estiu i passen les parelles

ardents, que no tothora saben

com podran fer-s’ho per caçar plaer

dins el vinyar.

Però no tot es cou

dessota el ventre, ni tot és impuls

ineluctable vers l’apegalosa

dolçor frenètica.

Parlem, ara, asseguts

en la gran plaça del rellotge.

Cauen campanades vermelles.

Aigua en el canal,

flueix el temps.

Autor : JOAN VINYOLI (1914 – 1984)

Si voleu conèixer informació de l’autor del poema d’avui, podeu consultar a :

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/vinyoli-i-pladevall-joan

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa de Sant Quintí o de la Solana del Riu Ter a Ripoll

La Resclosa de Sant Quintí, es a la sortida de Ripoll direcció a Vic,  en la ctra. C-17, km 92,900.  Està situada darrera d’un hipermercat, un supermercat  i una botiga d’accessoris per a cotxes.L’entorn presenta vegetació riberenca, camps i horts.Inicialment era per portar aigua al molí fariner de Sant Quintí. En l’actualitat es per la central elèctrica de Sant Quintí.En Salvador Vaquer, veí de Ripoll, va sol•licitar, el 1900, canviar la resclosa i consegüentment l’altura del canal de captació d’aigua. L’obra responia a la idea de substituir els rodets bota perxes i un batan per dues turbines.

Medidor cabal

El Govern Civil, el juliol del 1902, va autoritzar l’obra i poder aprofitar 5.000 l/s. L’aiguat del 1940 va malmetre part del canal, que es va haver de refer.La Resclosa, es feta de formigó armat, s’aixeca sobre roca natural, té una altura d’uns 3 m, agafa l’aigua del riu Ter i la que surt del desguàs del salt establert a la fàbrica tèxtil d’Agafallops.La casa comporta, es de planta rectangular i construïda amb pedra de riu carejada, agafa l’aigua per mitjà de quatre obertures. La teulada a un sol vessant està feta amb rajoles.Per facilitar la neteja a prop de la Resclosa hi ha una rampa que possibilita l’entrada d’una màquina al canal.Us passo la informació detallada del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-de-sant-quinti

Nota : Les fotografies van ser preses en un dia fred d’hivern i gelat.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé