Avui destaquem : La Font del Guarda Forestal de La Pobla de Lillet (Berguedà)

Per anar a aquesta Font del Guarda Forestal es molt fàcil, cal que us situeu en la carretera B-402 que va de Guardiola de Berguedà a La Pobla de Lillet, en el quilòmetre 8 surt a la dreta una pista que indica : “santuari de Falgars”,

a uns 2,300 quilòmetres al costat dret i a peu de la pista cimentada està la Font.

Esta format per un mur d’obra que reforça la paret de la muntanya. Podem veure que el terra esta escalonat, per superar el desnivell. 

El broc està a una certa altura, i l’aigua cau a una petita pica rectangular.

A la dreta de la Font hi ha un cartell de fusta amb el seu nom. Sobre del broc l’escut dels Guardes Forestal i mes a l’esquerra en lletres grans “ Font del Guarda Forestal”.

Disposa d’una taula i bancs de fusta per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Avui destaquem : La Font de l’Amistat de La Pobla de Lillet (Berguedà)

La Font de l’Amistat està a uns 200 metres abans d’entrar a La Pobla de Lillet tot venint de Guardiola de Berguedà per la carretera B-402 a l’esquerra.

Aquesta font està situada en una estructura en forma de balma feta de grosses pedres arrodonides.

L’aigua raja per un broc de pedra i cau a una pica semicircular que està a nivell del terra, actualment aquesta font és seca.

En cada costat, hi han uns seients de pedra de la mateixa estructura.

A l’esquerra de la font disposeu d’una taula de fusta i bancs,

bon lloc per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Avui destaquem : La Font del Roser de La Pobla de Lillet (Berguedà)

La Font del Roser esta a uns 650 metres abans d’entrar a La Pobla de Lillet tot venint de Guardiola de Berguedà per la carretera B-402 a la dreta.

Va ser construïda l’any 1924, dins d’una petita zona d’esbarjo arbrada.

L’estructura de la Font es molt senzilla, de planta rectangular i amb una teuladeta de lloses a dues vessants.

L’aigua surt  per un broc de pedra i cau a una pica semicircular de pedres de riu que està a arran del terra.

Disposa de bancs de pedra per seure. A sobre hi ha una llosa de pedra amb el nom de la font gravat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Serra de Moixeró – Serralada Prepirineus catalans

La Serra de Moixeró és una serra del nord de Catalunya, als Pirineus Orientals, que s’estén en direcció oest-est, des del Coll de Pendís fins al Coll de Jou.

El Moixeró fa de límit de les comarques de la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús) i el Berguedà (a l’enclavament de Gréixer, a Guardiola de Berguedà).

La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural Cadí-Moixeró, juntament amb la Serra de Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d’Alp i el Puigllançada.

Juntament amb la Serra del Cadí forma un contrafort d’oest a est i sovin es confon o s’atribuiex el nom de Cadí fins la Serra de Moixeró, la Tosa d’Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró és anomenat túnel del Cadí.

Pel seu caràcter més antic (paleozoic i ja format en l’orogènesi varisca) respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís (1.760 m altura), continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses.

Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre (2.012 m alt), el Moixeró (2.078 m) i el pla del Moixeró (2.063 m), les Penyes Altes de Moixeró (2.276 m), el serrat de la Miquela (2.161 m), les Soquetes (2.181 m) i el coll de Jou (2.000 m), on arriben els estreps de la Tosa.

El vessant cerdà davalla gradualment cap a la plana herciniana de la Cerdanya per torrenteres que obren el camí.

El vessant del Berguedà, drenat pel riu de Gréixer, afluent del Bastareny, i que talla conseqüentment l’estructura, presenta línies de replans paral·lels a la carena. La pedra de Gréixer, riolites efusives bigarrades, és un cas isolat; dominen les calcàries devonianes als cims i els esquistos carbonífers al voltant i vers l’est.

La vegetació és de pi roig o avet, amb rodals de faig, fins a uns 1.800 metres, on comença el pi negre, i a partir dels 2.000 metres prats o roques blanquinoses, segons la forma de l’alteració atmosfèrica per formar sòls.

Senders presents a la serralada:

GR 107 Camí dels Bons Homes, creua la serra de Moixeró pel Coll de Pendís.

GR 150 Sender de circumval·lació al Parc Natural del Cadí-Moixeró, no creua la serra del Moixeró i l’envolta per fora.

PR-C 125  Recorregut circular que des de l’Hostalet arriba al refugi de Sant Jordi, al peu de la serra de Moixeró.

No hi ha nuclis de població dins de la serralada, únicament algunes cases aïllades i refugis de muntanya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel