La Sínia de cal Felip Neri esta en el Raval del Cisó, situat dins als horts de Cal Felip Neri, a l’altre costat de la carretera BV-1123 a Marganell.
Sínia que s’emprava per al regadiu, tot elevant l’aigua de la riera de Marganell, quan el seu curs passava arran d’aquesta. Està composta per dues columnes de pedra, damunt de les quals descansen els extrems d’una jàssera horitzontal.
En aquesta hi ha fixada una roda horitzontal amb braçols, que es movia amb una bèstia que hi voltava, i amb la qual s’engranaven les dents d’una roda vertical que es troba fixada en un tercer pilar. En rodar, movia una sèrie de catúfols disposats al llarg d’una cadena, la part inferior de la qual quedava submergida dins l’aigua.
Actualment, al seu costat hi ha un gran dipòsit d’aigua pel rec dels horts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
La Font del Comú esta situada a prop del Torrent del Comú i al mig de la zona d’horts.
Cal baixar pel camí que esta entre una casa i el camp de futbol, des del carrer de la Font d’Ullastrell i que porta directament a la font.
Historia:
Antigament, quan el safareig encara estava en funcionament, les dones baixaven dels barris de la Serra, can Gras i el Sardà a rentar la roba al Comú.
Però malgrat això, la principal activitat del Comú era recollir aigua pel consum de les cases.
Les dones baixaven amb els càntirs i la roba, i pujaven “amb la burra, la mula o el matxo carregats, els càntirs als còrns de la sarria i la roba neta plegada sobre el bast” (Massagué, 1982: 13).
Entre els horts podem veure algun pou.
Recinte de planta rectangular format per la font, una zona de taules i un edifici amb un dipòsit al seu interior.
La font brolla d’un petit marge delimitat per un mur de maons en forma d’L, que alhora integra la zona de taules. L’aigua emana d’un tub encastat al bell mig d’un arc de mig punt tapiat.
A la dreta de la font hi ha la zona d’esbarjo, formada per un enrajolat modern on s’assenten les taules i els bancs d’obra.
A l’altra banda hi ha l’edifici del dipòsit, de planta quadrada i assentat en un marge. Presenta la coberta plana i s’orgnitza en un sol nivell.
La façana principal, orientada a la zona d’esbarjo, presenta un únic portal amb l’emmarcament bastit amb maons plans, i petit arc de descàrrega a la part superior de l’obertura.
A la façana de migdia hi ha una petita finestra rectangular de les mateixes característiques, i a la de ponent una obertura actualment tapiada.
L’edifici està coronat per una barana bastida en maons, a mode de balustrada. Al interior hi ha un antic dipòsit de planta circular bastit en maons. Tots els paraments de la construcció deixen l’obra vista.
Observacions:
Sembla ser que l’antic safareig del poble està situat sota la zona de taules de la font del Comú, des de la dècada dels anys 20.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de can Morral del riu està sota la masia de Can Morral del Riu,
des del camí dels horts de la casa, en una zona amb plataners, en Abrera.
La masia de Can Morral del Riu és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra “calaix de sastre”, escrita a la segona meitat del segle XVIII, com la casa “d’en Murral”.
Envoltada de quatre grans plataners i una filera de lledoners,
la font presenta un petit túnel tancat amb una reixa on es troba la mina.
L’aigua, no potable, surt per un canaló a una cubeta de petites dimensions des d’on desguassa per una canonada per sota del camí d’accés.
La font està emmarcada per una estructura feta de maó i pedra que cobreix la surgència en forma d’arc de mig punt,
que es perllonga cap als costats en forma d’una doble filera de bancs.
La paret inscrita dins de l’arc està enrajolada.
La surgència és permanent, conduint-se l’aigua a la bassa de rec dels horts de la masia de Can Morral del Riu.
Es un lloc agradable per estar una estona i per fer un àpat.
Llàstima que està brut de deixalles que per part d’algunes persones tiren al terra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Els Horts de Sant Fruitós, estan en la part antiga del poble, en el barri conegut com la Sagrera.
