Un passeig pels bosc de ribera del riu Ges

Com cada divendres avui us presento dos articles

Us invito a fer un passeig pel bosc de ribera a prop del riu Ges.

Un dels llocs mes habituals per fer-ho és en la zona on havia agut l’antic Balneari de la Font Santa, avui poc en queda, està en runes.

Així com les seves fonts que ja m’he referit alguna altra ocasió.

Aquesta vegada, prenem atenció els arbres a tocar del riu Ges.

Son uns espais planers i ombrívols plens de plataners, si aneu en la tardor tindreu que trepitjar la catifa de fulles, que tant agrada els nens…Resseguiu  pel costat d’aquest riu que sempre mostra les seves aigües tranquil·les.

Anireu passant pel costat d’altres tipus d’arbres com freixes, verns, faigs, algunes pollancres, oms, tells, bedolls, i també l’heura, l’esbarzer o l’arç blanc.

Si no feu soroll, podreu gaudir del cant de molts ocells que fan vida en aquest paratge natural,

I poder veure algun bernats pescaires, martinets blancs, blauets, mallerengues, oriols, caderneres, ànecs colls verds, pit roigs, xivitones, corriols petits, merles, picots verds…Us poden ajudar a descobrir els diferents tipus de flora i fauna presents a la zona gràcies als plafons existents.

Us passo un itinerari circular i fàcil de poder fer, extret de naturalocal :

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-sant-pere-de-torello/pel-riu-ges-descobrint-sant-pere-de-torello

Teniu a prop de la carretera,  l’Aqüeducte de l’Anijol que és molt antic.

Trobareu en La Font Santa,  el PR C-47 o sender de la vall del Ges que recorre tot el riu Ges des de Torelló fins a Vidrà.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Arbres i Plantes de ribera del riu Fluvià al pas per Olot

Ara cada divendres dos articles !

El riu Fluvià neix a el Grau d’Olot a 920 metres d’alçada, i una vegada que ha recorregut la plana d’en Bas, passa bona part de la ciutat d’Olot.Aquest riu forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Avui veurem la vegetació de ribera d’aquest riu, en el tram del camí basàltici fins la font de les Tries, es un recorregut, pràcticament planer i molt ric de vegetació.Aquest Bosc te una gran diversitat vegetació, tant en arbres com de plantes.A l’inici del recorregut trobareu un cartell indicant els principals arbres que anireu trobant.Donat la humitat i frescor que dona el riu al seu pas i al estar en llocs molt poc solejats.D’arbres podem destacar, les Pollancres, els Saules, les Freixes, algun Om, Els Plataners i Tells.La vegetació es molt amplia segons el tram del riu, Esbarzer, Heura, Canyís, Lliris, Jonc, Canyes…. i moltes mes que us passo imatges :

Sarriassa

Llengua de Cervol

Llengua de Cervol

Evonim

Es un espai que dona moltes ganes de fer un passeig tranquil bona part de tot l’any.En algun punt trobareu seients com a la Font del passeig Basàltic, en la Font de les Tries i altres llocs,

molsa

D’aquestes dues Fonts,  ja us he fet ressò en els articles que us vaig presentar de cada una.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 1ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

Quan pensem amb l’heura, ens ve al cap aquella planta que decora, cases i murs d’una finca,i que creix mes o menys controlada pels propietaris de la finca.Però que passa en els boscos de Catalunya amb l’heura?S’ha observat un increment considerable d’heura, que s’enfila pels roures, plataners, faig,…i també, en arbres de cultiu com oliveres.En el temps l’heura que es petita va creixen i envoltant a l’arbre, fins a l’extrem d’arribar a tombar-los i provocar-los la mort.Fins i tot, trobareu algun arbre mort i que ha sigut tallat, ple de l’heura

Penseu que s’agafa de tal manera que a vegades es impossible arrancar-lo de l’arbre on esta subjecta,algunes branques de l’heura son tant gruixudes com les del propi arbre,i les fulles ven espesses de lluny se’ns fa difícil en quin arbre esta situat,quedant l’arbre en una imatge fantasmagòrica,les branques poden arribar a l’arbre fins la part mes alta d’aquest.Us passo un escrit sobre part ‘un informe realitzat en el Parc de l’Albera :

“… A altres indrets del Mediterrani (Sicília o França, per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalitzada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la primavera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixement d’aquest arbust enfiladís.

Però la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o 30 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals…”

Cal dir que tot i tallant les arrels, l’heura costa molt de treure-la de la escorça dels arbres  que queden deformats o marcatsi al cap d’un temps rebota i torna a envair el mateix arbre…Ens preguntem , tallar l’heure es la solució… ?Dintre del següent article d’avui, veureu un exemple de com és aquest procés en un mateix arbre.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé