A les portes de l’hivern !

El proper diumenge 22 de desembre, concretament, a les 5.19 hores és quan començarà oficialment l’hivern 2019;aquesta estació durarà fins a les 4.50 h del 20 de març del 2020.De fet aquest any hem notat molts dies de la tardor, molt de fred, pluja, vent fort, que ens ha complicat el dia a dia…Es diu que serà un hivern amb poca pluja i moderat fred.Els arbres a ciutat i a muntanya s’han posat de total hivern, sense fulles en les branques en els arbres de fulla caduca,que contrastant amb els arbres que tenen fulla tot l’any.Molts rius, rieres i torrents, hi baixa força aigua avui en diai tal com us vaig fer un article el passat dimarts 17 de desembre, la neu ja és al Pirineu.Però en vindran més dies amb boira, pluja, fred, inclòs gelades a totes les contrades d’arreu de Catalunya,Les nits són fosques, i si tenim una nit sense núvols i clara, podrem veure les estrelles i la lluna radiant.En canvi de dia el sol el tindrem apagat i sense massa escalfor.Molts horts, ara en aquest període, no si cultiva, sobre tot els petits, urbans i particulars.No sols a nosaltres ens afecta l’hivern, també als animalons que habitant els boscos,alguns no ho superaran, molts altres aguantaran les inclemències per arribar a la primavera.Però es realment així ?, o ara amb el canvi climàtic, tenim estiu i hivern solament?

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia i Ramon Solé

( Fotografies d’arxiu –  Rasola i altres)

Arbres – El gran Roure de Sant Fost de Campsentelles

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Aquest gran i destacat Roure, que ens referim , esta a prop de la carretera de Badalona a Mollet, B-500, al costat d’una petita i antiga masia, i que dona al carrer de Buxó Baliarda, a tocar d’un torrent i abans de l’Església de Sant Fost de Campsentelles.Es caracteritza, que te unes branques gruixudes i quan esta ple de fulles forma una cúpula molt espessa,curiosament unes branques estan recostades  en un costat del carrer Buxó Baliarda que passa a un nivell mes alt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

 

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

 

Autor : Joan Alcover

Si voleu saber d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alcover_i_Maspons

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Parc de Torres Villà de Granollers. 2ª Part #

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre arbres

Avui us passo mes fotografies del Parc de Torres Villà de Granollers.Així complementem, l’article que us vaig fer fa temps, sobre els arbres d’aquest Parc.La majoria dels arbres estan catalogat amb un cartell pròxim a ell, amb les dades bàsiques, com el nom, família i origenSols es una mostra que no us vaig passar en l’anterior Article sobre aquest Parc :

Si no el coneixeu, i us agraden els arbres, us convido que per la propera tardor hi aneu, us encantarà el contrast de colors de les fulles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina de can Quintana de Sant Antoni de Vilamajor

Avui us presento dos articles

Per anar a L’Alzina de can Quintana de Sant Antoni de Vilamajor, us cal sortir d’aquesta població pel carrer de Freixeneda, que dona al camí d’Alfou.Passat el trencall del camí a la dreta que us portaria a can Quintana, i a peu mateix de la carretera i a tocar dels camps, esta aquesta destacable Alzina.Es una corpulenta Alzina, a pesar que el seu tronc no es massa alt, forma dues branques principals i d’aquestes altres de nombroses,Axó fa que tingui una copa plena de fulles donant un aspecte arrodonit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina de can Martí de Tossa de Mar

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Com a continuació de l’article d’ahir que vàrem dedicar a Es Pi Gros de Can Martí, avui farem reso de l’Alzina de can Martí de Tossa de Mar.Està situada al costat mateix a pocs metres del Pi monumental.No es tant gran d’alçada i de gruix, per ho es prou destacable per fer-hi referencia.Te una gran capçada i bon brancatge ple de fulles, per tant es considera en un bon estatDisposa de dos seients  a prop seu, per poder fer un descans.Per anar a l’Alzina de Can Martí, simplement us cal que aneu al Parc de Bombers de Tossa de Mar, on al seu costat surt una camí ample que voreja la riera, a poca distancia trobareu el monumental Pi i l’Alzina de Can Martí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Els Eucaliptus centenaris del Parc de Lurdes d’Arenys de Mar

Els Eucaliptus centenaris estan situats a l’entrada principal del Parc Municipal de Nostra Senyora de Lourdes, d’Arenys de Mar i front  El Mas Teixonera de les Doedes, que és un destacat Bar – Restaurant.En son varis Eucaliptus, per ho cal destacar el mes vell, que es el mes corpulent i amb mes brancatge i fulles.El tronc en si, no es massa allargat  per ho si gros, amb unes branques molt allargades i rectes cap a munt.El conjunt dona si una bellesa singular al parc de Lurdes d’Arenys de Mar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es el Microclima?

Un microclima és el conjunt de condicions climàtiques d’una zona que són diferenciades del clima general de l’àrea que l’envolta. El terme pot referir-se a una superfície de pocs metres quadrats per exemple un jardí o ser tan gran com uns quants quilòmetres quadrats com passaria en una vall, estany…

Fotografia : Dora Salvador

De fet hi ha diferents microclimes per cada tipus d’ambient de la superfície de la Terra, ja que per exemple, sota una coberta vegetal hi ha un microclima determinat i sobre la mateixa coberta un altre de diferent. També prop de superfícies d’aigua hi ha un refredament de l’atmosfera local. En grans àrees urbanes on el maons, ciment, i asfalt absorbeixen l’energia del sol i irradien la calor a l’aire ambiental el resultat és una illa de calor que és un factor per al microclima urbà.

Fotografia Dora Salvador

Les variables de meteorològiques d’un microclima, com són la temperatura, precipitació, vent o humitat poden ser lleument diferents de les condicions prevalents sobre la superfície global i d’aquelles que es podrien esperar sota certs tipus de pressió o coberta de núvols. De fet el microclima d’un lloc és una amalgama de molts microclimes lleugerament diferents.

Veurem diversos tipus de microclima :

Zones altes

Les superfícies elevades tenen un tipus específic de clima que resulta notablement diferent del de les terres més baixes que les envolten. La temperatura normalment davalla d’acord amb l’alçada a raó d’entre 5 i 10 °C per cada 1000 m que es puja en altitud, depenent de la humitat de l’aire.A vegades, la inversió de temperatura fa que sigui més calenta la superfície que està a més altitud, però aquestes condicions rarament es perllonguen. En les muntanyes més altes la temperatura mitjana acostuma a ser més baixa amb els hiverns més llargs i els estius més curts. Les terres altes acostumen a ser també més ventoses, cosa que fa més extremats els hiverns.

Fotografia : Dora Salvador

Això té efectes en animals i plantes que redueixen el seu període d’activitat o escurcen els seus cicles reproductius.

Fotografia Tito Gràcia

Les muntanyes prou altes formen núvols amb l’aire ascendent i això pot donar pluja en el costat encarat al vent i en canvi produir un vent ressec en l’altre costat (Efecte Föhn). En l’hemisferi nord el vessant sud (solana) és més calent que el vessant nord (obaga). A banda de les inversions de temperatura una altra ocasió en la qual els turons poden ser més calents que les valls és durant les nits clares amb poc vent, especialment a l’hivern. Així com l’aire es refreda, comença a descendir cap a la vall i això de vegades pot portar boira i/o glaçada al fons de la vall. La baixada de l’aire pot crear vent catabàtic.

Regions costaneres

El clima litoral està influït per la terra i el mar i on la costa forma una frontera. Les propietats termals de l’aigua són tals que la mar manté una temperatura relativament constant al llarg del dia comparada amb la terra.El mar també tarda molt a escalfar-se durant els mesos de l’estiu, i alhora molt de temps en refredar-se a l’hivern. En els tròpics, la temperatura del mar canvia poc i el clima de la costa depèn de l’efecte causat per l’escalfament de dia i el refredament de nit de la terra. Això implica el desenvolupament de la brisa des del mar (brisa marina) des del matí i des de la terra (brisa de terra) durant la nit.El clima tropical està dominat pels ruixats convectius i les tempestes que de forma contínua es formen sobre el mar, però només ho fan sobre la terra durant el dia i per això els ruixats es formen més sobre el mar que sobre la terra. Al voltant dels Pols, la  temperatura del mar roman baixa per la presència de gel, i la pròpia posició de la costa pot canviar quan es fon el gel o se’n torna a formar. A més es formen forts vents catabàtics.En latituds temperades, el clima costaner depèn més de la influència marina que de la terrestre i les costes són més temperades que l’interior. Tanmateix hi pot haver canvis considerables de temperatura a curt termini. A la banda exposada al vent la costa té una temperatura similar a la marina mentre que a la part no exposada al vent varia molt més. Amb excepció dels climes mediterranis, a la tardor i l’hivern la costa exposada al vent és més propícia a ruixats en canvi a la primavera i la tardor ho són més les de l’interior.També la boira pot persistir a la costa en les zones encarades al vent en canvi les no encarades són més seques. Quan hi ha una mica de vent a l’estiu no es formen les boires ni la pluja.

 

Boscos

Els boscos tropicals humits cobreixen només un 6% de la superfície terrestre, però es creu que tenen un gran paper en el transport de vapor d’aigua a l’atmosfera. Això es deu al procés d’evapotranspiració, des de les fulles i el sòl, dels boscos. Les superfícies forestals de climes temperats poden ser més fresques i menys ventoses que les àrees amb herbacis del voltant, amb els arbres actuant com a tallavents i la radiació solar filtrada per fulles i branques.Tanmateix, aquestes diferències varien d’acord amb les estacions això és mentre els arbres tenen fulles, i el tipus de vegetació caducifòlia o persistent.Alguns tipus d’arbres com els xiprers són especialment aptes per fer de tallavents.

 

Zones urbà

L’efecte de l’illa de calor, efecte de la impermeabilització del sòl, la variació en la direcció i la intensitat del vent, etcètera es donen amb més intensitat a les grans urbs però en menor escala també es presenten en ciutats petites.

Fotografia : Tito Garcia

Properament en diversos articles, els dedicarem a veure el microclima, en diferents llocs naturals i urbans, que us serveixi, sobre tot al anar –hi amb els petits de la casa poder ensenyar el secrets del microclima que us envolta en el lloc on us trobeu.

 

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Oriol -Ramon Solé i Ramon Solé

Poema de la tardor

Els arbres es muden de roig i de groc,

Les fulles tremolen sota un sol de foc.

El vent les fa caure, les duu fins al port

Quan surtis de casa, trepitja-les fort !

Les mosques s’amaguen, l’hivern és a prop.

Les flors espantades, es tanquen de cop.

Autors : Bofill, F.; A.; Serrat, F.

 

 

Recopilació del Poema I Fotografies : Ramon Solé

Greu sequera a Catalunya !

Efectivament, a Catalunya des de que vàrem començat l’estiu ha plogut poc o gents arreu. Axó ha fet que el perill d’incendi sigui extrem en casi tot el territori.Si fem una ullada al bosc podem apreciar molt notablement la Sequera que pateix, sobre tot les plantes petites properes a camins o en descampats, les trobareu arrugades, caigudes, seques com si fora palla… fent-se un combustible molt perillós, punt d’arrancada d’un incendi.Si axó, sumem les turmentes seques, mes motiu de perill…!Dins del bosc, també es notable la sequera, hi ha fulles que ha caigut dels arbres fora de temps.Tenim per exemple els plàtans, un mantell de fulles que cobreixen camins, tot semblant que estem a la tardor.Mirem una riera i veiem que esta plena de pedres o sorra, i de fulles…Rius com el Ripoll, rieres i torrents, s’ha sacat, com a molt passa l’aigua per sota la la terra.És fan restriccions amb l’aigua destinada a l’agricultura i conreus…Com no, moltes fonts amb aigua abundant, és veuen disminuir el seu cabal de sortida o deixen de treure’n.Aguanta mes les plantes i el bosc en general pels Pirineus, amb praderes i boscos mes verds.Tindrem de treure algun Sant o Santa, per demanar tal com és feia segles en rere, perquè plogui i amb ganes ?Fins i tot, aquest Sant mira cap a munt, a veure si des de dalt cau aigua d’una vegada !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé