Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

• és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
• Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
• A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Riera de Merles i els seus grogs, estiu 2019

L’agost de l’any 2016 us vaig presentar un article sobre la riera de Merles, avui us ofereixo imatges realitzades per el nostre col·laborador Fidel Rodríguez,  d’aquesta riera i els seus nombrosos gorgs.

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages.Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l’Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.Fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s’ha modificat molt poc.Depenent de l’alçada del terreny, l’orientació i la proximitat amb el curs d’aigua, a la vall de Merlès trobem diferents tipologies de boscos i d’espècies d’arbres :

Al curs baix hi trobem el bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines.Al curs mitjà i superior hi trobem boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellanoses i alguna fageda.Un tercer tipus de bosc el trobem a la vora de la riera, l’anomenat bosc de ribera en el qual creixen diverses espècies d’arbres de grans dimensions : freixes, oms, gatells i salzes.Els municipis de la vall de Merlès són eminentment rurals, per la qual cosa no trobem nuclis de població al seu pas, només masies disperses, excepte el petit nucli de Santa Maria de Merlès, que consta de l’església, la rectoria, l’Ajuntament i l’hostal i cases algunes disseminades.Hi trobarem un càmping i varies masies que ara son restaurants.

A l’estiu, sobre tot els mesos de juliol i agost, la Vall de Merlès, està ple de gent, en general famílies, que passant el dia o els dies de vacances, per aquesta zona a prop de la riera de Merlès.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Que és una Closa ?

Les closes són un sistema de conservació de sòls i aigües, amb un aprofitament agropastoral.L’estructura tradicional d’una closa és un prat de dall o pastura, tancat per arbres essencialment de fulla caduca (oms, freixes, àlbers, verns i altres).Tenen un sistema de drenatges que permeten l’escolament de l’aigua, la inundació de la closa i el rentat de sals.Ocupen zones d’aiguamolls dessecats al segle XVIII i es caracteritzen per tenir nivells freàtics elevats, sòls mal drenats i sovint salins o salino-sòdics.Aquests espais constitueixen una unitat ecològica molt destacable en el conjunt del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Altres significats de Closa :

• Acció de circuir o fer un clos.
• Acció de cloure’s.
• Tanca que circueix un terreny, tanca o envà que separa completament dues coses.
• Part que acaba alguna cosa, especialment un edifici.
• Darrer solc de la llaurada.
• Terreny clos destinat al pasturatge.

Us passo una llista de totes les zones humides de Catalunya, extreta de Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Zones_humides_de_Catalunya

Aiguamolls de Sils

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa d’Orfes de Vilademuls

Orfes un petit poble d’un centenar d’habitants, pertany al municipi de Vilademuls i es troba enclavat a la comarca del Pla de l’Estany.Per anar a La Resclosa d’Orfes, podeu anar caminant per la carretera i a uns 400 metres hi ha una pista de terra que surt de la dreta que és voltada de camps de conreu que us portarà directament, es converteix en una agradable passejada.La Resclosa d’Orfes, es una més de les moltes rescloses del tram mig del Fluvià que transcorre per la comarca, i que servien per  derivar-la parcialment cap a un canal pel rec i també,  portar-la a una central elèctrica que estava a prop seu per transformar el cabal de l’aigua en energia, però fa temps que es va desmantellar.Curiosament aquesta resclosa permet en moment de poc cabal circular per sobre en cotxe, pel que també pot servir com a passera.Aigües amunt el nivell és estable, l’aigua amansida pel fet que la Resclosa frena l’aigua del riu Fluvià,  amb algunes mostres de canyís o balca a les vores i un bosc de ribera a banda i banda.Si seguim el curs aigües a vall, hi ha illetes de còdols, i amb vegetació de ribera entremig, salzes, verns, freixes, amb una diversitat de micró ambients rellevant.És un lloc ven tranquil que si aneu per aquesta zona de la comarca us cal visitar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé