L’Historia del Pont de Besalú

Avui com cada diumenge us presento dos articles

El Pont de Besalú, és un pont romànic d’entrada d’accés fortificada a Besalú que travessa sobre el riu Fluvià.Us passo la seva historia :

  • El pont de Besalú, sobre el riu Fluvià, és el resultat de diverses reconstruccions, reformes, afegits i restauracions, fetes al llarg dels segles.
  • Pot ser que el traçat inicial fos un altre (aigües amunt hi ha restes d’un pilar amb carreus a la base similars als del pont).
  • La primera notícia que se’n té és del 1075, en què s’esmenta un pont a Besalú.
  • L’any 1284 es torna a fer referència al pont, en vendre un hort bastant gran.
  • Diversos aiguats (1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790) afectaren el pont de manera que calgué reparar-lo sovint.
  • L’any 1880 s’enderrocà la torre del centre i el portal d’accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per a la indústria local.
  • A finals de la Guerra Civil, en l’any 1939 se’n volaren dos arcs.

Es tracta d’un pont de forma angular de vuit arcs (el primer queda inclòs dins del sector corresponent al recinte emmurallat) desiguals, sobre pilars, molts d’ells fonamentats a la roca viva, amb tallamars.Al final del primer tram, entre el quart i el cinquè arc, hi ha un eixamplament de la calçada, la creu grossa, i més endavant, entre el sisè i el setè, n’hi ha un altre, anomenat la creu petita.El sector més antic del pont que data del segle XI o XII sembla que és el més proper a la vila de Besalús’hi poden observar filades irregulars de petits carreus, similars als que apareixien a les construccions més antigues de la vila.El portal d’accés, fortificat, està sobreposat al primer pilar del pont.Damunt del cinquè pilar, s’alça la torre fortificada, de planta hexagonal amb dos arcs de mig punt sobreposats, per la banda de llevant, i amb un arc apuntat i espitlleres al cim, per la banda de ponent.En un dels carreus del pilar central del segon tram, hi ha una pedra heràldica amb la data 1680, cosa que fa pensar en una restauració de gran envergadura o en una reconstrucció quasi total del pont.El pont de Besalú és protegit com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Besalú, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El passat d’un Bosc de Cardedeu

Com cada dissabte us presento dos articles relacionats amb Arbres

Avui us invito que entreu al passat d’un Bosc,i que va tindre la seva pròpia historia…,la seva aventura…, el seu moment…, i amb la presencia de molta gent,que va fer servir per gaudir als visitants d’una bona estona i emportar-se un record d’unes atraccions caminant per de munt dels protagonistes principals : Els arbres.Estant situats en boscos de grans pins pinyoners o pi blanc, com el cas de Cardedeu,  son d’arbres destacats els que se utilitzant per la seva corpulència i altura.Per axó, se ubicant molts parcs en boscos com aquest, que se’ls  nombre a reu de Catalunya, com : Bosc vertical, Bosc d‘aventura, Aventura Parc Arbres, entre altres i a Barcelona Bosc Urbà…(sense arbres en aquest cas).On la gent pot gaudir de diferents nivells de dificultat, amb tirolines, ponts, trapezis, lianes, passarel·les, etc…, tot a una certa alçada del terra i entrellaçat gracies als vells pins.Com esteu veient a les fotografies que en aquest article d’avui, son les restes,d’un parc d’aquestes característiques que fa anys estava en les afores del Cardedeu, en el bosc proper a la zona industrial.Es pot anar des de la plaça de la Creu de Cardedeu, tot agafant el passeig Marital, i a l’arribar a la zona industria, cal seguir per la pista de terra, paral·lela a les vies del tren, denominat camí de Serra de Can Sabater.Quan veieu a la vostra esquerra un pont que passa per sota de les vies, teniu de girar a la dreta bosc en dins per un camí, i pel primer camí de l’esquera que fa una certa pujada, us portarà al bosc en qüestió.No es va fer prou correcta tota la neteja o eliminació de les construccions que havia en aquest lloc,Encara avui trobareu algunes plataformes de seguretat, en els pins,A terra, nombrosos elements diversos, trossos de fustes, cables de subjecció, plàstics, entre altres…També, us podeu fitxar en pins que han sigut talats i les seves restes al terra,alguns pins abatuts per alguna tempesta o per vells, malalts, afectats per algun plaga …Amb tot aquest conjunt de materials repartits per aquí i per allà, mig amagada per la vegetació,pot donar-se el cas, d’un cert perill al passar caminant per aquest bosc.Els mateixos pins, pateixen les conseqüències, donat que amb els anys i el seu propi creixement,

d’on estan subjectes sigui com una estranyament pel tronc que provoqui danys a l’arbre.Veieu, pues El passat d’un Bosc de Cardedeu o millor dit, el seu nefast present.Abans que sortiu d’aquest Bosc, us podríeu fer una pregunta, realment si no s’ha fet la neteja de les restes en tots aquests anys que ha passat des de que es va tancar les instal·lacions,quin futur te aquest bosc…?

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

El riu Congost al pas per Granollers

He dedicat varis articles del riu Congost, al pas per diferents poblacions o pobles, Montmeló, La Garriga, Figaró-Montmany, i també per una part de Granollers, la mes rural i industrial,avui serà El riu Congost al pas per Granollers, per la part de la pròpia ciutat, on podem veure la seva historia, com a anat evolucionant a la llarg de les dècades, la seva fauna i vegetació i molt mes.L’Ajuntament de Granollers en el seu Parc Fluvial del riu Congost, ens ofereix tota una amplia informació al respecta,que avui us detallo, la llàstima és que els plafons o cartells en algun cas estan deteriorats per gent incívica.Iniciem el recorregut :

La seva historia :

Comparacions sobre el riu Congost al pas per Granollers :

Medi ambient :

El Parc Fluvial del riu Congost, va connectant totes les poblacions per on passa el riu, per poder anar a peu fent senderisme, amb bicicleta o a cavall.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Can Borrell de Mollet del Vallès i la seva historia

El parc de Can Borrell, espai que sorgí a principis dels 90 quan es va projectar un nou barri al voltant de l’espai on hi havia la masia.Des de l’any 2005, després d’unes obres importants de rehabilitació de la masia, ara és un centre cívic i acull molta activitat ciutadana i és un punt importat pel Barri.La masia de can Borrell, data del segle XIII i compta amb una torre de defensa de quatre plantes annexada durant el segle XVII.Al llarg dels anys trobem referències de diversos Borrell al poble, alguns dels quals foren regidors i alcaldes, com Antoni Borrell, entre 1852 i 1854.Anys més tard, Ramón Roses Borrell heretà la masia i es convertí en el darrer Borrell. Després d’un canvi de propietaris i de l’expropiació de l’ACTUR el 1970; Josep Pou va ser l’últim en treballar-hi, fins el 2003.L’objectiu de la restauració i rehabilitació de la masia medieval va ser doble:

Dotar la ciutat d’un equipament municipal, com la creació del Parc,  per respondre a les necessitats de la zonai, alhora, recuperar aquesta masia fortificada per preservar la memòria històrica de Mollet.Us passo mes informació del Parc de Can Borrell de Mollet del Vallès i la seva historia :

https://www.molletvalles.cat/continguts/la-ciutat/llocs-i-edificis-dinters/parcs-i-jardins/parc-de-can-borrell/

En aquest Parc, podem destacar la zona pel joc d’infants, una espai d’horta vertical, que ja us vàrem fer un article, ampli espai de passejada amb seients, font d’aigua i especial menció, que passa visible la riera de Gallecs.Es un pulmó verd en mig de grans edificis del Barri.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre destacat : Historia y leyenda de las fuentes urbanas y campestres de Barcelona

Dades generals :

Autor : Riutort, Josep Maria.

Barcelona : Librería Millá,

Any :1946.

88 p. (Monografías históricas de Barcelona; 16).

Imatge de la coberta: https://pics.librarything.com/picsizes/ea/25/ea251f171e18f9f59675a776b67444341587343.jpg

 COMENTARI sobre aquest antic llibre :

Barcelona és una ciutat privilegiada per la geografia. Gaudeix d’un clima mediterrani atemperat, amb unes variacions estacionals quasi sempre suportables, és a prop del mar i de la muntanya, i l’abundància d’aigua potable que hi ha al seu voltant fan de la capital de Catalunya un lloc immillorable per viure-hi. De fet, des de l’antigor, el pla de Barcelona ha estat habitada per pobles diversos.

L’aigua, element imprescindible per a la supervivència, és un altre al·licient que fa de Barcelona un lloc estupend, ja que hi és abundant, gràcies a múltiples fonts naturals situades tant a l’extensa serra de Collserola, com a la muntanya de Montjuïc. I també en els diversos rius i rieres que solquen o solcaven el territori barceloní.

Els afeccionats a la geo hidrofília podem documentar-nos sobre les fonts de Barcelona i el seu voltant gràcies a una vintena de monografies publicades des de principi de segle XX fins a l’actualitat.

https://cat.librarything.com/catalog/apons&tag=Barcelon%25C3%25A8s

Avui ressenyarem un d’aquests llibres, que va ser publicat per la malaguanyada Llibreria Millà el 1946.

Es tracta d’una guia d’intenció exhaustiva de les fonts que es troben a Barcelona, tant dins del casc urbà com als camps i serres que envolten la ciutat. En total inclou informació de més de 130 fonts, tant desaparegudes (33) com actuals: de dins de la ciutat (47) i també de Montjuïch(11) i de Collserola (43). Però, abans d’entrar en la descripció de les fonts, el llibre dedica dos capítols preliminars (32 p.) a tractar sobre la història de l’abastament de l’aigua a la ciutat i sobre l’ús que es feia de l’aigua en temps passats, tant per rentar roba com per prendre banys o altres.

L’explicació sobre cada font no és molt extensa (al voltant de set línies de text) i amb una descripció que destaca els aspectes més rellevants o característics de cada cas, sense ser gaire sistemàtica. No s’aporten detalls gaire concrets per trobar-les sobre el terreny: no hi ha cartografia ni esquemes per localitzar cada font. Algunes fotografies i reproduccions de gravats o quadres (en blanc i negre) il·lustren el text. No conté bibliografia ni cap índex analític que permeti trobar ràpidament una font determinada.

En conclusió, hem de ser conscients que estem parlant d’un llibre que té més de 70 anys de vida i que ens evoca una realitat ja passada, però molt simpàtic i amè de llegir. A més, una bona colla de les fonts esmentades encara existeixen en l’actualitat.

 

 

Comentari : Amadeu Pons i Serra

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Col·laborador del Blog

L’Historia de les Aigües, els Pous i la Mina de Montcada

Avui fem una ullada a L’Historia de les Aigües, que durant segles van portar aquest recurs bàsic a la ciutat de Barcelona.Ara polsem un boto, aixequem una aixeta, o simplement posem les mans a sota  d’una aixeta intel·ligent,  i ens surts l’aigua que necessitem…Segles en rere era una gran Canal  o Rec, que portava l’aigua a les hores ciutat de Barcelona.Part d’aquesta aigua venia pel Rec Comtal i va ser tot un bon negoci pel petit poble de Montcada, us passo la seva historia :

Actualment, l’aigua va al riu Besos…

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de l’Aigua a Tona

El Municipi de Tona, te la seva pròpia  Ruta de l’aigua i a traves d’aquesta Ruta fàcil de poder fer, es pot descobrir la història de Tona, que està molt vinculada a aquest element essencial com és “l’Aigua”.

Cartells de l’ Ajuntament de Tona

La ruta us portarà a diferents moments i èpoques de la vida a la població i us descobrirà gran varietat de paisatges i arquitectures.Descobrireu el patrimoni natural i cultural de Tona a través de la història de l’ús de l’aigua, des de l’època romana, passant pel termalisme del segle XIX, fins a l’actualitat.La ruta us pujarà al pla del Castell on podreu gaudir de les formidables vistes que aquest mirador natural us ofereix.Els plafons explicatius us acompanyaran al llarg de tot el camí tot completant la informació que els sentits poden captar de l’entorn.Tona des de fa mes d’un segle ha gaudit dels Balnearis fins l’actualitat, la gent veu el municipi com un referent de Salut.Cal destacar les fonts naturals que hi ha arreu del municipi.

Font Suissa

Us recomano la seva visita i conèixer la seva Historia de l’Aigua a Tona

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Tona

Fotografies actuals : Ramon Badia i Celia Peix

Recull de Fotografies antigues : Ramon Solé

En memòria de Francesc Riu d’Alella i les riuades

Entre els interessants documents guardats a l’arxiu parroquial hi ha el llibre redactat pel rector Francesc Riu (1694-1740), De redditibus Ecclesiae Sancti Felicis Alella, indispensable per a conèixer a fons la història del poble.El rector Francesc Riu, va destacar les riuades i inundacions patides en Alella en 1714, al desbordar -se la riera varis cops.Per a mes dades podeu consultar al Blog amic del Rondaller que explica detalladament  com va anar les inundacions d’Alella :

https://rondaller.wordpress.com/2017/01/23/a-la-vora-del-riu-no-facis-niu/

Hi ha una antiga llosa recordant les inundacions que tingué lloc a Alella el 2 de setembre de 1714 i del 18 de febrer de 1720.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda del Salt de la Núvia

En el Mal pas de la Quera o  Salt de la Núvia a Sadernes, es el lloc on la llegenda situa una bonica i tràgica historia d’amor :

Una donzella, filla de un masover de Sant Aniol, la volien maridar amb l’hereu del ferrer de Talaixà, naturalment contra la seva voluntat. De bon matí el masover arranja les cavalleries i emprenent el viarany de pujada cap a Talaixà.La núvia no vol maridar-se amb l’hereu,  però el pare no està per raons i abraona el cavall perquè emprengui el camí. La núvia endolada per dins, plora el desconsol. De cop li ve la imatge esfereïdora. Una imatge que pot posar fi al seu sofriment. Un revolt de la cinglerada, el mes enlairat, el que s’acosta mes al cel.

De dalt del cavall es deixa caure, es llença al buit. No haurà de casar-se amb l’hereu, no serà de ningú, però tampoc del hereu.El darrer esglai es una mirada perduda damunt la Vall del Llierca i desprès…. el son etern.

Una altra versió diu :

La que explica que la mula de la noia es girà, espantada pels arcabussos disparats en senyal de gala i rodolà al fons del cingle amb la noia morin.

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Llibre – Història de la construcció del Pantà de Sau

Comentari del Llibre :

La presa del pantà de Sau va ser inaugurada l’any 1963 després de 20 anys d’obres. A sota les aigües del pantà hi resta la població de Sant Romà de Sau, on el seu famós campanar treu el cap per sobre les aigües. Aquesta obra d’enginyeria hidràulica suposà un canvi tan en el paisatge de la Vall de Sau com en el mapa humà de la zona. Des de llavors, les aigües del Ter es dedicaren a la producció hidroelèctrica i a la seva distribució com a font d’abastament d’aigua a poblacions de Barcelona, Girona i la Costa Brava.L’any 2013 van començar els actes de commemoració dels 50 anys de la construcció de la presa. En el seu aniversari l’ajuntament de Vilanova de Sau i el de les Masies de Roda van encarregar a Joan Lagunas l’elaboració d’un llibre on es recollís la història de la construcció del pantà. Un llibre que l’autor acompanyat dels alcaldes de Vilanova de Sau i les Masies de Roda, Joan Riera i Ramon Isern presentaran el proper 18 d’abril a les 6 de la tarda al Mirador de la presa, amb aquest acte es clausurà la celebració dels 50è aniversari.Una obra fruit del treball d’investigació que ha realitzat el seu autor sobre el procés de construcció de la presa a partir dels projectes dels enginyers que el varen projectar i construir. Però també recull les anècdotes, vivències i el testimoni escrit de diferents persones vinculades amb la seva construcció i la vida de la gent de la Vall de Sau. Una voluminosa obra que es converteix en el primer recull exhaustiu i documentat de la “Transformació socioeconòmica i geogràfica de Vilanova de Sau i les Masies de Roda”.

El llibre està disponible a les diferents llibreries de la comarca.

 

 

Recull de les dades del Llibre : Ramon Solé