Que es la ruta Tourdera ?

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

L’objectiu de la “Tourdera” és fer realitat una ruta resseguint la Tordera i la riera d’Arbúcies, mitjançant la pràctica de la bicicleta i el senderisme, i permetre d’aquesta manera, la descoberta del territori, promoure el coneixement de la natura i patrimoni associats al riu, i fomentar el desenvolupament local dels municipis amb l’arribada de nous visitants.La proposta de ruta és de més de 200 quilòmetres, sumant l’itinerari principal, el de la riera d’Arbúcies i petits enllaços entre nuclis de població, o estacions de tren, fins al tram principal, com és el cas de Massanes, Riells i Viabrea, Breda, Gualba o Vallgorguina.Per conèixer el traçat projectat i els trams actius s’ha posat a disposició dels usuaris un mapa interactiu a la pàgina web (www.tourdera.cat/itinerari), on també s’hi vinculen els principals punts d’interès, equipaments, estacions de tren, etc.Pel que fa al tipus de públic, des de la desembocadura (Malgrat de Mar i Blanes) fins a Sant Esteve de Palautordera, es tracta d’una ruta en general apte per a públic familiar, amb pendents més aviat suaus.Actualment, 11 municipis ja disposen de trams actius de la ruta als municipis de: Montseny, Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Vallgorguina, Gualba, Fogars de la Selva, Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar.La ruta ja compta amb 114 quilòmetres de trams actius i plenament senyalitzats i enllaça amb altres Itineraris o Rutes per la zona.Podeu veure l’itinerari de aquesta destacada Ruta de la Tourdera a :

http://www.tourdera.cat/itinerari/

I us passo l’explicació d’un dels trams :

http://www.tourdera.cat/itinerari/tram-sant-esteve-de-palautordera-mosqueroles/

Es una Ruta de la Tourdera, per donar mes proximitat a la natura cap a nosaltres, sigui caminant o amb bicicleta.

 

Recull de dades : La Tourdera i Ajuntaments que forment part

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Pont de Gualba

Si aneu a Gualba, mireu de conèixer la Font del Pont, és molt fàcil d’arribar tot fent cames, quan estigueu en el Poliesportiu, mireu d’anar per el carrer  del Bisbe Ponç, tot baixant cap a la riera de Gualba, a pocs metres a l’esquerra hi ha un rètol on indica la direcció de la Font del Pont , agafeu el camí de terra que una cadena barra el pas a vehicles, al poc la trobareu, esteu dins del Parc de la Riera.

Font del Pont – A principis del segle XX –  Sota de la font observem una bassa – safareig.

Aquesta Font, està referenciada amb la data 1883, segons una pedra que hi ha al costat esquerd del broc gran de la font.En el costat dret, una altra pedra, posa el nom de Font del Pont. Parlem de pedres, cal dir i si us fitxeu en la construcció de la Font,  es feta tota de pedres d’un cert temany.Quan la font disposa d’aigua, surt d’un tub gruixut de ferro i cau a una pica antiga de pedra. Per sota del mur que fa de paret exterior, trobareu una petita entrada sense porta que surt aigua, que seria el desguàs i va a parar a la riera.Es un lloc ombrívol, tranquil i fàcil d’arribar per a tothom, val molt la pena per fer una curta caminada i passar una bona estona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema de Los Bruixots del Gorg Negre

 

Nines no hi aneu,
no aneu al Gorg Negre,
que els bruixots traïdors
no se us enduguessen.
…Un estol de nines,
la flor d’aqueix terme,
a fer saltirons
va anar-hi un diumenge.

Feren lo Guinart,
a la cuit sigueren
fugint a amagar-se
per entre aquells freixes,
feren la Llantía,
lo mestre i deixeble,
los dotze donzells,
que n’és joc alegre.

Tot jugant jugant
los arribà el vespre
i ni per ser colla
de dotze o de tretze
marxaven d’allà
per por dels espectres.
Quan tot manyagoi
d’en mig d’uns ginebres
isqué un anyellet
que les va escometre.

Damunt hi saltaren
tantost lo vegeren.
—Quin be tan manyac!
—Quin xaió tan tendre!
—Corn bela, pobret!
¿doncs de on pot ésser?
L’una el vol gratar,
l’altra el vol estrènyer,
aquella l’amoixa,
eixa el vol apéixer
i, més arriscada,
l’altra el vol apendre
d’anar a cavall
corn un senyor metge.

Ben escamarlada
un cop hi va seure
fent-li de bridó
son banyot esquerre,
se tornà l’anyell
un cavall rebelde,
que arrencant-se a córrer
se tirà al Gorg Negre.

Les altres fugint
anaven dient-se:
—¡Ai, l’angelicó!
¡No el tornarem veure!
Ella era la flor
de les dotze o tretze;
corn ella cap més
no n’hi havia al terme.—

Lo seu galindoi
hi torna als vespres
per si la sentís
en son cau feréstec
entre el bruit dels balls
i de cants infectes:
de primer sentia
los plors d’una verge,
i després mocat
va tornar enrera
sentint lo güè güè
d’un infantó tendre.

Ninetes, ja us dic,
jo no ho vaig pas veure;
pel preu que ho comprí,
vos ho torno a vendre,
ni un punt ni una coma
sens guanyar ni perdre;
mes per les boniques,
i em podeu ben creure,
altres gorgs hi ha
sense lo gorg Negre

                                     Lletra: Jacint Verdaguer (Jovenívoles, 1925)

 

Recopilació de Poema i de Fotografies

Ramon Solé