Granja Soldevila és situada el Pg. de la Florida amb l’av. Onze de Setembre; és una construcció característica del modernisme menor de principis del segle XX i un dels edificis nobles més reeixits de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). S’hi ubiquen diversos serveis municipals com Ràdio Santa Perpètua, i els departaments de Cultura, Educació i Promoció Econòmica de l’ajuntament.
En el seu antic camí d’accés, s’han conservat la majoria dels plataners, situats en cada costat del camí.
Avui us faig la mostra d’aquests plataners, durant l’hivern i en el període de l’estiu.
Com podem veure en la imatge, són arbres corpulents, en la majoria estan en bon estat.
Molts d’ells, fa anys que no s’han tallat les branques, que ara són molt allargades cap a munt.
Pocs, tenen ferides obertes antigues en el seu tronc. Esperem que durin en el seu conjunt molt més anys…
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
En èpoques passades, molt poques cases disposaven d’aigua corrent.
Tot i els esforços que suposava la feina de rentar la roba: anar i tornar del rentador amb el pes de les peces, el fred i la humitat de l’hivern… els rentadors públics van permetre a les dones de tenir un lloc on poder rentar setmanalment la roba.
El Safareig de Corts es va construir a inicis dels anys trenta del segle XX i dones del poble el van utilitzar fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta.
Situat al costat del torrent del Remençà, s’havia anomenat el rentador de Can Ballau.
En altres ocasions m’he referit a la Font de la Blada de Castellterçol, però avui us voldria presentar les seves “Llàgrimes gelades”.
A l’hivern l’efecte és espectacular, ja que els degotalls en ple fred intents, es gelen i formen com estalactites d’aigua congelades per tota aquesta zona, sobre tot com les que podem veure en la Font de la Blada.
Us passo les imatges fotografiades aquest passat diumenge :
Els arbres i vegetació en general poden estar exposats a les inclemències dels efectes de l’hivern, com gelades, boires prolongades i grans nevades, arribant a posar en perill la seva existència o produir danys importants.
De l’enciclopèdia.cat llegim en “ L’hivern silenciós “ :
A les boscanes decídues l’hivern és l’estació més tranquil·la, l’època de la quietud i el silenci. El bosc descansa en molts sentits i de diferents maneres; la majoria d’ocells han migrat i la seva xerradissa sorollosa s’ha aturat fins a la primavera. Molts mamífers, amfibis i rèptils entren en una fase de letargia o hibernació i pràcticament sembla que hagin desaparegut del bosc.
Els insectes i altres artròpodes moren, o bé passen l’hivern en estat letàrgic o en forma de larves o pupes immòbils. Fins i tot les llavors entren en una fase de letargia: tot i que podrien haver germinat en el moment de madurar i caure, retarden la germinació fins a la primavera per diferents mètodes.
Els arbres i els arbustos es troben inevitablement exposats al fred i a altres condicions adverses. Les plantes herbàcies, en canvi, passen l’hivern en forma de llavors, de bulbs o de rizomes i d’aquesta manera eviten els rigors de l’estació: les llavors sota la virosta, i bulbs i rizomes sota terra.
Per a arbres i arbustos, l’estació freda comporta el risc addicional de la possible formació de glaç als teixits de les seves parts aèries, que pot causar la mort del vegetal, bé per deshidratació i danys físics causats per la formació de cristalls de glaç, bé per alteracions en l’estat col·loïdal del citoplasma cel·lular o en la permeabilitat de les membranes plasmàtiques a baixa temperatura.
Els mecanismes destinats a prevenir aquests danys constitueixen un procés anomenat enduriment, l’única manera de resistir amb eficàcia les glaçades.
En aquest procés se succeeixen diferents fases: en primer lloc un pre-enduriment, que es dóna quan la temperatura encara és per sobre dels 0°C, i comporta un ràpid increment de la concentració de sucres en els sucs cel·lulars.
L’enduriment pròpiament dit es produeix durant la primera setmana de glaçades, al final de la tardor, quan la temperatura se situa entre els -3 i els -5°C. Comporta canvis en l’estructura col·loïdal del citoplasma cel·lular (principalment reduint el contingut d’aigua) i en la permeabilitat de la membrana plasmàtica, cosa que assegura que no es produeixin danys cel·lulars per formació de cristalls de glaç i permet a la planta suportar temperatures de fins a -30°C.
La fase d’enduriment final incrementa la resistència a la congelació i les parts aèries de la planta esdevenen pràcticament inactives.
En condicions de laboratori, s’ha comprovat que es pot sotmetre una planta a congelació amb nitrogen líquid a -196°C sense que es formin cristalls de glaç i es pot invertir el procés de vitrificació o congelació absoluta sense dany si es descongela la planta de manera adequada, pas a pas. Les arrels, que mai no es veuen exposades a l’acció del fred com les parts aèries de la planta ni han de resistir inclemències tan extremes, sempre es mantenen poc o molt actives i constitueixen una reserva important de saba i de substàncies nutritives que es podran utilitzar durant la següent estació de creixement fins que les fulles puguin reprendre la seva activitat sintetitzadora.
Les espècies acomoden els seus processos d’enduriment a la temperatura de les regions on viuen. El roure pènol (Quercus robur) i el plàtan fals (Acer pseudoplatanus), per exemple, són molt més resistents a la congelació que altres espècies dels gèneres respectius pròpies de zones més occidentals d’Europa, de clima menys continental…
…Més avall, sota la neu, l’activitat al sòl s’ha reduït però no s’ha aturat del tot. Les fulles caigudes van desapareixent, consumides i digerides per cucs, bacteris, fongs i una miríade d’artròpodes, que al seu torn serveixen d’aliment a musaranyes (Sorex, Crocidura, Blarina) i talps (Talpa, Mogera, Parascalops, Condylura). Moltes de les llavors que han quedat mig colgades a la virosta són desenterrades, una darrere l’altra, pels ocells que es passen l’hivern al bosc i per petits mamífers com ara els talpons (Microtus, Eothenomys).
Hi ha ocells que emmagatzemen determinats tipus de llavors, com és el cas del gaig europeu (Garrulus glandarius), que té el costum d’enterrar aglans per menjar-se’ls a l’hivern i contribueix així, sense voler però ben activament, a la regeneració de les rouredes.
Els ocells i els mamífers de bosc que es mantenen actius durant l’hivern pateixen taxes de mortalitat elevades, sobretot en hiverns rigorosos durant els quals molts moren de fred o de gana. Per a aquests animals algunes espècies d’arbres i arbustos de les boscanes decídues que no perden la fulla a l’hivern, com ara els grèvols (Ilex) i el teix europeu (Taxus baccata), són particularment importants; els proporcionen refugi, sobretot als ocells i, en el cas dels grèvols, les seves fulles i llavors són una font d’aliment essencial.
D’Alerta Forestal, us passo una informació sobre, “ Les nevades a cotes baixes són més greus per als boscos” :
Com cada dissabte un presento dos articles sobre arbres
Des de l’entrada i antic camí que portava al Balneari de Font santa en Sant Pere de Torelló, podem encara avui en dia veure un seguit de vells i alts plataners a banda i banda d’aquest camí.
Fa mes de cent anys en rere, era un lloc preciós amb una vegetació molt més nombrosa i sobre tot de grans arbres, que no pas ara.
Amb els anys, van anar molts d’aquests arbres, patint de malalties, van ser talats o van morir caient de fortes ventades o nevades, igual que el mateix Balneari, que poc queda en peu i les seves fonts que s’han sacat.
Sant Pere de Torelló
Cal destacar un Plataner solitari front de les ruïnes del Balneari.
Però també, trobem encara recons al costat del riu Ges, que predomina els Plataners en grups,
a la tardor formen una gruixuda catifa de fulles seques que donen un encantador paisatge previ a l’hivern…
Si teniu temps us recomano fer un passeig a peu per aquest entorn.
Algunes vegades us he fet la comparació del temps com a passat en un arbre, en una font, en un paisatge; però avui ho veurem com passa el temps durant un any per una casa-granja i el paisatge natural de les rodalies, bosc, arbres i camp en 10 imatges :
Primera hora del matí
Posta de sol
Hivern
Primavera
Temps de plantar
Temps per conrear el camps i regar
Estiu
Temps de Segar
Temps de recollir
Inici de la Tardor
Es la roda del temps, un any darrera d’un següent…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Imatges dins d’una mateixa finca de Cànoves i Samalús
El proper diumenge 22 de desembre, concretament, a les 5.19 hores és quan començarà oficialment l’hivern 2019;aquesta estació durarà fins a les 4.50 h del 20 de març del 2020.De fet aquest any hem notat molts dies de la tardor, molt de fred, pluja, vent fort, que ens ha complicat el dia a dia…Es diu que serà un hivern amb poca pluja i moderat fred.Els arbres a ciutat i a muntanya s’han posat de total hivern, sense fulles en les branques en els arbres de fulla caduca,que contrastant amb els arbres que tenen fulla tot l’any.Molts rius, rieres i torrents, hi baixa força aigua avui en diai tal com us vaig fer un article el passat dimarts 17 de desembre, la neu ja és al Pirineu.Però en vindran més dies amb boira, pluja, fred, inclòs gelades a totes les contrades d’arreu de Catalunya,Les nits són fosques, i si tenim una nit sense núvols i clara, podrem veure les estrelles i la lluna radiant.En canvi de dia el sol el tindrem apagat i sense massa escalfor.Molts horts, ara en aquest període, no si cultiva, sobre tot els petits, urbans i particulars.No sols a nosaltres ens afecta l’hivern, també als animalons que habitant els boscos,alguns no ho superaran, molts altres aguantaran les inclemències per arribar a la primavera.Però es realment així ?, o ara amb el canvi climàtic, tenim estiu i hivern solament?
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia i Ramon Solé
Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres
Aquests 3 gran Plataners estan situats en un costat del camí d’unió del Jardí del Teatre Grec i el Jardí de Laribal, on esta la Font del Gat.Aquest lloc marcat per aquests tres grans, plataners amb branques allargades cap el cel, forma una plaça acollidora, amb bancs,Que els plataners donant, hi ha ombra i frescor a l’estiu, i al no tenir fulles a l’hivern, deixa entrar els rajos del sol, lloc ideal per llegir un llibre.
Com cada dissabte, us presento dos articles dedicats a Arbres
Aquest destacable Lledoner, està en la Plaça amb el mateix nom que l’arbre i situat en el seu centre.La Plaça del Lledoner, està entre el carrer de Dalt, 25, carrer de la Bonavista i carrer les Dues Parròquies a Palau-solità i Plegamans.Com molts lledoners, aquest te un gran tronc i moltes branques, en les fotografies fetes aquest hivern, no podem veure les fulles, que si anéssiu ara a l’estiu, veuríeu una gran copa arrodonida i ven verda.Front del arbre, hi ha una font d’aigua de xarxa pública, que es en part, una replica a la Font de Canaletes de Barcelona.Al estar en una barriada lluny del centre urbà del poble, no és massa coneguda i freqüentada aquesta plaça del Lledoner.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 