Avui destaquem : La Font Trobada de Folgueroles

Com cada diumenge, us presento dos articles

La Font Trobada, esta molt a prop del poble de Folgueroles, tant a prop, que la gent hi anava a peu a buscar l’aigua, i a avui en dia, que l’aigua no es aconsellable que sigui per beure, també hi van, sigui per a fer un tom o per passar el dia.Situada al costat dret de la carretera que va a Vilanova de Sau, N-141d, on fa anys és va crear en aquest espai, el Parc – Forestal de la Font Trobada, està amb senyals.Cal baixar per unes escales de blocs de pedra a la font, donat que esta a un nivell baix. Te un gran tub on surt aigua amb abundància, però, en temporades de sequera pot quedar eixuta.A cada costat disposa de seients i paret de grans blocs de pedra. Sobre el tub esta el seu nom i la data de 1979 és de la seva restauració.A les rodalies de la Font, hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat, el lloc es ideal.Us passo un video sobre aquesta Font :

https://www.youtube.com/watch?v=deONba9vtng

Així descriu l’Ajuntament de Folgueroles la Font Trobada :

La Font Trobada és un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries-Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta artística creada per Perejaume amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002).”

I en la seva Web de Folgueroles.com,  podem llegir de la Font Trobada :

“ Sobre la Font Trobada conservem una bella poesia, que potser no és de Verdaguer, però que ens ha arribat manuscrita entre els seus papers.

En aquests versos per a l’aprenent de poeta, la Font Trobada esdevé la font de l’amor trobat.

Raja una fonteta a prop de ma pàtria que tothom li dóna per nom la Trobada, al peu del torrent, que brolla tan clara que al sortir del raig sembla fosa plata.

Buscant la frescosa font regalada a ta dolça vena que la set apaga acut la pastora i la vilatana com lo segador l’anyell i la cabra.

També jo et visito amb tanta constància que molts dies vinc tarda i matinada.

Un dia el poeta hi troba “una certa nina” que li ofereix un vas d’aigua de La Font Trobada.

Amb l’aigua beu també l’amor i d’ençà d’aquell dia torna a la font i es pregunta si aquella nina no és una nimfa del lloc davallada del cel.

I exclama: Digues-li, per Déu! digues-li. fontana, a la nina hermosa que en lo teu raig canta, que rica n’és ella que em roba la calma.

El poeta promet a la font que la rodejarà de marbres i xiprers, heures i vidalbes.

I acaba: Tot això tindràs , fontana, per paga d’haver-m’hi trobat l’amor que em faltava.”

Es una poesia molt bonica, tal com es La Font Trobada de Folgueroles.L’altre article d’avui, està dedicat a La font de Collelldamunt de Santa Pau a la Garrotxa.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Folgueroles, Folgueroles.com i propis.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Les antigues creences sobre l’heura

L’heura és una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure mes de 500 anys.És originària d’Europa, creix i prolifera en llocs d’ambient humit.La podem veure en les parets de Castells, Ermites, Mansions, Xalets… en la decoració de jardins, trobem una important varietat d’heures domèstiques.En els boscos, també hi es present i son fatídiques pels arbres que no estiguin controlats i cuidats;podent arribar a enramar per tot el tronc de l’arbre, fins i tot, trencar branques o el mateix arbre.En l’antiguitat es va observar que tenia propietats beneficioses en la salut  en les aplicacions farmacològiques, esdevenia una planta per fer pomades curatives entre altres medicacions.L’heura, segles en rere, es va creure que era una planta misteriosa, màgica, amb diferents símbols i creences…Us passo uns exemples :

  • Ja qui creia que protegia contra els mals esperits i els encanteris de les Bruixes.
  • També, protegia contra la borratxera, mantenint-se una fulla al front s’anava passant poc a poc els efectes.
  • L’heure va ser dedicada al Deu Baco.
  • Antigament aquelles tavernes que tenien pintada una heura a la porta, era un avis pels parroquians, significava que allà es venia “vi dels bons”.
  • Segur que heu vist personatges amb les corones d’heura, axó volia representar el símbol de la fidelitat, com en les celebracions matrimonials en l’antiga Grècia.
  • També, donat a la seva longevitat, aquesta espècie va ser venerada com a símbol d’immortalitat.

En les parets que hi ha arrelades heures, es un verdader niu de insectes i animalons petits, com els coneguts dragons, abelles, formigues, escarabats, aranyes, nius d’ocells…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé