Pot afectar als arbres, gelades, boires prolongades i grans nevades?

Els arbres i vegetació en general poden estar exposats a les inclemències dels efectes de l’hivern, com gelades, boires prolongades i grans nevades, arribant a posar en perill la seva existència o produir danys importants.

De l’enciclopèdia.cat llegim en “ L’hivern silenciós “ :

A les boscanes decídues l’hivern és l’estació més tranquil·la, l’època de la quietud i el silenci. El bosc descansa en molts sentits i de diferents maneres; la majoria d’ocells han migrat i la seva xerradissa sorollosa s’ha aturat fins a la primavera. Molts mamífers, amfibis i rèptils entren en una fase de letargia o hibernació i pràcticament sembla que hagin desaparegut del bosc.

Els insectes i altres artròpodes moren, o bé passen l’hivern en estat letàrgic o en forma de larves o pupes immòbils. Fins i tot les llavors entren en una fase de letargia: tot i que podrien haver germinat en el moment de madurar i caure, retarden la germinació fins a la primavera per diferents mètodes.

Els arbres i els arbustos es troben inevitablement exposats al fred i a altres condicions adverses. Les plantes herbàcies, en canvi, passen l’hivern en forma de llavors, de bulbs o de rizomes i d’aquesta manera eviten els rigors de l’estació: les llavors sota la virosta, i bulbs i rizomes sota terra.

Per a arbres i arbustos, l’estació freda comporta el risc addicional de la possible formació de glaç als teixits de les seves parts aèries, que pot causar la mort del vegetal, bé per deshidratació i danys físics causats per la formació de cristalls de glaç, bé per alteracions en l’estat col·loïdal del citoplasma cel·lular o en la permeabilitat de les membranes plasmàtiques a baixa temperatura.

Els mecanismes destinats a prevenir aquests danys constitueixen un procés anomenat enduriment, l’única manera de resistir amb eficàcia les glaçades.

En aquest procés se succeeixen diferents fases: en primer lloc un pre-enduriment, que es dóna quan la temperatura encara és per sobre dels 0°C, i comporta un ràpid increment de la concentració de sucres en els sucs cel·lulars.

L’enduriment pròpiament dit es produeix durant la primera setmana de glaçades, al final de la tardor, quan la temperatura se situa entre els -3 i els -5°C. Comporta canvis en l’estructura col·loïdal del citoplasma cel·lular (principalment reduint el contingut d’aigua) i en la permeabilitat de la membrana plasmàtica, cosa que assegura que no es produeixin danys cel·lulars per formació de cristalls de glaç i permet a la planta suportar temperatures de fins a -30°C.

La fase d’enduriment final incrementa la resistència a la congelació i les parts aèries de la planta esdevenen pràcticament inactives.

En condicions de laboratori, s’ha comprovat que es pot sotmetre una planta a congelació amb nitrogen líquid a -196°C sense que es formin cristalls de glaç i es pot invertir el procés de vitrificació o congelació absoluta sense dany si es descongela la planta de manera adequada, pas a pas. Les arrels, que mai no es veuen exposades a l’acció del fred com les parts aèries de la planta ni han de resistir inclemències tan extremes, sempre es mantenen poc o molt actives i constitueixen una reserva important de saba i de substàncies nutritives que es podran utilitzar durant la següent estació de creixement fins que les fulles puguin reprendre la seva activitat sintetitzadora.

Les espècies acomoden els seus processos d’enduriment a la temperatura de les regions on viuen. El roure pènol (Quercus robur) i el plàtan fals (Acer pseudoplatanus), per exemple, són molt més resistents a la congelació que altres espècies dels gèneres respectius pròpies de zones més occidentals d’Europa, de clima menys continental…

…Més avall, sota la neu, l’activitat al sòl s’ha reduït però no s’ha aturat del tot. Les fulles caigudes van desapareixent, consumides i digerides per cucs, bacteris, fongs i una miríade d’artròpodes, que al seu torn serveixen d’aliment a musaranyes (Sorex, Crocidura, Blarina) i talps (Talpa, Mogera, Parascalops, Condylura). Moltes de les llavors que han quedat mig colgades a la virosta són desenterrades, una darrere l’altra, pels ocells que es passen l’hivern al bosc i per petits mamífers com ara els talpons (Microtus, Eothenomys).

Hi ha ocells que emmagatzemen determinats tipus de llavors, com és el cas del gaig europeu (Garrulus glandarius), que té el costum d’enterrar aglans per menjar-se’ls a l’hivern i contribueix així, sense voler però ben activament, a la regeneració de les rouredes.

Els ocells i els mamífers de bosc que es mantenen actius durant l’hivern pateixen taxes de mortalitat elevades, sobretot en hiverns rigorosos durant els quals molts moren de fred o de gana. Per a aquests animals algunes espècies d’arbres i arbustos de les boscanes decídues que no perden la fulla a l’hivern, com ara els grèvols (Ilex) i el teix europeu (Taxus baccata), són particularment importants; els proporcionen refugi, sobretot als ocells i, en el cas dels grèvols, les seves fulles i llavors són una font d’aliment essencial.

D’Alerta Forestal, us passo una informació sobre, “ Les nevades a cotes baixes són més greus per als boscos” :

Si voleu saber més sobre aquest tema d’avui, podeu accedir a CREAF :

https://ddd.uab.cat/pub/butcre/butcre_a2018m2n53iCAT/index.html.5

Com hem vist, si que afecta les inclemències dels efectes de l’hivern al arbres i vegetació.

Recull de dades : enciclopèdia.cat i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Plataners de les rodalies de l’antic Balneari de Font santa de Sant Pere de Torelló

Com cada dissabte un presento dos articles sobre arbres

Des de l’entrada i antic camí que portava al Balneari de Font santa en Sant Pere de Torelló, podem encara avui en dia veure un seguit de vells i alts plataners a banda i banda d’aquest camí.

Fa mes de cent anys en rere, era un lloc preciós amb una vegetació molt més nombrosa i sobre tot de grans arbres, que no pas ara.

Amb els anys, van anar molts d’aquests arbres, patint de malalties, van ser talats o van morir caient de fortes ventades o nevades, igual que el mateix Balneari, que poc queda en peu i les seves fonts que s’han sacat.

Sant Pere de Torelló

Cal destacar un Plataner solitari front de les ruïnes del Balneari.

Però també, trobem encara recons al costat del riu Ges, que predomina els Plataners en grups,

a la tardor formen una gruixuda catifa de fulles seques que donen un encantador paisatge previ a l’hivern…

Si teniu temps us recomano fer un passeig a peu per aquest entorn.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Finestra oberta de Cànoves i Samalús – El temps passa…

Algunes vegades us he fet la comparació del temps com a passat en un arbre, en una font, en un paisatge; però avui ho veurem com passa el temps durant un any per una casa-granja i el paisatge natural de les rodalies, bosc, arbres i camp en 10 imatges :

  • Primera hora del matí
  • Posta de sol
  • Hivern
  • Primavera
  • Temps de plantar
  • Temps per conrear el camps i regar
  • Estiu
  • Temps de Segar
  • Temps de recollir
  • Inici de la Tardor

Es la roda del temps, un any darrera d’un següent…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatges dins d’una mateixa finca de Cànoves i Samalús

A les portes de l’hivern !

El proper diumenge 22 de desembre, concretament, a les 5.19 hores és quan començarà oficialment l’hivern 2019;aquesta estació durarà fins a les 4.50 h del 20 de març del 2020.De fet aquest any hem notat molts dies de la tardor, molt de fred, pluja, vent fort, que ens ha complicat el dia a dia…Es diu que serà un hivern amb poca pluja i moderat fred.Els arbres a ciutat i a muntanya s’han posat de total hivern, sense fulles en les branques en els arbres de fulla caduca,que contrastant amb els arbres que tenen fulla tot l’any.Molts rius, rieres i torrents, hi baixa força aigua avui en diai tal com us vaig fer un article el passat dimarts 17 de desembre, la neu ja és al Pirineu.Però en vindran més dies amb boira, pluja, fred, inclòs gelades a totes les contrades d’arreu de Catalunya,Les nits són fosques, i si tenim una nit sense núvols i clara, podrem veure les estrelles i la lluna radiant.En canvi de dia el sol el tindrem apagat i sense massa escalfor.Molts horts, ara en aquest període, no si cultiva, sobre tot els petits, urbans i particulars.No sols a nosaltres ens afecta l’hivern, també als animalons que habitant els boscos,alguns no ho superaran, molts altres aguantaran les inclemències per arribar a la primavera.Però es realment així ?, o ara amb el canvi climàtic, tenim estiu i hivern solament?

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia i Ramon Solé

( Fotografies d’arxiu –  Rasola i altres)

Arbres – Els 3 Plataners del jardí del teatre Grec de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Aquests 3 gran Plataners estan situats en un costat del camí d’unió del Jardí del Teatre Grec i el Jardí de Laribal, on esta la Font del Gat.Aquest lloc marcat per aquests tres grans, plataners amb branques allargades cap el cel, forma una plaça acollidora, amb bancs,Que els plataners donant, hi ha ombra i frescor a l’estiu, i al no tenir fulles a l’hivern, deixa entrar els rajos del sol, lloc ideal per llegir un llibre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Lledoner de la Plaça del Lledoner de Palau-solità i Plegamans

Com cada dissabte, us presento dos articles dedicats a Arbres

Aquest destacable Lledoner, està en la Plaça amb el mateix nom que l’arbre i situat en el seu centre.La Plaça del Lledoner, està entre el carrer de Dalt, 25, carrer de la Bonavista i carrer les Dues Parròquies a Palau-solità i Plegamans.Com molts lledoners, aquest te un gran tronc i moltes branques, en les fotografies fetes aquest hivern, no podem veure les fulles, que si anéssiu ara a l’estiu, veuríeu una gran copa arrodonida i ven verda.Front del arbre, hi ha una font d’aigua de xarxa pública, que es en part, una replica a la Font de Canaletes de Barcelona.Al estar en una barriada lluny del centre urbà del poble, no és massa coneguda i freqüentada aquesta plaça del Lledoner.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Poua de neu del Matagalls

La Poua de neu del Matagalls, també se la coneix com Pou de neu o de glaç del Pla de la Barraca.Les restes d’aquesta Poua de neu, estan situades en el coll del Pla de la Barraca, des del camí que puja al Matagall es veu molt be.Cal dir que no és un Pou de Glaç, donat que no te les mateixes característiques; un Pou de glaç esta excavat a l’interior de la terra en una profunditat i diàmetre considerables i amb una estructura de pedres tancada que s’accedeix per les portes inferiors i/o superiors, en general eren blocs de gel tallats en les basses properes, la conservació del gel podia arribar a ser de mesos, donat que el temps era molt mes fred que no pas en els nostres dies.En canvi una Poua, tenia poca profunditat i no estava coberta, moltes vegades s’aprofitava sots natural del terreny per conservar el major temps possible la neu en el bosc, convertida en glaç acumulat durant les nevades de l’hivern, aquest glaç no era tant pur com el d’un Pou.Aquest és un dels antics dipòsits de neu que hi ha en el Montseny, el mes fácil d‘accés, altres estan molt mes amagats dins del bosc.Antiga industria que no es posarà mai mes en marxa…

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Poema : Hivern

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles del manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt de les coses.L’hivern és silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rere els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

 

Autor : Miquel Martí i Pol

 

 Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari per la riera de Pertegàs a Sant Celoni

Situeu-vos a la Població de Sant Celoni, jo us recomano iniciar aquest itinerari curt per la vora de la riera de Pertegàs, està a l’extrem més oriental del barri, a tocar de la carretera comarcal C-35.Teniu de seguir per la vora dreta de la riera, passareu per la zona d’activitats del Pertegàs, el pont del Pallerola, les basses de la mina de Can Matas, que ja us vaig comentar fa unes setmanes i el Parc de la Rectoria Vella.Es un lloc que tant els que volen una estona de sol o ombra segons l’època de l’any, podran sentir la tranquil·litat d’aquest espai.Trobareu, qui va caminant, qui va amb el seu gos, qui va fent footing, qui va amb bicicleta, qui va parlant amb algú de coses personals, o també, o sol/a gaudint d’aquest lloc tranquil…La vegetació i l’aigua de la riera, fan un conjunt molt notori i mes sent al costat mateix de Sant Celoni, un espai ple de natura…Aquest circuit, de fet pot ser circular, donar la volta a l’anella per la rodalia o límit urbà de Sant Celoni.Axo, us comportaria allargar una estona mes l’itinerari.Trobareu en el traçat que us proposo, llocs de participació tant per a grans i per petits, com a jocs infantils, una pista per gaudir fent patinatge amb  mono-pati,i  també, veureu mig amagat a l’altra costat de la riera, alguna zona d’horta mes o menys …legal, i passareu per el costar de la Rectoria Vella.Jo crec que ara a l’hivern o qualsevol època de l’any,  podreu fer aquesta visita tranquil·la per les rodalies de Sant Celoni sense presa…!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

 

Dites populars sobre la Tardor

cam01076_01A casa del vinater, bona tardor i mal hivern

A la tardor, sembrarien si hi hagués saó

A la tardor, el dia porta espardenyes

Bou de tardor és cavall de primavera

Del setembre a la tardor, torna la calor

Diarrea tardoral, sovint mortal

La tardor porta tristor

La tardor segura, Sant Francesc la procura

Les darreres pluges d’agost porten la tardor i aigualeixen el most

Malalties tardorals, llargues i mortals

Pluja d’octubre, ni una gota perduda

Pluja de tardor, pluja de saó

Pluja d’abril i sol de tardor, solen fer l’any bo i millor

Si a l’octubre plou, el rovelló moudscn4227_01Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara

Si veus l’eriçó a l’arbocer, la tardor ja ve

Tardor entrada, panxa tibada

Tardor i hivern, per al vell, temps d’infern

Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè

Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca

Tardorada vertadera, per Sant Mateu l’aigua primera

Trons d’octubre, any de diluvi

Verdura per la tardor, per a tu i per a mi, no !cam01483_01

Recopilació de Dites populars i Fotografies : Ramon Solé