Historia dels Brolladors de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

Les aigües termals de Caldes de Malavella són conegudes des de l’època romana.  Al segle I d.C., amb la romanització, Caldes esdevingué nucli urbà gràcies al fet de tenir aigua calenta. És així com Caldes es convertí en una important estació termal anomenada “Aquis Voconis” i, posteriorment, amb l’estatut del dret llatí, Caldes passà a ser municipi: “Aquae Calidae”.

És a la segona meitat del segle XIX que Caldes es convertí lentament en vila balneària. Els brolladors que ho feren possible vénen emmarcats per l’existència de tres turons que configuren una línia de ponent a orient que inclou totes les fonts termals de la població:

  • En primer lloc el Puig de les Ànimes, que contenia a més de dos brolladors, la font de la “Cantera”, la font Xica i la font del Fetge.
  • Al mig del nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s’hi ubicaven les fonts que tradicionalment havien estat objecte d’explotació dels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, la font de l’Hospital i la font de Sant Narcís o d’en Pla.
  • Per últim, i prop del Puig de les Moleres, la font de la Mina o d’en Xiberta i el Raig o rec d’en Mel, descobertes el 1829 quan s’obrí una mina o rasa per tal d’assecar un camp pantanós.

El Brolladors, és una font pública d’on brolla aigua termal a 56º, procedent del Turó de Sant Grau.

Per la situació d’aquesta font, es creu que era la surgència que abastia d’aigua les Termes Romanes.

Ells veïns anaven als brolladors a buscar  aigua per l’ús propi, no tant sols per  beure sino per cuinar , i algunes persones venien l’aigua en tines als pobles de les rodalies transportant-ho amb els seu carros.

A finals del segle XIX, el brollador va ser adquirit per l’industrial Pau Estapé, demanant a l’ajuntament que una bona part de l’aigua fora per l’explotació.

Així durant l’any 1902, va començar a embotellar l’aigua amb el nom de “Vichy Caldense”,  però va haver problemes legals amb el nom i va canviar-ho a “Agua Xala” i finalment, l’any 1912, per “Agua Imperial”.

Cal destacar les seves propietats curatives, són apropiades per al tractament de malalties com :

reumàtiques, dispèpsies, hepatitis, fractures, ferides, i al mateix temps són recomanades per tal de regular les alteracions de l’aparell digestiu, urinari i circulatori.

Contràriament al que popularment es pensa, l’aigua amb gas de Caldes, que sorgeix a una temperatura superior a 50º, no afavoreix una pressió arterial alta, sinó que redueix el risc cardiovascular.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Historia de la Font de Sant Narcís de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

L’any 1845, les aigües de Caldes van ser declarades d’ús públic degut a les seves qualitats salutíferes i de manera tradicional tant els caldencs, com els veïns de les poblacions properes o més llunyanes s’han acostat a les fonts termals de Caldes per a aprofitar-se’n de les propietats de les aigües.

Al Turó de Sant Grau li corresponen diversos sortidors o fonts: Font d’en Pla o de Sant Narcís, Els Bullidors, Raig de Sant Grau o de la Roqueta, Font de l’Hospital i Can Manegat.

El brollador de Sant Narcís va obtenir l’autorització per a exportar les aigües amb el nom de “San Narciso” el 1870, aleshores de propietat de la família Pla i Deniel.

La Font de Sant Narcís o d’en Pla era en el primers temps coneguda com la Font de Santa Cecília. L’aigua brolla a una temperatura pròxima a 60º,  és ferrosa amb sofre.

Durant el segle XX la propietat va canviar de mans en diverses ocasions.

Es de la mateixa propietat l’Aigua Imperial.

El seu origen es remunta a l’any 1916, quan l’industrial Pau Estapé va rebre l’autorització per començar a envasar i comercialitzar l’Aigua Imperial.

Va ser el mateix Pau Estapé qui va promoure l’excavació de les termes romanes i les va convertir en bandera i logotip de la seva empresa embotelladora d’ Aigua Imperial, precisament ubicada a l’altra banda de la muralla del castell medieval.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Guia del Rec Comtal – Caminant pel Rec i la Seva Història

Avui us presento dos articles

Fitxa Técnica

Autor : HERNÁNDEZ MARCH, ENRIC

Editorial: VIENA

Any d’edició: 2019

Matèria: Història de Barcelona

ISBN: 978-84-17998-00-4

Pàgines: 168

Enquadernació: Rústica

Idioma: Català

Preu : 25,00 € – IVA inclòs

Sinopsi

Aquesta guia ens porta per la història viva d’aquesta infraestructura hidràulica mil·lenària, ens n’explica els antecedents i ens proposa un recorregut a peu per les seves traces: des del naixement a Montcada i Reixac, on les aigües encara avui flueixen a la superfície, passant pels barris de Can Sant Joan i Vallbona, on la sèquia rega les darreres hores urbanes de la ciutat, fins a arribar a les restes arqueològiques del Born.

Un viatge per una canalització que movia molins i regava hortes mentre les seves aigües, com un riu, dibuixaven la ciutat que avui coneixem.

 

Recull del Llibre: Ramon Solé

L’antic Pou de Santa Mónica de Barcelona

El Convent de Santa Mònica és un dels convents que, fruit de la reforma tridentina, s’establiren a la Rambla barcelonina a partir de mitjan segle XVI i contribuïren a la seva urbanització.

Us passo breument dades mes destacades de la seva historia (*) :

  • Els agustinians s’establiren a Barcelona el 1618, fora muralla.
  • El 1619 adquiriren una nova propietat, vora el portal de Santa Madrona, on bastiren una petita església,
  • Beneïda el 18 de desembre d’aquell mateix any.
  • L’obra del temple definitiu s’inicià el 1626.
  • En la postguerra, després de la destrucció de l’església el 1936, el claustre fou utilitzat com a església provisional.

El pou o cisterna que hi havia al mig del pati, i que datava del 1804, fou desmuntat.

Sols tenim aquestes imatges com a testimoni, de finals del segle XX.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

(*) per a mes informació sobre aquest Convent de Santa Mònica podeu accedir i consultar al Blog Rasola de : Terra, aigua i racons. – Article publicat el 25/09/2019.

L’historia de les Fonts de Mas Miquel de Valls

Com a cada dissabte us passo tres articles

Mas Miquel és una antiga masia del municipi de Valls, situada al costat de la carretera N- 240 A, a tocar del Torrent de Catllar.

Fotografia : B M.E. Gimenez – 1983 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • El 1740, el Mas Miquel era propietat de la família Mora, que el va vendre a Rafel Miracle, curtidor de Valls, el 1741.
  • El 3 de setembre 1743 va ser cedit a Francesc Vives, i des d’aleshores ha passat en heretat.
  • Sembla que el nom li ve del primer resident, a qui deien “Miquelet del Tupiner”, però no hi ha la total certesa.
  • El fet cert és que en 1741 ja era conegut per aquest nom i també pel de “Hort de les Fonts”.
  • Tant propietaris com llogaters es dedicaren al conreu de la terra.

  • La fama li ve de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan passà a ser un lloc d’esbarjo familiar on els vallencs anaven a berenar, es feien concerts, entre d’altres.
  • Fou un lloc molt concorregut fins a la Guerra Civil Espanyola, però també després del conflicte conegué un període de gran popularitat: s’hi instal•là un bar, s’hi feien balls els diumenges,
  • El 1967 encara era un lloc de reunió i fins i tot es parlà de convertir el Mas Miquel en un parc públic.

L’espai està constituït per una àmplia zona de vegetació al voltant d’un edifici, el Mas Miquel.

Fins no fa gaires anys, el conjunt comptava amb una sèrie de fonts, fins a 26 canelles, que en completaven el caràcter d’indret d’esbarjo popular.

L’edifici del mas és d’estructura simple.

Disposava d’un notable safareig, on les dones del mas rentaven la roba.

Té coberta a dues vessants i obertures rectangulars, distribuïdes asimètricament.

Us passo un article de Tarragona.digital, de com estava aquesta zona del Parc de Mas Miquel :

https://tarragonadigital.com/alt-camp/mas-miquel-valls

I us passo la recuperació d’aquest espai i les fonts, es un article de infocamp.cat :

https://infocamp.cat/arxiu-seccio-medi-ambient/item/31434-valls-comenca-a-obrir-els-torrents-a-la-ciutat

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i imatges : Ramon Solé

Llibre recomanat : El llop a Catalunya – Memòria, llegenda i història

Fitxa Tècnica :

Autor: Manent i Segimon, Albert

ISBN: 978-84-9779-224-0

Pàgines : 240

Tapa : rústica

170 x 240 mm

Col·lecció: Guimet Nº 81

Data de publicació: Novembre 2004

Preu : 17,00 €

 

Epíleg

El llop fins a la darreria del segle XIX es passejava arreu de Catalunya i fou el darrer competidor de l’home amb el qual es podia enfrontar i vèncer-lo. La seva omnipresència i la mala fama que ha tingut i encara té n’han fet un mite de la por. Van ésser sobretot els atacs contra els ramats allò que va promoure una campanya per perseguir-lo i caçar-lo. S’inventaren tota mena de paranys i es feren grans batudes.

No obstant això, trobem la figura del “llobater” que els amansia i dominava. S’han exagerat molt els atacs contra persones amb víctima mortal. El llop seguia l’home, sobretot quan rondava la gana, però durant un segle llarg s’han comptabilitzat unes cent persones devorades pel llop.

I s’ha de subratllar que la guerra contra la fera es dugué fins a l’extermini i finalment amb el verí més eficaç.

Vuit-cents topònims de l’apèndix certifiquen aquesta omnipresència llopera.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Torre i dipòsit d’Aigua del carrer Transversal de Terrassa

Aquesta Torre o Dipòsit d’Aigua, esta situada dins d’una propietat privada en el carrer Transversal, 22 de Terrassa; el dipòsit  és de 25.000 litres de capacitat i amb una alçada de 14 metres.Es diu : Els Amics – cooperativa de consum d’aigua, esta gestionada pels mateixos veïns, creada en 1929, per subministrar aigua als habitatges de les rodalies.Us passo un article aparegut en l’any 2015, on Malarrassa.cat, fa detall de la seva llarga historia :

https://malarrassa.cat/2015/09/09/els-amics-cooperativa-de-consum-daigua-gestionada-pels-veins/

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte de Ciutat Meridiana i la seva historia

Mireu la Nota informativa dels Blocs Rasola, aparaguda a les 00,05 d’avui, Gracies

Nou Barris, és situat al peu de les muntanyes de Collserola, sempre ha tingut infraestructures vinculades amb l’abastiment d’aigua de Barcelona, que han deixat un llegat arquitectònic sorprenent.

Un dels principals exponents és l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avui dia en desús, que s’eleva imponent en el districte.

A finals del segle XIX Barcelona creixia i l’antic rec Comtal i els pous resultaven insuficients per satisfer la creixent demanda d’aigua.

Rec Comtal

Per aquest motiu van sorgir iniciatives públiques i privades per portar aigua a la ciutat.

A Nou Barris es van dur a terme tres actuacions importants:

  • les conduccions privades d’aigües del Vallès
  • de Dosrius.
  • l’aqüeducte públic Alt de Montcada.

A més, hi havia altres canalitzacions que pertanyien a petites companyies de Sant Andreu, a mines de masies i particulars.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part de les conduccions privades d’aigües del Vallès.

El canal va ser projectat per Andreu Marí, qui posseïa drets sobre les aigües a les rieres de Ripoll i de Caldes, i va ser finançat pel banquer Manel Girona.

L’aqüeducte del Baix Vallès feia més de 18 quilòmetres i conduïa més 1.700 metres cúbics d’aigua cada dia.

Aquests aqüeductes utilitzaven les carenes de la muntanya de Collserola per poder facilitar-ne la penetració des dels afores fins a l’interior de Barcelona.

Encara es poden veure els Aqüeductes amb què salvaven els desnivells de les rieres, estant situats a :

  • Aqüeducte del carrer Palau Solità
  • Aqüeducte del carrer Llerona.
  • Aqüeducte Torrent de la Torre Vella
  • Aqüeducte Torrent de Font Muguera
  • Aqüeducte Torrent del Bosc Llarg
  • Aqüeducte Torrent de Tapioles o del Cargol

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part d’una gran infraestructura hidràulica per abastir la ciutat.

L’any 1881 l’empresa va ser venuda a la societat Compañía de Aguas de Barcelona, qui se’n va fer càrrec.

Però quan la ciutat va superar el milió i mig d’habitants els aqüeductes es van veure superats i es va iniciar la canalització del riu Ter.

Algunes parts n’han estat restaurades, però encara a la muntanya hi ha trams dels antics aqüeductes que els veïns i l’arxiu històric de Roquetes – Nou Barris no volen que es perdin.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana destaca com un dels monuments històrics que conserva el districte.

Per aquest motiu, l’any 2012 l’Escola Mestre Morera va treballar en un projecte conjunt amb el Museu d’Història de Barcelona anomenat “Patrimonia’m”, que va servir per fomentar la conservació de l’aqüeducte de Ciutat Meridiana i fer-ne valer la rellevància històrica.

Abans, a principis dels anys 90 es va rehabilitar l’aqüeducte que passa per Ciutat Meridiana.

Anys després, el 2003, amb la construcció de la segona fase del Parc Central de Nou Barris, es va rehabilitar l’aqüeducte del parc i es va transformar en un pont que travessa un dels llacs.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : El Camí dels Monjos,… historia o llegenda ?

Com cada divendres us presento dos articles !

El Camí dels Monjos és un camí històric o de llegenda …, la realitat, és que connecta amb els antics Monestirs de Sant Cugat del Vallès i Sant Llorenç del Munt.Actualment està senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 31.El Camí dels Monjos va ser recuperat fa uns anys com a sender oficial de la federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i va ser tipificat com a Sender de Petit Recorregut, el PC-31,editant un quadern sobre aquest recorregut.A llarg del seu recorregut hi trobem d’altres camins i/o senders que podem enllaçar o incorporar-nos, els mes destacats serien el GR i PR, com  el  GR-173 , GR-6, GR-97, PR-13.La Distància del recorregut entre el monestir de Sant Cugat i el de Sant Llorens del Munt, és de 27,43 kmPer tant, a una velocitat mitja a peu, serien unes 6h 15 minuts,teniu d’afegir, descans, àpats, visionar l’espai o fer fotografia i la tornada.Amb un desnivell positiu (m): 1368 i un desnivell negatiu: 389Durant el recorregut trobareu alguns espais preparats per fer un àpat o descansar.La llegenda del Camí dels Monjos:

“Diu la llegenda,  que l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre que respectessin un mandat que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés i va ser aquest el que van utilitzar. D’aquesta manera, emprengueren el camí carener que els va dur des del cim de la Mola fins a Sant Cugat, on veient les terres fèrtils i l’indret idoni, decidiren aixecar el Monestir.”Per aquest motiu el camí segueix la carena que separa la conca del Besòs (a l’est) de la del Llobregat (a l’oest), o les dels seus afluents el riu Ripoll i la riera de Rubí, sense travessar cap curs d’aigua, per tant no creua cap riu, riera , torrent, ni xaragall…No obstant, el Camí dels Monjos passa per una diversitat de paisatges, per carrers, bosc, camps conreats, pel costat de masies i a prop d’ermites, molts llocs.Cal dir que aquest camí ha estat molt utilitzat durant segles, com a ruta pels pastors amb els reus remats, que venien des dels Pirineus.El novembre de 2006 els quatre ajuntaments, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Matadepera, van signar un conveni amb la Diputació de Barcelona per tal de realitzar la senyalització del Camíi fer-ne una primera difusió, que ens el pas dels anys s’ha millorat amb mes senyals en tot el recorregut i amb consells o recomanacions.En cas d’anar amb nens, us recomano aquest enllaç que us va indicant pas a pas el recorregut des de Matadepera del Camí dels Monjos :

https://totnens.cat/que-fem/senderisme-en-familia-pujada-a-la-mola-pel-cami-dels-monjos/

Us animeu a fer el camí a peu… ara quer tenim un bon temps …?

Font de la informació: Viquipèdia i altres

Fotografies  actuals : Ramon Solé i del Arxiu Rasola

Avui coneixerem : La Font Trobada de Terrassa amb historia

Com cada divendres us passo tres articles

La Font Trobada, va ser inaugurada el dia 28 d’octubre de 1997, esta situada en la placeta de la Font Trobada  al centre comercial de Terrassa, en la cruïlla dels carrers de Sant Pere, dels Gavatxons i del raval de Montserrat.Us passo l’historia de l’antiga Font Trobada :

  • La família Busquets va fer construir una mina d’aigua que, recollia les aigües a l’altura del carrer del Passeig, baixava pels carrers Nou i de Sant Pere fins a l’altura del Círcol Egarenc, on per mitjà d’una canonada es conduïa l’aigua fins el Vapor Busquets (actual plaça de Salvador Espriu).
  • Aquesta conducció d’aigua es va malmetre durant l’ocupació francesa de principi del segle XIX i l’aigua vessava carrer avall.
  • L’Ajuntament va procedir al seu arranjament i va aprofitar per obrir una font a la cruïlla dels carrers de Sant Pere, dels Gavatxons i el raval de Montserrat, i a la qual la veu popular, la va anomenar Font Trobada o Font Robada.
  • A principi dels anys 30, per problemes d’humitat i altres desperfectes a la placeta, es va decidir desviar les aigües cap a les clavegueres.

Us passo un enllaç on podreu conèixer el perquè del nom “Font Trobada” :

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/08/30/la-placeta-de-la-font-trobada-1-i-els-xerraires/

L’actual Font és feta de basalt de disseny circular, brolla al centre i es il·luminada, un alt lledoner de 12 metres li dona ombra.Us passo aquest enllaç on trobareu informació de l’historia de la Plaça de la Font Trobada :    https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/placeta-de-la-font-trobada/

Recull de dades : Records de Terrassa i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé