Els Tres Pins de Moja esta al Sud del nucli de Moja, al costat del camp de futbol.
S’hi arriba des de l’interior de Moja o des del camí de Moja a Daltmar, municipi d’Olerdola.
Historia:
Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l’escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat.
Avui però, els pins han esdevingut un referent local.
Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d’entre 15 i 20metres d’alçària; capçada densa d’uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol.
Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l’escola.
Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la darrera revisió: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Comú esta situada a prop del Torrent del Comú i al mig de la zona d’horts.
Cal baixar pel camí que esta entre una casa i el camp de futbol, des del carrer de la Font d’Ullastrell i que porta directament a la font.
Historia:
Antigament, quan el safareig encara estava en funcionament, les dones baixaven dels barris de la Serra, can Gras i el Sardà a rentar la roba al Comú.
Però malgrat això, la principal activitat del Comú era recollir aigua pel consum de les cases.
Les dones baixaven amb els càntirs i la roba, i pujaven “amb la burra, la mula o el matxo carregats, els càntirs als còrns de la sarria i la roba neta plegada sobre el bast” (Massagué, 1982: 13).
Entre els horts podem veure algun pou.
Recinte de planta rectangular format per la font, una zona de taules i un edifici amb un dipòsit al seu interior.
La font brolla d’un petit marge delimitat per un mur de maons en forma d’L, que alhora integra la zona de taules. L’aigua emana d’un tub encastat al bell mig d’un arc de mig punt tapiat.
A la dreta de la font hi ha la zona d’esbarjo, formada per un enrajolat modern on s’assenten les taules i els bancs d’obra.
A l’altra banda hi ha l’edifici del dipòsit, de planta quadrada i assentat en un marge. Presenta la coberta plana i s’orgnitza en un sol nivell.
La façana principal, orientada a la zona d’esbarjo, presenta un únic portal amb l’emmarcament bastit amb maons plans, i petit arc de descàrrega a la part superior de l’obertura.
A la façana de migdia hi ha una petita finestra rectangular de les mateixes característiques, i a la de ponent una obertura actualment tapiada.
L’edifici està coronat per una barana bastida en maons, a mode de balustrada. Al interior hi ha un antic dipòsit de planta circular bastit en maons. Tots els paraments de la construcció deixen l’obra vista.
Observacions:
Sembla ser que l’antic safareig del poble està situat sota la zona de taules de la font del Comú, des de la dècada dels anys 20.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 