Molí del Lladó de Puig-reig

El Molí del Lladó esta a la ctra. BV-4131 de Puig-reig a Casserres, poc abans del km 11 trencall a l’oest.

Historia:

• Les notícies històriques de la masia del Lladó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig.
• Des d’aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. El molí és situat al peu de la riera de la Sala (antigament del Merdançol), que neix a la mateixa propietat del Lledó.
• El molí actual es va construir al segle XVII.
• Un document conservat a l’arxiu particular del Lledó dóna notícia detallada del procés de construcció del molí.
• Es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil de 1936.
• Pels volts de 1970 la resclosa i el rec encara estaven en funcionament, i la bassa s’utilitzava com a reserva d’aigua per a les cases.

Antic molí fariner del qual es conserva l’edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s’adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l’actual molí es va construir sobre els fonaments d’una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d’aparell. L’edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra.

Fotografia: Cèsar August Torras i Ferreri

La bassa, que en realitat forma un estany d’una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l’extrem nord-oest la bassa té un sobreixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se’n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra.

El Molí de Lledó està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Parc de la Marquesa de l’Hospitalet de Llobregat

El parc de la Marquesa és un parc municipal d’ús públic situat al barri de Collblanc, del Districte II de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Us passo la seva història​ :

• Inicialment formava part dels jardins de la finca d’Eugènia Casanovas i Amat, burgesa local i molt implicada en la vida associativa del municipi.
• La lluita veïnal va fer que l’Ajuntament adquirís la casa i els jardins i els convertís en parc.
• El parc va obrir les seves portes al públic l’any 1978 i en aquell moment tenia una extensió de 6.500 metres quadrats i esdevingué una fita per al barri, en tant que no disposava de gairebé cap zona verda en aquella època.
• La Torre Barrina que es troba al parc va ser cremada durant la Guerra Civil, el 27 de juliol de 1936, i va ser reconstruïda posteriorment d’una manera més senzilla i menys ostentosa que l’original.
• El 20 de gener de 2007, desprès d’una remodelació, el parc va tornar a obrir les seves portes.
• Aquesta última remodelació, que va tenir un cost de 1.765.000 euros, va permetre que el parc pràcticament dupliques la seva superfície passant dels 6.500m² als actuals 13.772m².

Limitat al nord per la Carretera de Collblanc, a l’oest pel Carrer Farnés, a l’est pel Carrer Llobregat i al sud pel Carrer Occident, avui dia te una superfície de 13.772 m².

Dins del parc s’hi troba la Torre Barrina, l’edifici d’estil senyorial que va pertànyer a Eugènia Casanovas i Amat. Envoltant la casa hi ha vestigis de l’antic jardí, on encara s’hi conserven les grans palmeres que hi havia prop de les masies (la majoria avui dia desaparegudes).

Està distribuït, com era típic al segle XIX, en glacis i caminets amb bancs, arbres d’ombra i dues fonts de fosa, de tipus columna amb aixetes de llautó i peu de pedra artificial. La reixa que l’envolta és de forja, està emmarcada per dues grans pilastres de pedra, i a la llinda hi ha la data 1867. S’hi ha afegit aparells de jocs per a infants.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Alzina del camí de mas Raimbau de Llerona

Per anar-hi cal que us adreceu per la BV-1433, tot venint de Llerona, girar pel camí de mas Raimbau, on hi ha La Memòria del refugi antiaeri i l’antiga caserna de la Guerra Civil Espanyola.

Una vegada passat el conjunt, hi ha una recta veure l’alzina a un costat del camí entre dues cases.

Es gran i de important alçada, destacant les dues branques, hi havia una tercera avui tallada.

També veiem que forma el seu brancatge superior i amb les fulles una cúpula arrodonida.

És una Alzina que sembla que disposa d’una bona salut.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Parc del Castell de l’Oreneta

Una de les diverses entrades a aquest Parc del Castell de l’Oreneta, es en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

És un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola.

Disposa de 17 hectàrees, bàsicament forestals, són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

El Parc abunden els pins, les alzines i els garrofers, a més de zones de sotabosc, també arbustos com la ginesta, el boix, o l’arboç amb alguns exemplars que son centenaris.

També abunden les plantes aromàtiques com la farigola, el llorer i l’espígol.

Amb la presència de tarongers, nesprers, ametllers, oliveres…

Alguns dels seus arbres són centenaris, com un eucaliptus que hi ha poc després d’entrar pel carrer Gaspar Cassadó, que forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona.

Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l’Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del que queden algunes restes.

En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. Ambdues finques van ser adquirides per la Creu Roja, que planejava construir un hospital, però finalment no es va dur a terme i els terrenys van ser comprats per l’Ajuntament.

Ascendint pels camins hi ha diverses terrasses i miradors, fins a arribar a la zona alta, on hi ha zones de jocs infantils, una pista per ponis

i un circuit de trens en miniatura, inaugurat el 1981, que circulen al voltant de l’Estació de l’Oreneta.

El recorregut amb tren és de 636 metres, i travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic.

Encara que els trens només funcionen els diumenges, atreuen una gran quantitat de públic, per la qual cosa es pot dir que és l’element més característic del parc.

També hi ha àrees de pícnic i taules de pin – pon

i molts espais per poder fer un descans, llegir un llibre o fer-hi un àpat.

Un matí molt complert per passar ho amb família…

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pi de can Manent de Cardedeu

Cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El Pi de can Manent, esta situat en un costat d’un camí dels terrenys de la Masia de can Manent, aquesta finca és ara com ara, l’única granja situada en el casc urbà de Cardedeu.Per anar-hi es molt senzill, car seguir el carrer Dr. Klein, i cap el numero 201, passa a ser un camí rural de terra amb el nom de  camí Antic d’Alfou, en aquest punt l’únic Pi que trobareu és el que avui ens ocupa.Es un Pi pinyer, allargat, esvelt, amb troc gruixut i relativament jove.Els terrenys propers, alguns cultivats avui en dia, formaven part de l’Aeròdrom de la guerra civil a Cardedeu.Ara per les rodalies del Pi, si fa bon temps, estant les vaques de la Masia de can Manent.Dema, us presento dos articles :  un Parc Forestal i una Fonts Natural !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Finca de SanSalvador del Coll a Barcelona, amb un pou d’aigua Mineral

La Finca Sansalvador , és situada a tocar de l’entrada del parc de la Creueta del Coll, entre el carrer de Pineda i el passeig de la Mare de Déu del Coll, 79.El metge Salvador Sansalvador i Castells va adquirir el 1909 una finca situada en una vessant del turó de la Creueta del Coll. En aquella època aquesta era una zona gairebé despoblada, de difícil accés, ja que encara no s’havia construït el pont de Vallcarca, que posteriorment va donar accés a la zona des de l’avinguda de la República Argentina.Va ser un encàrrec que el doctor Sansalvador va fer a l’arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí. En un principi, la idea del propietari era fer una casa d’estiueig a la façana del passeig de la Mare de Déu del Coll i aixecar una altra torre a la banda superior del terreny per llogar-la.Durant les obres de construució, s’hi va trobar una mina d’aigua amb suposades propietats radiològiques i medicinals que el doctor va decidir comercialitzar amb la marca Agua Radial.

Cova  – Fotografia  : Ajuntament de Barcelona

Motiu pel qual Sansalvador , va decidir canviar el seu pla inicial i va ordenar construir-hi unes grutes d’accés al pou que portessin l’aigua a la planta d’embotellament i un jardí romàntic que les integrés en l’entorn natural.Avui dia, del projecte truncat, en resten l’habitatge del porter, una petita casa decorada amb un arrimador de ceràmica de colors que ha estat reformada no fa gaire —seguint fidelment el seu disseny original— i, sobretot, el jardí, amb unes galeries subterrànies a les quals s’accedeix a través d’uns arcs parabòlics magnífics que condueixen al pou d’aigua.Durant la Guerra Civil, la cova va servir de refugi antiaeri per als veïns de la zona.En l’actualitat, la Finca Sansalvador acull la seu del Taller d’Història de Gràcia, que tot sovint organitza jornades de portes obertes i visites concertades a la cova i altres llocs del Barri.Aquest immoble està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural català.

Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

(Article dedicat a Kike Gonzalez company de feina i amic)

Muntanya i mes …El Camp d’Aviació i els seus refugis de Cardedeu de la Guerra Civil

Breu Historia :

Durant la Guerra Civil, per fer front principalment els bombardeixos  i defensa de Barcelona, es van construir estratègicament  tres Caps d’aviació situats al Vallès Oriental : un a La Garriga – Les Franqueses, l’altre a Montornès – Montmeló i el de Cardedeu – Sant Antoni de Vilamajor.

Vista de l’antic camp d’aviació

En Cardedeu, els militars Republicans que formaven el destacament, van construir uns refugis per un cas necessari poder ràpidament refugiar-se  i que podien resistir  la metrallament per part d’aviació enemiga. En total hi havien en funcionament 6 refugis situats estratègicament  per tot el perímetre del camp d’aviació i amagats dins del mateix bosc per no ser vistos. Cal dir que en cas de bombardeix no haguessin resistit.

Tenien forma de U, amb dos boques d’entrada o/i sortida en un passadís transversal i les parets i sostre eren fets de totxo, amb capacitat de 15 militars.

Interior d’un Refugi

Excepció del mes gran situat proper a Can Jofre, que tenia capacitat per a mes de 100 militars.

El comandament es va situar en les Masies de Can Morató i de Can Jofre, on disposaven dels medis elementals de Comunicació de aquella època i un observatori, a part de les comoditats per poder fer estada.

Com estan actualment ?

Pla de Can Morató

Situats a Cardedeu, cal accedir a l’antic camp d’aviació pel carrer Dr. Klein, tot arribats al Pla de Can Morató on estava situat el camp d’aviació i ara cultivat, mirarem de localitzar els refugis.

Vista Antic Camp d’Aviació

Agafarem un camí ample a la nostra esquerra, a l’altura d’un petit bosc de pins, ens dirigirem a veure el refugi situat mes al sud.

Vista general Refugi Sud

A l’estar aquest, a prop de les cases de Cardedeu, esta molt freqüentat i lo primer que veiem es moltes deixalles al seu interior, trobem que es conserva, en general,  bastant be.

Boca A – Refugi Sud

Boca B – Refugi Sud

Tornem al camí principal fins arribar a la primera casa de la Urbanització de Sant Julià del Fou, ja en el terme de Sant Antoni de Vilamajor, agafarem a l’esquerra un petit camí que va per dins d’un bosc, al sortir al camp, el rodejarem fins trobar el refugi que esta a l’oest amagat per la vegetació.

Boca A – Refugi Oest

Una de les estrades no podem baixar donat que hi ha molta terra i deixalles, en canvi l’altra boca d’entrada ho podrem fer, mireu de portar alguna lot per mirar el seu interior.

Boca B – Refugi Oest

Tornem els nostres passos en rere, fins el camí principal, rodejant el cap d’aviació i passarem per darrera de uns xalets fins arribar a Can Boixareda entre el camp conreat i les tanques dels varis xalets d’aquest lloc.

Vista de l’antic camp d’aviació

A l’arribar al bosc veurem ràpidament una de les boques d’accés al refugi de mes al nord, aquest esta ballat i mig enderrocat, no entrarem pel perill que axó representa.

Vista general Refugi Nord

Boca A – Refugi Nord

Novament retrocedim fins al camí principal que ara ja torna a Cardedeu direcció al barri de Bellavista.

Vista de l’Antic camp d’Aviació

Deixem en pocs minuts els conreus i entrem a un jove bosc i a la nostra dreta trobarem el refugi mes ben conservat, el que esta a l’est, on podrem baixar i caminar per dins  d’aquest.

Vista del Refugi Est

Boca A – Refugi Est

Boca B – Refugi Est

Interior del Refugi Est

La situació dels altres dos refugis, és, un esta dins d’una finca privada i l’altra esta sepultat.

El recorregut es pot fer en unes dos hores amb un passeig tranquil tot recordant  que aquí va ser un punt important  i estretegi per la defensa d’una part de Catalunya durant  els últims anys de la Guerra Civil.

Vista de l’antic camp d’aviació

Recopilació de la informació i Fotografies : Ramon Solé