Arbres – L’Alzina de La Vall de Fonollosa

L’Alzina de La Vall, es situada en un costat de la carretera BV – 3008, tot venint de Fonollosa a l’esquerra,

front de l’ermita de Santa Justa i Rufina, poc abans d’arribar el camí que porta a la Masia i granja de la Vall.

Es una alzina no pas massa allargada de tronc,

això si gruixuda amb molt de brancatge que forma una bona copa.

Es conserva en bon estat en tot el arbre.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa d’aigua de Sant Cristòfol de Figuera de Sant Mateu de Bages

Es una Bassa “nova”, fa pocs anys no hi existia, situada al costat del camí de la granja que hi ha a vans de Sant Cristòfol de Figuera del municipi de Sant Mateu de Bages.

S’arriba per la carretera BV-3003, on un camí porta a l’església de Sant Cristòfol de Figuera.

Aquesta Bassa recull l’aigua de les pluges per les necessitats de la granja.

L’aigua cau per un gran broc de pedra directa a la Bassa, sols quan plou, per tant en èpoques de sequera o l’estiu pot estar seca.

L’estructura es de semi circumferència, tota l’estructura es feta de de rocs.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Petita Resclosa de Genescà de Gaià

Cal que us desplaceu per la ctra. de Navars a Prats de Lluçanès (BV-4401) al km. 3,700,

us cal agafar el camí direcció nord-oest uns 300 m. fins el pont que creua la riera de Gaià.

La petita Resclosa de Genescà està en el costat esquer on recull  l’aigua de la riera de Gaià.

No és massa gran, te al desguàs en la part dreta.

Podria haver tingut la funció d’abastir aigua a la Granja de Genescà i /o altres necessitats de la finca.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Salt Dalmau de Camós (Pla de l’Estany)

Per arribar a la Font del Salt Dalmau de Camós, us cal anar per la carretera GIV-5147 que va de Banyoles a Camós, en aquest petit poble situeu-vos en la plaça on està l’Ajuntament,

seguiu pel camí de l’esquerra uns 500 metres, trobareu un encreuament de camins, seguiu el de l’esquerra, que us portarà a creuar el riu Matamors per sobre d’un pont.

Passareu per una granja a l’esquerra i al poc arribareu a un mur que tanca una finca a la dreta,

seguiu per al camí tal com indica un cartell direcció de “Font Dalmau”,

fa una certa baixada, a un centenar de metres, gireu a la dreta i baixareu unes escales on hi ha una explanada i la font.

L’aigua surt per un tub d’acer inoxidable i cau a un extret canaló obert

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2.a.jpg

i que desguassa al riu.

Hi ha una barana de ferro, amb un banc que ressegueix tot el perímetre en el cantó que dona al riu.

Al costat de la font, està el Salt de Dalmau que dóna nom a l’entorn;

es una verdadera llàstima que si no plou fort, no podreu contemplar aquest bonic saltant d’aigua, tal com va passar en aquest hivern quan es van fer les fotografies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

El Llibre recomanat : Un año con las Cigüeñas

Fitxa Tècnica

ISBN978-84-944295-8-3

Páginas : 40

Edición : Año 2016

Editorial : Loguez

Sección : Infantil

Precio : 11,95 euros

Sinopsis

¿Quién crotora sobre el tejado de la granja? ¡Las cigüeñas han regresado!

Pronto, tres polluelos miraran curiosos hacia abajo desde el borde del enorme nido.

Observamos a los padres buscando alimentos, vivimos los primeros ensayos de vuelo de las jóvenes cigüeñas y, finalmente, las acompañamos en su largo viaje hacia sus cuarteles de invierno en África. En primavera, vuelven con nosotros y comienza un nuevo año con las cigüeñas.

Con ligeras, suaves pinceladas, este álbum ilustrado informativo nos acerca a estas queridas aves de medias rojas.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de La Puda de Sant Pau de Seguries

Avui us presento dos articles

Per anar a conèixer la Font de La Puda, us cal sortir de St. Pau de Seguries direcció a Olot, abans de creuar el Ter, teniu la depuradora a la dreta i a l’esquerra surt un camí cimentat amb un petit cartell de fusta, que us indica “ Font de la Puda”.

A poca distancia,  trobeu a la dreta una gran porta enrajada de ferro amb un altre cartell que ens indica que és el camí per anar a la font, i molta pintura de diferents itineraris.

Entreu en una granja d’oví, tanqueu la porta !!!, i la següent que passareu per on sortireu.

Deixeu en rere l’explotació, entreu dins el bosc, si us gireu veureu Sant Pau de Seguries, les vistes són molt maques, passeu dos filats en ”ziga zaga”,

el camí es clar, anireu per un petit torrent,

desprès  arribeu a un altre camí, gireu a la dreta, esta indicat.

Després d’una estona, passareu per dins del torrent, on sols sentireu els ocells, trobareu un arbre caigut, darrera d’ell hi ha un cartell de fusta, passareu per sobre del arbre caigut…esteu en un bosc preciós, creueu algun torrent subsidiari d’aquest.

Podeu veure un cartell amb dos fonts mes, la del Camí i la Fresca…

Al poc, arribareu a la Font de la Puda, situada a la llera del torrent, veureu un mur que fa de protecció a la font en cas d’avinguda forta de les aigües del torrent i a la vegada pot servir com a seient.

L’aigua surt d’una estructura rodona que us pot recordar a una roda de molí, on hi ha gravat el seu nom,

del seu centre surt el broc allargat, i l’aigua cau a una pica arrodonida feta del buidatge d’una roca.

A sobre seu, també hi ha en una llossa el nom.

Disposa al seu costat esquerd, de dos bancs a diferent nivell fets de pedres, un d’ells amb respatller.

Si us fitxeu veureu en el mur, en una de les llosses planes,  que hi ha gravat els punts cardinals i en cada un la població mes propera o destacada i el riu Ter.

El gust i l’olor es forta, clàssic amb aquest tipus de fonts.

Era i és, una font molt apreciada per la gent del poble i rodalies, es considera medicinal.

 

Text : Dolors Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dolors Salvador

També podeu seguir el Bloc : fonts naturals d’aigua i +

La dura feina del camp i la vida rural de principis del segle XX

Avui us presento dos articles

Sempre ha estat dura la feina del camp, del bosc i de la granja per la gent que hi viu d’això, però avui centrarem la mirada d’aquesta feina a principis del segle XX.

Tothom de la família estava implicat, amb més o menys intensitat, en el treball, tant els homes com les dones, tant els vells com els joves i diríem que, fins i tot, els menors.

Quantes més terres en tenien més dur era, quan més animals de granja, més feina hi havia, amb moltes hores de treball cada dia i així tots els dies de l’any,

per tant, no es disposava de dia de festa, només, amb motiu d’algun esdeveniment, com podia ser un naixement, un casament o la defunció d’un familiar, es parava unes hores de treballar, però la vida rural era exigent, si es volia seguir vivint del camp, del bosc i/o de la granja,

i no havia una data de jubilació, mentre es pogués treballar i el cos tirés endavant, la gent cada dia anava al camp, al bosc o a la granja a ajudar-hi.

A primers del segle XX, la feina era bàsicament manual, amb eines molt rudimentàries, axó sí, es feia servir animals per ajudar en les grans feines, com llaurar o fer de tir, com bous, cavalls, ases …

Quan era el moment de màxim treball, si s’ho podien permetre els amos, es contractava gent de fora, per unes setmanes o per varis mesos, segons la feina a fer, molts eren els mateixos cada any,

en aquelles èpoques, es podia veure, sobre tot als camps, molta gent amb quadrilla a primera hora, quan despuntava el sol i fins que es feia fosc,

i molts d’aquests grups eren dones que ho recollien manualment, era una dura feina aquesta,

havien d’estar tot el dia amb l’esquena molt doblegada, amb una pausa molt curta per fer l’àpat…

Anaven passant les dècades i als grans camps ja es veia algun tractor substituint la feina que sempre s’havia fet amb animals.

Les dones rurals participaven activament a les granges, donant de menjar als animals, cuidant de la neteja d’aquests o munyint les cabres, ovelles i/o vaques.

També s’ocupaven de matar algun animal per cuinar-lo.

Fer el menjar de la casa, era feina de la dona, havia de tenir-ho preparat per quan arribés a casa tota la família i fins hi tot, a vegades, pels treballadors/res fitxes o temporers.

També, s’ha d’incloure com a feina dels llocs rurals, el transport de tot el que es recollia al camp o a la granja, amb carros o, anys més tard, amb camions.

I, sovint, vendre les fruites i hortalisses al mercat, també era feina de dones.

Us deixo amb unes imatges curioses :

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet