Avui destaquem : La Font de la Mare de Deu de Polinyà

Per accedir a la Font de la Mare de Deu en Polinyà, us cal que aneu al carrer de Ramon Llull, concretament on se acaba el carrer,

i en el camp baixar unes escales de fusta a prop del torrent,

cal traspassar a l’altra costat de la pista de terra ( conegut com a carrer 10),

trobareu uns bancs de fusta

seguiu, i a poca distancia veureu la font.

Es molt senzilla, esta formada  per una paret, on d’un tub surt l’aigua, al centre unes rajoles de colors verd i groc, estan per decorar-ho.

No hi ha pica, sols 2 totxanes grosses a nivell del terra per posar a sobre les garrafes.

L’aigua va a una reixa, al costat passa el torrent de can Rovira.

No te “Garantia Sanitaria”, tot l’any disposa d’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Visitem la Font de la Magina de Palleja

Per anar al paratge de la font de la Magina, cal que us arribeu pel carrer de Santa Magina i trencar pel carrer de la Font fins al final del carrer,

allí cal passar sobre la Riera Fonda per un petit pont d’obra per anar a l’altra costa, on hi ha un grup de plataners,

esteu on havia la Font de la Magina.

Actualment el lloc esta abandonat, molta vegetació arreu, brutícia, …es una llàstima !.

En un racó hi han dos seients de fusta.

Hi ha unes escales que puja a un nivell superior on adossada a la paret disposa d’un allargat seient de pedra, molt malmès.

Per recordar la Font, han posat una amb aixeta polsador en surt  aigua de xarxa pública.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixereu : La Font de la Creu de Terme de Fals a Fonollosa

Aquesta Font esta al costat de la Creu de Terme  en la carretera BV-3012, en la barriada de la Creu de Fals en el Terme Municipal de Fonollosa.

Any 2014

És una font d’aigua de xarxa amb una aixeta polsador.

L’aigua cau a una vella pica, en cada costa disposa de dos rocs que poden servir de seients.

A pots metres disposa d’una taula i seients de fusta per poder fer un àpat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Parc de Sant Hilari Sacalm

Avui us presento dos articlesPer anar a la Font del Parc, us cal que sortiu de Sant Hilari direcció Osor, per la carretera GI-542, a l’arribar al Poliesportiu Municipal,

cal seguir un camí que us portarà a una zona destinada a aparcament, cal deixar el vehicle i seguir a peu,

hi ha un cartell que us indica el camí.

Entrareu a una zona neta de bosc que predomina el pi entre altres arbres, on trobareu la Font del Parc.

L’aigua raja per un broc d’acer inoxidable encastat al mig del frontal del conjunt de pedra, i cau una pica.

A sobre del mur de la font,  hi ha un roc semicircular on esta el nom i data d’Agost-1989; a sota seu la placa de ferro on també hi ha el nom.

L’espai disposa de taules i bancs de fusta i barbacoa,

un lloc molt agradable a qualsevol època de l’any per gaudir de la natura

i poder fer un àpat amb família i/o amics.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font d’en Rafel de Llanars

Per anar a la Font d’en Rafel, us cal que aneu al petit poble de Llanars, us dirigiu al carrer de La Font d’en Rafel, i arribats al costat de la casa del numero 31, allí hi ha una explanada amb taula i seients de fusta, un cartell us indica que esteu a la Font.

Però, on esta la Font…?, no la veureu de moment…

Us caldrà des de l’esquerra del cartell, baixar per un corriol  al costat del mur de la mencionada casa, que us portarà a baix a la riba esquerre de Feitús.

Una vegada allí, veureu a uns deu metres i en el mateix mur que surten tres forats amb abundant aigua,  esteu a de la Font d’en Rafel, l’aigua es perd directa a la ribera de Feitús.

Ens preguntem, com deuria ser la Font abans de construir-se la casa ?…

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem – La Font del Gat de Sant Esteve d’en Bas

Com cada diumenge us presento dos articles, un d’ells dedicat al Dia Mundial de l’Aigua.La Font del Gat esta a prop de Sant Esteva d’en Bas, us cal sortir d’aquest poble per la carretera C-63z, en direcció a Santa Coloma de Farners, i a uns 300 metres abans d’incorporar-nos a la carretera general C-63, cal entrar per una pista que us portaria a Can Famada.Veureu un espai amb una taula i bancs, el seu costat unes escales fetes de fusta us permeten de baixar al riu o riera de Ridaura, on us queda en una llera, la Font del Gat.Per arribar-hi us cal passar per una llossa allargada que us fa de passera. L’aigua surt d’un tub de la mateixa paret, no disposa de pica i l’aigua va directa a la riera.Un cartell de fusta col·locat en un arbre, posa el nom de la font pintat de color blau .Aquesta antiga font ha sigut recuperada fa pocs any, us passo l’enllaç de la Web de l’Ajuntament de Sant Esteve d’en Bas del dia de la reinaguració :

http://www.vallbas.cat/promocio-variable/recuperada-la-font-del-gat-de-sant-esteve-den-bas/

Text ; Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Un hort diferent : L’Hort urbà de taula o test gran

Com cada divendres us presento dos articles !

La taula o test de cultiu, es pot tindre en al jardí, el balcó o la terrassa.La taula son fets amb fusta de pi cuperitzat , acer galvanitzat i de plàstic entre altres materials.Hi ha taules estables de 4 potes amb la possibilitat de regular el nivell segons la seva ubicació;també, té l’opció d’instal·lar rodes de transport, per moure a conveniència segons la meteorològica que faci o per altres motius.Son Ideals com a eina didàctica i de lleure per escoles, centres geriàtrics, casals de gent gran i altres, on l’asfalt dels patis o estructures de l’edifici, no ofereix una parcel•la  amb terra i disposen de poc espai.També, hi ha l’Hort de sòl de fusta, metàl·lic i plàstic , són estructures per muntar a terra que ens permetran plantar el nostre hort a nivell de terra i també per poder plantar en una superfície sòlida com una terrassa o paviment, o plantar en un test gran.L’hort urbà de taula o test permet conrear durant tot l’any enciams, tomàquets, pebrots, albergínies, bròquils, cols, mongetes o cebes, … i mes, en un espai reduït.

 

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Que és una Pèrgola ? – 2 ª Part #

Ahir us vaig presentar, que és una Glorieta; en canvi avui us presento, que és una Pèrgola.Una Pèrgola és un element arquitectònic i estructural, conformat per un corredor flanquejat per columnes verticals o pilars, que suporten bigues longitudinals que uneixen les columnes de cada costat,i altres transversals recolzades en les anteriors a una alçada igual o superior unint ambdós costats i que conformen un enreixat obert,on usualment es desenvolupen plantes enfiladisses i ornamentals,pot ser amb la combinació de columnes d’obra i bigues de fusta,o també, tota l’estructura metàl·lica,i situades al pas d’una zona enjardinada dins d’un parc públic,proporcionen ombra i refugi al llarg d’un camí, gràcies a les plantes enfiladisses.

Però, poden trobar una Pèrgola, que formi part d’un edifici o una casa privada, com a zones de pas de vianants, formant així un element mes del jardí de la finca.En alguna piscina, també hi podem trobar alguna Pèrgola com a pas els banyistes.Les plantes trepadores en moltes ocasions tenen un troc principal molt gros i desenvolupat amb multitud de branques.Una Pèrgola, us proporciona un passeig fresc, ombrejat i moderadament sec, en algun lloc hi ha bancs per assentar-se.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text i fotografies : Ramon Solé

Itinerari des de Vilanova del Vallès a Santa Quiteria

Recurdeu que cada diumenge us presento dos articles !

Aquest Itinerari que us presento avui es fàcil i apte per qualsevol edat, tant a peu com a bicicleta.El recorregut d’anada i tornada, el podeu fer en dues hores.

Des de Vilanova del Vallès, agafareu el camí que voreja el riu Mogent, direcció a La Roca, en el punt conegut com la Verneda d’en Puntes.Passareu pel costat de l’horta tradicional que s’ha conservat vora el riu, on trobareu amplies extensions de cultius.Arribareu a passar sobre el riu Mogent pel Gual de can Farigola, per anar a l’altre costat del riu, i seguiu remuntant-lo.A partit d’aquí, trobareu uns grans arbres al vostra pas, a l’estiu fan bona ombra, hi trobareu algun banc de fusta per seure’s per descansar i/ o fer algun àpat,així com en algun lloc del camí, amb una font d’aigua de xarxa pública.El camí de ribera del Mogent, cal anar amb compte si aneu a peu amb la circulació de bicicletes, ja que es comparteix camí i sol ser un vial força concorregut.El riu en cas de crescudes intenses i temporals del cabal, no es recomana que us hi acosteu massa.En tot el recorregut trobareu cartells informatiu dels llocs i distancies, quant arribeu al Gual de can Manel, teniu de tornar a traspassar el riu, direcció ca la Maria.Teniu de traspassar la carretera, i agafar el passeig de Sant Quitèria,on fa una certa pujada i a cada costat d’aquest carrer trobareu cases tant antigues com xalets.A dalt del carrer, trobareu al fer un gir una creu antiga de La Santa Missió.Ja esteu a tocar del Santuari de Santa Quitèria.És un dels indrets amb més història de Vilanova del Vallès, els seus vestigis documentals es remunten al segle X.L’església actual està conformada en tres estils arquitectònics :

  • Una part romànica : base i campanar
  • Una altra de gòtica : nau central i altar de Santa Quitèria
  • I una altra de renaixentista : façana i nau del Santíssim o altar del Roser

Es gaudeix d’un entorn encantador i d’una vista sobre part del Vallès Oriental, al Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt.Podeu donar per finalitzat l’itinerari o seguir per algunes de les rutes que hi ha per aquesta  zona, tot seguin el cartells que us orientaran.

 

Recull de Dades : Natura Local,  Ajuntament de Vilanova del Camí i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font d’en Jeroni de Cerdanyola del Vallès

Per arribar a l’antiga Font d’en Jeroni , us cal que aneu a la carretera BV-1415 de Barcelona (Horta) a Cerdanyola del Vallès; en una recta a prop del punt quilomètric 6,800, trobareu una bon lloc per aparcar el vostre vehicle. En un costat hi ha un caminoi que per facilitar l’accés es van col·locar unes escales, fa una certa pendent fins arribar a la Font d’en Jeroni.La Font es molt senzilla , hi ha un tub en una paret llissa, la poca aigua que surt cau a una vella pica que desguassa al torrent. Disposa d’una taula amb bancs de fusta, com el lloc es un espai petit, no es va poder posar cap mes. La font al situar-se en una zona baixa mai veu el sol i es un lloc molt humit tot l’any.Es creia durant un ampli període de començament del segle XX, que les aigües de la Font d’en Jeroni, eren medicinals, com moltes que havien en la serra de Collserola, axo feia que la gent anés a recollir aquesta aigua amb garrafes de vidre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé