Arbres – L’Alzina de can Martí de Tossa de Mar

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Com a continuació de l’article d’ahir que vàrem dedicar a Es Pi Gros de Can Martí, avui farem reso de l’Alzina de can Martí de Tossa de Mar.Està situada al costat mateix a pocs metres del Pi monumental.No es tant gran d’alçada i de gruix, per ho es prou destacable per fer-hi referencia.Te una gran capçada i bon brancatge ple de fulles, per tant es considera en un bon estatDisposa de dos seients  a prop seu, per poder fer un descans.Per anar a l’Alzina de Can Martí, simplement us cal que aneu al Parc de Bombers de Tossa de Mar, on al seu costat surt una camí ample que voreja la riera, a poca distancia trobareu el monumental Pi i l’Alzina de Can Martí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Els Eucaliptus centenaris del Parc de Lurdes d’Arenys de Mar

Els Eucaliptus centenaris estan situats a l’entrada principal del Parc Municipal de Nostra Senyora de Lourdes, d’Arenys de Mar i front  El Mas Teixonera de les Doedes, que és un destacat Bar – Restaurant.En son varis Eucaliptus, per ho cal destacar el mes vell, que es el mes corpulent i amb mes brancatge i fulles.El tronc en si, no es massa allargat  per ho si gros, amb unes branques molt allargades i rectes cap a munt.El conjunt dona si una bellesa singular al parc de Lurdes d’Arenys de Mar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es el Microclima?

Un microclima és el conjunt de condicions climàtiques d’una zona que són diferenciades del clima general de l’àrea que l’envolta. El terme pot referir-se a una superfície de pocs metres quadrats per exemple un jardí o ser tan gran com uns quants quilòmetres quadrats com passaria en una vall, estany…

Fotografia : Dora Salvador

De fet hi ha diferents microclimes per cada tipus d’ambient de la superfície de la Terra, ja que per exemple, sota una coberta vegetal hi ha un microclima determinat i sobre la mateixa coberta un altre de diferent. També prop de superfícies d’aigua hi ha un refredament de l’atmosfera local. En grans àrees urbanes on el maons, ciment, i asfalt absorbeixen l’energia del sol i irradien la calor a l’aire ambiental el resultat és una illa de calor que és un factor per al microclima urbà.

Fotografia Dora Salvador

Les variables de meteorològiques d’un microclima, com són la temperatura, precipitació, vent o humitat poden ser lleument diferents de les condicions prevalents sobre la superfície global i d’aquelles que es podrien esperar sota certs tipus de pressió o coberta de núvols. De fet el microclima d’un lloc és una amalgama de molts microclimes lleugerament diferents.

Veurem diversos tipus de microclima :

Zones altes

Les superfícies elevades tenen un tipus específic de clima que resulta notablement diferent del de les terres més baixes que les envolten. La temperatura normalment davalla d’acord amb l’alçada a raó d’entre 5 i 10 °C per cada 1000 m que es puja en altitud, depenent de la humitat de l’aire.A vegades, la inversió de temperatura fa que sigui més calenta la superfície que està a més altitud, però aquestes condicions rarament es perllonguen. En les muntanyes més altes la temperatura mitjana acostuma a ser més baixa amb els hiverns més llargs i els estius més curts. Les terres altes acostumen a ser també més ventoses, cosa que fa més extremats els hiverns.

Fotografia : Dora Salvador

Això té efectes en animals i plantes que redueixen el seu període d’activitat o escurcen els seus cicles reproductius.

Fotografia Tito Gràcia

Les muntanyes prou altes formen núvols amb l’aire ascendent i això pot donar pluja en el costat encarat al vent i en canvi produir un vent ressec en l’altre costat (Efecte Föhn). En l’hemisferi nord el vessant sud (solana) és més calent que el vessant nord (obaga). A banda de les inversions de temperatura una altra ocasió en la qual els turons poden ser més calents que les valls és durant les nits clares amb poc vent, especialment a l’hivern. Així com l’aire es refreda, comença a descendir cap a la vall i això de vegades pot portar boira i/o glaçada al fons de la vall. La baixada de l’aire pot crear vent catabàtic.

Regions costaneres

El clima litoral està influït per la terra i el mar i on la costa forma una frontera. Les propietats termals de l’aigua són tals que la mar manté una temperatura relativament constant al llarg del dia comparada amb la terra.El mar també tarda molt a escalfar-se durant els mesos de l’estiu, i alhora molt de temps en refredar-se a l’hivern. En els tròpics, la temperatura del mar canvia poc i el clima de la costa depèn de l’efecte causat per l’escalfament de dia i el refredament de nit de la terra. Això implica el desenvolupament de la brisa des del mar (brisa marina) des del matí i des de la terra (brisa de terra) durant la nit.El clima tropical està dominat pels ruixats convectius i les tempestes que de forma contínua es formen sobre el mar, però només ho fan sobre la terra durant el dia i per això els ruixats es formen més sobre el mar que sobre la terra. Al voltant dels Pols, la  temperatura del mar roman baixa per la presència de gel, i la pròpia posició de la costa pot canviar quan es fon el gel o se’n torna a formar. A més es formen forts vents catabàtics.En latituds temperades, el clima costaner depèn més de la influència marina que de la terrestre i les costes són més temperades que l’interior. Tanmateix hi pot haver canvis considerables de temperatura a curt termini. A la banda exposada al vent la costa té una temperatura similar a la marina mentre que a la part no exposada al vent varia molt més. Amb excepció dels climes mediterranis, a la tardor i l’hivern la costa exposada al vent és més propícia a ruixats en canvi a la primavera i la tardor ho són més les de l’interior.També la boira pot persistir a la costa en les zones encarades al vent en canvi les no encarades són més seques. Quan hi ha una mica de vent a l’estiu no es formen les boires ni la pluja.

 

Boscos

Els boscos tropicals humits cobreixen només un 6% de la superfície terrestre, però es creu que tenen un gran paper en el transport de vapor d’aigua a l’atmosfera. Això es deu al procés d’evapotranspiració, des de les fulles i el sòl, dels boscos. Les superfícies forestals de climes temperats poden ser més fresques i menys ventoses que les àrees amb herbacis del voltant, amb els arbres actuant com a tallavents i la radiació solar filtrada per fulles i branques.Tanmateix, aquestes diferències varien d’acord amb les estacions això és mentre els arbres tenen fulles, i el tipus de vegetació caducifòlia o persistent.Alguns tipus d’arbres com els xiprers són especialment aptes per fer de tallavents.

 

Zones urbà

L’efecte de l’illa de calor, efecte de la impermeabilització del sòl, la variació en la direcció i la intensitat del vent, etcètera es donen amb més intensitat a les grans urbs però en menor escala també es presenten en ciutats petites.

Fotografia : Tito Garcia

Properament en diversos articles, els dedicarem a veure el microclima, en diferents llocs naturals i urbans, que us serveixi, sobre tot al anar –hi amb els petits de la casa poder ensenyar el secrets del microclima que us envolta en el lloc on us trobeu.

 

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Oriol -Ramon Solé i Ramon Solé

Poema de la tardor

Els arbres es muden de roig i de groc,

Les fulles tremolen sota un sol de foc.

El vent les fa caure, les duu fins al port

Quan surtis de casa, trepitja-les fort !

Les mosques s’amaguen, l’hivern és a prop.

Les flors espantades, es tanquen de cop.

Autors : Bofill, F.; A.; Serrat, F.

 

 

Recopilació del Poema I Fotografies : Ramon Solé

Greu sequera a Catalunya !

Efectivament, a Catalunya des de que vàrem començat l’estiu ha plogut poc o gents arreu. Axó ha fet que el perill d’incendi sigui extrem en casi tot el territori.Si fem una ullada al bosc podem apreciar molt notablement la Sequera que pateix, sobre tot les plantes petites properes a camins o en descampats, les trobareu arrugades, caigudes, seques com si fora palla… fent-se un combustible molt perillós, punt d’arrancada d’un incendi.Si axó, sumem les turmentes seques, mes motiu de perill…!Dins del bosc, també es notable la sequera, hi ha fulles que ha caigut dels arbres fora de temps.Tenim per exemple els plàtans, un mantell de fulles que cobreixen camins, tot semblant que estem a la tardor.Mirem una riera i veiem que esta plena de pedres o sorra, i de fulles…Rius com el Ripoll, rieres i torrents, s’ha sacat, com a molt passa l’aigua per sota la la terra.És fan restriccions amb l’aigua destinada a l’agricultura i conreus…Com no, moltes fonts amb aigua abundant, és veuen disminuir el seu cabal de sortida o deixen de treure’n.Aguanta mes les plantes i el bosc en general pels Pirineus, amb praderes i boscos mes verds.Tindrem de treure algun Sant o Santa, per demanar tal com és feia segles en rere, perquè plogui i amb ganes ?Fins i tot, aquest Sant mira cap a munt, a veure si des de dalt cau aigua d’una vegada !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Observem la Tardor, en els arbres, en les plantes i en les flors…

DSCN1657_01????????????????????Tan en les ciutats com en els pobles, en els seus carrers , en els parcs i jardins, com en les urbanitzacions, així també, en el camp i en el bosc, hi ha per la tardor un protagonista essencial, els arbres, les plantes i les flors

DSCN1655_01??????????DSCN1668_01Es produeix el canvi de tonalitat de molts arbres i plantes, que durant la primavera i l’estiu han lluït els seu color verdors i que ara per la tardor, canvia per uns colors entre grocs, ocres, vermellosos i marrons intensos.

DSCN1654_01DSCN1658_01DSCN1662_01En els Parc i Jardins de les ciutats i pobles, ja no hi trobarem casi gent, son pocs que prenen els rejos de sol que tenim en aquesta època de l’any, els trobem solitaris vuits de la presencia de nens avis i parelles…

DSCN1652_01DSCN1663_01DSCN1702_01També veiem que es fa la última llaurada als camps per aquest any, aprofitant la terra que broti algun cultiu resistent al dur hivern.

DSCN1687_01DSCN1660_01DSCN1711_01

DSCN1666_01Les fulles a l’assecar-se i per el vent, fan que es dipositin al terra un munt, fent una catifa de diferents colors i tonalitats. I no sols les fulles cauen, també, el fruit de la nova vida, les llavors dels arbres i plantes.

DSCN1669_01??????????DSCN1714_01

DSCN1676_01Aquestes fulles, a les nits s’humitejaran i a les hores aniran perdent el seus colors i en mica en mica s’aniran desfent …en molts cassos serviran d’adob natural dipositat al terra.

DSCN1692_01DSCN1697_01DSCN1703_01

DSCN1712_01Mes tard, els arbres es quedaran nus de fulles i veurem les seves branques com espasses enlairades al seu de munt.

DSCN1696_01DSCN1710_01??????????

DSCN1713_01De flors en trobarem pròpies d’aquesta època de l’any, son poques per ho resistents als canvis sobtats de la meteorologia i pluges, per ho no es cert que no ni hagin, tot el contrari , podrem gaudir de flors pot ser mes petites per ho mes resistents de diferents colors.

DSCN1673_01DSCN1677_01DSCN1680_01DSCN1682_01Serà quan ens donarem que la tardor se’ns en va i entra el fred del hivern, acabant un cicle per esperar la primavera quan torni a néixer les noves fulles dels arbres i les plantes que tenim a arreu nostre.

DSCN1708_01DSCN1698_01DSCN1699_01??????????Per això, mireu i gaudiu del canvi ara que estem en plena tardor, es el moment d’ara a Observar la Tardor, els arbres, les plantes i les flors…DSCN1701_01??????????

DSCN1688_01????????????????????DSCN1685_01Text i Fotografies : Ramon Solé