Avui destaquem : La Font de La Puda de Sant Pau de Seguries

Avui us presento dos articles

Per anar a conèixer la Font de La Puda, us cal sortir de St. Pau de Seguries direcció a Olot, abans de creuar el Ter, teniu la depuradora a la dreta i a l’esquerra surt un camí cimentat amb un petit cartell de fusta, que us indica “ Font de la Puda”.

A poca distancia,  trobeu a la dreta una gran porta enrajada de ferro amb un altre cartell que ens indica que és el camí per anar a la font, i molta pintura de diferents itineraris.

Entreu en una granja d’oví, tanqueu la porta !!!, i la següent que passareu per on sortireu.

Deixeu en rere l’explotació, entreu dins el bosc, si us gireu veureu Sant Pau de Seguries, les vistes són molt maques, passeu dos filats en ”ziga zaga”,

el camí es clar, anireu per un petit torrent,

desprès  arribeu a un altre camí, gireu a la dreta, esta indicat.

Després d’una estona, passareu per dins del torrent, on sols sentireu els ocells, trobareu un arbre caigut, darrera d’ell hi ha un cartell de fusta, passareu per sobre del arbre caigut…esteu en un bosc preciós, creueu algun torrent subsidiari d’aquest.

Podeu veure un cartell amb dos fonts mes, la del Camí i la Fresca…

Al poc, arribareu a la Font de la Puda, situada a la llera del torrent, veureu un mur que fa de protecció a la font en cas d’avinguda forta de les aigües del torrent i a la vegada pot servir com a seient.

L’aigua surt d’una estructura rodona que us pot recordar a una roda de molí, on hi ha gravat el seu nom,

del seu centre surt el broc allargat, i l’aigua cau a una pica arrodonida feta del buidatge d’una roca.

A sobre seu, també hi ha en una llossa el nom.

Disposa al seu costat esquerd, de dos bancs a diferent nivell fets de pedres, un d’ells amb respatller.

Si us fitxeu veureu en el mur, en una de les llosses planes,  que hi ha gravat els punts cardinals i en cada un la població mes propera o destacada i el riu Ter.

El gust i l’olor es forta, clàssic amb aquest tipus de fonts.

Era i és, una font molt apreciada per la gent del poble i rodalies, es considera medicinal.

 

Text : Dolors Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dolors Salvador

També podeu seguir el Bloc : fonts naturals d’aigua i +

La dura feina del camp i la vida rural de principis del segle XX

Avui us presento dos articles

Sempre ha estat dura la feina del camp, del bosc i de la granja per la gent que hi viu d’això, però avui centrarem la mirada d’aquesta feina a principis del segle XX.

Tothom de la família estava implicat, amb més o menys intensitat, en el treball, tant els homes com les dones, tant els vells com els joves i diríem que, fins i tot, els menors.

Quantes més terres en tenien més dur era, quan més animals de granja, més feina hi havia, amb moltes hores de treball cada dia i així tots els dies de l’any,

per tant, no es disposava de dia de festa, només, amb motiu d’algun esdeveniment, com podia ser un naixement, un casament o la defunció d’un familiar, es parava unes hores de treballar, però la vida rural era exigent, si es volia seguir vivint del camp, del bosc i/o de la granja,

i no havia una data de jubilació, mentre es pogués treballar i el cos tirés endavant, la gent cada dia anava al camp, al bosc o a la granja a ajudar-hi.

A primers del segle XX, la feina era bàsicament manual, amb eines molt rudimentàries, axó sí, es feia servir animals per ajudar en les grans feines, com llaurar o fer de tir, com bous, cavalls, ases …

Quan era el moment de màxim treball, si s’ho podien permetre els amos, es contractava gent de fora, per unes setmanes o per varis mesos, segons la feina a fer, molts eren els mateixos cada any,

en aquelles èpoques, es podia veure, sobre tot als camps, molta gent amb quadrilla a primera hora, quan despuntava el sol i fins que es feia fosc,

i molts d’aquests grups eren dones que ho recollien manualment, era una dura feina aquesta,

havien d’estar tot el dia amb l’esquena molt doblegada, amb una pausa molt curta per fer l’àpat…

Anaven passant les dècades i als grans camps ja es veia algun tractor substituint la feina que sempre s’havia fet amb animals.

Les dones rurals participaven activament a les granges, donant de menjar als animals, cuidant de la neteja d’aquests o munyint les cabres, ovelles i/o vaques.

També s’ocupaven de matar algun animal per cuinar-lo.

Fer el menjar de la casa, era feina de la dona, havia de tenir-ho preparat per quan arribés a casa tota la família i fins hi tot, a vegades, pels treballadors/res fitxes o temporers.

També, s’ha d’incloure com a feina dels llocs rurals, el transport de tot el que es recollia al camp o a la granja, amb carros o, anys més tard, amb camions.

I, sovint, vendre les fruites i hortalisses al mercat, també era feina de dones.

Us deixo amb unes imatges curioses :

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet