El riu Congost al pas per Granollers

He dedicat varis articles del riu Congost, al pas per diferents poblacions o pobles, Montmeló, La Garriga, Figaró-Montmany, i també per una part de Granollers, la mes rural i industrial,avui serà El riu Congost al pas per Granollers, per la part de la pròpia ciutat, on podem veure la seva historia, com a anat evolucionant a la llarg de les dècades, la seva fauna i vegetació i molt mes.L’Ajuntament de Granollers en el seu Parc Fluvial del riu Congost, ens ofereix tota una amplia informació al respecta,que avui us detallo, la llàstima és que els plafons o cartells en algun cas estan deteriorats per gent incívica.Iniciem el recorregut :

La seva historia :

Comparacions sobre el riu Congost al pas per Granollers :

Medi ambient :

El Parc Fluvial del riu Congost, va connectant totes les poblacions per on passa el riu, per poder anar a peu fent senderisme, amb bicicleta o a cavall.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Can Borrell de Mollet del Vallès i la seva historia

El parc de Can Borrell, espai que sorgí a principis dels 90 quan es va projectar un nou barri al voltant de l’espai on hi havia la masia.Des de l’any 2005, després d’unes obres importants de rehabilitació de la masia, ara és un centre cívic i acull molta activitat ciutadana i és un punt importat pel Barri.La masia de can Borrell, data del segle XIII i compta amb una torre de defensa de quatre plantes annexada durant el segle XVII.Al llarg dels anys trobem referències de diversos Borrell al poble, alguns dels quals foren regidors i alcaldes, com Antoni Borrell, entre 1852 i 1854.Anys més tard, Ramón Roses Borrell heretà la masia i es convertí en el darrer Borrell. Després d’un canvi de propietaris i de l’expropiació de l’ACTUR el 1970; Josep Pou va ser l’últim en treballar-hi, fins el 2003.L’objectiu de la restauració i rehabilitació de la masia medieval va ser doble:

Dotar la ciutat d’un equipament municipal, com la creació del Parc,  per respondre a les necessitats de la zonai, alhora, recuperar aquesta masia fortificada per preservar la memòria històrica de Mollet.Us passo mes informació del Parc de Can Borrell de Mollet del Vallès i la seva historia :

https://www.molletvalles.cat/continguts/la-ciutat/llocs-i-edificis-dinters/parcs-i-jardins/parc-de-can-borrell/

En aquest Parc, podem destacar la zona pel joc d’infants, una espai d’horta vertical, que ja us vàrem fer un article, ampli espai de passejada amb seients, font d’aigua i especial menció, que passa visible la riera de Gallecs.Es un pulmó verd en mig de grans edificis del Barri.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre destacat : Historia y leyenda de las fuentes urbanas y campestres de Barcelona

Dades generals :

Autor : Riutort, Josep Maria.

Barcelona : Librería Millá,

Any :1946.

88 p. (Monografías históricas de Barcelona; 16).

Imatge de la coberta: https://pics.librarything.com/picsizes/ea/25/ea251f171e18f9f59675a776b67444341587343.jpg

 COMENTARI sobre aquest antic llibre :

Barcelona és una ciutat privilegiada per la geografia. Gaudeix d’un clima mediterrani atemperat, amb unes variacions estacionals quasi sempre suportables, és a prop del mar i de la muntanya, i l’abundància d’aigua potable que hi ha al seu voltant fan de la capital de Catalunya un lloc immillorable per viure-hi. De fet, des de l’antigor, el pla de Barcelona ha estat habitada per pobles diversos.

L’aigua, element imprescindible per a la supervivència, és un altre al·licient que fa de Barcelona un lloc estupend, ja que hi és abundant, gràcies a múltiples fonts naturals situades tant a l’extensa serra de Collserola, com a la muntanya de Montjuïc. I també en els diversos rius i rieres que solquen o solcaven el territori barceloní.

Els afeccionats a la geo hidrofília podem documentar-nos sobre les fonts de Barcelona i el seu voltant gràcies a una vintena de monografies publicades des de principi de segle XX fins a l’actualitat.

https://cat.librarything.com/catalog/apons&tag=Barcelon%25C3%25A8s

Avui ressenyarem un d’aquests llibres, que va ser publicat per la malaguanyada Llibreria Millà el 1946.

Es tracta d’una guia d’intenció exhaustiva de les fonts que es troben a Barcelona, tant dins del casc urbà com als camps i serres que envolten la ciutat. En total inclou informació de més de 130 fonts, tant desaparegudes (33) com actuals: de dins de la ciutat (47) i també de Montjuïch(11) i de Collserola (43). Però, abans d’entrar en la descripció de les fonts, el llibre dedica dos capítols preliminars (32 p.) a tractar sobre la història de l’abastament de l’aigua a la ciutat i sobre l’ús que es feia de l’aigua en temps passats, tant per rentar roba com per prendre banys o altres.

L’explicació sobre cada font no és molt extensa (al voltant de set línies de text) i amb una descripció que destaca els aspectes més rellevants o característics de cada cas, sense ser gaire sistemàtica. No s’aporten detalls gaire concrets per trobar-les sobre el terreny: no hi ha cartografia ni esquemes per localitzar cada font. Algunes fotografies i reproduccions de gravats o quadres (en blanc i negre) il·lustren el text. No conté bibliografia ni cap índex analític que permeti trobar ràpidament una font determinada.

En conclusió, hem de ser conscients que estem parlant d’un llibre que té més de 70 anys de vida i que ens evoca una realitat ja passada, però molt simpàtic i amè de llegir. A més, una bona colla de les fonts esmentades encara existeixen en l’actualitat.

