Pou de glaç d’Horta d’Avinyó (Bages)

El Pou de glaç Horta d’Avinyó, està en la ctra. d’Artés – Avinyó, km 47,5 d’Avinyó.

Us passo la seva Història:

  • És una construcció d’època moderna (probablement del segle XVIII), situada a una alçada de 290 metres.
  • Donades les seves reduïdes dimensions, deuria servir per abastar gel a les poblacions més properes (Avinyó i Oló bàsicament, poblacions on no es té la notícia de cap pou de gel.

Avui es conserva només la meitat del que havia estat el pou de glaç, ja que en eixamplar la carretera van partir el pou pel mig.

Es tractava d’un pou de dimensions més aviat petites si es compara amb el d’altres pous de la comarca que poden arribar als 14 metres d’alçada i poden superar els 9 metres de diàmetre. El mur té un gruix de 43 cm. Conserva una de les dues obertures que tenia el pou.

El Pou de glaç d’Horta d’Avinyó és un pou de glaç del municipi d’Avinyó (Bages), una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Aiguabarreig del Torrent Bo amb el Riu d’Or en Sant Fruitós de Bages

El Torrent Bo ha estat de vital importància en la vida econòmica del poble de Sant Fruitós, ja que cal pensar que la sagrera originària de Sant Fruitós s’ubica al junyent situat entre aquest torrent i el riu d’Or, per tant les seves aigües eren aprofitades per regar els horts propers.

Us passo la seva historia :

  • Aquest indret era conegut amb el nom d’Horta de Sant Fruitós. Malgrat el seu nom actual, a l’Edat Mitjana- almenys fins el segle XIII- aquest torrent fou conegut amb el nom de Torrent Mal o Torrent Malo, i així apareix sovint en la documentació als anys 1162, 1170 i 1195.
  • A partir del 1280 ja comença a aparèixer amb el nom de “Torrent Bo”. Així l’any 1280 l’abat Guerau reduí a Pere Bord i al seu fill bernat, els agrers que havien de donar dels espelts i fruits de l’hort i terra que tenien per Sant Benet al Torrent Bo. SALVADÓ (2003:85)
  • El 1344 es va dictar una sentència arbitral per solucionar el conflicte que tenien Pere Vidal, d’una part, i Bonanat Terròs, sobre el Torrent Bo, que fluïa entre les seves propietats, al costat mateix de la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:87)
  • L’existència d’aquest torrent es manté encara en la vida de l’horta de Sant Fruitós, malgrat que a la dècada del 1930 fou canalitzat al seu pas pel poble de Sant Fruitós, conduint-lo entre marges delimitats. Actualment encara és visible al seu pas per la població.

Curs fluvial que recorre el terme de Sant Fruitós en sentit N-S. El seu naixement es produeix a la partida coneguda com “dels Totxos” al terme municipal de Santpedor, i discorre en sentit S, entrant al terme de Sant Fruitós de Bages per la zona de Claret cap als Plans de Santa Anna. Al pas per aquest tram també pot ser conegut sota el nom de Torrent de Les Feixes, pel seu pas per les terres d’aquest mas.

Des d’allà es dirigeix cap a la vila de Sant Fruitós de Bages vorejant l’actual polígon industrial de La Serreta. Des d’allà l’entrada al municipi el realitza vorejant pel seu cantó E la Sagrera de Sant Fruitós, que resta delimitada en aquesta banda pel pas de dit torrent. El pas de la sagrera a la resta de la vila de Sant Fruitós s’ha de fer per tant travessant aquest torrent per un petit pontarró. Actualment aquest tram a tocar de la sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes. El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l’Horta de Sant Fruitós, davant de la sagrera. Pocs metres més avall, al finalitzar la zona de l’Horta, al costat del mas de La Sala, dit torrent desguassa al riu d’Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat.

A nivell mediambiental, cal pensar que l’aprofitament intens d’aquest torrent i de les terres de conreu veïnes per les quals passa, així com la creació d’abundants polígons industrials i la urbanització de l’espai, han desfigurat considerablement el que podia ser el seu entorn vegetatiu i faunístic natural. Malgrat tot, és al seu tram superior, a tocar dels Plans de Santa Anna i el mas les Feixes, on és conegut amb el nom de Torrent de les Feixes, on conserva la vegetació més densa, pròpia d’àmbits més humits, amb un interessant bosc de ribera, que sobresurt enmig de la planura de cereal. En aquest sentit, el seu principal interès natural radica en haver-se convertit en una zona de refugi i cria de nombroses espècies migratòries, com és el cas de les fredelugues, la daurada, l’esmerla, el milà negre, la cuereta groga, la tòrtora, etc.

Els entorns del torrent, a mida que ens aproximem al nucli de Sant Fruitós, resten delimitats per comunitats arbustives determinades bàsicament per canyissars, arbustos, i alguna alber esporàdic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de l’horta del Carner de La Granera

Fotografia: Viquipèdia / 1982.

Conjunt situat al sud-est de la masia del Carner, sota el camí que li dóna accés, al marge de llevant del mateix.

Us passomes dades sobre aquesta antiga masia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Carner_(Granera)

Consisteix en una boca de mina d’obertura rectangular bastida en pedra i amb un marxapeu ben escairat. L’interior de l’estructura és rectangular i està ple d’aigua. La font està connectada amb una bassa de planta irregular situada al seu davant.

Està excavada al subsòl i delimitada amb un mur baix de pedra, tot i que l’abundant vegetació que la cobreix no permet veure si aquesta estructura delimita tot el seu perímetre.

A la banda de tramuntana de la bassa hi ha una canalització excavada al subsòl que discorre en paral·lel al torrent. Al costat de la font hi ha les restes d’una pica rectangular de pedra picada.

Tant la font com la bassa servien antigament per regar els horts del voltant i també per abeurar el bestiar.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano

De nou anem al Parc del Laberint d’Horta de Barcelona

Del Parc del Laberint d’Horta, a Barcelona us vaig fer un article el 14 de Maig de 2016, avui  us porto de nou al Laberint d’Horta.El Parc del Laberint d’Horta, va ser dissenyat el 1792 per l’enginyer italià Domenico Bagutti, sota la iniciativa del propietari de la finca, Joan Desvalls, marquès de Llupià i d’Alfarràs.Va ser obert com a parc públic el 1971.Es troba al districte d’Horta-Guinardó, a Barcelona.Es pot accedir o bé pel  passeig dels Castanyers, 1-17 o pel carrer dels Germans Desvalls.Al parc s’hi troba l’antiga “Torre Soberana” una antiga casa de camp del segle XIV  situada a peu de Collserola, i restaurada i redecorada en estil arabesc durant el segle XIX.El Laberint vegetal està format per xiprers retallats, té 750 metres lineals i posa a prova l’orientació i dóna nom al parc,és un punt de trobada i joc pels grans i petits.Podem dir que és el jardí més antic de tots els de Barcelona,amb la incorporació d’un jardí romàntic amb parterres, placetes, grans arbres.En total 9 hectàrees parcialment enjardinades seguint el gust pels jardins neoclàssics de l’època, tot i que el caràcter boscós de la majoria del parc li donen un caire romàntici ple de llocs per descobrir, alguns decorats amb escultures mitològiques.Hi ha racons per admirar com :

la porta xinesa,la gruta,el refugi del pagès,la cabana de l’ermità,el canal romàntic,la cascada artificial creada amb roques,i la gran bassa que sempre hi ha peixos de colors,que tant encanta als petits.Per mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Laberint_d%27Horta

Us passo l’enllaç d’un interessant article sobre el passat del Parc del Laberint :

https://enarchenhologos.blogspot.com/2019/01/els-fantasmes-del-parc-del-laberint.html

 

Recull de dades : Web de Parc i Jardins de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de les Rieres d’Horta a Barcelona

El Parc de les Rieres d’Horta va ser inaugurat el Juliol de l’any 2013, per tant es un dels Parcs mes nous de la ciutat de Barcelona.Us passo, la informació apareguda en el seu dia, que va ser publicada amb detall per La Vanguardia sobre el Parc de la Riera d’Horta :

http://www.lavanguardia.com/mon-barcelona/20130722/54377763983/parc-de-les-rieres-d-horta.html

És un Parc amb gran diversitats de plantes i arbres per això el distingeix d’altres  i que estan agrupades per varietats i classes, en cada sector hi ha un cartell amb el nom de la planta.De Viquipèdia he extret  aquesta informació detallada de com era i per on passava la Riera d’Horta fa mes de cent anys en rere :

“ La riera d’Horta era el curs d’aigua més important del sistema hidrogràfic del pla de Barcelona, format pels torrents i rieres que baixaven principalment de la serra de Collserola.

Parc de les Rieres

Els torrents que baixaven del vessant de la serra confluïen a actual carrer Lisboa amb l’avinguda de l’Estatut i allí es reunien les aigües que engrossien el cabal de la riera, que passava per sota l’antic pont (avui l’encreuament del carrer Tajo i passeig Maragall). Una mica més avall també hi anava a parar el torrent de Mariner.

La riera seguia pel carrer Cartellà i encara rebia a la dreta el torrent de Carabassa (que baixava del turó del Carmel recollint petits torrents que baixaven d’aquest turó i del de la Rovira), per on avui conflueixen els carrers Pitàgores i Cartellà.

El curs continuava pel carrer que encara s’anomena Riera d’Horta (a Sant Andreu), pels carrers de Rovira i Virgili i del pare Manyanet (antigament paral•lel a la riera de Sant Andreu), travessava les vies del ferrocarril, amb una llera elevada sobre els terrenys veïns, i per la rambla de Prim s’abocava al mar (en aquest últim tram era paral•lel al riu Besòs).

Tots aquests torrents regaven, abans de l’edificació massiva, un espai on hi havia des de cases senyorials, a grans masies i explotacions agràries i jardins d’esbarjo, bòbiles, teuleries i diverses indústries que requerien molta aigua.La Clota i Horta, que rebien part d’aquestes aigües, es van convertir en un dels indrets més ben regats del terme i es van omplir d’hortes, safareigs, jardins senyorials i torres residencials.

Per això la riera d’Horta va ser un element molt important per l’economia rural i indústries i oficis que necessitava molta aigua (ferrers, bugaderia, pellaires, bòbiles, fabricació de midó etc.).

La riera era un element molt important per la gent d’Horta i està en l’imaginari de les persones que la van viure i estimar.”

Parc de les Rieres

En el Parc de les Rieres d’Horta, disposa d’un gran dipòsit per emmagatzemar l’aigua de la pluja per poder tindre una gran reserva i a la vegada, frenar així unes possibles rierades en aquest sector, donat les pendents que hi ha.Es un Parc allargat i paral·lel al carrer de Jerez i l’Avinguda de l’Estatut de Catalunya.Disposa de Jocs infantils,

Parc de les Rieres

pistes de botxes i bitlles, Jocs esportius, fonts de xarxa,

Parc de les Rieres

una gran pèrgola fotovoltaica, Bar i Lavabos.

Parc de les Rieres

El Parc de les Rieres d’Horta, ve ser dissenyat amb bon encert en poc espai disponible.

 

Recull de informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre del carrer de la Puríssima de Barcelona, no és Torre d’Aigua !

dscn7600_01Al començament d’aquest carrer de la Clota, hi ha una casa amb una torre coronada amb una barana, a tocar actualment al carrer de Lisboa.dscn7601_01Sembla que sigui una Torre d’aigua, però el cert és que una antiga picabaralla entre veïns va fer que el propietari de la casa (1922) fes aquesta torre per poder veure el mar, cosa que llavors era possible perquè no hi havia ” la massa edificada” del davant com en l’actuaitat.dscn7602_01Per tant, NO és una Torre d’aigua.dscn7603_01Us he volgut ensenyar aquesta preciosa i senzilla Torre, donat que en alguns articles per Internet surt com a Torre d’aigua, d’aquesta manera queda clar que no ho és.

dscn7604_01

Recopilació de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Aqüeducte de Can Canaletes de Cerdanyola del Vallès – Tram 1 #

???????

De l’Aqüeducte de Can Canaletes, se’n conserven dos trams, paral·lels a la riera de Sant Cugat en el Terme de Cerdanyola del Vallès.

aaDSCN6703_01Avui destinarem a conèixer el que està en el camí d’Horta.DSCN6700_01Per arribar-hi és molt fàcil, des de Cerdanyola del Vallès ens anirem  a la confluència dels carrers de la Ginesta amb el Passeig d’Horta, d’aquest darrer  i partint des de la caseta d’informació del Parc de Collserola, agafarem el camí que va tot recta i passarem per el gual sobre la riera de Sant Cugat, ja des d’aquí podem veure l’aqüeducte.DSCN6697_01En aquest Tram, hi ha sols només dues arcades al costat de Can Canaletes. Està bastant ven conservat.