El Torrent Bo passa per el costat de la Sagrera s’ha de fer per tant per arribar a bona part dels horts tot travessant aquest torrent per un petit pontarró.
Torrent Bo
Actualment aquest tram del torrent a tocar de la Sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes desprès d’una pluja forta.
l’Horta de Sant Fruitós.
El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l’Horta de Sant Fruitós.
L’existència d’aquest torrent es manté encara en la vida de l’horta de Sant Fruitós.
A poca distancia més avall, al finalitzar la zona de l’Horta, al costat del mas de La Sala,
dit torrent desguassa al riu d’Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat.
Són uns horts molt ben parcelats i creiem que amb un bon rendiment de verdures i fruites,
gracies per varis motius, el constant treball dels pagesos,
l’aigua del Torrent Bo, que en canals i recs fant la distribució equitativa per poder regar.
I per últim, que la regulació de l’aigua esta tal com veiem en aquest cartell.
Us passo aquest enllaç sobre l’aigua pels regants :
Aquestes petites canals o sèquies estan construïdes amb diversos materials, com pedra del país, pedres de riu, unides amb morter de calç, ciment o formigó.
En algun tram, el canal té com a paret la penya natural.
Al seu costat, se han multiplicat al passar la canal a prop d’un poble els horts, molts d’ells situats arran mateix de les canals per aprofitar l’aigua.
Moltes de les aigües son de rius, i per tant no estan tractades ni donen una higiene optima per regar.
Molt dels cassos són horts no legalitzat en terrenys que fa temps els corren.
No disposen de massa terreny i estant parcel·lats i separats amb materials de rebuig.
També, es conrea poca varietat de verdures en general.
Alguns municipis controlen la proliferació d’aquest tipus d’horts i la seva limitació o eliminació.
La Font i safareigs dels Ànecs està a l’entrada dels Horts de Can Purull de Viladecavalls, a poca distancia de la Font i Bassa del Rectoxo. ( Que ahir us vaig presentar),
a peu de la carretera d’Olesa a Terrassa.
Font que es troba situada en una zona d’horta sota la casa de Can Purull.
L’aigua surt directament d’un petit mur que porta la inscripció “Font dels ànecs”, sense que hi hagi brollador ni pica.
Per mitjà d’uns canals, l’aigua es diposita en dues grans basses, des de les quals es reparteix amb un sistema de rec canalitzat.
Les basses també s’utilitzaven com a safareig; encara es conserven les pedres verticals per rentar la bugada.
Antigament, les dones residents al nucli de Sant Martí anaven a rentar la roba en aquests safareigs.
També se’ls coneix com a safareigs de Can Purull, per la proximitat d’aquesta casa.
La Bassa de cal Vilaseca esta a uns 40 m en direcció sud-oest al final del carrer Sant Josep de Vacarisses.
La Bassa de cal Vilaseca
Us passo dades historiques:
Aquesta era una zona tradicional d’horts, que aprofitaven l’aigua del torrent que baixava del poble.
Segons informació oral, aquesta bassa ja existia al començament del segle XX.
Torrent proper
Bassa per regar situada en una antiga zona d’horta nodrida pel torrent que baixa de la Font de la Canal. Es tracta d’una bassa allargada de planta irregular. Està construïda aprofitant la paret natural d’un terreny amb desnivell i tancada per un mur de pedra, totalment arrebossat de ciment. Al costat té una barraca de construcció moderna. Actualment la bassa i els horts es troben en desús i tota la zona és coberta per vegetació.
Torrent proper
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- DIBA.
Els Horts de can Mestres estan en el carrer del camí de Can Clos, 1-9 de Barcelona. (Districte de Sants – Montjuïc / La Marina de Port).
Forma part aquest Hort públic de la xarxa d’ Horts Urbans de l’Ajuntament Barcelona .
Espai amb parcel·les pel conreu, per a jubilats del districte en règim de concessió durant 5 anys.
En aquest hort urbà, hi han unes 52 parcel·les.
Les adjudicacions es fan per sorteig públic organitzat per el districte de Sants-Montjuïc. La gestió es porta des de Parcs i Jardins de Barcelona, I.M.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 