Molí de Baix de Sant Quirze Safaja

El molí de Baix es troba situat al sud del molí de Llobateres, a la riba dreta del Tenes. S’hi accedeix mitjançant un camí empedrat des del molí de Llobateres, dins del municipal de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès.

També era conegut com el Molí de Llobateres de Baix. Era molt a prop del límit del terme, a ran del Gorg Negre.

Hi ha restes de runes de l’habitatge del molí. Queden estructures inferiors bastant ben conservades, com el carcabà, la sala de la mola o la sortida d’aigua cap a la riera. Va ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.

És una edificació de planta rectangular de planta baixa i dues plantes amb soterrani on hi ha ubicada la zona del carcabà, amb una obertura a la zona inferior del mur de llevant per desaiguar l’aigua novament al Tenes. A la façana de migjorn hi ha una porta de llinda que dona accés a la sala coberta en volta de canó que dona lloc a l’obrador, on s’hi conserva una mola i la caixa de farina realitzada amb grans lloses verticals. Aquesta mateixa façana, a l’alçada del primer pis hi ha dues portes més.

La que es troba situada l’extrem de ponent és de llinda de pedra amb l’any 1793 inscrit i dona accés a un segon obrador, el qual conserva dues moles i una de les caixes de farina construïda amb grans lloses col•locades verticalment. La segona porta, d’arc de mig punt, dona accés a la zona d’habitatge on encara es conserva in situ la pica i el forn de pa tapiat.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografia: Mercè Manzano

Saltant i Gorg Negre de Sant Quirze Safaja

El Saltant i Gorg Negre és els més destacat dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i abans d’arribar a Sant Miquel del Fai, en el riu Tenes.

Aquest Gorg Negre, esta situat després del Molí de Baix.

Es un lloc de gran bellesa natural, sobre tot quan el riu Tenes baixa amb generositat.

Us passo la informació sobre un recorregut per arribar-hi :

https://my.viewranger.com/route/details/MjMwMDczMQ==?locale=es

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano

El Gorg Negre o Pantà de la Brinxa de Sant Celoni

La Riera de Fuirosos discorre per la vall del mateix nom, que neix a Tordera

i que passa pel nucli habitat de Fuirosos, entitat de població de Sant Celoni.

En aquest indret, de molt pocs habitants, hi destaca l’església de Sant Cebrià i un interessant forn antic de vidre.

El Pantà de la Brinxa (219 m) Embassament d’aigua de la Riera de Fuirosos, ubicat al Sot de la Brinxa,

dit també el Gorg Negre pel color fosc que pren l’aigua en aquest magnífic indret.

Seguint per la vall principal s’arriba a aquest embassament de la Brinxa,

un lloc espectacular per les vistes i per la destacada vegetació

i pels hàbitats aquàtics que ofereix,

especialment pel nombre d’ocells i animals de diverses especies.

La seva construcció tenia com a objectiu garantir la disponibilitat d’aigua per regar els camps i prats de la vall.

Els propietaris de can Riera van fer construir, a més d’aquest, els embassaments del Crous, de can Riera i de can Torres, tots ells molt ben integrats i d’un gran valor natural.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda : El Montseny i el camí de Mallorca

Es diu que dins el Montseny hi ha un Gorg Negre poc conegut, i que disposa d’un pas secret que porta fins la Roca de Babilla a Mallorca.

Es utilitzat per les Dones d’Aigua del Montseny i de Catalunya i a la inversa, per les Dones d’Aigo de les Illes Balears.Com que a Mallorca no hi han rius ni gorgs, elles viuen dintre dels antics pous i cisternes.

A veure si trobeu aquest Gorg Negre i veieu el lloc on van i venen de Mallorca les Fades d’Aigua.

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de la riera de Sorreigs a Sant Bartomeu del Grau

Podem fer uns petita ruta matinal, sortint des de Sant Bartomeu del Grau, i  tot agafant el GR- 3, on passarem per l’ermita de Santa Perpètua, fins arribar a la riera de Sorreigs.A- Mapa de situació_01

Enllaçarem des d’aquest punt amb el PR. C-46 conegut com la ruta del Sorreigs, donat que passa per la vora de la mateixa riera.

Nosaltres enfilarem camí a munt tot passant per el famós Gorg Negre, lloc molt bonic i la plaça de les Bruixes.Mur interior 1_01

En poc temps arribarem a la Presa o Pantà de la riera de Sorreigs o de Mas Violet, no es massa gran.Mur extern_01En el seu dia, ICONA. va fer construir  el pantà per tindre reserva d’aigua pel poble, i que de fet qui és va beneficia va ser l’empresa del Sr. Puigneró que bona part la feia pujar fins la seva industria.Mur extern - lluny_01La paret de la presa es molt solida i típica en els anys 1970-80.Mur i sortida d'Aigua 1_01Mur_01No obstant, no és va tindre cura de talar els arbres que van quedar dins del pantà i aflorant com esquelets per de munt de l’aigua.Vista parcial 4_01Per sobre de les aigües del pantà veiem les restes de la masia de Can Violet.Vista parcial 3_01Seguim pujant i creuem la riera que en aquest punt, l’aigua passa per sota nostra per unes tubàries on ens trobem que es el cap del pantà.Vista parcial 2_01Un altre punt a veure es les Balmes de Beuloví.

Passera de la cua del Pantà

Passera de la cua del Pantà

Si seguíssim el camí a munt, arribaríem a Sant Boi del Lluçanes, aben passat varis antics molins al nostra pas, com els de l’Aumetell, de Cornet, de la Prada, entre altres.

Cua del Panta

Cua del Panta

La riera de Sorreigs, val la pena ser visitada, en cada racó trobarem molts llocs encantadors.

Cua del Pantà

Cua del Pantà

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : la Font de la Gorga Blava de Santa Cecília de Voltregà

Des del poble de Santa Cecília de Voltregà,  sortirem pel camí que porta a dalt del turó , on esta l’ermita de Santa Perpetua, que disposa per les rodalies d’una bonica taula amb bancs un barbacoa, un rellotge de sol i el seu mirador a la Plana de Vic.

Ermita

Una vegada finalitzada la visita, seguirem el camí que ara baixa direcció a la riera de Solreig. Allí remuntarem la citada riera,  en algun dels trams, el camí pràcticament  passa per dintre mateix de la riera, cal fer una mica d’aventura, i ajudats d’unes cordes que es troben permanentment allí instal·lades, podrem seguir fent via al nostre destí.

ljhg

unnamedHavans d’arribar al Gorg Negre, ens haurem trobat la font de la Gorga Blava, que te forma de caseta i ubicada a peu del camí. En general disposa tot l’any d’un bon cabal d’aigua.

2225210

Passat el Gorg Negre el camí dona a un molt mes ample. Podem tornar a Santa Cecília, per un altra camí que passa a l’altre costat de la Riera i és de mes bon caminar. O be, remuntar la riera fins el poble de Sobremunt  o una tercera opció es anar al poble de Sant Bartomeu del Grau.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

 

 

 

Poema de Los Bruixots del Gorg Negre

 

Nines no hi aneu,
no aneu al Gorg Negre,
que els bruixots traïdors
no se us enduguessen.
…Un estol de nines,
la flor d’aqueix terme,
a fer saltirons
va anar-hi un diumenge.

Feren lo Guinart,
a la cuit sigueren
fugint a amagar-se
per entre aquells freixes,
feren la Llantía,
lo mestre i deixeble,
los dotze donzells,
que n’és joc alegre.

Tot jugant jugant
los arribà el vespre
i ni per ser colla
de dotze o de tretze
marxaven d’allà
per por dels espectres.
Quan tot manyagoi
d’en mig d’uns ginebres
isqué un anyellet
que les va escometre.gorg-negre_01

Damunt hi saltaren
tantost lo vegeren.
—Quin be tan manyac!
—Quin xaió tan tendre!
—Corn bela, pobret!
¿doncs de on pot ésser?
L’una el vol gratar,
l’altra el vol estrènyer,
aquella l’amoixa,
eixa el vol apéixer
i, més arriscada,
l’altra el vol apendre
d’anar a cavall
corn un senyor metge.

Ben escamarlada
un cop hi va seure
fent-li de bridó
son banyot esquerre,
se tornà l’anyell
un cavall rebelde,
que arrencant-se a córrer
se tirà al Gorg Negre.

Les altres fugint
anaven dient-se:
—¡Ai, l’angelicó!
¡No el tornarem veure!
Ella era la flor
de les dotze o tretze;
corn ella cap més
no n’hi havia al terme.—images

Lo seu galindoi
hi torna als vespres
per si la sentís
en son cau feréstec
entre el bruit dels balls
i de cants infectes:
de primer sentia
los plors d’una verge,
i després mocat
va tornar enrera
sentint lo güè güè
d’un infantó tendre.

Ninetes, ja us dic,
jo no ho vaig pas veure;
pel preu que ho comprí,
vos ho torno a vendre,
ni un punt ni una coma
sens guanyar ni perdre;
mes per les boniques,
i em podeu ben creure,
altres gorgs hi ha
sense lo gorg Negre

                                     Lletra: Jacint Verdaguer (Jovenívoles, 1925)

 

Recopilació de Poema i de Fotografies

Ramon Solé