 

 

Comentari : Amadeu Pons i Serra

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Col·laborador del Blog

L’Historia de les Aigües, els Pous i la Mina de Montcada

Avui fem una ullada a L’Historia de les Aigües, que durant segles van portar aquest recurs bàsic a la ciutat de Barcelona.Ara polsem un boto, aixequem una aixeta, o simplement posem les mans a sota  d’una aixeta intel·ligent,  i ens surts l’aigua que necessitem…Segles en rere era una gran Canal  o Rec, que portava l’aigua a les hores ciutat de Barcelona.Part d’aquesta aigua venia pel Rec Comtal i va ser tot un bon negoci pel petit poble de Montcada, us passo la seva historia :

Actualment, l’aigua va al riu Besos…

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de l’Aigua a Tona

El Municipi de Tona, te la seva pròpia  Ruta de l’aigua i a traves d’aquesta Ruta fàcil de poder fer, es pot descobrir la història de Tona, que està molt vinculada a aquest element essencial com és “l’Aigua”.

Cartells de l’ Ajuntament de Tona

La ruta us portarà a diferents moments i èpoques de la vida a la població i us descobrirà gran varietat de paisatges i arquitectures.Descobrireu el patrimoni natural i cultural de Tona a través de la història de l’ús de l’aigua, des de l’època romana, passant pel termalisme del segle XIX, fins a l’actualitat.La ruta us pujarà al pla del Castell on podreu gaudir de les formidables vistes que aquest mirador natural us ofereix.Els plafons explicatius us acompanyaran al llarg de tot el camí tot completant la informació que els sentits poden captar de l’entorn.Tona des de fa mes d’un segle ha gaudit dels Balnearis fins l’actualitat, la gent veu el municipi com un referent de Salut.Cal destacar les fonts naturals que hi ha arreu del municipi.

Font Suissa

Us recomano la seva visita i conèixer la seva Historia de l’Aigua a Tona

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Tona

Fotografies actuals : Ramon Badia i Celia Peix

Recull de Fotografies antigues : Ramon Solé

En memòria de Francesc Riu d’Alella i les riuades

Entre els interessants documents guardats a l’arxiu parroquial hi ha el llibre redactat pel rector Francesc Riu (1694-1740), De redditibus Ecclesiae Sancti Felicis Alella, indispensable per a conèixer a fons la història del poble.El rector Francesc Riu, va destacar les riuades i inundacions patides en Alella en 1714, al desbordar -se la riera varis cops.Per a mes dades podeu consultar al Blog amic del Rondaller que explica detalladament  com va anar les inundacions d’Alella :

https://rondaller.wordpress.com/2017/01/23/a-la-vora-del-riu-no-facis-niu/

Hi ha una antiga llosa recordant les inundacions que tingué lloc a Alella el 2 de setembre de 1714 i del 18 de febrer de 1720.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda del Salt de la Núvia

En el Mal pas de la Quera o  Salt de la Núvia a Sadernes, es el lloc on la llegenda situa una bonica i tràgica historia d’amor :

Una donzella, filla de un masover de Sant Aniol, la volien maridar amb l’hereu del ferrer de Talaixà, naturalment contra la seva voluntat. De bon matí el masover arranja les cavalleries i emprenent el viarany de pujada cap a Talaixà.La núvia no vol maridar-se amb l’hereu,  però el pare no està per raons i abraona el cavall perquè emprengui el camí. La núvia endolada per dins, plora el desconsol. De cop li ve la imatge esfereïdora. Una imatge que pot posar fi al seu sofriment. Un revolt de la cinglerada, el mes enlairat, el que s’acosta mes al cel.

De dalt del cavall es deixa caure, es llença al buit. No haurà de casar-se amb l’hereu, no serà de ningú, però tampoc del hereu.El darrer esglai es una mirada perduda damunt la Vall del Llierca i desprès…. el son etern.

Una altra versió diu :

La que explica que la mula de la noia es girà, espantada pels arcabussos disparats en senyal de gala i rodolà al fons del cingle amb la noia morin.

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Llibre – Història de la construcció del Pantà de Sau

Comentari del Llibre :

La presa del pantà de Sau va ser inaugurada l’any 1963 després de 20 anys d’obres. A sota les aigües del pantà hi resta la població de Sant Romà de Sau, on el seu famós campanar treu el cap per sobre les aigües. Aquesta obra d’enginyeria hidràulica suposà un canvi tan en el paisatge de la Vall de Sau com en el mapa humà de la zona. Des de llavors, les aigües del Ter es dedicaren a la producció hidroelèctrica i a la seva distribució com a font d’abastament d’aigua a poblacions de Barcelona, Girona i la Costa Brava.L’any 2013 van començar els actes de commemoració dels 50 anys de la construcció de la presa. En el seu aniversari l’ajuntament de Vilanova de Sau i el de les Masies de Roda van encarregar a Joan Lagunas l’elaboració d’un llibre on es recollís la història de la construcció del pantà. Un llibre que l’autor acompanyat dels alcaldes de Vilanova de Sau i les Masies de Roda, Joan Riera i Ramon Isern presentaran el proper 18 d’abril a les 6 de la tarda al Mirador de la presa, amb aquest acte es clausurà la celebració dels 50è aniversari.Una obra fruit del treball d’investigació que ha realitzat el seu autor sobre el procés de construcció de la presa a partir dels projectes dels enginyers que el varen projectar i construir. Però també recull les anècdotes, vivències i el testimoni escrit de diferents persones vinculades amb la seva construcció i la vida de la gent de la Vall de Sau. Una voluminosa obra que es converteix en el primer recull exhaustiu i documentat de la “Transformació socioeconòmica i geogràfica de Vilanova de Sau i les Masies de Roda”.

El llibre està disponible a les diferents llibreries de la comarca.

 

 

Recull de les dades del Llibre : Ramon Solé