Arcada de la dreta

Arcada de la dreta

No hi ha dades de la seva construcció. Alguns opinen que és obra dels segles XVI o XVII, i altres creuen va ser construït en època més avançada.

Arcada de l'esquerra

Arcada de l’esquerra

Aquestes arcades son com la porta d’entrada al Parc de Collserola des de Cerdanyola del Vallès, si seguim l’ampli camí de terra,  ens portarà per can Catá, entre altres masies, alguna font , fins al barri d’Horta a Barcelona, són molt els itineraris que parteixen des d’aquesta pista forestal.xDSCN6695_01L’altra tram està situat enmig de camps de conreu, i està format per tretze arcades, això ho veurem amb l’article de demà.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc del Laberint d’Horta, a Barcelona

1376505064332_01Ara al Maig, ja cal anar buscant l’ombra dels arbres i la frescor de l’aigua, us invito a conèixer  el Parc del Laberint d’Horta a Barcelona.1376302718431_01El Parc té una superfície de 9,1 ha, és el més antic a Barcelona, i està ubicat a l’antiga finca de la família Desvalls, als peus de la Serra de Collserola. Inclou  un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX. Just a prop de l’entrada al parc es troba l’antic palau de la família Desvalls.DSCN0015_01Un gran nombre de peces escultòriques repartides pel parc ens traslladen al mon de la mitologia grega272_01. A la terrassa inferior, on hi ha el laberint, hi ha un relleu de marbre amb Ariadna i Teseu i al seu centre hi ha una estàtua d’Eros, entre altres.DSCN0010_01El Parc del Laberint, com el seu nom indica, compta amb un laberint de xiprers. 1376302758004_01 Té 750 metres lineals i posa a prova l’orientació i la paciència de tothom qui s’atreveix a entrar.273_01És un bon espai on divertir-se i també on aprendre.DSCN0005_01El Parc del Laberint és un parc tranquil on es pot passejar, descansar, llegir el diari, relaxar-se en els diferents espais que té i contemplar una exhibició esplèndida i variada de plantes, flors i vegetació, hi ha una zona de bosc en la part mes superior al Parc.276_01

També,  racons per descobrir com la porta xinesa, la gruta del minotaure,  el canal romàntic o la cascada artificial creada amb roques i una riera artificial.275_01

Així com, parterres, places a l’ombra de grans arbres, el refugi del pagès, la cabana de l’ermità i fins i tot un fals cementiri formen part del parc. DSCN0006_01Destaquem, el jardí domèstic i el jardí dels boixos que completen aquest parc on el color protagonista és el verd de la vegetació i el color de les flors, segons l’època de l’any.DSCN0011_01

Cal destacar , que trobareu aigua pertot arreu: un safareig, cascades, riera, basses amb peixos, brolladors i fonts.1376303998205_01

Per a mes informació

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Laberint_d’Horta

1376303103110_01DSCN0009_01Quan aneu, us desitjo que ho passeu molt be !!!

274_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre de l’Aigua i la Font del carrer de Campoamor de Barcelona

DSCN5415_01En el Bloc “Memòries dels Barris “ La Carme Martín, ens explica molt  detalladament d’on venia l’aigua de la Torre i Font que en cara podem veure en el carrer Campoamor número , 35 :

Can Cortada

Can Cortada

“La mina de Can Cortada subministrava aigua a gairebé tot el carrer Campoamor, algunes cases del carrer Capí i de Sant Gaudenci. La canalització baixava pel torrent de la Font del Gos (del Notari) passava l’antiga carretera per on, abans, hi havia un camp de tir en uns terrenys de Can Cortada – avui camp d’espots dels Salesians – passava per la banda esquerra de la masia fins a trobar el Passeig de l’Ensenyança i allí, entrava al convent de les Dominiques  on hi havia el primer el primer pilar d’aigua, des d’on anava al segon al carrer de Campoamor, davant del carrer de Sant Gaudenci, a la vora d’una font avui sense ús. La mina donava aigua a 24 usuaris en un total de 12 plomes diàries.

convent de les Dominiques

convent de les Dominiques

Avui la mina ja no s’utilitza, però encara hi ha veïns que n’havien estat usuaris: les famílies Matas, Pal i Pastó. Va ser una de les últimes torres que petites i antigues companyies d’aigua als usuaris.”

(Carlota Giménez i Compte – Rieres, torrents i fonts.)

DSCN5414_01Efectivament, si ens posem en el numero 35 del carrer Campoamor, veiem el que havia sigut la font, de fet era construcció monumental, dintre d’una copula que l’aigua donava a una pica.

Jo sempre l’he vist com a lloc per poder assentar-se.DSCN5413_01Darrera majestuosa la Torre d’Aigua, la segona del Convent, hi  que s’ha conservat fins els nostres dies.DSCN5412_01Te una forma diferent a les antres Torres d’Aigua existents a Horta, no es ni rodona, ni ovalada, ni quadrada, tot el contrari, és irregular en la seva estructura general, sembla rodona i amb reforços en cada costat. Amb tres finestres a diferent altura i centrades a la cara de la paret i ovalades amb una reixa.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc Agrari Baix Llobregat

megalogo_producte_frescCom es defineix el Parc Agrari del Baix Llobregat ? :

“El Parc Agrari del Baix Llobregat té com a objectius consolidar i promocionar l’activitat agrícola a la comarca, impulsant programes específics que permetin preservar el valors productius del l’espai agrari i promocionant el producte local de qualitat i consum de proximitat.DSCN5014_01L’Agriproxima’t es una iniciativa del Parc Agrari per posar en contacte a pagesos del Parc Agrari que fan venda directa de productes i a consumidors.
A més, el Parc Agrari ens proposa un itinerari circular senyalitzat per la zona agrícola al voltant de Can Comes i un seguit d’activitats vinculades al producte de proximitat i que ens permetran conèixer l’agricultura al delta del Llobregat.”DSCN5012_01

Per a mes informació :
http://www.elcampacasa.com/marca/producte-fresc

DSCN4963_01Bona part del Parc Agrari del Baix Llobregat, es l’Horta de Viladecans, és amb la mes important desprès de Sant Boi i El Prat.DSCN4975_01És amplia, amb parcel•les molt ben cultivats, alineades , separades unes propietats de les altres… amb molt de gust i dedicació dels pagesos de Viladecans.DSCN4981_01
També, hi ha mes casolanes, com en altres llocs, al costat de la via ferrea.DSCN4977_01Son verdes tot l’any, gràcies a un entramat de sèquies o recs, que fa que és tingui l’aigua ven distribuïda.DSCN4978_01DSCN5009_01Axó, sumat als pous i basses que es disposen , fan uns cultius que en molts altres llocs de Catalunya voldrien…!DSCN5010_01DSCN5016_01També, com a tots els llocs, cal protegir els conreus dels furts que amb facilitat es poden donar, per això hi ha un cos de vigilància que recorre per tot el Parc Agrari del Baix Llobregat.DSCN5013_01DSCN5011_01
Veurem que cada horta, els seus propietaris han ballat el seu terreny prenen mesures perquè ningú entri a robar les fruites i verdures.DSCN5017_01DSCN5018_01Cada any és celebrant fires gracies aquest Parc Agrari que esta tant a prop de la gran ciutat de Barcelona, us passo un enllaç de les realitzades a l’ant 2015 :

http://www.elcampacasa.com/

guia3_1Per tot el Parc Agrari, hi han camins mes o menys amples que recorren els terrenys cultivats, per l’accés dels vehicles i maquinaria de la gent i pagesos que treballant el camp. DSCN4976_01

No obstant, son de lliure circulació per la gent que vol a anar a recorre els camins, caminant, corrents, amb bicicleta o qualsevol altre manera.DSCN4974_01Cal destacar un lloc on la natura s’ha fet fort en mig dels conreus i hortes,DSCN5015_01 Les Basses de Cal Dimoni, per ho axó ja serà comentar-ho en una altra ocasió propera…

Text i Fotografies : Ramon Solé