Pou de glaç del Torrent Gran d’Abrera

El Pou de glaç del Torrent Gran està situat al costat d’un hort vora el Torrent Gran, seguint el PR-169.

Cal sortir per un camí des del Polígon de Sant Ermengol en el carrer del camí dels sagraments, direcció al torrent, cal seguir-lo uns metres pel seu costat fins un estret camí que puja fins l’hort, on està el Pou de glaç.

Ubicat al torrent Gran, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificultava la insolació i permetia mantenir una temperatura molt més baixa.

Si es considera el fet que el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, es constata que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.

Estructura de planta circular, en part excavada sota terra i feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç.

La part superior, que es veu des de l’exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta al seu punt central una obertura rectangular de petites dimensions, que servia per pouar i desempouar el gel, possiblement amb una politja.

Té un altre accés obert a la seva part inferior (al costat oest) de dimensions més grans, una portella que facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel.

El pou va ser reomplert amb terra quan es va habilitar la zona pel conreu, motiu pel qual la fondària visible, que no real; és aproximadament d’uns 10-15m. El sistema de desguàs del pou deu estar colgat de terra. 

Les proporcions d’aquest element arquitectònic  són petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa 5 metres de diàmetre interior i 7 d’exterior.

El pou de glaç d’en Margarit, conegut actualment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: -ArqueoCat – Natàlia Salazar

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de glaç del Solar del Vilar de Sallent

El Pou de glaç del Solar del Vilar està en un costat del riu Cornet, a prop de l’antic abocador d’escombriaires de Sallent.

Us passo la seva historia:

• Construït durant el segle XVII per abastar de glaç i neu, indiferentment, a la vila de Sallent.
• Durant el segle XVIII, època de màxim desenvolupament d’aquesta indústria rural, l’arrendament del pou i de l’abastament del gel a Sallent corresponia a Josep Claret Pujadós.
• Va deixar d’utilitzar-se com a tal durant la segona meitat del segle XIX.

Pou de glaç d’estructura típica en aquest tipus de construccions. Planta circular, cos cilíndric, soterrat parcialment, i recobert amb volta de cúpula semiesfèrica a la part exterior. L’aparell, tant la part interna com externa, és de pedra i calç, tot i que més modernament es va arrebossar tot l’interior de ciment per a poder-lo utilitzar com a dipòsit d’aigua.

Disposa d’una única obertura a la volta, i restes de la sortida de desglaç a la part inferior. Té un diàmetre aproximat de 6’8 metres i una alçada parcial (hi ha molta sedimentació al fons) de 7’5 metres. Destaca de la majoria de pous de la comarca pels seus gruixuts murs: 80 cm., superiors a l’habitual i, segurament, realitzats per a donar-li un millor aïllament tèrmic just en un indret on no hi ha gaire ombra ni està situat en un lloc bac.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de glaç de Palol de Farga de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)

Per anar al Pou de glaç de Palol  cal sortir del veïnat de Palol de Farga i seguir el camí que va fins a tocar la torrentera de la Farga, a prop està el pou situat dins del bosc.

Història :

• Els pous de glaç foren emprats per emmagatzemar el gel durant tot l’any.
• Els blocs de gel eren serrats de les geleres, generalment situades prop d’un riu o d’una bassa, i des d’aquí transportats fins a un pou de glaç proper. Per mitjà d’una corda o politja eren baixats fins al fons del dipòsit, on eren acuradament col•locats. Entre les capes de blocs es posaven bolls de blat, branques, o bé terra per evitar-ne la fusió. Un cop era omplert el dipòsit, es segellava hermèticament per tal de mantenir una temperatura baixa en el seu interior.
• A la comarca la majoria de pous de glaç els podem datar dels segle XVII-XIX.
• En conservem diferents exemples a Serinyà, Crespià, Vilamarí, Cornellà del Terri i Palol de Revardit.

Pou de glaç amb dipòsit de planta circular excavat en el subsòl. El seu perímetre exterior és de 30 m. Probablement tenia la coberta semiesfèrica, ara desapareguda.

Agents rurals / Generalitat de Catalunya

En el mur perimetral circular no s’aprecia cap mena d’obertura d’accés. La maçoneria de la part interna és amb pedruscall irregular lligat amb morter.

La seva fondària actual és notable, de prop de 6-7 m. Un farcit de terra i pedra cobreix el fons i no és possible determinar-ne la fondària exacta.

Una frondosa vegetació cobreix bona part de l’estructura.

El Pou de glaç de Palol Farga és una obra de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Agents rurals / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pou de glaç d’Horta d’Avinyó (Bages)

El Pou de glaç Horta d’Avinyó, està en la ctra. d’Artés – Avinyó, km 47,5 d’Avinyó.

Us passo la seva Història:

• És una construcció d’època moderna (probablement del segle XVIII), situada a una alçada de 290 metres.
• Donades les seves reduïdes dimensions, deuria servir per abastar gel a les poblacions més properes (Avinyó i Oló bàsicament, poblacions on no es té la notícia de cap pou de gel.

Avui es conserva només la meitat del que havia estat el pou de glaç, ja que en eixamplar la carretera van partir el pou pel mig.

Es tractava d’un pou de dimensions més aviat petites si es compara amb el d’altres pous de la comarca que poden arribar als 14 metres d’alçada i poden superar els 9 metres de diàmetre. El mur té un gruix de 43 cm. Conserva una de les dues obertures que tenia el pou.

El Pou de glaç d’Horta d’Avinyó és un pou de glaç del municipi d’Avinyó (Bages), una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Que es un Pou de Glaç ?

Els Pous de Glaç es construïen amb el propòsit d’omplir-los de neu o gel després de les nevades per tal de disposar-ne durant la resta de l’any.

Generalment una nevera era un pou circular.

La part superior es tancava amb una coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre la introducció i l’extracció de la neu o el glaç,

si bé de vegades disposaven d’una entrada inferior per a l’operació d’extracció.

Cal comentar que la planta fa entre 10 i 16 metres de llargada i entre 5 i 8 metres d’amplada, la profunditat sol ser d’entre 4 i 8 m.

La construcció sobresurt a la superfície un metre aproximadament i és tota de pedra en sec per conservar la neu el major temps possible i per evitar que la formació d’aigua per fusió afecti el gel, ja que amb la pedra seca, l’aigua podia sortir.

Aquestes cases de neu sempre estaven cobertes i incloïen un porxo o un habitatge per als nevaters, algunes parets i camins d’accés.

L’activitat de les geleres artificials es coneguda des de temps dels romans; el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI i XIX,

i han estat utilitzades fins a mitjan segle XX, quan, amb l’aparició dels primers frigorífics, cauen en desús.

Abans que hi hagués fàbriques de gel, l’emmagatzemament i distribució de gel a les gran ciutats i poblacions en la seva època va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.

Se’n troben exemples al llarg de tot el Mediterrani oriental.

Recull de dades Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Arbres – El Pi pinyer del pou de Glaç de Canyamars

Per arribar-hi, cal anar al poble de Canyamars, agafareu el carrer del camí del Pou, passareu per la fabrica i l’antic Molí.

Seguireu per la pista forestal que passa a prop de la riera, en uns deu minuts ens portarà fins a peu del Pou de Glaç.

Front d’aquest, en una gran explanada, s’alça un majestuós Pi pinyer, és el més gran de la contrada,

amb un gruixut tronc i capçada arrodonida.

Es veu molt sà i amb un bon brancatge.

El Pi i el Pou de Glaç formen un perfecte lloc per fer un descans i/o un àpat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou de Glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès

De nou visitem el Pou de Glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès, que us el vaig presentar fa tres anys en rere,concretament el vaig publicar en aquest Blog, el 5 d’Agost de 2016.Us passo l’enllaç  d’aquesta publicació :

https://fontsaigua.wordpress.com/2016/08/05/pou-de-glac-de-can-draper-de-lametlla-del-valles/

El motiu d’anar a visitar-ho de nou, és que se ha fet aquest passat hivern, una neteja de la vegetació que l’envoltava.Si feu la comparació de com estava i com a quedat, es prou destacable i notable,ara es pot gaudir d’un dels Pous de Glaç mes vent conservats de la comarca.No es pot accedir al seu interior, per seguretat

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Poua de neu del Matagalls

La Poua de neu del Matagalls, també se la coneix com Pou de neu o de glaç del Pla de la Barraca.Les restes d’aquesta Poua de neu, estan situades en el coll del Pla de la Barraca, des del camí que puja al Matagall es veu molt be.Cal dir que no és un Pou de Glaç, donat que no te les mateixes característiques; un Pou de glaç esta excavat a l’interior de la terra en una profunditat i diàmetre considerables i amb una estructura de pedres tancada que s’accedeix per les portes inferiors i/o superiors, en general eren blocs de gel tallats en les basses properes, la conservació del gel podia arribar a ser de mesos, donat que el temps era molt mes fred que no pas en els nostres dies.En canvi una Poua, tenia poca profunditat i no estava coberta, moltes vegades s’aprofitava sots natural del terreny per conservar el major temps possible la neu en el bosc, convertida en glaç acumulat durant les nevades de l’hivern, aquest glaç no era tant pur com el d’un Pou.Aquest és un dels antics dipòsits de neu que hi ha en el Montseny, el mes fácil d‘accés, altres estan molt mes amagats dins del bosc.Antiga industria que no es posarà mai mes en marxa…

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Llibre – Fulletó : XIII Roda Vallesana Castellterçol a Granera – 1992

Es va editar un Llibre -fulletó, que he cregut que va ser molt interessant per a donar a conèixer tot el mes destacat d’els dos pobles.Em motiu de la XIII Roda Vallesana realitzada el dia 4 d’Octubre de 1992, es va publicar aquest Llibre – Fulletó, donant a conèixer el circuit a fer .

A la vegada una amplia informació sobre cases, ermites, antigues industries, arbres i paisatge, molins fariners i Les Poues de Glaç, tant importants en una època que ja no tornarà mes…Un Llibre – fulletó, que amb fotografies i dibuixos, ens il·lustren encara avui en dia desprès d’haver passat tant de temps…

En Josep Capdevila, va ser l’autor, de l’article sobre els Pous de Glaç, i descriu molt be i clar el seu funcionament.

Va ser editat l’any 1992, per Via Gràfica de Sabadell.

Amb el suport de L’ajuntament de Sabadell i de Castellterçol. La Generalitat de Catalunya i El Banc de Sabadell i La Caixa de Sabadell.

El mes segur que no es pot adquirir en l’actualitat, al no ser un llibre comercial.En cas de estar algun dels seguidors del bloc, me’l podeu demanar i us faria fotocopies dels temes que volguéssiu.

 

Text : Ramon Solé