Els últims horts de l’Hospitalet de Llobregat

Avui us presento dos articles

La Masia de Cal Trabal es troba al camí de la Cadena s/n al mig de la Marina, avui testimoni representatiu del que va estar l’Hospitalet agrícola.

Cal Trabal
Horts i conreus a Cal Masover Nou

Cal Trabal és l’última zona agrícola que queda a la ciutat, les seves terres arriben fins a la malmesa masia de Cal Masover Nou, situada al carrer o ctra. de la Feixa Llarga, on també podem veure alguns conreus i horts,

masia de Cal Masover Nou,

així mateix, encara avui el rec és actiu amb aigua al seu pas.

rec o canal
Rec a cal Masover Nou

Cal salvar i protegir els últims horts de Cal Trabal.

Manifestació de fa uns anys

Des de fa temps la gent de l’Hospitalet fa front per mantenir l’espai agrícola i que no es construeixin més edificis en aquest espai.

Vista de un espai agrícola de la zona

Us passo un article de La Vanguardia que feia referència a l’any 2015 sobre la situació de la zona agrícola de Cal Trabal :

https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20150126/54424656829/hospitalet-zona-agricola-can-trabal.html

Horts al carrer de Feixa Llarga

A la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, s’han creat petits espais pels Horts socials, com el cas de can Buxeres.

Vista aerea de can Buxeres (Google)

Les remodelacions del 2004 al parc de Can Buxeres a l’Hospitalet de Llobregat, van donar lloc a 40 horts urbans de 35 m2 cadascun, els quals estan cedits de manera gratuïta a persones en risc d’exclusió social gràcies a una iniciativa conjunta de la Creu Roja, la plataforma Espai de Ciutadania i l’Ajuntament.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 54qw3-2.jpg
Horts socials a can Buxeres

Us passo de elfar.cat un article sobre els horts socials de can Buxeres :

https://elfar.cat/art/16041/el-municipi-estrena-nous-horts-socials-al-parc-de-can-buxeres

Horts de la Feixa Llarga

Els horts promouen l’autoconsum i alhora generen beneficis terapèutics, socials, educatius i ambientals.

Imatge conreus

Algunes parcel·les estan reservades a entitats d’oci infantil i juvenil perquè puguin donar a conèixer l’agricultura ecològica i els hàbits alimentaris saludables.

Imatge conreus

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet, Viquipèdia, Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Avui destaquem : La Font de la Coma de Mura

Com cada Diumenge us presento dos Articles

Per arribar-nos a La Font de la Comades  del centre de Mura podem anar per les antigues escoles, tot fent un passeig de poc menys de 400 metros, esta en l’indret conegut com La Coma, que dona nom a la font.

En un racó es situada la Font amb un llarg seient al seu costat, tot esta fet de pedres,

a nivell vaig hi ha la sortida de l’aigua que ho fa per un broc de ferro,

l’aigua va dirigida a la bassa que esta al front seu, un antic rec s’emporta l’aigua direcció als horts.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Arbres – El Plataner de la Font de can Matons de Santa Maria de Martorelles

Com cada dissabte un presento dos articles sobre arbres

Hi ha un vell i gruixut Plataner front la casa i la Font de can Matons de Santa Maria de Martorelles.

Amb una gran multitud de branques que en la primavera i a l’estiu ens ofereix una densitat de fulles i una agradable ombra.

El lloc on esta situat aquest plataner, és entre una zona urbana

i una de rural amb horts i vinya.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era fa 30 i 15 anys la Font de la Torre del Canonge de Sabadell

Avui us presento dos articles

En moltes ocasions he pogut fer la comparació d’una font graciés a les imatges que disposo de l’Arxiu Rasola, que vaig iniciar en l’any 1984, gràcies en bona part al meu pare. Per veure i trobar una font en algunes ocasions vàrem utilitzar algun llibre, com el cas del llibre  “Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, aquest mestre va fer la recerca de totes les fonts i mines de Sabadell i altres municipis propers.

He volgut fer-li aquest homenatge dedicat en Ricard ( fa anys ens va deixar), i veure el canvi que ha sofert la Font de la Torre del Canonge de Sabadell al transcurs dels 30 últims anys.

Mirem primer com la va descriure en el llibre editat en l’any 1984 :

En Ricard, els dibuixos de les fonts eren fets seu, aquí tenim la imatge de la Font.

Durant l’any 1988, vàrem fer camí i a fotografiar-la, era una font d’abundant raig que donava les aigües directament a la Bassa – Safareig, en aquells temps hi anava molta gent a refrescar-se, a beure i recollir aigua i sobre tot la gent dels horts que havien per les rodalies i a la llera del riu Tort.

La segona vegada que vaig estar va ser en l’any 2005, continuava amb aigua, però, amb un cabal mes minso i algo descuidat el seu entorn,

ja no havien tants horts i no hi anava a penes la gent.

L’any passat vaig voler veure com estava, donat que tenia referencies que s’havia perdut…

No obstant l’estructura de la Bassa – Safareig continua estant, tot ple de bardisses i no raja pas, esta seca.

Es una altre de les fonts que no crec que tornem a veure com era en al principi i quedarà amb el record de la gent

i poc a poc s’anirà degradant i tapada de la vegetació.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb el record de Ricard Molins i Domènec Solé, dos mestres coneixedors de les Fonts Naturals

Avui destaquem : La Font de la Grípia de Terrassa

La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu el Bus L-3 que us porta, allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,des d’aquest punt, us cal prendrà un camí que esta cimentat  que fa una certa baixada i passareu per una gran explanada amb arbres al seu lateral i seients a l’ombra d’aquests, al mig veureu una singular figuera.Ara, a l’esquerra, unes escales us portaran a peu mateix de la Font de la Grípia.Es una font a un costat de tota una estructura,

nur i seient

l’aigua surt  per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica d’obra que queda per sota del nivell del sòli segueix per una canal oberta que la canalitza fins els horts que hi ha més avall, aprofitant-la per regar.Actualment , casi no hi ha horts, perquè l’ajuntament els a limitat per ser horts il·legals, en terrenys lliures i forestals i que forment un parc perifèric de Terrassa dins de la seva Anella Verda.Era una font molt freqüentada per la gent que amb garrafes recollia l’aigua,ara ja no és així… un cartell posa  que l’aigua no es apte pel seu consum.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent : Els Horts a les lleres del riu Ripoll a Ripollet

Són molt notables els petits horts que hi ha a les lleres del riu Ripoll, al seu pas per Cerdanyola del Vallès i sobre tot al cantó de Ripollet.A mitjans del segle X, es van construir sèquies que encara avui contribueixen al reg de diversos horts per el terme de Ripollet a la vora del riu.Aquests horts estan en general conreats  per gent gran, jubilats i que tenen solucionat el tema de les verdures, hortalisses, i algo de fruita bona part de l’any.Podem veure que tot l’any alguna verdura hi ha plantada, a la primavera i estiu com es natural, hi ha mes varietat de tot, inundant les terres d’una diversitats de colors gràcies al plantat i ben cultivat que està.No obstant, hi ha perills com el risc d’on estan es fàcil la seva inundació si el riu Ripoll fa crescuda rapida.L’aigua del riu es contamina en productes que utilitzant els hortolans.Però a lo millor aquests horts… tenen els mesos contats, l’Ajuntament de Ripollet vol recuperar la llera del riu i portar a terme diferents projectes, us passo informació :

https://revistaderipollet.cat/la-recuperacio-de-la-llera-del-riu-es-fara-per-trams-i-amb-projectes-diferents/

Ja en algun tram a Ripollet i també, en el cas de Montcada i Reixac, durant l’any 2019, va començar la tasca de neteja dels horts a la riba del riu Ripoll.Segons estudi que va fer l’Ajuntament de Ripollet, es va xifrar en l’any 2017, amb uns 600 els horts de diferents dimensions que ocupen la llera del riu Ripoll.També, que més de la meitat d’aquests hortolans que els conreant, no són veïns del municipi de Ripollet.Per tant, l’ajuntament, dona molta importància a l’ampliació any darrera any, de les zones i espais destinats als horts municipals,atorgant petites parcel·les a la gent que està en llista d’espera.Bona part de la zona d’hortes i la vora del riu Ripoll, hi ha camins per fer un bon passeig que es pot practicar tot l’any,on s’ha plantat algun arbre jove i disposa de seients.

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet, Diputació de Barcelona i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Finestra oberta a Cànoves i Samalús : Noves alternatives emprenedores

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

Fora del nucli de Cànoves des de sempre, la gent de les masies es dedicava bàsicament a l’agricultura,

amb camps situats al costat de petits boscos,en algun cas, com passa a arreu, els camps deixen de ser conreats i cultivats, omplint-se de vegetació i malesa …En l’actualitat s’han buscat noves alternatives de vida,no deixant de costat que les noves feines tinguin relació amb la natura,tant present que el municipi, que forma part una gran extensió dins del Parc Natural del Montseny.Avui us presento algunes d’aquestes alternatives en el municipi de Cànoves :

Destacat  les masies que des de fa anys son restaurants destacables del municipi,repartits tant per la zona baixa com en muntanya.Les hípiques també, formen un important medi per  el desenvolupament de les masies i de Cànoves,son nombroses les Hipiques que trobarem per diferents punts del seu terme.Rutes a Cavall La cria de cargol en plena natura, fa que siguin molt sans.Hortus, és una Granja Escola i Horts de lloguer a Samalús, amb visites per famílies amb reserva prèvia, o alguna Agrobotiga.Aula d’entorn rural

Jardineria : plantes i objectes Totes aquestes alternatives emprenedores i moltes més, son una aposta de futur a Cànoves i Samalús.Des d’aquesta : Finestra oberta a Cànoves i Samalús, el que ha sigut un municipi que durant mes de 3 anys he viscut allí, amb el record a tota la gent d’un petit poble però molt gran amb emocions i humanitat, i que dedico el present article , dono avui un “fins aviat”… amigues i amics !!!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent – Els Horts i Jardins comunitaris de can Batlló de Barcelona

Can Batlló és un recinte industrial de 9 hectàrees de superfície ubicat al barri de La Bordeta, al costat de la Gran Via i front l’edifici de La Campana.Us passo la historia de Can Batlló de Barcelona :

Es va construir als terrenys de Can Mangala el 1878, i va entrar en funcionament com a fàbrica tèxtil el 1880 sota la raó social Sobrinos de Juan Batlló. Juntament amb el Vapor Vell i el Vapor Nou -l’Espanya Industrial- constituïen els motors econòmics que van dinamitzar la transformació urbana de Sants a finals del segle XIX i es va mantenir en plena activitat fins a finals del segle XX.Per saber mes de la situació actual de can Batlló, us passo un enllaç :

https://www.canbatllo.org/reivindicacions/

Els Horts i jardins comunitaris de can Batlló, està situat entre el mig de les naus existents i els grans edificis que s’han construït en els últims anys,és un espai que joves i jubilats comparteixen per tindre unes verdures i hortalisses que realment fan de bon veure.En els costats del perímetre, hi ha el jardí, amb diferents plantes que a la primavera i part de l’estiu omple de flors, que la gent del barri i de l’hort han aportat ells mateixos.Llegim en la seva Web :

“Treballem per mantenir uns horts i jardins comunitaris oberts al barri dins de Can Batlló.

No només per la necessitat de tenir més espais verds a la ciutat, sinó per recuperar el contacte amb la terra.Estem fent d’aquest un espai d’intercanvi de coneixements teòrics i pràctics per què tothom pugui aprendre i experimentar. A més, és un espai inclusiu i accessible per a la realització personal i col·lectiva, on els veïns i veïnes col·laborem, ens relacionem, compartim inquietuds per l’agricultura ecològica i la salut de manera assembleària, horitzontal, lúdica i creativa.”

Està obert normalment els dies i horaris que indiquem :

Dimarts i divendres 10h-13h – Dijous 17h fins el capvespre.Si aneu a fer un passeig, veureu els canvis que en poc temps ha sofert can Batlló.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del carrer Vinyetes de Sant Feliu de Codines

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Aquesta Font esta situada en un costat de la cruïlla del carrer de Vinyetes, amb el carrer de can Bosch, carrer era nova i carrer Salvador Seguí de Sant Feliu de Codines.La Font, es a l’ombra d’un grup d’arbres, i acompanyada per dos bancs de fusta i paperera.La Font te una paret feta de rocs i una pica semi circular.L’aigua surt d’un aixeta regulada i cau a la pica.El carrer de Vinyetes, esta limitat pels vehicles i es un lloc de caminadai passejada per a gossos.A les rodalies d’aquest carrer, hi ha diversos horts.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es una Bassa de filtratge d’aigua ?

Es una bassa, sigui rodona o rectangular, que la seva finalitat es filtrar l’aigua de les impureses que porta en suspensió,quan mes nivells de filtres portar, mes podrem dir que la qualitat de l’aigua que surt es mes purificada.Les que avui ens referim, son les que de forma natural filtren l’aigua,aquesta arriba per medi d’una canal o tubària, fins la bassa del Filtratge,allí, hi ha plantes aquàtiques i diferents nivells de sorra, terra, pedres… que retenen les partícules en suspensió.L’aigua torna a sortir pel desguàs, que pot derivar ,a uns horts, com el cas de Caldes de Montbui,per regar la vegetació d’un Parc, com passa en el Parc del Lledoner de Granollers, que la setmana passada ja us vaig fer varis articles,o simplement tornar l’aigua a una riera o riu,preservant la vida animal i vegetal que habita en l’indret.També, hi ha Basses de Filtratge, que amb mes tecnologia poden controlar bactèries i alguns elements químics.Us passo un ampli treball o estudi molt interessant, sobre el filtratge de l’aigua i altres temes relacionats :

https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/7176/Mem%C3%B2ria.pdf?sequence=2&isAllowed=y

Felicitem l’autor d’aquest treball.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé