La Muntanya de Montserrat, una postal des de sempre…

La Muntanya de Montserrat , segons cada persona la veu d’una manera diferent, uns com a lloc de culta i respecta, altres per recorre els seus camins com senderisme, els mes preparats per pujar pels pic, hi ha qui va per buscar una estona de silenci,o per pintar i fotografiar, i inclús per buscar una porta que porti al desconegut…, o esperar a veure algun ovni alguna nit,en definitiva, cada persona la veu a la seva manera, però el mes important és que hi es des de sempre i és més que una postal…Vista des de lluny pels seu diferent costats, molta gent diu: és com una postal, que bonica muntanya…Des de que iniciem la pujada, avui des de l’Aeri, i si tenim un dia sense boira, podem des del primer moment gaudir d’aquesta bellesa que ens ofereix la Muntanya de Montserrat,el mes important, que no hi ha ninguna mes en tot el mon.Lliscant pel rocam, veurem que per una banda el terra el deixem cada vegada mes lluny i a la vegada, estem mes amunt , mes a prop de la Muntanya i el seu Monestir.Ja hi som, estem a la terra un altre cop,una terra de histories i llegendes, que a la llarg del segles han motivat a la gent de les contrades.De Misteris al voltant de monestir, de la muntanya … n’és ple.Un d’ells, seria com es va crear, sols fa uns 50.000 milions d’anys que es creu que es va formar, gràcies a un cataclisme que va crear a favorit per cursos d’aigua, tempestes d’una forma que no podem descriure, es va anar formant aquesta Serra,que és diria Montserrat.Molts dels Pics tenen el seu nom propi, es clar els humans es van ocupar de fer-ho relativament en èpoques recens, com el Cavall Bernat, Sant Jeroni, amb una alçada de1.236 metres, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, i molts mes.Montserrat , miris com es miri agrada a tothom, afalaga els ulls, i sempre hi ha un altra cop per ser visitada, perquè es de tots els Catalans i de la gent del Mon.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Un llibre amb Poesia : “Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat”

Avui us presento dos articles

Joaquima Pellicer Solà, auto-editava un llibre de poesia que va sortit editat l’any 2011 a la Bisbal d’Empordà.

Un llibre de poesia fruit de dos anys de feina, sota el títol Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat  (poemes, històries per al record).

L’obra és un recull de 27 poemes lliures, vivencials, amb referències a les Gavarres, dedicats a la memòria del seu pare, que moria l’any 2008.Conté també un text final sobre la Festa Major de la Bisbal.

L’obra té a la coberta una pintura a l’oli que havia començat aquell dia que reuneix en un mateix paisatge diversos indrets de les Gavarres.

Aquest llibre és el primer que fa, explicava a totbisbal, i descriu ambients i situacions vinculats a les Gavarres.

 

Article recollit de totbisbal.com

Fotografies : cedides per la mateixa autora al Blog Rasola.

Moltes gràcies Joaquima.

Ramon Solé